Insomni. / Al alba.

insomnio


Insomni

Com en tantes altres nits,
els meus ulls estan oberts.
La companyia de les pastilles
no és una bona companyia
i no aprofita per a res.

Estic tan a soles que sembla
que el buit de la soledat
m’haja d’engolir.

Jo la vaig tenir al meu costat,
però ja no hi és ni serà mai.
No vaig saber fer-la feliç
malgrat que era el que desitjava.
No vaig saber-ho fer
i ara les pastilles m’acompanyen.
Paga la pena viure així?

Tants anys junts i ara a soles
on abans ella hi era.
És dur. Em prenc una altra pastilla.
La xafogor m’asfixia.
M’alce i òbric la finestra.
Tanque els ulls i la veig
en el sol, la lluna i el firmament.
Les estrelles fan uns llavis i em criden.
Tracte de besar-los però es trenca l’encanteri.
La finestra dóna a un carreró
amb un llum groguenc que parpelleja
deixant veure excrements de gos.

La proximitat de l’alba
anuncia la meua derrota
i la victòria del sol,
del dia a dia,
com si no hagués passat res.
Ella hi va ser, però ja no hi és.
Paga la pena viure així?
Millor me’n vaig a dormir
encara que tinga malsons
amb gossos defecant
i voltors d’ales enormes voleiant
sobre el meu cadàver solitari.

Regí


Luis Eduardo Aute. Al alba.

Al alba

Si te dijera, amor mío,
que temo a la madrugada,
no sé qué estrellas son estas
que hieren como amenazas,
ni sé qué sangra la luna
al filo de su guadaña.

Presiento que tras la noche
vendrá la noche más larga,
quiero que no me abandones
amor mío, al alba.

Los hijos que no tuvimos
se esconden en las cloacas,
comen las últimas flores,
parece que adivinaran
que el día que se avecina
viene con hambre atrasada.
Presiento que tras la noche…

Miles de buitres callados
van extendiendo sus alas,
no te destroza, amor mío,
esta silenciosa danza,
maldito baile de muertos,
pólvora de la mañana.
Presiento que tras la noche…

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cançó, Poema, Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s