Entre Déu i el Diable.

dios y demonio

Entre Déu i el Diable

Era una nit de borratxera i orgia.
Jo ja m’havia passat entre les cames
quatre de les xicones, delicioses totes elles i joves,
m’havia begut més de mig litre de whisky sense aigua
i el cap em començava a pegar voltes i voltes.

De sobte El vaig veure…
Hòstia puta! però si és Déu! cague’n sos!
Era com en el meus somnis.
Un vell tot vestit de blanc,
un triangle amb un ull al centre,
cabells abundants blancs i arrissats.
Pareixia una portada del Charlie Hebdo.

Em vaig quedar mut…
«No tingues por, bon home.
Jo sé que saps que alguna cosa
no vaig fer-la bé.
Digues, què hi sobra?»
Home, això és fàcil,
si poguera jo eliminaria
de la Terra els capitalistes,
els militars i les panderoles negres.

Aleshores Déu va baixar-se el calçons
i va tirar- se un pet diví sonor i prolongat.
Per a la bona gent era manà del cel,
per als assassins i fills de puta era la pesta negra.
Va sentir-se un cor celestial:
«I al vuitè dia Déu va exterminar
els capitalistes i els militars.
I així ho féu perquè eren roïns.»
Va traure unes ales blanques
i se n’anà acomiadant-se de nosaltres.

demonios_1

Necessitava un glop, així que
vaig tornar a empinar el colze.
De sobte se’ns acostà una massa roja
girant sobre si fins que va detenir-se.
«Me cague en Déu!» vaig fer «El Dimoni!»
«Però si és el maleït Àngel Caigut!» va dir una jove.
Tots se n’anaren com per art de màgia,
estaven tan cagats que algú va fer-se de ventre,
jo tenia curiositat: «Collona, és que fas por
amb el trident, les banyes i tot colorat.»

«No tingues por. Vinc a fer el que el Bonàs
eixe que ha vingut abans no ha estat capaç.
Carregar-se capitalistes i militars és fàcil,
les panderoles negres són més complicades
perquè viuen en la ment de la gent crèdula i estúpida.»

El Dimoni començà a ver moviments estranys,
però ca! Ni una sola panderola es veia afectada
per més de sofre infernal que el pobre Diable hi tirés.

«No hi ha res a fer, el món està ple d’idiotes,
de fanàtics, de beats, de capellans pedòfils
extremistes islàmics que tallen caps sense pietat
de pobles elegits per Déu que maten xiquets.
Ho done per impossible. He arribat a seure
en el Vaticà i una munió de babaus de tot el món
m’adorava com si jo fóra Déu.»

Mentre tornava a fer-se una bola de foc,
unes veus infernals deien a cor:
«A fer la mà, alcohol i sexe i quan més, millor,
benaurats els descreguts perquè no seran enganyats.»
Sempre hi haurà pobres perquè no tindran collons
ni cervell. Posaran l’altra galta i les panderoles
els absorbiran el cervell, la sang i els diners.

prayer-at-the-wailing-wall

Regí, 2-8-2016.

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Poema, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s