Ensenyament català-valencià (II).

Vicent Pascual i Granell 989

A Vicent Pascual i Granell de qui aprenem autoestima cada dia.

Vicent Pascual i Granell. Silla, l’Horta del Sud, 1944. Mestre, pedagog i escriptor. Des del meu punt de vista, destaca pel seu Diccionari Tabarca, el més complet en un sol volum del mercat. Inclou una flexió verbal, frases fetes, etc. Com a escriptor per a xiquets és excel·lent. Josep Franco, autor de l’article, li’l dedica en agraïment per l’autoestima que ens comunica. Un altre company mestre que escriu per als infants.

Cursà la carrera de magisteri i s’inicià en la docència el 1970. El 1973 començà a treballar com a professor de català al col·legi Francesc Ribalta d’Algemesí. L’any 1978 es traslladà a Tavernes, i es dedicà cada cop més a l’ensenyament del valencià (llengua i literatura), del qual ha estat un dels principals introductors a l’escola del País Valencià.

Ha destacat en l’elaboració de material didàctic, especialment de llibres de text, que han obtingut una gran difusió (Rodet, Penyagolosa, L’Arca, Cèrcol , etc.). També és autor del  Diccionari Tabarca: valencià-castellà / castellà-valencià (1990) i, en un vessant més teòric, d’Un Model educatiu per a un sistema escolar amb tres llengües. Proposta organitzativa (1990, en col·laboració amb Vicent Sala). Ha escrit així mateix les narracions per a joves El guardià de l’anell (1985), L’últim guerrer (1986) i L’enigma del medalló (1995). L’any 2013 ingressà a l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Filològica).

Què és fer ensenyament en català (II).

3.- Pautes a seguir fora l’aula pel personal docent i no docent

Josep Franco

Josep Franco

Convé que els professors continuen fent servir la llengua catalana quan s’adrecen a l’alumnat, els tinguen o no com a alumnes a les seves àrees, a les quals ja el faran servir d’acord amb el compromís escrit al Projecte lingüístic de Centre i al Projecte Curricular de Centre (al disseny particular plurilingüe). Lògicament actuaran de la mateixa manera quan es relacionen amb els col·legues de feina, per raons de feina, amb els pares i personal no docent. No caldria afegir que tots els components de l’equip directiu són els primers obligats a actuar en conseqüència. No caben dobles opcions: a la feina, sempre en la nostra llengua.

Tots els alumnes han de veure, així, com és possible utilitzar el valencià al centre, si veuen que els professors ho fan obertament i sense fissures.

Les publicacions, indicacions i avisos al centre s’han de fer en català. Qualsevol persona pot sol·licitar una traducció, tractant-se d’un àmbit administratiu.

El personal no docent s’adreçarà als alumnes, professorat i pares en valencià; en aquesta llengua ha d’atendre el telèfon i fer servir la megafonia del centre.

El centre es comprometrà a informar els pares sobre què significa que la llengua catalana és la llengua vehicular de l’Institut.

diccionari tabarca4.- Què significa que una llengua és la vehicular de l’ensenyament i que l’ha de vertebrar?

Significa que a més de llengua oficial en l’àmbit de l’ensenyament, hi ha una altra llengua que també ho és, però aquesta té el caràcter en exclusivitat de pròpia i per això és la llengua amb què s’aprén i s’ensenya i s’ha de donar coherència i cohesió a l’estructura educativa en tota la seva extensió.

D’acord amb la normativa bàsica és la llengua amb que hom ha de rebre i impartir tot l’ensenyament obligatori; la llengua que ha de permetre fer el camí des d’infantil fins al batxillerat i la universitat, no solament en l’aspecte docent (vehicle d’aprenentatge i d’ensenyament), sinó com a element cristal·litzador de tot l’entorn educatiu, més enllà de l’estricte àmbit de l’aula: la vida al centre, als passadissos, a les comunicacions, a les activitats extraescolars, en la projecció externa del centre, etcètera; la llengua amb què hom s’ha de comunicar a l’àmbit educatiu ha de ser la llengua catalana, per coherència i d’acord amb el manament legal establert.

Ens referim a la LUEV, i l’esperit que n’emana. Esperit aquí vol dir cultura, un camí que s’ha de transitar, i que no sempre s’ha fet amb el convenciment i la intensitat desitjables, ans al contrari, en molts aspectes ni s’ha iniciat. Encara esperem que d’aquesta norma se’n desprenga un desenvolupament decidit i clar que hagués posat en marxa – en condicions normals – una normativa que evités exempcions de l’estudi del català, que exigís el requisit lingüístic, que vetllés per la disponibilitat lingüística, que posés la llengua al bell mig del mapa territorial, sense excepcions. En fi, que obrís l’espai per una Llei Valenciana d’Educació, tan necessària i urgent.

Òbviament, ateses totes les diversitats possibles i imaginables, aquest caràcter vehicular de la llengua catalana és vinculant per a tothom que hi faça feina o arribe a aquest sistema educatiu.

Significa transmetre, dur d’un lloc a un altre, en valencià totes aquelles coses que es fan i es viuen dins del centre, precisament per no caure en els usos imperants fora d’aquest, que són, com dèiem, els de minorització de la llengua pròpia. Un centre és un model reduït d’un sistema social on ha de ser possible capgirar els automatismes assumits a la resta de la societat. Es regeix per normes explícites per educar futurs ciutadans, i entre aquestes ha d’haver l’assumpció del marc legal establert, primera passa per haver entès correctament l’autonomia dels centres.

(Si) Els alumnes que reben l’ensenyament en castellà no solen esdevenir bilingües competents (i) l’ensenyament en valencià no resta competència lingüística en castellà (aleshores) és necessari aconseguir que la nostra llengua esdevinga (…) la llengua de comunicació i cohesió.

Argumentari per a un ensenyament plurilingüe a l’escola valenciana. Unitats d’Educació Multilingüe de les Universitats Valencianes

← pàgina anterior

pàgina següent →

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Educacó, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Ensenyament català-valencià (II).

  1. Retroenllaç: Què és fer ensenyament en català (III). | EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*//

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s