«1980, el que no caga revienta!» Vicent el persianer.

persiana

Una de les persianes de Vicent

«1980, el que no caga revienta!»
Això va dir Vicent, un tio molt divertit.
Cava, torrons, Bon Any, Reis…
A treballar de nou que ja està bé.
Era persianer, dels que coneixen bé l’ofici.

Un bon dia, Vicent no es trobava bé;
li feien mal els ronyons.
Una mala postura? Una pedra?
Van anar a urgències la dona i ell.

«Amb aquest calmant es trobarà millor»
«Què té el meu home?»
«No li ho puc dir segur. No es una pedra,
ni una mala postura. Vagen al nefròleg
que ell els ho dirà a ciència certa. Bona nit».

Va avisar al treball per dir que no es trobava bé.
El metge de capçalera li va fer una baixa per a 15 dies.
Per fi arribà el dia del nefròleg. Una setmana de proves.
«Miren, el que té Vicent és una cirrosi hepàtica.»
«Però si solament beu aigua…»
«Això és com qui agafa càncer de pulmó i no fuma.»
«És greu doctor? Per favor, diga’ns la veritat…»
«És greu, mortal, però ànim que no tots moren.
Amb un bon tractament pot viure molts anys.»

Ell era molt complidor: aigua i sucs, gens de té o café.
Dieta, exercici a diari caminant i nadant en la piscina.
Però la cara se li estava fent groga i li tremolaven les mans.
Hagué de deixar de conduir i començà a desesperar-se.
Va anar a sanadors que li netejaren la butxaca.

Què podia fer. L’havien donat per perdut. «No més d’un any.»
No podia dormir. I si dormia, pitjor.
De vegades els malsons
despertaven la dona i els dos fills.

Ell, que no era creient, s’apuntà a un viatge a Lourdes
per si de cas aquell lloc de peregrinació obrava un miracle.
Res de res. A gastar diners. Una verge de plàstic amb aigua.

Una nit, el dolor i la desesperació eren insuportables.
Nuvolat pels tranquil·litzants va veure oberta la finestra.
En el veïnat va sentir-se un colp molt intens.
Vicent s’havia tirat en busca de la pau,
però va topar amb un cotxe que destrossà.

Ambulància, policia, hospital…
No va morir a l’instant. Va viure
quatre dies de dolor i de bogeria.
No reconeixia ningú i deia disbarats.

A la festa de la Nit de Cap d’Any de 1981
hi va faltar una persona, la més alegre
i riallera, amb els seus acudits.
«1980, el que no caga revienta!»

Regí

 

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Poema, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s