Nua, vista per darrere.

nudismo_COVER


Nimfa: 1 Deessa menor de la mitologia clàssica, que habitava en les fonts, els boscos, les muntanyes o els rius: les nimfes apareixen sota la forma de xiques joves, com les nàiades o les nereides.
2 Dona jove i de gran bellesa.

La nimfa de la seua ànima

Nua, la vaig veure per darrere
tota nua com una gavina vora mar
com un miracle de vida i joventut.

Portava les teues cendres mortuòries.
La terra no serà la teua fossa
sinó que t’envolaràs entre la mar i el vent.
Esperava la penombra del capvespre
per no ser vist i la vaig descobrir
tan viva i al vent amb les seues cuixes
de verge i eixe culet tan apetitós.

Assegut en unes roques podia imaginar
els seus pits de pera amb els mugrons cap amunt
i el seu sexe cobert per un jardí de mates rutllades.
Per un moment, vaig pensar que eres tu de jove.

Per fi arribà el moment. Vaig destapar l’urna
i mentre cantava interiorment
“La cançó de la marinera fidel” de Paco Muñoz
vaig lliurar la cendra a la brisa marina.
Em vaig quedar immòbil i pensatiu
fins que quasi es féu de nit.
Alcí els ulls per veure la xica nua,
però allí solament estava jo.
Tot desapareix i s’acaba
com aquesta xicona
que mai no sabré si realment va existir.

S’ha complert el teu desig,
cap cuc no mossegarà la teua pell.
Saps que no puc viure sense tu;
no vull ser un avi malalt i solitari.
Ne me quitte pas, ne me quitte pas…

L’home puja al cim del penya-segat
i es llança al buit en busca de pau.
Mentre cau se li apareix la nimfa nua.
“Sóc jo, amor meu que vinc per tu.”
Es fonen en una abraçada màgica
i s’eleven cap a les estrelles
en un bes etern.

Regí



La cançó de la marinera fidel.

Marinera del ulls blaus
– diu la joventut que passa -,
¿no vas a vila a la festa?
Fan ball de toia a la plaça,
marinera de carn bruna
– Deixa’m mirar la mar blava
– Marinera dels ulls fixos
-li diu la vida que passa -,
cada dia que se’n va
una il·lusió es esfullada
i un neguit ens agullona…
– Deixa’m mirar la mar blava.
– Marinera d’ulls cansats
– diu la vellesa que aguarda -,
les il·lusions ja no tornen
si un dia fugen de l’anima;
res ja esperes marinera…
– Deixa’m mirar la mar blava.
– Marinera dels ulls cecs
– diu la mort que és arribada -,
clou ja els teus ulls per a sempre;
la terra és fossa que aguarda;
oblida el mar marinera…
– Deixa’m mirar la mar

Lletra: Lluís Guarner
Música: Paco Muñoz.


Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cançó, Poema, Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s