El Regne de València des de la seua fundació al seu aboliment. (1238-1707). Jaume I en Conqueridor (I).

 

territori-almohade-vers-el-1200Territori almohade vers el 1200

Cap a la República Valenciana.
Durant 500 anys, València va ser un Estat amb institucions pròpies.

Els castellans eren considerats tan estrangers com els francesos o els anglesos.

L’imperi almohade va entrar en descomposició després de la batalla de les Navas de Tolosa (1212), guanyada per la coalició dels reis cristians. Tampoc els almohades havien sabut donar coherència i efectivitat al seu domini abans d’això. Els taifes resultants es convertiren en presa dels cristians del nord aprofitant la seua debilitat i diferències entre elles. Balansiya, o València, una de les taifes musulmanes de Xarq Al-Àndalus (Orient d’Al-Àndalus) era governada pel príncep Abū Zayd, nét del fundador de l’imperi, que no va poder sufocar la insurrecció de Ibn Hud de Múrcia ( 1228), al que es va sotmetre Alzira i tot el territori valencià meridional. Llavors va sorgir a València un cabdill local, Zayyan, que al capdavant dels enemics dels nord-africans, va obligar Abū Zayd a fugir a Sogorb i cercar la protecció de Jaime I.

Va fracassar una contraofensiva de Abū Zayd – que es considerava rei de València – amb el concurs d’aristòcrates aragonesos, però sense l’ajuda del rei, llavors atrafegat amb l’expedició a Mallorca. Abū Zayd es va batejar, es va convertir en un senyor feudal aragonès i va cedir els seus drets al bisbe de Sogorb. El susdit Ibn Hud de Múrcia, valent i fanàtic antialmohade que va arribar a dominar quasi tot Al Andalus, va atacar la ciutat de València dominada per Zayyan, però va haver d’alçar el setge quan els lleonesos van apoderar-se de Mèrida i Badajoz. Zayyan, atrevit, aprofitant l’estada a Mallorca de Jaume I, va atacar Ulldecona, però infructuosament.

taifasTaifes musulmanes i regnes cristians.

Jaime I va iniciar formalment la conquesta de València amb la presa de Borriana en 1233 (en aquell temps el terme de Borriana comprenia els actuals de Borriana, Vila-real i Les Alqueries). Zayyan, tancat dins de les muralles de València, no gosava fer front a les incursions de Jaume I, que en 1236 es va apoderar del Puig, la posició clau septentrional de València. Zayyan va intentar recuperar-la però va ser derrotat el 1237. Llavors Jaume I va posar setge a la ciutat de València, i Zayyan va demanar socors a Abū Zakariya, rei de Tunísia, que li va enviar dotze galeres, les quals, no obstant açò, no van desembarcar perquè la muralla havia començat a ser atacada i incendiada per Jaume I.

Com que a la ciutat escassejaven els aliments, Zayyan, perduda tota esperança de socors, inicià els tractes per rendir la ciutat a Jaume I.  El 22 de setembre se signaren les capitulacions. Zayyan i els musulmans que volgueren marxar podrien fer-ho al sud del Xúquer i els moros que volgueren quedar-se podien fer-ho segurs, sota el domini cristià. Per fer pública la capitulació, el 28 de setembre de 1238 els moros valencians hissaren a la torre d’Alí Bufat la senyera reial d’Aragó i Catalunya (penó de la conquesta). El dissabte 9 d’octubre de 1238 Jaume I féu l’entrada oficial a la ciutat, data en què es commemora el Dia Nacional del País Valencià (o Dia de la Comunitat Valenciana).

entrada-de-jaume-i-a-valenciaEntrada de Jaume I a València.

Després de la mort de Ibn Hud, els murcians, insatisfets amb els seus successors, van cridar Zayyan, el destronat rei de València que s’havia instal·lat a Dénia, que els va governar només vuit mesos (1.239), ja que va ser reinstaurada a Múrcia la dinastia els Banu Hud. No obstant açò, en 1243 el rei murcià acceptava el protectorat que li oferia el rei de Castella, encara que va ser necessari que els castellans es feren per la força de la majoria dels castells de Múrcia. El tracte dur dels castellans va provocar la revolta dels moros murcians, que van ser dominats per Jaume I (1266).

Les autoritats i la població musulmanes de les localitats murcianes van ser substituïdes per cristians, excepte Crevillent, que va romandre amb la seua població i organització sarraïna intacta fins a la integració del territori en el Regne de València per Jaime II en 1296, confirmada el 1304. Crevillent va constituir un enclavament de senyoria musulmana en terra de cristians, l’autonomia del que va ser respectada fins a en 1317.

Fases de la conquista  de Jaume I a València

La conquesta de les terres valencianes va començar de forma casual amb l’inesperat èxit de Blasco d’Alagón en Llaures i Morella, al final del 1232 que va obligar Jaime I -fins llavors ocupat amb Mallorca- a interessar-se en els possibles esdeveniments bèl·lics que es produïren i àdhuc encapçalar els mateixos i va prendre Ares per evitar que Blasco avançara cap el sud amb els seus propis mitjans.

La reunió d’Alcanyís del començament del 1233, que va reunir el rei, amb els nobles incloent-hi  Blasco d’Alagón va comportar per primera vegada la planificació oficial de la conquesta, que va ser projectada en tres etapes.

La primera, després de la cessió dels drets adquirits per Blasco d’Alagón, es va centrar completar l’expansió militar de la regió castellonenca: presa de Borriana (1233), Peníscola, Xivert, Cervera, Castelló, Borriol, les Coves de Vinromà, Vilafamés, etc, excepte alguns nuclis aïllats de l’agresta serra de Espadà.

La convocatòria de corts a catalans i aragonesos a Montsó en 1236 i la concessió de la butlla de la croada per part del papa Gregori IX en 1237 va iniciar la segona fase, que va tenir per objecte la presa de la ciutat de València (1238) i de la plana valenciana fins als voltants del Xúquer. Finalment, després d’una treva amb els musulmans, que el rei va aprofitar per a l’engegada del nou regne.

penoconquestaEn 1243-45 Jaime I va posar fi a la conquesta fins als límits que els anteriors tractats amb Castella de Tudillén i de Cazorla li havien imposat, ratificats de nou a Almizrra (1244).

La falta de repobladors per a ocupar tot el Regne, a més dels compromisos contrets de no expulsió dels musulmans, va obligar al rei a cedir la major part de l’àmbit rural als senyors conqueridors, la qual cosa va motivar l’origen del latifundi continental. Una sèrie de factors que arranquen dels mateixos dies de la conquesta van modelar, per tant, una gran part de la història del Regne de València, caracteritzada per la demografia (amb una triple influència, d’elements cristians encara en minoria catalanoaragonesa, d’una àmplia massa musulmana vassalla i d’una potent minoria semita), per l’economia (predomini de l’agricultura extensiva, continental, seguida de cultius hortícoles litorals, molt ràpid comercialitzats en l’exterior amb la creació del Consolat de Mar el 1283) i pel dret, amb l’aplicació de diferents cartes de poblament.

pàgina següent →

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Història, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El Regne de València des de la seua fundació al seu aboliment. (1238-1707). Jaume I en Conqueridor (I).

  1. Retroenllaç: El Regne de València des de la seua fundació al seu aboliment. (1238-1707). Pere el Cerimoniós o del Punyalet (II). | EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*//

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s