Leonard Cohen: Deu poemes de tot i una carta tranquil·la.

leonard-cohen-tren

Cada home té una manera de trair la revolució.
Aquesta és la meua.
(L.Cohen)

Abans de dedicar-se a cantar, Cohen era poeta i novel·lista. Els seus poemes difereixen de les lletres de les cançons. Jo diria que són alhora més íntims i més intel·lectuals encara que coincideixen en la temàtica: sexe, amor, relacions personals, política i religió. Potser siga en els poemes més políticament incorrecte, més atrevit. Les cançons, encara que excel·lents, són més comercials. De fet, amb la poesia i les narracions no tingueren massa èxit i per això va passar-se a cantar convertint-se en una estrella mundial. Pense que el millor que podem fer és gaudir tant de les cançons com dels poemes. He traduït alguns al català perquè els interessats puguen llegir al canadenc en la nostra llengua.


La meua dona i jo

La meua dona i jo vam fer l’amor aquesta vesprada.
Ens vam amagar junts de la llum del nostre desig, front contra front.
Més tard em va preguntar: ¿Vaig tenir per a tu un sabor dolç?
Estimada companya així va ser.
Aquesta nit em vaig quedar mirant amb plaer com es despullava
i es posava el seu pijama de franel·la.
La vaig estrènyer amb força fins
que es va quedar adormida.
Després vaig tancar la llum, vaig abandonar l’habitació amb cura
i vaig baixar ací amb tu.

No hi ha ningú mirant

Fica’t al llit. No hi ha ningú mirant-te.
En fils innombrables els flocs de neu
són retrets al caient de la nit.
Es va acabar la nevada.
Gratifica amb grans grapats de natja.

La xica ha vingut.

Què faig ací

No sé si el món ha mentit
Jo he mentit
Jo no sé si el món ha conspirat contra l’amor
Jo he conspirat contra l’amor
El clima de tortura no constitueix cap consol
Jo he torturat
Encara que no haguera existit el núvol en forma de fong
hauria odiat
Escolteu-me
Jo hauria fet les mateixes coses
encara que no existira la mort
Em negue al fet que se’m subjecte com a un borratxo
sota la freda aixeta dels fets
Jo rebutge la coartada universal
Com un nimfomaníac que lliga a un miler
en una estranya germanor
Jo espere
que cadascun de vosaltres confesse

La teua xica

Posa-la en qualsevol part
recolzada contra una paret
Nua sobre el teu llit
vestida de gala per al ball
Fica-li alguns pensaments en el cap
Posa-li una mica de diners en les mans
Assegura’t que pots fer-la escórrer-se
almenys una segona vegada
Germà, aqueixa és la teua xica

Promesa

El teu pèl ros
és la meua forma de viure
aixafat per la llum!

La impressió de la teua boca
és la marca de naixement
que hi ha sobre el meu poder.

Estimar-te
és viure
el meu diari ideal

que he promès
al meu cos
no escriure mai!

Destí

Vull que el teu càlid cos desaparega
educadament i em deixe a soles en la banyera
perquè vull considerar el meu destí.
Destí! per què em trobes en aquesta banyera
ociós, tot sol, sense llavar, ni que siga
la intenció de llavar-me excepte en l’últim moment?
Per què no em trobes a la part alta d’un pal de telèfons,
reparant les línies que van de ciutat a ciutat?
Per què no em trobes cavalcant a través de Cuba,
un home gegantesc amb un matxet roig?
Per què no em trobes explicant màquines
a pupils poc privilegiats, espanyols negroides,
contents que no siga un curset sobre escriptura creativa?
Torna ací xicotet i càlid cos,
és l’hora d’un altre dia.
que em vas trobar mirant-te fixament en un magatzem
una vesprada fa quatre anys
i has dormit amb mi des de llavors.
Què et semblen els meus ulls de pescador després de tot aquest temps?
Sóc el que esperaves?
Potser estem massa temps junts?
Per ventura es va avergonyir la destinació davant la doble tovallola turca,
el nostre coneixement de les nostres pells,
el nostre amor que és proverbial en tot el bloc,
el nostre acord que en qüestions espirituals
jo he de ser l’Home de la Destí
i tu la Dona de la Casa?

Jo portava una medalla de la Verge

Jo portava una medalla de la Verge
al voltant del meu coll.
Sempre vaig ser un esclau.
Juga amb mi per sempre,
Amant del Món.
Subjecta’m amb força.
Matin-me en la cuina.
Mantín-me fora de la política.

Vaig deixar a una dona esperant-me.

Vaig deixar una dona esperant-me.
Em vaig trobar amb ella algun temps després;
em va dir: Els teus ulls estan morts.
Què és el que t’ha passat, amant.

I com em parlava amb la veritat
vaig tractar de contestar-li d’igual forma.
El que li haja passat als meus ulls
li ha passat a la teua bellesa.

Vés-te’n a dormir, fidel esposa,
li vaig dir amb certa crueltat.
El que li haja passat als meus ulls
li ha passat a la teua bellesa.

No és per dir-vos res

No és per dir-vos res,
sinó per a viure eternament
pel que escric açò.
És la meua cobdícia el que estimeu.
No m’he quedat amb res.
He menyspreat tots els honors.
Imperial i misteriosa,
la meua cobdícia us ha fet esclaus.

Sobre la malaltia del meu amor

Poemes! Sorgiu!
trenqueu el meu cap!
Per a què serveix un crani?
Ajuda! Ajuda!
Us necessite!

Ella s’està fent vella.
El seu cos ho diu tot.
Ha deixat a un costat els cosmètics.
Ella és una presó de la veritat.

Feu que s’alce!
danseu els set vels!
Poemes! silencieu el seu cos!
Feu-la amiga dels espills!

Potser he de posar-me la capa?
vagar com la lluna
sobre cels i cels de carn
per a partir de nou en el matí?

Potser no puc fingir
que cada vegada es torna més bella?
ser un convicte?
Per ventura no pot el meu poder enganyar-me?
Per ventura no puc viure en els meus poemes?

De pressa! poemes! mentides!
Maleïda siga vostra feble música!
Heu deixat passar a l’artritis!
Tu no eres un poema
Eres un visat.

cohen-i-marianne
Cohen i Marianne a l’illa d’Hydra (Grècia) en els 60.

Marianne va ser amant en els 60 de Cohen a Grècia. Mantingueren l’amistat fins el final. Quan el canadenc va saber que estava malalta de gravetat li va escriure una carta commovedora que ella va poder llegir. Els dos han mort engany; ella uns mesos abans que ell.

 Adéu a Marianne

Bé, Marianne, ha arribat el moment en què som tan vells i els nostres cossos s’estan enfonsant, que crec que et seguiré molt aviat.

Estic tan prop de tu que, si estens la teua mà, podràs tocar la meua. Saps que sempre t’he volgut per la teua bellesa i per la teua saviesa, però ara solament vull desitjar-te un bon viatge. Adéu, vella amiga, el meu amor infinit.  Ens veiem al final del camí.

Leonard.

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Poema, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s