Jo no festege el genocidi americà. Aquest no és el meu dia nacional.

genocidio-americanoTots els imperialistes justifiquen el seu genocidi criminal: evangelitzar, portar cultura, democràcia, etc. Sols volen saquejar, furtar i matar. Avui mateix segueix passant.

El genocidi més gran de la història, la conquesta i colonització d’Amèrica, compleix el 12 d’octubre més 500 anys del seu acte inicial, quan Cristòfor Colom va trepitjar per primera vegada una terra que lluny de pertànyer a un “nou” món, estava habitada per diferents cultures des de feia milers d’anys.

Els pobles amb organitzacions sociopolítiques més complexes van començar a desenvolupar-se des de dos mil anys abans de Crist, i a l’arribada dels castellans no hi havia una, dues o tres cultures com sol ensenyar i difondre, havia infinitat de cultures al llarg de tot el territori americà.

estampant-indiHolocaust indi. En primer pla un xiquet que va a ser estampat contra la paret al costat de qui cala foc a la foguera. Al fons, matant a colps.

No obstant això, normalment es coneix i es nomenen només a aquells pobles que van entrar en contacte amb els europeus, els que més tenien una organització expansionista. La multiplicitat de situacions i l’heterogeneïtat cultural és una característica d’aquest llarg període americà conegut i reduït al terme de “pre-colonial” deixant en una nebulosa la riquesa cultural del continent.

Sobre aquesta riquesa van accionar els europeus a partir de 1492. Amb l’arribada dels conqueridors es va iniciar un extermini que va arrasar milions de pobladors de la regió i va trencar el desenvolupament cultural d’aquest costat de l’Atlàntic. Un món que va ser envaït per la cobdícia imperial i la supèrbia eurocentrista i va sumir en la desolació la cosmovisió mil·lenària de la vida americana.

És difícil donar xifres al genocidi més gran de la història. Se’n parla de 90 milions entre la conquista i la colonització del continent. Les condicions a les quals foren sotmesos els indígenes foren deplorables. Un clàssic en la matèria ens els relata. Es tracta de Fray Bartolomé de las Casas i el seu llibre “Brevísima relación de la destrucción de las indias.” La seua veracitat és innegable per més que algun euro-cèntric haja dit que es “leyenda negra”. Hi pegue un fragment baix. Com a exemple de l’extermini tenim les illes antillanes, les primeres en en conquerides; doncs bé, foren assassinats tots els seus habitants, tasca començada per Colom, gran genocida i buscador d’or.

Un altre tema és el de l’esclavitud i Isabel I de Castella. Encara que considerara els indis súbdits seus – no com els negres, esclaus oficialment – que no podien ser esclavitzats, el cert és que una cosa és la teoria i un altra la practica. Va instituir-se els que es deia “encomienda”. La corona encomanava un territori amb els indis que el poblaven a un castellà – el “encomendero” – que havia d’encarregar-se de dues coses que tots els reaccionaris espanyolistes han tractat d’imbuir als seus conquistats: la llengua castellana i el catolicisme. A canvi del seu treball esclau – perquè no eren lliures d’anar-se’n – el senyor “encomendero” cristianitzava i castellanitzava els indis forçant-los a oblidar les seues arrels, llengua i cultura.

Per altra banda, la mortaldat dels indis va ser tan tan que hagueren de recórrer als negres africans per a ser esclavitzats. Molts morien en els vaixells negrers que els portaven en condicions inhumanes. Aquesta inhumanitat va afectar milions de persones durant segles. Els negres podien ser “legalment” esclaus perquè els capellans deien que no tenien “ànima”. L’ESPASA I LA CREU UNIDES EN L’EXPLOTACIÓ I LA MASSACRE.

D’aquesta manera va construir-se una societat racista i classista, que encara és vigent,  basada en l’estratificació social per raça. Els criolls – blancs successors dels europeus – ocupaven la part alta de la societat on indis, negres i mestissos de tot tipus són la carn de canó. Els blancs segueixen dominant políticament, culturalment, econòmicament, etc.

Ennio Morricone – La Misión

En el vesant positiu tenim les Reduccions Jesuïtes. Els religiosos aprengueren el guaraní i el codificaren gràficament. Esta zona, on els indis foren ben tractats, ocupava el Paraguai actual i zones limítrofes. La llengua actualment és oficial en diversos països. Malauradament aquest guaraní jesuític desaparegué quan els religiosos foren foragitats de les terres, però tenim material escrit. Aquesta època, que apareix reflectida en el film La Missió va tindre una durada de segle i mig. Després vingué l’esclavitud real de nou.

quenando-indiosCremant indis davant la creu i l’espasa, el clero i l’exèrcit invasors.

Definit primer com “Descobriment d’Amèrica”, després com “Dia de la Raça”, més tard com “Trobada de Cultures”, l’arribada dels castellans va ser, per als pobles originaris i per a la història universal, una conquesta, una invasió, una massacre.

El poder a Amèrica va començar a recórrer el camí de l’aculturació, de l’evangelització, la colonització, la destrucció de les economies i cultures autòctones, i tot va passar a ser domini dels invasors, tant les riqueses naturals com els homes.

Les riqueses se’n van anar a la metròpoli i els homes van morir en els treballs forçats, en el dolor davant de tanta barbàrie, en les malalties que van arribar d’Europa. Sobre les malalties els espanyolistes volen fer creure que va ser pràcticament l’única causa de la gran mortaldat per amagar la realitat d’un genocidi immens. Les espases no són microbis patògens. Curiosament, ningú no parla de “malalties” a Nord-Amèrica, sinó que es reconeix clarament el genocidi.

Segles després es van obrir els processos d’independència amb lluites que van recórrer el continent i que van ser liderades pels criolls, els qui van expulsar als espanyols i va seguir exterminant indis. El cas d’Argentina n’és un bon exemple.

Més tard, els criolls van edificar els Estats Nacionals però van deixar fora als pobles originaris, van envair les seues terres i els van perseguir. S’imposava una concepció racista a l’interior dels poders locals.

Tanmateix, en les marges d’aquesta història i enmig de la destrucció, de l’atomització i del dolor més profund, hi va haver permanents lluites de resistència. I van continuar circulant els valors de les velles cultures, que es van anar transmetent d’avis a néts en la més absoluta intimitat i clandestinitat. “Ser” va ser l’aspiració que les diferents cultures originàries van buscar en forma subterrània.

guarani_versao1

Extensió aproximada de la llengua guaraní: Paraguai, Bolívia, Brasil, Argentina…

Avui mantenen viu el seu origen i la seua cultura entre 50 i 60 milions d’habitants de Llatinoamèrica, segons xifres de l’Organització Internacional del Treball (OIT). Bolívia, Perú, Guatemala i Equador són els països on la població és majoritàriament indígena, després segueix Mèxic i Hondures i el conjunt del subcontinent, on el mestissatge testimonia les empremtes originàries. Tanmateix, les xifres sobre població indígena són difícils de precisar per la mateixa discriminació i negació que pateixen els pobles originaris.

Diferents historiadors coincideixen que el 12 d’octubre no hi ha res a celebrar, que no es pot celebrar la conquesta i destrucció de pobles. Coincideixen que el festeig com “acte civilitzador” -que és la idea que va regir per justificar la seua commemoració- nega el valor de la vida humana, desconeix als pobles originaris i als avanços en les investigacions de les ciències socials, que revelen “la una altra història”.

Els espanyolistes solen parlar de les Universitats que s’hi construïren, però no diuen que eren en exclusiva per a a criolls i blanquitos; els indis, negres i mestissos de tot tipus romangueren analfabets fins el dia de hui en tot el continent. Hi hagué alguna excepció com l’Inca Garcilaso de la Vega que no trenca aquesta norma doncs és un cas molt especial.

Una altra cosa que callen és que els que hi anaren era per enriquir-se especialment furtant l’or i la plata que pogueren. Aquest minerals provocaren una hiperinflació als regnes d’Espanya i la seua ruïna. A més aquesta riquesa no es quedà en el país sinó en mans dels prestamistes reials per pagar les seues guerres a Europa.

Com podem suposar, aquesta “celebració” no és ben vista pels indígenes actuals.

Els pobles originaris contemporanis van ser els primers a oposar-se al festeig del 12 d’octubre i van organitzar un contra-festeig el dia anterior com l’últim moment de llibertat. Com a part del contra-festeig, els reclams pels seus drets vénen de lluny, la terra, els recursos naturals, la identitat, la llengua, i abasten tot el territori llatinoamericà.

dakota-sioux-american-indian-pictures3Dakota-Sioux-American-Indian

Font: El comunista i elaboració pròpia.

************************************************************************************

Fray Bartolomé de Las Casas

Brevísima relación de la destrucción de las Indias (fragmento)

De infinitas hazañas señaladas en maldad y crueldad, en extirpación de aquellas gentes, cometidas por los que se llaman cristianos, quiero aquí referir algunas pocas que un fraile de San Francisco a los principios vio, y las firmó de su nombre, enviando traslados [copias] por aquellas partes y otros a estos reinos de Castilla, y yo tengo en mi poder un traslado con su propia firma, en el cual dice así:

“Yo, fray Marcos de Niza, de la orden de San Francisco, comisario sobre los frailes de la misma orden en las provincias del Perú, que fui de los primeros religiosos que con los primeros cristianos entraron en las dichas provincias, digo, dando testimonio verdadero, de algunas cosas que yo con mis ojos vi en aquella tierra, mayormente acerca del tratamiento y conquistas hechas a los naturales. Primeramente, yo soy testigo de vista, y por experiencia cierta conocí y alcancé, que aquellos indios del Perú es la gente más benévola que entre indios se ha visto, y allegada y amiga a los cristianos. Y vi que aquéllos daban a los españoles en abundancia oro y plata y piedras preciosas y todo cuanto les pedían que ellos tenían, y todo buen servicio, y nunca los indios salieron de guerra sino de paz, mientras no les dieron ocasión con los malos tratamientos y crueldades, antes los recibían con toda benevolencia y honor en los pueblos a los españoles, dándoles comidas y cuantos esclavos y esclavas pedían para servicio.

“Ítem, soy testigo y doy testimonio que, sin dar causa ni ocasión aquellos indios a los españoles, luego que entraron en sus tierras, después de haber dado el mayor cacique Atahualpa más de dos millones de oro a los españoles, y habiéndoles dado toda la tierra en su poder sin resistencia, luego quemaron al dicho Atahualpa, que era señor de toda la tierra, y en pos dél quemaron vivo a su capitán general Cochilimaca, el cual había venido de paz al gobernador con otros principales. Asimismo, después de éstos, dende a pocos días, quemaron a Chamba, otro señor muy principal de la provincia de Quito, sin culpa ni haber hecho por qué.

Asimismo quemaron a Chapera, señor de los canarios, injustamente. Asimismo a Luis, gran señor de los que había en Quito, quemaron los pies y le dieron otros muchos tormentos porque dijese dónde estaba el oro de Atahualpa, del cual tesoro (como pareció) no sabía él nada. Asimismo quemaron en Quito a Cozopanga, gobernador que era de todas las provincias de Quito. El cual, por ciertos requerimientos que le hizo Sebastián de Belalcázar, capitán del gobernador, vino de paz, y porque no dio tanto oro como le pedían, lo quemaron con otros muchos caciques y principales. Y, a lo que yo pude entender, su intento de los españoles era que no quedase señor en toda la tierra.

“Ítem, que los españoles recogieron mucho número de indios y los encerraron en tres casas grandes, cuantos en ellas cupieron, y pegáronles fuego y quemáronlos a todos sin hacer la menor cosa contra español ni dar la menor causa. Y acaeció allí que un clérigo que se llama Ocaña sacó un muchacho del fuego en que se quemaba, y vino allí otro español y tomóselo de las manos y lo echó en medio de las llamas, donde se hizo ceniza con los demás. El cual dicho español que así había echado en el fuego al indio, aquel mismo día, volviendo al real, cayó súbitamente muerto en el camino y yo fui de parecer que no lo enterrasen.

gossos-indis

Matança d’indis amb gossos.

“Ítem, yo afirmo que yo mismo vi ante mis ojos a los españoles cortar manos, narices y orejas a indios e indias sin propósito, sino porque se les antojaba hacerlo, y en tantos lugares y partes que sería largo de contar. Y yo vi que los españoles les echaban perros a los indios para que los hiciesen pedazos, y los vi así aperrear a muy muchos. Asimismo vi yo quemar tantas casas y pueblos, que no sabría decir el número según eran muchos. Asimismo es verdad que tomaban niños de teta por los brazos y los echaban arrojadizos cuanto podían, y otros desafueros y crueldades sin propósito, que me ponían espanto, con otras innumerables que vi que serían largas de contar.

“Ítem, vi que llamaban a los caciques y principales indios que viniesen de paz seguramente y prometiéndoles seguro, y en llegando luego los quemaban. Y en mi presencia quemaron dos: el uno en Andón y el otro en Tumbala, y no fui parte [capaz] para se lo estorbar que no los quemasen, con cuanto les prediqué. Y según Dios y mi conciencia, en cuanto yo puedo alcanzar, no por otra causa sino por estos malos tratamientos, como claro parece a todos, se alzaron y levantaron los indios del Perú, y con mucha causa que se les ha dado. Porque ninguna verdad les han tratado, ni palabra guardado, sino que contra toda razón e injusticia, tiranamente los han destruido con toda la tierra, haciéndoles tales obras que han determinado antes de morir que semejantes obras sufrir.

“Ítem, digo que, por la relación [informe] de los indios, hay mucho más oro escondido que manifestado, el cual, por las injusticias y crueldades que los españoles hicieron, no lo han querido descubrir, ni lo descubrirán mientras rescibieren tales tratamientos, antes querrán morir como los pasados. En lo cual Dios Nuestro Señor ha sido muy ofendido y su Majestad muy deservido y defraudado en perder tal tierra que podía dar buenamente de comer a toda Castilla, la cual será harto dificultosa y costosa, a mi ver, de la recuperar”.

Todas estas son sus palabras del dicho religioso, formales, y vienen también firmadas del obispo de México, dando testimonio de que todo esto afirmaba el dicho padre fray Marcos.


Reflexión en torno a lo que significa el Día 12 de Octubre como Fiesta Nacional de España, su origen, desarrollo y connotaciones con lo que fueron, en otros tiempos, los Días de la “Raza” y de la “Hispanidad”, de cuyos estertores quedan claras huellas en la actualidad en el nacionalismo españolista más recalcitrante y reaccionario.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Bandes sonores, Història, Política, Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s