Bukowski: bilingual poems (English and Catalan).

Barking-Dogs

Barking dogs.

The dogs bark knives – Els gossos lladren ganivets

Holy God the dogs bark knives
And in the elevators
Dolls of tin-plate
They decide my life and my death;

Déu sant els gossos lladren ganivets
i en els ascensors
ninots de llauna
decideixen la meua vida i la meua mort;

These falcons are cross-eyed
And there does not stay anything to save;
Leave us to know the impossible thing
Leave us to know that the strong men die for collections,
Leave us to know that the love is bought and is kept
As a little dog, a dog that barks knives
Or a dog that barks love;

 aquests falcons són guerxos
i no queda res a salvar;
deixa’ns saber l’impossible
deixa’ns saber que els homes forts moren per colles,
deixa’ns saber que l’amor es compra i es manté
com un gosset, un gos que borda ganivets
o un gos que borda amor;

Leave us to know that to live through a life
Between thousands of million idiots with feelings
Molecular
It is in yes an art;
Leave us to know in the mornings and nights and
Perfidy;

deixa’ns saber que viure una vida
entre milers de milions d’idiotes amb sentiments
moleculars
és en sí un art;
deixa’ns conèixer matins i nits i
perfídia;

Leave us to go with the swallow
Leave us to lynch the last hope
Leave us to find the cemetery of elephants
And the cemetery of the insane persons;
It leaves those who sing own songs
Leave them to sing to the idiots and the liars.

deixa’ns marxar amb l’oreneta
deixa’ns linxar l’última esperança
deixa’ns trobar el cementeri dels elefants
i el cementeri dels dements;
deixa els qui canten cançons pròpies
deixa cantar els idiotes i els mentiders
i els que planegen estratègies
en un joc massa avorrit per als xiquets;

només hi ha una manera de viure
i és a soles,
i solament una manera de morir, i és la mateixa;
he sentit desfilar els seus exèrcits
tots aquests anys:
quina pesadesa:
el que volen i el que han guanyat;
quina pesadesa que siguen els meus amos
i probablement em seguisquen a la mort
afegint més mort a la mort;
tot el camí és buit
em toque un anellet en el dit
i respire l’aire
estomacat


The man at the piano


The man at the pianoL’home del piano

the man at the piano
plays a song
he didn’t write
sings words
that aren’t his
upon a piano
he doesn’t own

L’home del piano
toca una cançó
que no va escriure
canta lletres
que no són seues
en un piano
que no és li pertany.

while
people at tables
eat, drink and talk

mentre
la gent a les taules
menja, beu i parla.

the man at the piano
finishes
to no applause

L’home del piano
acaba
i no hi ha aplaudiments

then
begins to play
a new song
he didn’t write
begins to sing
words
that aren’t his
upon a piano
that isn’t his

després
comença a tocar
una nova cançó
que ell no va escriure
comença a cantar
paraules
que no són seues
en un piano
que no és seu

as the
people at the tables
continue to
eat, drink and talk

mentre
la gent de les taules
continua
menjant, bevent i parlant.

when
he finishes
to no applause
he announces,
over the mike, that he is
going to take
a ten minute break

Quan
ell acaba

sense aplaudiments
anuncia al micròfon
que es prendrà un descans
de deu minuts

he goes
back to the men’s
room
enters
a toilet booth
bolts the door
sits down
pulls out a joint
lights up

torna al servei
entra
tanca la porta
s’hi asseu
trau un porro
i l’encén.

he’s glad
he’s not
at te piano

està feliç
de no estar
al piano

and the
people at the tables
eating, drinking and talking
are glad
he isn’t there
either

i la gent a les taules
menjant, bevent i parlant,
està feliç
que ell
no hi siga tampoc.

this is
the way it goes
almost everywhere
with everybody and everything
as fiercely
in the highlands
the
black swan burns

així succeeix
gairebé a tot arreu
amb tots i amb tot,
tan violent
com quan en les
terres altes
el negre cigne crema.


Biblioteca-Publica-Nueva-York4

The New York Public Library

L’incendi del somni – The burning of the dream (abbreviated).

la vella Biblioteca Pública de Los Angeles
ha estat destruïda per les flames
aquella biblioteca del centre.
amb ella se’n va anar
gran part de la meua
joventut.

the old L.A. Public Library burned down
that library downtown
and with it went
a large part of my
youth.

estava assegut en un d’aquells bancs
de pedra quan el meu amic
Baldy
em va preguntar:
“¿Vas a allistar-te en
la Brigada Lincoln? “

“Clar”, vaig contestar
jo.

I sat on one of those stone
benches there with my friend
Baldy when he
asked
“you gona join the
Abraham Lincoln
Brigade?

“sure,” I told
him.

però, en adonar-me que jo no era
un idealista polític
ni un intel·lectual
vaig fer-me darrere d’aquella
decisió més tard.

but realizing that I wasn’t
an intellectual or a political idealist
I backed off on that
one later.

jo era un lector
llavors
anava d’una sala a
una altra: literatura, filosofia,
religió, fins i tot medicina
i geologia.

I was a reader
then
going from room to
room: literature, philosophy,
religion, even medicine
and geology

molt aviat
vaig decidir ser escriptor,
pensava que seria la sortida
més fàcil
i els grans novel·listes no em semblaven
massa difícils.

early on
I decided to be a writer,
I thought it might be the easy
way out
and the big boy novelists didn’t look
too tough to me.

tenia més problemes amb
Hegel i amb Kant.

I had more trouble with
Hegel and Kant

vaig descobrir dues coses:
a) que la majoria dels editors creia que
tot el que era avorrit
era profund.
b) que jo passaria dècades senceres
vivint i escrivint
abans de poder
plasmar
una frase que
s’aproximés una mica
al que volia
dir.

Entretant
mentre altres joves anaven a la caça de xiques,
jo anava a la caça de llibres vells,
era un bibliòfil, tot i que
desencantat,
i això
i el món
van configurar el meu caràcter.

meanwhile
while other young men chased the ladies
I chased the old books.
i was a bibliophile, albeit a
disenchanted
one
and this
and the world
shaped me.

vivia en una cabana de contraxapat
darrere d’una pensió de 3 dòlars i mig
a la setmana
sentint-me un
Chatterton
ficat dins d’una mena de
Thomas
Wolfe.

I lived in a plywood hut
behind a roominghouse
for $3.50 a
week
feeling like a
Chatterton
stuffed inside of some
Thomas
Wolfe.

el meu principal problema eren
els sobres, els segells, el paper
i
el vi,
mentre el món estava a la vora
de la Segona Guerra Mundial.
encara no m’havia
atrapat
el femení, era verge
i escrivia entre 3 i
5 relats per setmana
i tots
me’ls tornaven, rebutjats per
el New Yorker, el Harper’s,
l’Atlantic Monthly.
havia llegit que
Ford Madox Ford solia empaperar
la cambra de bany
amb les notes que rebia rebutjant les seues obres
però jo no tenia
cambra de bany, així que les amuntegava
en un calaix
i quan estava tan ple
que amb prou feines podia
obrir-lo
treia totes les notes de rebuig
i les tirava
juntament amb els relats.

my greatest problem was
stamps, envelopes, paper
and
wine,
with the world on the edge
of World War II.
I hadn’t yet been
confused by the
female, I was a virgin
and I wrote from 3 to
5 short stories a week
and they all came
back
from The New Yorker, Harper’s
The Atlantic Monthly.
I had read where
Ford Madox Ford used to paper
his bathroom with his
rejection slips
but I didn’t have a
bathroom so I stuck them
into a drawer
and when it got so stuffed with them
I could barely
open it
I took all the rejects out
and threw them
away along with the
stories.

la vella Biblioteca Pública de Los Angeles
seguia sent
la meua llar
i la llar de molts altres
vagabunds.
discretament utilitzàvem els
lavabos
i als únics que
tiraven d’allí
eren els que
es quedaven adormits a les
taules
de la biblioteca; ningú ronca com un
vagabund
llevat que siga algú amb qui estàs
casat.

bo, jo no era realment un
vagabund, tenia targeta de la biblioteca
i treia i tornava
llibres,
munts de llibres,
sempre fins al límit del permès:
Aldous Huxley, D.H. Lawrence,
e.e. cummings, Conrad Aiken, Fiódor
Dos, Dos Passos, Turgénev, Gorki,
H.D., Freddie Nietzsche,
Schopenhauer,
Steinbeck,
Hemingway,
etc.

sempre esperava que la bibliotecària
em digués:  quin bon gust té vostè,
jove!.

però la vella
puta
ni tan sols sabia
qui era ella,
com anava a saber
qui era jo.

meravellós lloc
la Biblioteca Pública de Los Angeles
va ser una llar per a algú que havia tingut
una
llar
infernal

però aquells prestatges contenien
un enorme tresor: em van permetre
descobrir
als poetes xinesos antics
com Tu Fu i Li Po
que són capaços de dir en un
vers més que la majoria en
trenta o
fins i tot en centenars.
Sherwood Anderson ha d’haver-los
llegit
també.

també solia traure i retornar
els Cants
i Ezra em va ajudar
a enfortir els braços si no
el cervell.

la vella Biblioteca Pública de Los Angeles
molt probablement va evitar
que em convertís en un
suïcida,
un lladre
de bancs,
un tipus
que pega a la seua dona,
un carnisser o
un motorista de la policia
i, tot i que reconec que
pot ser que algú siga fantàstic,
gràcies
a la meua bona sort
i al camí que havia de recórrer,
aquella biblioteca estava
allà quan jo era
jove i buscava
alguna cosa
a la que aferrar-me
i no semblava que hi hagués
molt.

i quan vaig obrir el
diari
i vaig llegir la notícia sobre l’incendi
que havia destruït
la biblioteca i la major part de
el que en ella havia

li vaig dir a la meua
dona: jo solia passar
hores i hores
allà.

the old L.A. Public
most probably kept me from
becoming a
suicide
a bank
robber
a wife-beater
a butcher
or a
motorcycle policeman
and even though some of these
might be fine
it is
thanks
to my luck
and my way
that this library was
there when I was
young and looking to
hold on to
something
when there seemed very
little
about.

and when I opened the
newspaper
and read of the fire
which
destroyed the
library and most of
its contents
I said to my

wife: “I used to spend my
time
there. . .”

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Poema, Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s