La música durant el Renaixement (II).

musica-del-renacimientoMúsica del Renaixement.

En l’entrada anterior hem estudiat la música en l’Edat Mitjana que donarà pas a una altra de més avançada on la preocupació per l’home es farà un lloc entre la temàtica religiosa. La música durant el Renaixement no pot entendre’s sinó dins dels contextos cultural, científic i artístic que caracteritzen al moviment renaixentista que es desenvolupa des de finals del segle XIV fins a finals del XVI. Típic de Renaixement és l’interés pels clàssics grecoromans. En 1453 cau Constantinoble en mans dels turcs. Aquesta data marca la fi de l’Edat Mitjana i el començament del Renaixement. Aquest fet tingué com a conseqüència l’emigració cap a Occident d’artistes, científics i pensadors que portaran amb si la cultura clàssica provocant tota una revolució cultural.

Al llarg de l’Edat Mitjana es donen una sèrie de processos de diversa índole, com són les revolucions urbanes i demogràfiques, i els nombrosos canvis en els hàbits culturals, que imprimeixen en l’Europa del moment una sèrie de necessitats de caràcter artístic, afectant en major mesura a una incipient classe social molt pròpia del nou hàbitat urbà. Parlem de la burgesia, que fomenta, en la mesura de les seues possibilitats, el nou art.

La missió d’aquesta estètica revolucionària pel que fa a les formes artístiques que s’han mantingut durant el Gòtic, ja no és només recolzar el culte a Déu, sinó també satisfer les necessitats més lligades a l’humà i sensual. Pintors, arquitectes i, com no, músics es llancen a una efervescència creadora com a poques vegades ha conegut l’home. El model a imitar és el d’un món en res semblat al medieval; es copia una vegada i una altra, fins a la sacietat, la cultura grecollatina en les seues més diverses formes.

The Lute in Italian Renaissance. Paul O’Dette. 

Origen i evolució de la música renaixentista

La paraula Renaixement prové de la paraula llatina renascere que significa tornar a nàixer. Aquest nou naixement fa al·lusió a una sèrie de gustos estètics i culturals que havien sigut abandonats al llarg el període transcorregut des de la fi de l’Imperi Romà fins a finals de l’Edat Mitjana, és a dir, durant aproximadament deu segles. Per tant, estem parlant d’una nova pintura, una nova arquitectura i, per descomptat, una nova música.

L’origen del Renaixement musical cal cercar-lo en l’Ars Nova a la fi del segle XIV, moment en què també tenen el seu origen la resta de les disciplines artístiques considerades com plenament renaixentistes.

El lloc que acull les primeres manifestacions és una zona compresa entre el NO de França, Bèlgica i Flandes, que no solament és precursora de les noves tendències musicals, sinó que també constitueix un focus vivíssim per a la resta del moviment, sent el punt de partida des del qual es difon a la resta d’Europa per mitjà dels artistes que viatgen constantment cridats per les corts europees.

Des del principi es confecciona una música eminentment religiosa, donada la tradició musical existent a Europa, però prompte es comença a compondre la música en funció dels nous oïdors, que demanden altres temes més mundans. En qualsevol cas, la importància de la religió és tan gran que el cisma de l’Església de Roma iniciat per Luter (reforma protestant) significa un gran esdeveniment que va a influir en la futura evolució de la música durant el Renaixement.

La música en el Renaixement. Documental en castellano.

Principals característiques de la música renaixentista

Són varis els elements diferenciadors que separen aquest període de qualsevol altra manifestació musical anterior o posterior. Aquestes característiques es poden xifrar en les següents:

– És una música profundament individual. Si durant el Renaixement triomfa alguna idea, és la de l’home com a centre de l’univers. La música com qualsevol altra expressió artística està feta per i per a l’home.

– La música és també una manifestació d’allò més selecte que pot aportar l’home i només uns pocs poden arribar a comprendre-la; els italians la denominen musica riservata, donant a entendre aquest caràcter individual i íntim.

– És una música polifònica des d’un punt de vista formal i, sobretot, contrapuntística, en la qual totes les veus tenen la mateixa importància, no predominant cap d’elles. El contrapunt és la tècnica de composició que permet combinar línies musicals simultànies.

– Encara és arcaica, per la qual cosa no diferencia estils per a formes exclusivament vocals o instrumentals, de tal forma que la música vocal pot ser interpretada per un instrument musical i viceversa.

– Només al principi, i com a producte d’aquesta lleu evolució, tampoc no hi ha estils definits per a una música religiosa o profana. Posteriorment sí sorgeixen diversos tipus de modalitats.

El veritablement important és el text al que cal acompanyar mitjançant una música. Quan el text és religiós, el contingut és eminentment intel·lectual, mentre que si és profà el gust és sensual.

– És una música molt cromàtica, la qual cosa significa, usant un terme de la pintura, que no es va a moure exclusivament en l’escala diatònica com es feia en l’Edat Mitjana, sinó que l’artista va a explotar generosament totes les possibilitats quant a sostinguts i bemolls.

Cromatisme és un terme musical que fa referència a l’ús de les notes intermèdies de l’escala o semitons, que en la música diatònica romanen “fixos” en la seua posició: el mi-fa, si-do. El cromatisme afecta a l’estructura melòdica i dóna lloc a les anomenades notes alterades (bemoll, sostingut), que tenen importància com a efectes expressius.

Una escala diatònica és una escala musical de 7 notes, separades per 5 tons i 2 semitons. Segons les maneres com s’ordenen aquests intervals s’obtenen diversos tipus d’escales, bàsicament l’escala major i l’escala menor. Dins del solfeig, les 7 síl·labes que representen cada grau de l’escala són “Do – Re – Mi – Fa – Sol – La – Si”. Les escales diatòniques són l’estructura fonamental de la tradició musical europea.

Madrigal V: “Las cañas” – Joan Brudieu (1520 – 1591)

Contingut i funció de la música durant el Renaixement.

La música durant el Renaixement és potser l’expressió artística que menor grau d’evolució adquireix en comparació de la resta de les disciplines. Aquest fet és evident si es compara amb el Barroc, moviment següent al Renaixement, que va a aconseguir un nivell immillorable gràcies a figures de la talla de Bach o Händel.

Açò no és obstacle perquè el músic adquirisca en aquest moment una importància social molt notable i perquè el seu nivell social experimente un notable ascens. Un fenomen paral·lel ocorre amb la resta de les professions artístiques, la qual cosa dóna una idea del nivell d’acceptació de les noves idees estètiques durant el Renaixement.

Aquesta acceptació social no solament prové d’una única classe social, sinó que és generalitzada. Així:

– El clergat veu en la música la forma ideal de crear una atmosfera íntima que possibilite el diàleg amb Déu. Però, a més, és el vehicle idoni d’expressió d’un text tan abstracte i intel·lectual com el religiós. Per a l’Església, la música es converteix, per tant, en alguna cosa veritablement important.

– La noblesa, i especialment la burgesia, veuen en la música com a forma artística l’expressió màxima de l’home en la seua dimensió individual. Serveix com a vehicle idoni per a la transmissió dels sentiments humans, com l’amor o l’alegria.

– El poble pla, sense poder acostar-se a la música des d’un punt de vista intel·lectual, com succeeix amb el clergue o burgès, sí que participa de les virtuts abans ressenyades, que no solament accepta, sinó que també fa seues.

Polish & Hungarian Lute Music of the Renaissance (ca.1507-1619)

Formes de la música durant el Renaixement

És avançat el Renaixement quan apareix una separació clara entre el que és la música vocal i la instrumental. Açò és un símptoma d’evolució importantíssim que va a repercutir en el futur musical, separant-se d’una manera definitiva ambdues formes.

* La música instrumental

El factor principal que facilita l’aparició de la música instrumental és, sens dubte, el ressorgiment de la dansa que per al seu desenvolupament necessita de peces instrumentals. El beneficiat d’aquest procés és l’instrument musical; especialment adquireixen un alt grau d’evolució els instruments de corda i l’òrgan, que encara que en el futur adquireix una funció bàsicament religiosa, en aquest moment serveix també per a interpretar música profana.

* La música vocal

Durant el Renaixement es desenvolupen dues modalitats bàsiques:

*Dins de la modalitat religiosa calen destacar-se diverses formes fonamentals:

Palestrina – Missa Brevis – Gloria

– La Missa: Aquesta forma musical pren el nom de l’acte litúrgic durant el qual s’interpreta. Durant l’Edat Mitjana constava de tres parts: Kirie, Sanctus i Agnus Dei. Més tard se li afigen nous passatges com: Gloria, Credo i Benedictus. Però en qualsevol cas, a la missa és susceptible d’afegir-se-li noves parts en funció de l’objectiu de la cerimònia: Rèquiem, etc. Una altra característica de la missa és que pot contenir parts exemptes de text i, per tant, poden ser exclusivament interpretades instrumentalment.

– El Motet: Es tracta d’una peça musical cantada que es fonamenta en cites bíbliques, tals com els salms, evangelis i epístoles. Es tracta d’una forma molt arcaica del que ens dóna mostra el fet que la part instrumental s’acomode al text, com succeeix amb el cant gregorià.

És de proporcions molt reduïdes, i mentre les parts de la missa són sempre iguals, en el motet aquestes varien en funció del moment en què s’interprete: Nadal o Setmana Santa. El motet adquireix el seu vertader desenvolupament en el món religiós luterà, sent menys usat en l’àmbit catòlic.

* Profana: Igual que la música religiosa, la profana té dos grans tipus:

– El Cànon: Té el seu origen en la Anglaterra del segle Xlll i consisteix en una peça musical per a diverses veus que es persegueixen circularment en la seua entrada. A l’origen se li denomina rota o rondellus, la qual cosa significa roda. Consta d’una sola melodia que es repeteix constantment seguint aqueixa roda al fet que es feia al·lusió, i com a màxim amb xicotetes variacions.

– El Madrigal: És la forma més important de la música del Renaixement en el seu vessant profà. Està lligada al gran moviment literari del moment i més concretament al seu aspecte més líric. No es pot entendre aquesta forma profana sense tenir en compte el corrent poètic de Petrarca i les novel·les pastorils que, en principi a Itàlia i posteriorment en altres llocs, produeixen un gran nombre d’obres.

Ja s’ha assenyalat que l’home és, durant el Renaixement, el centre de l’univers. El madrigal és la forma òptima per a explicar-ho, igual que en literatura ho faran el sonet o la novel·la. En aquest sentit, la novel·la pastoril, juntament amb la poesia de Petrarca, seran el llaç d’unió amb la filosofia que vol transmetre el madrigal. A més aquesta expressió musical, com totes les del Renaixement, empra les llengües vulgars.

El madrigal connecta plenament amb el Barroc, moviment que segueix al Renaixement, tant en la seua filosofia com formalment, fins al punt que Monterverdi, autor italià, realitza vuit llibres sobre madrigals, considerant-se els tres últims com a barrocs.

Spanish Lute Music of the Renaissance (ca.1500-1580) Lluís Milà -Lluís Milà – Mudarra.

 

 

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Hª Música, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La música durant el Renaixement (II).

  1. Retroenllaç: La música durant el Renaixement (III). | EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*//

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s