King Arthur and His Knights (1). How Arthur Became King (Versió bilingüe).

excalibur swod

The magic sword

El cicle artúric i les narracions que el conformen començaren a interessar-me ja de petit. Ja més gran gran anar a veure la pel·lícula de John Boorman, Excalibur (1981). Si la trama em va encisar, el mateix em va passar amb la música, nova per a mi: passatges de l’obra Carmina Burana, de Carl Orff; i també d’obres wagnerianes com Tristany i Isolda, Parsifal i El capvespre dels déus (Marxa fúnebre de Sigfrid). Havia nascut un wagnerià. Des d’aleshores, Wagner és el meu compositor favorit.

Hi trobem paral·lelismes evidents entre el cicle artúric i els drames de Wagner: l’espasa clavada que sols l’heroi pot traure, els amors adúlters entre Tristany i Isolda i Lancelot i Ginebra o les respectives morts dels herois que en algun moment donaren nom a l’obra: Siegfrieds Tod (La mort de Sigfrid) i Le Morte D’Arthur (La mort d’Artur).

Començarem quan Artur és reconegut rei i acabarem amb la seua mort. Les lectures estan indicades per a joves i adults que no tenen un nivell molt alt d’anglès: Simple English amb estructures gramaticals senzilles i nivell de vocabulari bàsic. Espere us agrade.

artur reiHOW ARTHUR BECAME KING

ONCE upon a time a brave and beautiful youth whose name was Arthur. His home was in England, near London; and he lived with the good knight Sir Hector, whom he always called father.

Hi havia una vegada un jove valent i bell que es deia Artur. Sa casa era a Anglaterra, prop de Londres; i vivia amb el bon cavaller Sir Hèctor, a qui sempre deia pare.

castilloArtur lived in this castle with Sir Hector.

They dwelt in a great square castle of gray stone, with a round tower at each corner. It was built about a courtyard, and was surrounded by a moat, across which was a drawbridge that could be raised or lowered. When it was raised the castle was practically a little island and very hard for enemies to attack.

Ells vivien en un gran castell quadrat de pedra grisa, amb una torre rodona a cada cantonada. Va ser construït al voltant d’un pati, i estava envoltat per un fossat, a través del qual hi havia un pont llevadís que es podria pujar o baixar. Quan estava aixecat el castell era pràcticament una illa petita i molt difícil d’atacar per als enemics.

Sometimes brave knights and pretty ladies came to visit Sir Hector. Then Arthur would hurry from the forest to the castle. Sir Hector would stand on the lowered drawbridge to greet his guests, and would lead them, with many expressions of pleasure, into the courtyard. Then he would take a huge hammer hanging from a post, and beat with it on a table which stood in a corner of the courtyard. Immediately from all parts of the castle the squires and servants would come running to take the horses of the knights and ladies. Sir Hector’s wife and daughters would then appear, and with their own hands remove the armor of the knights. Then the guests would be brought to the supper table.

De vegades, cavallers valents i dames boniques venien a visitar Sir Hèctor. Llavors Arthur s’afanyava des del bosc fins al castell. Sir Hèctor se situava en el pont llevadís baixat a saludar els seus convidats, i els portava, amb moltes expressions de plaer, al pati. Després es prenia un martell enorme que penjava d’un pal, i colpejava sobre una taula que estava en un racó del pati. Immediatament de totes les parts del castell els escuders i servents venien corrent per prendre els cavalls dels cavallers i les dames. La dona i les filles de Sir Hèctor apareixerien llavors, i amb les seues pròpies mans els llevaven les armadures als cavallers. A continuació, els convidats eren portats a la taula del sopar.

escuderos_01 999A squire and his knight.

Arthur was a squire. The squires had services to do for the knights, in order that they might learn to be useful in as many ways as possible, and to be always humble. For instance, they took care of the armor of the knights, carried letters and messages for them, accompanied them at joustings and tournaments, being ready with extra weapons or assistance; and in the castle they helped to serve the guests at table. After months of such service, they went through a beautiful ceremony and were made knights. In the country round about, Arthur, of all the squires, was the most famous for his skill in the use of the lance and the sword, for his keenness in the hunt, and for his courtesy to all people.

Artur era escuder. Els escuders tenien serveis a fer als cavallers, per tal que poguessin aprendre a ser útils en tantes formes com fos possible, i sent sempre humils. Per exemple, es van encarregar de l’armadura dels cavallers, van portar cartes i missatges per a ells, els van acompanyar en justes i tornejos, estant preparats amb armes o assistència addicionals; i al castell van ajudar a servir als convidats a taula. Després de mesos d’aquest servei, van passar una bella cerimònia i es van fer cavallers. A la terra del voltant, Artur, de tots els escuders, va ser el més famós per la seua habilitat en l’ús de la llança i l’espasa, per la seua agudesa en la caça, i per la seua cortesia per a tothom.

**********

Now, at this time there was no ruler in England. The powerful Uther of Wales, who had governed England, was dead, and all the strong lords of the country were struggling to be king in his place. This gave rise to a great deal of quarreling and bloodshed.

Ara, en aquest moment no hi havia cap governant a Anglaterra. El poderós Uther de Gal·les, que havia governat Anglaterra, era mort, i tots els senyors forts del país estaven lluitant per ser rei al seu lloc. Això va donar lloc a una gran quantitat de conteses i vessament de sang.

There was in the land a wise magician named Merlin. He was so old that his beard was as white as snow, but his eyes were as clear as a little child’s. He was very sorry to see all the fighting that was going on, because he feared that it would do serious harm to the kingdom.

Hi havia a la terra un mag savi anomenat Merlin. Era tan vell que la seua barba era blanca com la neu, però els seus ulls eren tan clars com un petit nen. Estava molt trist de veure tota la lluita que estava passant, perquè temia que faria un dany greu al regne.

Years ago, when King Uther of Wales died in battle thrust Excalibur, the magic sword,  into a stone, and Merlin proclaimed, “He who pull the sword from the stone, he will be king.” England needs a king. It’s time to free Excalibur. Merlin told the knights: “Go to London in a week to choose a king.” Only him saw Uther’s death and knew the secret of the sword.

Fa anys, quan el rei Uther de Gal·les va morir en batalla va clavar Excalibur, l’espasa màgica, en una pedra, i Merlí va proclamar: “El que traga l’espasa de la pedra serà rei.” Anglaterra necessita un rei. És hora d’alliberar Excalibur. Merlí va dir als cavallers: “Aneu  a Londres en una setmana per triar un rei.” Només ell va veure la mort d’Uther i coneixia el secret de l’espasa.

A week later, all the knights were in London. All of them wanted to be the new king. The misterious magician Merlí told them: “Follow me to the forest, brave knights!” So they did. After an hour riding, he said: “Stop! Get off the horses and walk after me”. So they did. An hour later, they arrived at a sacred place. Sir Hector said: “The sword, the sword; I can see King Uther’s sword. They say it’s magical. What do you say, Merlin?” Everybody was astonished. The sword was really beautiful. “Yes” said the magician “you are right. It’s Excalibur. When Uther died, he thrust her into this stone.” There was something written with gold on the sword. Merlin read it:

“Whosoever pulls this sword out of this stone is the real king of all England.”

Una setmana més tard, tots els cavallers estaven a Londres. Tots volien ser el nou rei. El  misteriós mag Merli els va dir: “Seguiu-me al bosc, valents cavallers!” Així ho van fer. Després d’una hora de muntar, va dir: “Baixeu dels cavalls i camineu amb mi!”. Així ho van fer. Una hora més tard, van arribar a un lloc sagrat. Sir Hèctor va dir: “L’espasa, l’espasa; puc veure l’espasa del rei Uther. Diuen que és màgica. Què li sembla, Merlí?”  Tothom es va quedar-se atònit. L’espasa era realment bonica. “Sí”, va dir el mag “té vostè raó. És Excalibur. Quan Uther va morir, ell la va empènyer en la pedra”. Hi havia alguna cosa escrita amb or en l’espasa. Merlin la va llegir:

Tot aquell que traga aquesta espasa d’aquesta pedra és el veritable rei de tota Anglaterra.

 The lords were excited. They each pulled at the sword, but none could stir it. “The king is not here,” said Merlin, “we must await.” A fix day every man in the kingdom should try to pull the sword out of the stone, but the king does’t appears… Meanwhile, the ten better knights in the kindom keep watch over Excalibur.

Els senyors estaven emocionats. Cada un d’ells va tirar de l’espasa, però cap no podia moure-la. “El rei no és ací”, va dir Merlí, “cal esperar”. Un deia fixat cadascú en el regne ha de tractar de traure l’espasa de la pedra, però el rei no apareix… Mentrestant, els deu millors cavallers al regne vetllen per Excalibur.

cavaller justa

Knights in a contest

The Knights had much free time, so they trained with spears, swords, daggers, shields and other weapons on foot or on horse. Contests for different weapons were made. They were anxious to have a king. Be patient. Next Sunday is the last competition for Excalibur. The chosen will get the sacred sword. The gods have choosen the king for England. Be patient.

Els cavallers tenien molt temps lliure, per la qual cosa es va entrenar amb llances, espases, dagues, escuts i altres armes a peu o amb cavall. Es van realitzar concursos per diferents armes. Estaven ansiosos per tenir un rei. Sigues pacient. Diumenge que ve és l’última competició per Excalibur. L’elegit aconseguirà l’espasa sagrada. Els déus han triat el rei d’Anglaterra. Sigues pacient.

The brave youth Arthur did not know of the contest that was to be made for the sword. Sir Hector told him that he was to go to a tournament, but he did not tell him the reason for holding the tournament. So Arthur rode to London with Sir Hector; and Sir Kay, who was Sir Hector’s oldest son, was with them. The boy was so happy in the thought of the tournament he was to see, that he could have sung for joy.

El jove valent Arthur no sabia res del concurs que anava a ser fet per l’espasa. Sir Hèctor li va dir que anava a  anar a un torneig, però ell no li va dir que el motiu de la celebració del torneig. Així Arthur va cavalcar a Londres amb Sir Hèctor; i Sir Kay, que era el fill gran de Sir Hèctor, estava amb ells. El noi estava tan feliç en el pensament del torneig que anava a veure, que podria haver cantat d’alegria.

 Suddenly, Sir Kay discovered that he had left his sword at home.

De sobte, Sir Kay va descobrir que havia deixat la seva espasa a casa.

 “Will you go back for it?” he asked Arthur.

 “Vols anar a buscar-la?” li va preguntar a Arthur.

“That I will,” said Arthur.

“Això faré”, va dir Artur.

But when he reached their dwelling, he could not get in. Then Arthur said to himself: “I’ll take the beautiful sword which I saw in the stone. It does not seem to belong to anyone, and my brother Kay must have a weapon.

Però quan va arribar al seu habitatge, no hi podia entrar. Llavors Artur  es va dir: “Prendré la bella espasa que vaig veure a la pedra. No sembla pertànyer a ningú, i el meu germà Kay he de tenir una arma.”

The ten knights who guarded the sword had gone away to see the combats in the tournament. Arthur pulled it out of the rock. He hurried to give the sword to Sir Kay, who was waiting for him. Sir Kay knew that the weapon was Excalibur, but he said nothing to Arthur, and Sir Hector, who was near of them, greeted both of them. Sir Kay immediately told his father what had happened.

Els deu cavallers que guardaven l’espasa s’havien anat a veure els combats del torneig. Artur la va traure de la roca. Es va afanyar a donar l’espasa a Sir Kay, que li estava esperant. Sir Kay sabia que l’arma era Excalibur, però no va dir res a Artur, i Sir Hèctor, que era a prop d’ells, va saludar a tots dos. Sir Kay va dir immediatament al seu pare el que havia passat.

The good knight spoke with great respect to Arthur. “Sir,” he said, “you must be the king of this land.”

El bon cavaller va parlar amb gran respecte a Artur. “Senyor”, va dir, “vós heu de ser el rei d’aquesta terra.

“What do you mean, father?” asked Artur.

Què vol dir, pare? Artur pregunta.

I’m not your father, you are the son of King Uther and Yguerne his wife. Abans de morir, el rei va dir a Merlín què fer amb vostè. The wise magician gave me a small child to raise him. That boy are you, the king of England.

No sóc el teu pare, vós sou el fill del rei Uther i Yguerne la seua esposa. Abans de morir, el rei va dir a Merlí  què fer amb vós.  El savi mag em va donar un petit nen per criar-lo. Aquest noi és vostè, el rei d’Anglaterra.

Merlin called the knights and said solemnly: “Accept as King Arthur and swear to obey him and respect him to death?” All replied affirmatively.

Merlí va cridar els cavallers i va dir solemnement: “Accepteu Artur com a rei i jureu obeir-lo i respectar-lo fins la mort?”  Tots respongueren afirmativament.

artur coronaArthur and his crown.

Then Merlin took the crown of King Uther who had hidden in a hole next to the rock. The sword and the crown had been together for 18 years, the age of Arthur.

Llavors, Merlí, va traure la corona del rei Uther que tenia amagada en un forat al costat de la roca. L’espasa i la corona havien estat juntes 18 anys, l’edat d’Artur.

He put the crown on his head and said: “Arthur will be a good and just king. Long live the king!

Es va posar la corona sobre el cap i va dir: ” Arthur serà un rei bo i just. Visca el rei!”

And everyone said with joy, “Long live Arthur, our great king.”

I tothom va dir amb alegria, “Llarga vida a Arthur, el nostre gran rei.


This is the end of : “How Arthur Became King”

A partir de l’adaptació americana de 1905 per a joves de Maude Radford Warren per Regí.

next page →

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Literatura, Llibres, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a King Arthur and His Knights (1). How Arthur Became King (Versió bilingüe).

  1. Retroenllaç: King Arthur and His Knights (2). The Good Sword Excalibur (Versió bilingüe). | EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*//

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s