Un dia i una nit amb Bukowski.

peinar


L’alarma del despertador va sonar, com sempre, a les 6,45. John va alçar-se mig adormit i se n’anà de cap a la dutxa mentre Martha no parava de roncar. Va vestir-se i va entropessar amb una bossa que ella havia col·locat al bell mig del corredor perquè en la cuina ja no quedava espai. Va agafar el got que li paregué menys brut de la pica i l’ompligué de llet fresca del frigorífic i una cullerada sopera de Nescafé. A falta d’alguna cosa millor, va menjar-se un tros de pa dur, però no massa dur. Anà al servei a pentinar-se i pixar. Va mirar el rellotge i s’afanyà per no fer tard al treball.

Martha es despertà sobre les onze. Va anar al tocador de l’habitació per arreglar-se la cara i els cabells. Per evitar anar al bany, va fer ús de l’orinal del dormitori i després va tirar colònia per dissimular. Agafà una capsa de bombons extrafins i el llibre que estava llegint. Poemes d’un tal Bukowski. Tornà al llit i es posà a llegir i menjar. No queda clar, però el cas és que el poeta o les xocolatines li produïen una estranya sensació de plaer en el clítoris. Ella hi acostava els dits fins tenir un orgasme. Sense torcar-se’ls, agafava un bombó i se’l menjava. La mescla de les feromones del seu sexe amb la xocolata l’excitava encara més. La lascívia i la gola eren els seus pecats favorits. Així podia passar hores i hores. No es preocupava de l’estat de la casa ja que s’havia fet feminista i no anava a escurar o fregar com feien les dones d’abans; com a molt cuinaria alguna cosa però per excepció. Realment s’alimentava de bombons, que no requereixen cap adobament. Ella desitjaria que John fos com Bukowski, però …ca! Impossible. En cada capsa de xocolatines venien punts per participar en el concurs: «Un dia i una nit amb Bukowski». Ella vinga a enviar cartes, però mai no li tocava el premi. Com que era «sorpresa» i es presentaria sense avisar sempre s’arreglava i anava al llit esperant que en lloc de l’home hi anés el poeta. Però res de res.

charles-bukows

El premi del concurs.

John tornava sobre les tres depenent del trànsit. Arribava amb més fam que un ós després d’hivernar. Ella seguia en el llit amb el llibre, les xocolatines i el clítoris. Esquivava les bosses de la cuina, agafava un pot encetat de tomaca fregida, una llanda de sardines i una botella d’aigua fresca. La pica de la cuina estava embossada i en ella flotaven envasos de plàstic de iogurts. Camí a casa havia comprat plàtans en un pakistanès que no tancava mai. Tenia una son que no podia més. Es va prendre la seua medicació: hipnòtic més antidepressiu a prova d’elefants sorollosos i a fer la migdiada de rigor. Martha li feu lloc en el llit i només va adormir-se se n’anà a tirar la carta que en secret enviava perquè incloïa algun que altre clau amb Bukowski redactat – tot siga dit – d’una manera tan coent que el poeta es pixaria de riure si de cas la llegira.

Vés per on, li havia tocat el premi: «Un dia i una nit amb Bukowski». Quasi es creuen Martha i ell. Buk estava més borratxo que mai. Mirà la direcció i va pujar a casa de l’afortunada. La porta estava mig oberta perquè a ella li feia nosa haver de perdre el temps amb la clau. Va anar al dormitori i ningú no sap què passà més enllà dels gemecs. Martha va trigar molt perquè va quedar-se en la vorera amb una amiga feminista i amant de la literatura com ella. «El que donaria jo per conèixer Bukowski!», va dir mentre per la seua finestra se sentia gemegar l’home. Ella va pensar que estava masturbant-se i no li donà importància; l’amiga estava mig sorda. Per la finestra algú va tirar una ampolla de vi i tres de cervesa regal de Bombons en parella.

bombones

Regí

 

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Relat per adults, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s