El buit de la seua absència.

felicidad_cama


Jo ja estava estava en el llit.
La veïna tenia la llum encesa
i la persiana no era capaç de tapar-la.

S’assegué davant l’espill
i va pentinar-se els cabells,
negres com els de la meua dona,
es va posar una colònia suau
com feia ella totes les nits.

Va despullar-se fins quedar-se
en braguetes, unes braguetes negres
com les de la meua dona
que deixaven veure el melic.

Anà al llit i es posà a llegir,
com hauria fet ella,
fins que va apagar la llum.

Jo no podia dormir.
No m’havia acostumat
encara a dormir a soles.
Sentia una buidor en el llit
que m’oprimia l’ànima.

Passaren les hores
fins que al final
en girar-me al seu costat
vaig topar-me amb ella.
Plorí d’alegria amb por de despertar-la.
Li vaig posar amb cura un braç per damunt.
Quan sonà el despertador m’adoní que era un somni.
Estava a soles,
com sempre a soles.
Mort, buit, absència.

Quan estiguí preparat
me n’aní a treballar com el dia anterior,
com demà i demà passat,
com sempre.

Regí.


Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cançó, Poema, Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s