Bukowski en català: La solitud del llop solitari.

llop solitariEl llop solitari

La majoria mai no té raó.
El primer deure de l’home és ser un mateix.
L’home més fort del món és el que està més a soles.

(Ibsen)
Sols els ignorants i els dèbils necessiten déus.
(Regí)

Ací teniu dos poemes de Charles Bukowski, un de Hermann Hesse i un meu sobre la solitud. Tots estem a soles fins i tot dins del ramat de xais on ens volen empresonar. Voldríen que fórem formigues en un formiguer per a fumigar-lo perquè tots arribarem a sobrar.

A soles amb tothom

La carn cobreix l’os
i dins li posen
un cervell i
a voltes un ànima,
i les dones llancen
pitxers contra les parets
i els homes beuen
massa
i ningú troba

a l’altre però segueixen
cercant
de llit
en llit.
La carn cobreix
l’os i la
carn cerca
una mica més que
carn.

No hi ha cap
possibilitat:
estem tots atrapats
per un destí
singular.
Ningú no troba mai
a l’altre.

Els tuguris s’omplen
els abocadors s’omplen
els manicomis s’omplen
els hospitals s’omplen
les tombes s’omplen

res més no s’omple.


nadie me controlaNingú no em controla excepte jo.

Ningú sinó tu

Ningú no pot salvar-te sinó
tu mateix.
et veuràs una vegada i una altra
en situacions
quasi impossibles.
intentaran una vegada i una altra
per mitjà de subterfugis, enganys o
per la força
que renuncies, et dónes per vençut i/o muires lentament
per dins.

ningú no pot salvar-te sinó
tu mateix
i serà molt fàcil defallir,
però molt fàcil,
però no defallisques, no, no.
limita’t a mirar-los.
escoltar-los.
vols ser així?
un ésser sense cara, sense ment,
sense cor?
vols experimentar
la mort abans de la mort?

ningú no pot salvar-te sinó
tu mateix
i mereixes salvar-te.
no és una guerra fàcil de guanyar
però si alguna cosa mereix la pena guanyar,
és açò.

pensa-ho.
pensa a salvar-te a tu mateix.
la teua part espiritual.
la part de les teues entranyes.
la teua part màgica i embriaga.
salva-la.
no t’unisques als morts d’esperit.

mantín-te
amb bona lluna i gràcia
i al cap,
si fóra necessari,
aposta la teua vida en plena refrega,
a la merda les probabilitats, a la merda
el preu.

ningú no pot salvar-te sinó
tu mateix.
Fes-ho! salva’t!
llavors sabràs exactament de
què parle.


miliciana sola

Xica miliciana antifeixista

El llop solitari.

Ens passem la vida
buscant ser acceptats
pel ramat que considerem nostre:
la família, l’escola, el treball
i això té un preu:
la nostra llibertat,
però no aprofita per a res,
un xai entre xais
és una formiga en un formiguer.

Estem a soles xafant formigues
i degollant xais cap orient.
No som ningú…

Feliç aquell llop solitari
que udola a la lluna
sense obeir el ramat.
El llop solitari no necessita ningú:
beu si té set i mata per menjar;
fa el que vol i no demana permís
per a res.

I quan arriba el moment
mor matant els enemics de la llibertat,
els que furten i provoquen suïcidis.
El llop solitari tria la seua mort
perquè la seua vida és seua
i fa sempre el que vol.

Regí.


Soledat és independència.
No hem de lamentar-nos del passat.
Seduir una joveneta o torçar el coll a diversos representants de l’ordre social burgès.
El llop estepari. Hermann Hesse.

 


 El llop estepari.

Jo vaig, llop estepari, trotant
pel món de neu cobert;
del bedoll ix un corb volant,
i no creuen ni llebres ni cabiroles el camp desert.

M’enamora una cabirola lleugera,
en el món no hi ha res tan bufó i bell;
amb les meues dents i urpes de fera
destrossaria el seu cos saborós.

I tornaria el meu afany a la meua estimada,
en les seues cuixes mossegant la carn blanquíssima
i sadollant la meua set en la seua sang per la mi vessada,
per a udolar després solament en la nit tristíssima.

Una llebre bastaria també al meu anhel;
dolç sap la seua carn en la nit callada i fosca.
Ai! Per què m’abandona en letal desconsol
de la vida la part més noble i més pura?

Vetes grises adquireix la meua cua peluda;
vaig perdent la vista, m’ataquen les febres;
fa temps que ja estic sense llar i vidu
i que trote i que sone amb cabirols i llebres
que la meua trist destí m’espanta i espanta.

Sent a l’aire bufar en la nit d’hivern,
enfonse en neu la meua ardent gola,
i així vaig portant la meua miserable ànima a l’infern.

Hermann Hesse.

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Poema, Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Bukowski en català: La solitud del llop solitari.

  1. El nou rei del rocanrol ha dit:

    Felicitats per la traducció de Bukowski, m’ha agradat molt. Els seus poemes m’atrapen.

    Per cert, Bukowski en català… no hauria de ser Llibroski? XD

    • rexval ha dit:

      Moltes gràcies, a mi també m’encisa Bukowski. Volia llegir alguna cosa en català però sols he trobat “La màquina de cardar”; això que a poc a poc aniré traduint alguna cosa.

      Supose que l’hauràs vista, però si no et recomane “Ordinaria locura”, de Marco Ferreri amb Ben Gazzara i Ornella Muti. Es basa en “La noia més maca de la ciutat” i és tot un crack. En Youtube hi ha alguna cosa.

      MOltes gràcies per comentar i torna quan vulgues.

      Regí

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s