Bukowski en català-valencià: Es busca una dona. Relat eròtic amb humor.

beso1Un bes

Edna baixava pel carrer amb la seua bossa de la compra, quan va passar a l’altura de l’automòbil. Hi havia alguna cosa escrita a la finestreta lateral:

ES BUSCA UNA DONA.

Es va parar. Era un cartó pegat a la finestreta, amb alguna espècie d’anunci. En la seua major part estava escrit a màquina. Edna no podia llegir-lo des del lloc de la vorera en què es trobava. Només podia veure les lletres grans:

ES BUSCA UNA DONA.

Era un cotxe nou i dels cars. Edna va creuar l’herba i es va acostar a llegir la part mecanografiada:

«Home de 49 anys. Divorciat. Busca una dona amb finalitats matrimonials. Que tinga entre 35 i 44 anys. M’agrada la televisió i els films. El bon menjar. Sóc comptable i tinc el treball ben assegurat. Tinc diners en el banc. M’agraden les dones un poc plenetes.»

Edna tenia 37 anys i estava un tant grassoneta. Hi havia un número de telèfon. També hi havia tres fotos del cavaller que cercava una dona. Semblava ric i elegant, amb el seu vestit i corbata. També semblava un poc estúpid i una mica cruel. I fet de fusta, va pensar Edna, fet de fusta…

Va seguir el seu camí, amb un xicotet somriure. També sentia una espècie de repulsió. Però quan va arribar al seu apartament ja s’havia oblidat per complet de tot. Va ser algunes hores més tard, asseguda en la banyera, quan va començar a pensar en ell una altra vegada, i aquesta vegada va pensar en com de sol, com de terriblement a soles havia de trobar-se per a haver arribat a fer una cosa així:

ES BUSCA UNA DONA.

Li’l va imaginar arribant a la casa, trobant-se les factures del gas i del telèfon en la bústia, despullant-se, prenent un bany, la televisió encesa. Després llegiria el periòdic de la vesprada. Després entraria en la cuina a fer-se el sopar. Allí, quiet, mirant com es fregeix el pa, en calçotets. Després agafaria el sopar i el portaria a taula per menjar-se’l. El podia veure bevent-se el cafè. Després més televisió. I potser un solitari pot de cervesa abans de ficar-se al llit. Havia d’haver-hi milions d’homes com ell en tota Amèrica.

Edna va eixir de la banyera, es va assecar, es va vestir i va eixir de l’apartament. El cotxe seguia allí. Va apuntar-se el seu nom, Joe Lighthill, i el número de telèfon. Va llegir de nou tota la part mecanografiada. «Films». Era un terme molt culte. La gent en deia «pel·lícules» normalment. Se busca una dona. L’anunci era bastant atrevit. Almenys havia mostrat ser original en escriure’l.

Quan Edna va tornar a casa es va prendre tres tasses de cafè abans de marcar el número. El telèfon va sonar quatre vegades. «Hola?» Va contestar ell.

—Senyor Lighthill?

—Sí?

—És que vaig veure el seu anunci. El seu anunci del cotxe…

—Ah, sí.

—Em dic Edna.

—Com estàs, Edna?

—Oh, molt bé. Però fa tanta calor. Aquest temps és massa.

—Sí, fa la vida difícil.

—Bé, senyor Lighthill…

—Crida’m Joe, a seques.

—Bé, Joe, he, he, he!,  em sent com una ximple. Saps per què he cridat?

—Has vist el meu anunci.

—Bé, vull dir, he, he, he! Què és el que et passa? No pots aconseguir una dona?

—Crec que no. Edna, dis-me. On són?

—Les dones?

—Sí.

—Oh, doncs a tot arreu, ja saps.

—On? Dis-me. On?

—Bé, en l’església, per exemple. Hi ha dones en l’església.

—No m’agrada l’església.

—Oh.

—Escolta. Per què no et véns ací, Edna?

—Vols dir a ta casa?

—Sí. Tinc un bon apartament. Podem prendre’ns una copa, conversar. Sense compromís.

—És tard.

—No és tan tard. Escolta, has vist l’anunci i has cridat. Deus estar interessada.

—Bé, és que…

—Tens por, açò és el que et passa. Tens por.

—No, jo no tinc por.

—Llavors vine, Edna.

—Bé, és que…

—Anem.

—Bé, d’acord. Estaré allí en quinze minuts.

Era en l’últim pis d’un modern complex d’apartaments. Apartament 17. La piscina reflectia els llums. Edna va cridar. La porta es va obrir i allí estava el senyor Lighthill. Amb una calvície incipient; el nas afilat amb pèls eixint-li dels orificis; la camisa oberta pel coll.

—Entra, Edna…

Ella va passar i la porta es va tancar darrere. Edna s’havia posat un vestit de seda blava. No s’havia posat calces. Anava en sandàlies i fumant un cigarret. [calces = mitjanes].

—Asseu-te. Et serviré una mica de beure.

Era un lloc bonic. Tot estava decorat en blau i verd, i a més estava molt net. Va poder sentir el senyor Lighthill cantussejant sordament mentre preparava les begudes… Semblava relaxat i açò la va tranquil·litzar.

El senyor Lighthill —Joe— va eixir amb les begudes. Li va donar a Edna la seua i va anar a asseure’s a una cadira en el costat oposat de l’habitació.

—Sí —va dir ell—, fa calor, una calor infernal. Però jo tinc aire condicionat. T’has adonat?

—Sí, ja ho he notat. Està molt bé.

—Beu alguna cosa.

—Oh, sí.

Edna va provar un glop. Estava bé, una mica fort, però sabia bé. Va veure a Joe inclinar el cap cap a arrere en beure. Tenia una gruixuda papada. I els seus pantalons eren massa folgats. Semblaven ser diverses talles més grans. Li donaven a les seues cames un aspecte còmic, ridícul.

—Portes un vestit molt bonic, Edna.

—T’agrada?

—Oh, sí, et cau molt bé. Sembla còmode, molt còmode.

Edna no va dir res. I Joe tampoc. I allí estaven, asseguts, mirant-se l’un a l’altre, bevent-se els seus gots.

Per què no parla?, va pensar Edna. Se suposa que és ell qui ha de començar la conversa. Veritablement tenia una mica de fusta…

Edna va acabar la seua beguda.

—Deixa que et servisca un altre —va dir Joe.

—No. M’he n’he d’anar ja.

—Oh, vinga —va dir ell—; deixa’m que et servisca un altre glop. Necessitem beure alguna cosa per a soltar-nos.

—Està bé, però després d’aquest me’n vaig.

Joe es va portar els gots a la cuina. Aquesta vegada no va cantussejar. Va eixir, li va donar a Edna el seu got i va tornar a asseure’s en la cadira al costat oposat de l’habitació. La beguda era ara més forta.

—Saps —va dir—, sóc bastant bo en el sexe.

Edna va beure el seu got i no va contestar res.

—Què tal eres tu en la qüestió sexual? —va preguntar Joe.

—Mai no ho he fet.

—Hauries de fer-ho, saps, així t’adonaries de qui eres i què eres.

—Tu crees que tot açò és veritat? Vull dir, jo ho he llegit en els periòdics, no sé què pensar. Jo no ho he fet mai però he vist fotos —va dir Edna.

—Per descomptat que és veritat, hauries de fer-ho.

—Tal vegada no siga molt bona per a aquestes coses —va dir Edna—. Tal vegada és per açò que estic sola. —Es va prendre un bon glop del got.

—Cadascun de nosaltres, al cap i a la fi, sempre sols —va dir Joe.

—Què vols dir?

—Vull dir que, no importa com vaja la qüestió sexual, o l’amor, o tots dos, arriba un dia en què tot s’acaba.

—Açò és trist —va dir Edna.

—Sí, clar. Així arriba un dia en què tot es passa. I llavors, o es talla o tot es converteix en una treva infernal: Dues persones vivint juntes sense el menor sentiment entre elles. Crec que és molt millor viure tot sol que açò.

—Tu et vas divorciar de la teua dona, Joe?

—No, ella es va divorciar de mi.

—I què és el que va anar malament?

—Les orgies sexuals.

—Les orgies sexuals?

—Sí, ja saps, una orgia és el lloc més solitari del món. Aqueixes orgies… Em sentia desesperat… Aqueixes polles lliscant-se dins i fora… Perdona’m…

—No passa res.

—Bé, aqueixes polles lliscant-se dins i fora, cames embolicades, els dits treballant, furgant per tots els costats, boques, tothom bavejant, i suant, i una cega determinació a fer-ho… com siga.

—No sé molt sobre aqueixes coses, Joe —va dir Edna.

—Jo crec que, sense amor, el sexe no és gens. Les coses només poden tenir un significat quan existeix algun sentiment entre els participants.

—Vols dir que a cadascun li ha d’agradar l’altre?

—Açò ajuda bastant.

—Suposa que tots dos es casen. Suposa que han de seguir junts, per qüestions econòmiques, xiquets, qualsevol cosa?

—Les orgies no arreglaran res.

—I llavors què?

—Bé, no sé. Tal vegada el swap.

—El swap?

—Sí, ja saps, quan dues parelles es coneixen molt bé i llavors fan intercanvi de components. Els sentiments, al cap i a la fi, tenen una oportunitat. Per exemple, diguem que a mi sempre m’ha agradat la dona de Mike. Em ve agradant des de fa mesos. L’he vista passejar per l’habitació. M’agraden els seus moviments, criden la meua atenció. M’imagine, ja saps, què va amb aqueixos moviments. L’he vista furiosa, l’he vista borratxa, l’he vista sòbria. I llavors, el swap. Estàs en el llit amb ella, i per fi l’estàs coneixent. Existeix la possibilitat que siga alguna cosa real. Per descomptat, Mike s’està tirant a la teua dona en l’altra habitació. Molt bé, bona sort, Mike, penses, i espere que sigues tan bon amant com jo.

—I funciona bé?

—Bé, no sé… Els swaps poden portar problemes… a la llarga. Ha d’estar tot molt parlat… ben parlat i amb temps. I encara així pot haver-hi gent que no sàpiga bastant, no importa quant s’haja parlat…

—Tu en saps bastant, Joe?

—Bé, aquests swaps… Crec que poden ser bons per a alguns… Tal vegada per a molts. Però em tem que amb mi no funcionen. Sóc bastant timorat.

Joe va acabar la seua beguda. Edna es va beure d’un glop la resta de la seua i es va alçar.

—Escolta, Joe, m’he d’anar…

Joe va creuar l’habitació cap a ella. Semblava un elefant mentre s’acostava, amb aqueixos pantalons. Va veure les seues grans orelles. Llavors la va agarrar i va començar a besar-la. El seu mal alè arrossegava totes les begudes; era una olor agra. Part de la seua boca no feia contacte. Era fort però la seua força no era real. Ella va apartar el seu cap però ell la va seguir agarrant.

ES BUSCA UNA DONA.

—Deixa’m, Joe! Estàs anant molt de pressa, Joe! Deixa que me’n vaja!

—Per què vas venir ací, meuca?

La va intentar besar una altra vegada i ho va aconseguir. Era horrible. Edna va pujar el genoll bruscament. I li va encertar de ple. Ell va portar les mans a les parts i va caure al sòl.

—Déu, Déu… Per què has hagut de fer-me açò? M’has volgut assassinar… Auuggh!

Va rodar pel sòl gemegant.

El seu cul, va pensar ella, té un cul tan horrible…

El va deixar tirat en el sòl i va baixar corrent les escales. L’aire estava net allà fóra. Mentre baixava, va poder sentir gent parlant, va poder sentir els seus televisors. Sa casa no estava molt lluny. Va sentir que necessitava donar-se un altre bany, llevar-se el seu vestit de seda blava i llavar-se bé tot el cos. Feia calor. Més tard, va eixir de la banyera, es va assecar i es va col·locar uns rul·los rosats en el pèl. Va decidir no tornar a veure’l més.

mujer-con-rulosDona amb rul·los als cabells.

Traduït per Regí.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s