Una família catalana. 11 de setembre.

---

Una família catalana. 11 de setembre.

Una noia d’uns trenta-pocs anys,
sa filla l’agafa una mà per sentir-se protegida;
en l’altra el berenar: pa amb tomàquet i pernil,
que ha de créixer i fer-se fadrina com la mare.

El cel ple de senyeres i estelades,
que és la primera Diada de la nena,
el nostre futur, que no sabia
que al món hi hagués tanta gent.

I el pare? Doncs buscant una ampolla d’aigua.
Fa un goig indescriptible veure aquesta família.
Les paraules pare, mare, filla, senyera i pàtria
són les seues i les de molta més gent
que no perdran els mots dels avis.

Els nostres herois visqueren per salvar-nos els mots
en circumstàncies difícils. Tant de bo pogueren
veure com la seua llavor ha fructificat en milions,
i milions que diuen bon dia i bona nit.

El pare arriba amb l’ampolla; l’obri
i la nena l’enceta amb el seu ajut
bevent a gallet mentre la mare
li agafa l’entrepà i se senten crits
que demanen la independència.