Cinema de qualitat en V.O. subtitulada en valencià.

Ventura Pons el dia de la inauguració dels cinemes.

Sóc valencià, com sabeu, i des de jovenet m’ha agradat el cinema d’autor en versió original. Sempre he acudit a cinemes com ara els antics Albatros o els Babel on no es mengen crispetes ni es beu Coca-Cola. Bones pel·lícules però… subtitulades en español, llengua de l’imperi que ens han imposat i segueixen imposant. Jo vull viure en la meua llengua en el meu país. No negaré que el tema comercial té la seua importància però una terra on no es fa servir la seua llengua amb normalitat està abocada a ser colonitzada pels veïns. València no és Cuenca o la platja de Madrid, com a més d’un li agradaria que fos. Tenim llengua pròpia, el valencià, que és com popularment li diem al nostre català.

Doncs bé, a Barcelona el director Ventura Pons va tindre la feliç idea de reobrir uns cinemes tancats per la crisi i realitzar un projecte que ha estat premiat pertot arreu per la seua qualitat. Es tracta dels cinemes Texas: qualitat, preus populars i subtítols en català de films de reestrena. Va fer el mateix amb els antics cines Albatros de València que també estaven tancats i on tantes vegades vaig anar en busca de bon cinema, però amb els subtítols en castellà. Ara es diuen Albatexas. Tant de bo siga un èxit. La caverna blavera ja ha començat a través de la premsa i dels polítics – que no parlen sinó en castellà – a llançar el crit anticatalanista que no és més que la seua forma de ser espanyols castellanitzats i anti-valencians. No en tenen ni idea. Els subtítols arriben en català (oriental) de Barcelona, però els adapten a la nostra varietat valenciana, és a dir, es tracta de valencià normatiu d’acord amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Universitat. D’açò en puc donar fer. Sóc filòleg i professor de Valencià. Pocs són els canvis que calen. Així, el present d’indicatiu apareix amb el morfema – e (de jo parlo, jo parle), els possessius en – u (de meva, meua), el vocabulari autòcton d’ací (de noi, xiquet), etc.

Els caps de setmana faran dibuixos i pelis doblades a la nostra llengua per a xiquets. Els matins entre setmana els dedicaran a visites escolars. Els joves que volen ser directors tindran l’oportunitat de veure en la pantalla gran els seus curts pera donar-se a conèixer entre el públic que hi acudirà amb entrada gratuïta. Hi haurà col.loquis. El bar el duran dones maltractades en situació precària. Jo puc dir que em sent molt content d’aquesta iniciativa. Les entrades són a 3€. Les butaques, molt còmodes i les pantalles, grans amb una imatge d’excel·lent qualitat i el so, espectacular.

Acabe donant-vos adreces, web, etc. i demanat-vos feu el favor d’acudir al cinema i comunicar la bona nova als vostres coneguts.

Gràcies.

ALBATEXAS CINEMES

Plaça Fra Lluís Colomer, 4

46021-València

http://www.albatexascinemes.eu

Tel. 96 062 75 38

L’ESPERIT TEXÀ

Fa dos anys i mig vam tenir un somni. Vam constituir RAIG D’IDEES I PROPOSTES VISUALS per recuperar els CINEMES TEXAS de Barcelona tancats durant anys. Tenia l’experiència cinematogràfica del dia a dia, des de l’any 1985, d’ELS FILMS DE LA RAMBLA i dels 52 anys treballant en el món de l’espectacle: 23 muntatges teatrals i 30 llargmetratges. ELS FILMS DELA RAMBLA n’és l’accionista majoritari (70%) junt amb d’altres aportacions privades (30%).

Sense la gran experiència en el terreny de l’exhibició, de qui anomeno “Mister Texas”, Ricard Almazan, que durant 25 anys ha sigut el responsable dels cinemes en v.o. que va convertir en una icona de Gràcia, els Texas de Barcelona no haurien sigut possibles. Un barri,Gràcia, que ha recuperat un dels seus cinemes populars més mítics amb les nostres quatre sales.

El primer objectiu era cobrir un buit del que ens sentim orfes,com molts ciutadans i cineastes: l’exhibició cinematogràfica en català. Tota la programació de tarda/nit és en v.o., les estrangeres, totes,subtitulades en català, la nostra llengua que els nostres cosins

germans del sud en diuen valencià.

Durant el cap de setmana, hem programat matinals infantils, en aquest cas doblades al català, amb films no solament de dibuixos animats sinó també amb pel·lícules que han servit als pares per ensenyar als seus fills que la màgia del cinema és a les sales, on troben quelcom més que al mòbil o a les tauletes, títols atractius que els formen com adults.

Un segon objectiu, potser el més important, era ajudar a tornar el públic a les sales. Una aposta gens nova, com fa molts anys: programació de reestrena, per no competir amb cap cadena exhibidora i donant una segona oportunitat als bons títols, que passen volant i després queden tristos i sols als magatzems de les distribuïdores.

Amb una atenció especial per al cinema produït a casa nostra. I sobretot al dels joves cineastes que disposen de franc durant mitja hora el dijous de cada setmana per ensenyar els seus curts en pantalla gran.

També hem fet sessions per escoles, el cicle “petites joies que mai oblidarem”, maratons de terror, el festival dels drets humans, presentacions de pel·lícules per la premsa i un munt d’actes semblants. I els que vindran!

El públic- que és el més important -ens ha acompanyat i fidelitzat amb confiança, en menys de dos anys i mig prop de mig milió han gaudit de les pantalles a Barcelona. Pagant un preu d’entrada de 3€, malgrat que “el oro se lo lleva Montoro” i amb un govern de l’Estat que no fa res contra la pirateria, un lladronici afegit a la crisi en aquests temps difícils que dissortadament tots patim.

La tercera finalitat era la qualitat de l’exhibició. Les quatre sales equipades amb projecció digital, pantalles, butaques, moquetes, vestíbul nou. Hem reduït, a més, l’aforament en unes 100 butaques per donar el màxim confort a l’espectador. A València també. Són quatre sales. A Barcelona dedicades a Néstor Almendros, Bigas Luna, Rovira Beleta i José Luis Guarner. A València a Joan Monleón, Ovidi Montllor, Lola Gaos i Carles Mira. Honorem la memòria de la seva feina i excel·lència en el cinema.

Hem trobat una extraordinària acollida per part de la majoria de les distribuïdores, tant independents com majors, que han entès el valor econòmic afegit que la nostra proposta els hi dóna.

Ara aquest somni, que Europa Cinemas va declarar com el millor cinema “on the move” de l’estat al maig del 2015, el traslladem a València. La capital d’un País que em van ensenyar a estimar de petit i que he disfrutat de la seva alegria amb tants amics, molts ja no són entre nosaltres, durant més de sis dècades. Ens acompanyem en aquest somni la família Bañó, David Aliorte, Antoni Llorens i molts professionals valencians, en particular Josevi Marco, a qui expresso el meu reconeixement.

ALBATEXAS és un nom que em sembla molt bonic. L’Alba és la primera claror del dia, el moment en què la llum del sol comença d’emblanquir l’horitzó.La llum de l’alba. Tant de bo que aquesta llum ens acompanyi en aquesta nova manera de veure el cinema. Les tres B de les nostres àvies: bo,bonic i barat.I a més a Texas, als Estats Units, hi ha un poble que és diu Alba!

Ventura Pons