Nicolái Rimski Kórsakov i Aleksandr Pushkin: ‘Mozart i Salieri’, llibret en català.

alexander-pushkinAleksandr Pushkin, poeta nacional rus.

La llegenda romàntica sobre la mort de Mozart, enverinat per l’envejós Salieri no té base real però ha estat arreplegada per la poesia dramàtica, el teatre i el cinema.

Mozart i Salieri és una òpera en un acte en dues escenes amb música de Nikolái Rimski-Korsakov i llibret en rus pres gairebé paraula per paraula del drama en vers homònim d’Aleksandr Pushkin 1830. Es va estrenar el 7 de desembre de 1898 al Teatre Solodovnikov de Moscou.

La història segueix la llegenda apòcrifa que Antonio Salieri va enverinar a Wolfgang Amadeus Mozart per gelosia a causa de la música del segon. Rimski-Korsakov va incorporar cites del Rèquiem i Don Giovanni de Mozart a la partitura.

Amadeus és una pel·lícula de 1984 dirigida per Miloš Forman. La pel·lícula està basada en el guió escrit per Peter Shaffer, basat en la seva pròpia obra de teatre homònima, que al seu torn s’inspirà en Mozart i Salieri, una obra curta d’Aleksandr Puixkin (també adaptada en una òpera homònima per Nikolai Rimski-Kórsakov), que es basava en una versió molt lliure de les vides dels compositors Wolfgang Amadeus Mozart i Antonio Salieri.

 ESCENA I

(Una habitació)

Salieri
Tots ho diuen: no hi ha justícia en la terra.
Però tampoc n’hi ha allà dalt.
Per a mi això està tan clar com una senzilla escala (musical)
Vaig néixer amb l’amor a la música.
Sent nen, quan a la part alta ressonava l’òrgan
en la nostra vella església, escoltava i m’admirava,
i unes llàgrimes involuntàries i dolces queien.
D’hora vaig deixar els jocs i les diversions,
i totes les ciències alienes a la música
van ser per mi abandonades.
Obstinadament i amb arrogància
em vaig separar d’elles i em vaig lliurar només a la música.
Difícil va ser el primer pas i avorrit el començament.
Vaig vèncer les primerenques desil·lusions.
Vaig considerar el treball la base de l’art.
I em vaig fer artesà: vaig conferir als meus dits
una obedient i freda agilitat
i precisió a la meva orella.
Disseccioní i els sons,
dissequí la música com a un cadàver.
Vaig comprovar l’harmonia per mitjà de l’àlgebra.
Llavors, ja expert en aquesta ciència, em vaig atrevir
a lliurar-me als plaers del so creador.
Vaig començar a compondre, en silenci, en secret,
sense atrevir-me a pensar encara en la glòria.
Sovint hi havia a la meva silenciosa cel·la
dos o tres dies, oblidant el somni i el menjar,
alimentant-me de l’èxtasi
i de les llàgrimes de la inspiració,
vaig cremar la meva feina observant fredament com
els meus pensaments i els sons, nascuts de mi,
cremaven i desapareixien convertits en lleuger fum.
Gràcies a la meva obstinada i fervent constància,
vaig aconseguir per fi un elevat esglaó
en aquest art infinit. La glòria em va somriure.
Amb les meves creacions vaig arribar al cor de la gent.
Era feliç. Gaudia en pau amb la meva feina,
els meus èxits, la meva glòria. També amb els treballs
i els èxits dels meus amics,
companys en aquest art diví.
No, mai no vaig conèixer l’enveja!
Qui s’atrevirà a dir que l’orgullós Salieri
va ser alguna vegada un menyspreable envejós?
Una serp trepitjada per la gent,
que mossegava amb freqüència, impotent, la terra i la pols?
Ningú! Però ara… jo mateix ho dic.
Ara sento enveja.
Envejo profunda, dolorosament envejo.
Oh, cels! On està la justícia quan
el do sagrat, quan el geni immortal
no és concedit com a recompensa
a un ardent amor, a l’abnegació,
a la feina, a l’esforç, a l’oració,
sinó que il·lumina el cap d’un boig,
d’un llibertí ociós? … Oh, Mozart, Mozart!

Rimsky-Korsakov: Mozart and Salieri / Моцарт и Сальери (L. Polgár, L. Márk).

(Entra Mozart)

MOZART
Ai! … M’has descobert!
Volia sorprendre’t amb una broma inesperada.

Salieri
Estàs aquí! … ¿Des de fa molt?

MOZART
Acabo d’arribar. Venia a veure.
Et portava una cosa per ensenyar-te, però,
en passar davant de la taverna, sento un violí…
No, amic Salieri, no has escoltat mai
res tan graciós!…
Un violinista cec tocava “Voi che sapete”
Una meravella!
No vaig poder resistir i t’he portat al violinista
per obsequiar amb el seu art.
Entra!

(Entra el violinista cec amb el seu violí)

Tocans una mica de Mozart!

(El vell toca una ària de “Don Giovanni”.
Mozart riu)

Salieri
¿De què rius?

MOZART
Ai, Salieri!
És que no et fa gràcia?

Salieri
No.
No ric quan un pintor de parets
embruta la Madonna de Rafael.
No ric quan un menyspreable bufó
profana amb una paròdia a Dante Aligieri.
Marxa, ancià.

MOZART
Espera!…
Té, beu a la meva salut.

(L’ancià se’n va)

Salieri, veig que avui no estàs de bon humor…
Vindré a veure’t en un altre moment.

Salieri
Què deies que m’has portat?

MOZART
No, res. Una bagatel·la. Fa unes nits
l’insomni es va apoderar de mi
i em van venir al cap dues o tres idees.
Avui les he escrites…
Voldria que escoltessis i em donessis la teva opinió.
Però ara no hi ets per prestar-me atenció.

Salieri
Ai, Mozart, Mozart!
Quan no estic jo per prestar atenció?
Seu!… T’escolto.

MOZART
(Al piano)
Imagina’t a… a qui?…
Doncs, a mi, per exemple… Una mica més jove…
Enamorat… però no massa, només una mica…
I que estic amb la meva estimada…
O amb un amic… amb tu, per exemple!
Estic feliç… De sobte apareix una tenebrosa
visió, unes tenebres sepulcrals o alguna cosa així…
Bé… escolta!

(Toca)

Salieri
Venies a portar-me això
i vas poder aturar a la taverna
a escoltar a aquest violinista cec!
Per Déu, Mozart, no ets digne de tu mateix!

MOZART
Què?… T’ha agradat?

Salieri
Quina profunditat!
Quina vigor i quina harmonia!
Tu, Mozart, ets Déu… però no ho saps.
Jo, sí que ho sé.

MOZART
Bah! De veritat? Pot ser…
Però ara… la meva divinitat té gana!

Salieri
Escolta: anem a dinar
al Lleó d’Or.

MOZART
Fantàstic, aniré encantat.
Però primer he d’anar a casa
a dir-li a la meva dona que no m’esperi
per dinar.

(Surt)

Salieri
T’espero, no triguis!
No, no puc enfrontar-me més al meu destí:
Sóc l’escollit per aturar!
Altrament, tots estarem perduts, tots:
els sacerdots, els servidors de la música,
i no només jo, amb la meua atrotinada glòria…
Quin benefici hi hauria si Mozart visqués
i aconseguís noves cimeres?
¿Elevaria amb això encara més l’art? No.
L’art decaurà de nou quan Mozart mori,
doncs no ens deixarà un hereu.
Quin benefici ens podrà ja donar ell?
Com un querubí ens va portar
alguns cants del paradís per,
després de turmentar els  nostres desitjos,
deixant-los sense ales i convertits en cendres,
Alçar el vol i desaparèixer!
Vola llavors, i com més aviat, millor!
Aquest és el verí, últim do de la meva Isora.
Divuit anys fa que el duc al damunt.
Sovint la vida va ser com una ferida insofrible.
Sempre ho vaig endarrerir… “Per a què morir?”, Pensava.
Potser la vida em porti dons inesperats.
És possible que em visiti l’èxtasi
en una nit creadora i d’inspiració.
És possible que sorgeixi un nou Haydn que
ens ofereixi una gran obra i jo gaudeixi amb ella…
En una taula al costat d’un odiós convidat,
pensava jo: “Potser trobi a un odiós rival”
És possible que una terrible ofensa
ressoni des de la supèrbia alçada.
Llavors no et perdries tu, do de Isora!
Era cert, per fi vaig trobar el meu rival, un nou
Haydn que em va omplir d’entusiasme diví!
Ja és l’hora!… ¡Don sagrat de l’amor,
habita avui a la Copa de l’amistat!

nikolai-rimsky-korsakov

ESCENA II

(Una sala reservada a la taverna. Un piano.
Mozart i Salieri a la taula)

Salieri
Per què estàs avui tan ombrívol?

MOZART
¿Jo? … No!

Salieri
¿Potser, Mozart, estiguis disgustat per alguna cosa?
El menjar és bo, el vi és excel·lent,
i tu estàs callat i amb les celles arrufades.

MOZART
He de reconèixer-ho,
meu “Rèquiem” em preocupa.

Salieri
Ah!…
¿Composes un rèquiem?… Des de quan?

MOZART
Des de fa unes tres setmanes. Un cas estrany…
No t’ho he explicat?

Salieri
No.

MOZART
Llavors, escolta.
Fa unes tres setmanes vaig tornar tard a casa.
Em van dir que algú havia vingut a veure.
Qui? no ho sé… Tota la nit vaig estar pensant
en qui pogués ser i el que voldria de mi.
L’endemà va tornar, però jo tampoc no hi era.
Al tercer dia, estava jo jugant amb el meu fill,
quan van trucar a la porta. Vaig anar a obrir i era
un home vestit de negre que després saludar-me,
em va encarregar un rèquiem i va desaparèixer.
De seguida vaig començar a escriure…
I des de llavors no ha tornat a venir.
Cosa que m’alegra, ja em donaria molta pena
separar-me del meu Rèquiem,
encara que ja estigui completament acabat.
Però mentrestant…

Salieri
Què?

MOZART
Em fa vergonya reconèixer-ho…

Salieri
Què?

MOZART
El meu home vestit de negre no em deixa tranquil,
ni de dia ni de nit.
Em persegueix com una ombra per tot arreu.
Ara mateix sembla que fos aquí,
assegut amb nosaltres.

Salieri
Vaja! A què vénen aquestes pors infantils?
Oblida aquests pensaments sense sentit.
Beaumarchais sempre em deia:
“Escolta, germà Salieri,
quan acudeixin a tu pensaments foscos,
destapa una ampolla de xampany
o torna a llegir “Les noces de Fígaro”

MOZART
Sí! Beaumarchais era amic teu.
Per a ell vas compondre el teu “Tataré”,
una obra meravellosa. Quina melodia!…
Sempre la tararejo quan estic feliç …
La, la, la, la… Ah, Salieri!
És veritat que Beaumarchais va enverinar a un?

Salieri
No ho crec.
Era massa simpàtic per fer una cosa així.

MOZART
Era un geni, com tu i com jo.
I el geni i el crim són coses incompatibles…
¿No és veritat?

Salieri
Vols dir?

(Fica verí al got de Mozart)

¡Beguem!

MOZART
A la teva salut, amic!
Per la sincera amistat
que uneix Mozart i Salieri,
dos fills de l’harmonia.

(Beu)

Salieri
Espera!
Espera, espera!… ¡Vas beure… sense mi!

MOZART
(Tira el tovalló sobre la taula)
Prou, estic tip!

(Es dirigeix al piano)

Escolta, Salieri…
¡El meu Rèquiem!

(Toca)

¿Plores?

Salieri
Aboco aquestes llàgrimes per primera vegada:
dolorosa i plaent,
com si hagués complert un penós deure,
com si un bisturí m’hagués amputat
un membre.
Amic Mozart, aquestes llàgrimes…
No reparis en elles.
¡Continua, afanya’t a omplir un cop més
la meva ànima amb aquests sons!…

MOZART
Si tots sentissin així la força de l’harmonia!…
Però no: el món no podria existir.
Ningú s’ocuparia llavors
de les necessitats mundanes.
Tots es lliurarien a l’art.
Som pocs els elegits, els feliços ociosos,
que menyspreem els béns terrenals,
servint tan sols a la bellesa.
¿No és veritat?…
Sembla que no em trobo molt bé,
Noto com una opressió…
Vaig a dormir. Adéu!

Salieri
A reveure.

(Sol)

Dormiràs per molt de temps, Mozart!
¿Però és possible que jo no sigui un geni?
Ell diu que el geni i el crim
són dues coses incompatibles… Mentida!
¿I Buonarroti?…
És que és una llegenda que va ser un assassí?…
Ell, el creador del Vaticà!

Foto superior: Nicolái Rimski Kórsakov, compositor rus de caràcter nacionalista. Destaca pel seu orientalisme, sobretot en Sherezade.

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Llibrets, Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s