Hitler, portada en Time en 1938, revista americana de capital jueu. En 1939 va ser proposat per al Nobel de la Pau. Bones relacions amb la família reial britànica i polítics influents del moment. Churchill va elogiar-lo.
Aquesta cosmovisió, de simplicitat i brutalitat extremes, no mancava de certa lògica interna, i va tenir conseqüències catastròfiques quan va passar a inspirar la política exterior d’una gran potència. Seguim ací amb el concepte de lebensraum (espai vital) encetat en l’entrada anterior relacionant-lo amb el Blitzkrieg o guerra llampec.
Avui els historiadors coincideixen que la política exterior hitleriana, malgrat tot el seu oportunisme i de la seva maniobrabilitat tàctica, va estar determinada per una sèrie d’idees més o menys fixes a què Hitler es va atenir amb singular tenacitat.
Aquestes idees van cristal·litzar en un programa, en una seqüela desitjada d’esdeveniments, que el Führer entenia realitzar en la seva vida només en part. Posteriorment, el programa va sofrir una acceleració i Hitler es va llançar, decidit, a la consecució el més àmplia possible del mateix.
Aquest programa estava encoratjat per un nombre reduït de nocions bàsiques: conquesta d’espai vital, predomini racial i aspiració a l’establiment d’una posició dominant per al Tercer Reich, gràcies a la seva superioritat biològica.
Com a punt de partida, el programa subratllava, en primer lloc, la necessitat de consolidació interna de la nova Alemanya: rearmament material i psicològic, unificació de tots els territoris poblats per alemanys. En paral·lel es desenvoluparia una política d’aliances amb Itàlia i Anglaterra, que permetria destruir França com a potència militar i malbaratar la petita Entent, obrint Txecoslovàquia, Romania, Polònia i els Estats bàltics a la dominació alemanya. De tal sort quedaria expedit el camí per procedir a la conquesta de Rússia.
El domini sobre el continent europeu, aliat a Anglaterra o segur de la seva neutralitat, era, en l’opinió d’Hitler, la tasca de la seva vida. Es tractava d’una missió gegantina, al terme de la qual refulgia la trituració del refugi del bolxevisme i del judaisme, en què el poble alemany trobaria un espai considerat essencial.
Hildebrand ha sistematitzat en tres etapes el programa d’Hitler:
Conquestes del III Reich.
– Creació d’un nucli de poder de projecció mundial centrat a Europa.
– Expansió ultramarina, bé al costat d’Anglaterra o en lluita contra ella, arribant a una confrontació, inevitable, amb els Estats Units, entesa com un combat per la supremacia mundial entre Europa i Amèrica.
– Dominació alemanya sobre el planeta: el predomini racial del poble alemany garantiria aquesta situació i la perpetuaria: similar a un déu, l’home “nou” preservaria aquest predomini mundial de la sang germànica, oposant-se a tot canvi. La història mundial aconseguiria així el seu final i la dinàmica del procés històric es congelaria en l’estàtica, biològicament fixada, de la utopia.
Però Anglaterra no es va comportar d’acord amb el programa, de manera que Hitler es va veure obligat a modificar-lo, en el sentit de comprimir el pla de diverses etapes, que s’estenia al llarg d’amplis períodes de temps en els que ell ja no viuria . Gràcies als retocs ulteriors, cal reconèixer, al costat de la primera fase (continental), els esbossos de la segona -ultramarina i Atlàntica- fins i tot els indicis del camí darrere de la tercera -de hegemonia-, en l’acceleració propinada als plans d’expansió imperialista a partir de 1941, després de l’atac alemany a la Unió Soviètica.
Per abordar aquest últim amb èxit -i amb independència del globalisme de les metes finals, que ha donat origen a una intensa discussió entre els historiadors-, Hitler entenia que era necessari evitar una guerra de coalició contra Alemanya.
La marxa cap a la realització de la primera fase dels seus ambiciosos plans es basaria, doncs, en la consecució d’una sèrie de victòries en guerres parcials i localitzades que es puguin assolir en campanyes curtes i ràpides. Aquesta noció es va materialitzar en la noció de la Blitzkrieg o guerra llampec. La Blitzkrieg és una tàctica bèl·lica ofensiva que pretén obtenir una victòria decisiva amb un atac localitzat, ràpid i limitat en el temps del conjunt de forces mecanitzades terrestres i aèries amb la finalitat de desballestar profundament la capacitat militar, econòmica o política de l’enemic. La va usar principalment la Wehrmacht en les campanyes dels primers anys de la Segona Guerra Mundial, especialment en les invasions de Polònia i França.
Però, en l’Operació Barba-roja, la invasió de la Unió Soviètica no va funcionar tan bé com s’esperava perquè els soviètics van fer servir la tàctica de l’eriçó: desplegament en profunditat, cessió del pas als enemics per esquivar les concentracions defensives, millora de les armes antitanc, reforçament dels flancs i atac a l’inici de l’atac enemic per anul·lar-ne l’artilleria.
Com ha posat en relleu Leach, la Blitzkrieg no era per Hitler una simple conceptualització militar, una aplicació tàctica dels resultats de la mecanització de les forces armades per evitar la guerra de trinxeres, que havia resultat tan costosa en homes i material en el primer conflicte mundial. Era una idea dissenyada precisament per evitar els llastos econòmics, polítics i psicològics d’aquesta última.
A diferència de Ludendorff, la noció de la guerra total era la coordinació de tots els aspectes de la vida nacional en un esforç militar suprem, titànic, Hitler entenia que Alemanya no estaria en condicions d’enfrontar-, en un primer moment, a totes les forces que contra ella es mobilitzessin a Europa si utilitzava exclusivament mitjans militars.
D’aquí la importància que corresponia a la propaganda, a la subversió, a la pressió diplomàtica, al xantatge: tots ells eren mecanismes destinats a reduir la voluntat de resistència de l’adversari, després d’això el cop final el assestaria una Wehrmacht renovada, a la capdavant de la qual se situarien unitats mòbils especialment qualificades. La guerra llampec seria ràpida i sagnant i el seu resultat dependria críticament del moment en que s’adoptés la decisió d’iniciar-la. Hitler considerava que això depenia del seu geni polític i estratègic. La Blitzkrieg era el mitjà per a un fi. Les victòries soviètiques en Leningrad i Stalingrad, que costaren milions de morts, inicien la derrota alemanya i l’avanç soviètic cap a Berlín. Els infra-homes havien derrotat la raça superior.
L’espai vital dels alemanys va quedar reduït al mínim acabada la guerra. Més de dotze milions d’alemanys va ser deportats d’Europa oriental, els sudetes txecs i la mateixa Alemanya. Polònia havia estat repartida abans de la guerra entre Hitler i Stalin. En acabant, Stalin no va voler renunciar a la seua part. Per compensar els polonesos, el que avui és el terç occidental del país va ser una part d’Alemanya que hagué de cedir. Prússia – mare de la unificació alemanya en el XIX – va ser pràcticament engolida per Polònia. Aquests canvis de frontera van implicar moviments de centenars de milers de població molt sovint en condicions deplorables. De fet es parla de milions de morts. El III Reich, el dels Mil Anys, va durar 12 i va suposar pèrdues tant en terres com en persones. Milions de morts alemanys que conegueren bombardejos sense finalitat militar per part dels Aliats en llocs com ara Dresden destruïda fins els fonaments amb bombes explosives i incendiàries, igual que va passar a Gernika, on la Divisió Còndor s’entrenava per bombardejar ciutats i massacrar les seues poblacions. Era l’hora de la revenja. S’obriren els camps de la mort i la població civil alemanya que havia posat en el poder els nazis va ser obligada a contemplar les figures esquelètiques que tots duem en les retines.
Ruïnes de Dresden.
A little English: Lebensraum.
Lebensraum was an ideological element of Nazism, which advocated Germany’s territorial expansion into Eastern Europe, justified by the need for agricultural land in order to maintain the town-and-country balance upon which depended the moral health of the German people.
In practice, during the war, the Nazi policy Generalplan Ost (Master Plan East) was to kill, deport, or enslave the Polish, Ukrainian, Russian and other Slavic populations and other peoples living there considered racially inferior to the Germans and to repopulate Eastern Europe with Germanic people to achieve Lebensraum.
The populations of cities were to be exterminated by starvation, thus creating an agricultural surplus that would feed Germany, and thereby allow political replacement by and re-population with a German upper class. The eugenics of Lebensraum explicitly assumed the racial superiority of Germans as an Aryan master race (Herrenvolk), who, by virtue of their superiority (physical, mental, genetic) had the right to displace any people they deemed to be Untermenschen (subhumans) of inferior racial stock.
EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*// 