Holocaust i Lebensraum (I). A little English.

listaEl negoci de l’Holocaust: recaptació— $321 306 305

Hi ha gent que com que ha vist un munt de pel.lis de jueus i nazis en la tele o el cine es creu que domina la matèria i fins i tot arriba de acusar de negacionista a una persona com jo que no sols he demostrat el que pense sobre el tema en aquest bloc sinó en organitzacions antifeixistes. Rebutge tant l’antisemitisme com el sionisme. En una altra entrada ho explique. En això, compartisc opinió amb jueus que conec, perquè no tots són sionistes. Dir que existeix el negoci de l’holocaust és dir la veritat. Mireu la recaptació de la pel.li de dalt.

Evitant simplificacions, per poder parlar amb propietat s’han de conèixer almenys dos llibres de primera mà:  Mein Kampf i El jove Hitler que vaig conèixer, de Kubizek i millor encara si llegim  Joachim Fest, historiador. Hem de tenir clar què vol dir Untermensch (infrahome, subhome), a qui s’aplicava i que es volia fer amb ells. Una altra informació fonamental es el concepte (Lebensraum) o espai vital. Si no sabem això, la nostra opinió sobre aquesta temàtica no té cap valor. La majoria dels televidents o assistents al cinema amb coca-cola i rosetes no en tenen ni idea. Sols saben: nazi, jueu, sis milions i prou.

Russia, antifascist war 1941-45


Una vegada desclassificats els arxius soviètics, els investigadors han pogut obtenir nova informació. Encara que les opinions no són unànimes, es calcula que els nazis exterminaren a uns 20 milions de víctimes, dels quals uns 4,5 eren jueus. Això trenca un dogma abusiu: la majoria dels morts no eren jueus sinó eslaus. Això està en relació amb el lebensraund o expansió cap l’est en busca d’espai vital. En les pelis no diuen res potser per influència de la Guerra Freda, ja que la majoria dels morts eren soviètics no combatents. Les xifres de jueus assassinats apareixen pujades segons el dogma oficial del lobby jueu per motius polítics i econòmics. Les reparacions dineràries que els nazis devien pagar depenia del nombre de morts. A més morts, més diners. És així de ximple. La xifra de 4,5 no la dóna cap revisionista, sinó jueus que perderen tota la seua família en l’Holocaust com ara Norman G. Finkelstein (1) que afirma que s’emprenyava molt quan es deien mentides d’aquest calibre i a més el diners no arribaven a tots els supervivents sinó als seus hipòcrites i cobdiciosos defensors que els mantenien en la misèria.

(1) Autor de La industria del Holocausto. Reflexiones sobre la explotación del sufrimiento judío.

Fem un poc d’història amb Hitler. De jove no era anti-semita ja que en el lloc on vivia no hi havien jueus, però sí que era anti-bolxevic potser per influència de son pare, que era duaner. Quan es feu més gran va anara a Viena amb el seu amic. Precisament a la població amb més jueus, un 10 per cent, i molts eslaus als que considerava inferiors. A més, segons ell, tots els bolxevics que trobava eren jueus i creia en la teoria de la pèrdua de la guerra per la punyalada per l’esquena de bolxevics i jueus. Per això, és fals que sols odiara i atacara jueus ja que volia exterminar els eslaus, gitanos i qualsevol grup humà que considerara subhumà. I no oblidem que milers de republicans espanyols anaren a parar als camps nazis.

La necessitat de la lluita contra un enemic caracteritzat com racialment inferior, com a paràsit, com subhome (Untermensch), i l’aspiració a conquerir l’espai vital de l’Est eren objectius molt difosos entre la capa directiva del Tercer Reich, que no va tenir dificultats en trobar funcionaris, militars i policies, és a dir a tota una massa decidida a posar en execució tals plans.

El patiment humà que d’això es va derivar seria indescriptible. Certament, no només per als destinats a l’extermini o a veure delmades, metòdicament, les seves possibilitats de supervivència.

camionAuschwitz

L’espai vital (Lebensraum) és una construcció teòrica i política, una derivació hitleriana i una estratègia imperialista. Com a construcció teòrico-política, la idea de l’espai vital va estar fermament ancorada en certs autors, alemanys i no alemanys, i en la praxi dels moviments pangermanistes. Hitler va combinar, explosivament, part de tals nocions amb les seves peculiars concepcions racistes, que comptaven al seu torn amb un rerefons social i cultural propi. Finalment, des de l’exercici del poder la conquesta de l’espai vital va orientar els esforços del Führer i va acabar donant un sentit particular a la guerra que va desencadenar al setembre de 1939.

Naturalment, la nítida distinció entre aquestes accepcions no sempre és possible. Les interrelacions entre les mateixes plantegen un dels problemes més fascinants en l’anàlisi de la cultura política i ideològica que va sorgir el nacionalsocialisme. Si en aquest assaig mantenim una diferenciació serà, essencialment, per motius didàctics.

Homenatge als gitanos assassinats pel nazis.

El creador de la teoria del Lebensraum va ser el gran geògraf alemany Friedrich Ratzel (1844-1904), profundament influït pel biologisme i el naturalisme del segle XIX. Ratzel va pretendre traslladar a la història universal les lleis de la zoologia i de la botànica, el que el va conduir a sobrevalorar en aquella el paper dels factors naturals, en detriment dels econòmics, socials i culturals.

Ratzel va postular una relació bàsica entre espai i població i va indicar que l’existència d’un Estat quedava garantida quan disposés del suficient espai per atendre les necessitats de la mateixa. Va elevar la conquesta de l’espai a la categoria de principi informador de l’evolució històrica, i en això Ratzel no va menysprear el paper de la guerra com a mitjà d’afavorir el creixement dels Estats.

Friedrich Ratzel

Friedrich Ratzel, creador de la geografia humana i del concepte d’espai vital.

Haushofer va adduir que la base de tota política exterior era l’espai vital que disposés el cos nacional. L’acció de l’Estat consistia a defensar tal espai i en ampliar-lo quan resultés massa estret.

Possiblement, en això el guiava la idea de fer coincidir les fronteres estatals amb les del poble (Volk), assegurant així la preeminència alemanya a l’Europa continental, que la Primera Guerra Mundial semblava haver escombrat.

En la lluita per l’espai coincidien, per Haushofer, la recerca de la major seguretat militar possible, l’aspiració dels pobles més forts i idonis al millor aprofitament econòmic del territori i, en el cas concret d’Alemanya, el reenganxament amb la rància tradició històrica de la presa de terres als pobles eslaus de l’Est. Efectivament, els alemanys durant segles havien emigrat a l’est. Potser l’existència de l’imperi Austríac hi va ajudar. Arribaren fins a Rússia en època de la tsarina Caterina que va donar-los terres en la zona del Volga que estaven pràcticament deshabitades.

Les influències d’aquestes idees sobre la política nazi van contribuir a crear un brou de cultiu d’un altre tipus d’arguments més radicals, que són indissociables de les peculiars concepcions racistes del nacionalsocialisme.

De fet, Hitler, ja en 1922, pensava en la possibilitat de triturar la Unió Soviètica, amb ajuda anglesa, per tal d’aconseguir territori que poblar amb colons alemanys. De fet, en algunes de les seves manifestacions més primerenques aflora i a la idea que a l’Est havia abundant espai d’ocupar per obtenir la producció agrícola que feia imperativa l’expansió demogràfica. D’ací els milions de morts soviètics en el que s’ha anomenat l’altre Holocaust. La idea del genocida era exterminar els russos i altres eslaus perquè els alemanys ocuparen el seu lloc, fer deportacions massives a Sibèria i deixar una minoria d’esclaus al servei dels senyors alemanys. Somniava amb una Índia – la joia de la corona britànica – que seria Rússia sense russos, amb alemanys.

Hitler 5A la presó de Landsberg va començar a escriure Mein Kampf. En el seu primer tom, aparegut en 1925, Hitler va donar amb la solució: els alemanys tenien el dret moral d’adquirir territoris aliens gràcies als quals caldria atendre al creixement de la població.  La marxa cap a l’Est la continuació de les conquestes dels cavallers teutons d’antany.

En el segon tom, aparegut alguns mesos més tard, el 1926, Hitler es va pronunciar clarament per l’absoluta necessitat d’eliminar la desproporció entre la població alemanya i la superfície territorial que ocupava, prevista aquesta última com a font d’alimentació i com a plataforma de potència militar.

Tal eliminació no consistia en restaurar les fronteres de 1914, que li semblaven il·lògiques, sinó en conquerir noves terres a l’Est, on el gegant soviètic estava condemnat al col·lapse a causa de les seves dissensions internes. Aquestes nocions determinaven la naturalesa de la política exterior tal com l’entenia Hitler: la lluita per la conquesta del nou espai vital, i no la rectificació de les fronteres polítiques, era a la base de l’acció exterior de l’Estat. Però, ¿per a què? No només per assegurar el suport a la població -creixent, segons ell-, sinó, i sobretot, per garantir la seva supervivència, a costa de les races inferiors.

La política exterior de Hitler no pot comprendre, en efecte, sense aquesta vinculació essencial. El que la lluita de classes era al marxisme, era per al nacionalsocialisme la lluita entre les races. En un “tour de force” conceptual que mirava al passat, la biologia es convertia en el valor suprem i determinant dels valors fonamentals de la comunitat nacional.

Ja en el seu primer escrit polític, una carta del 16 de setembre de 1919, Hitler advocava per l‘eliminació dels privilegis de què gaudien, segons ell, els jueus i per l’adopció de mesures legals per reduir la seva influència. Un crudísim darwinisme social malament digerit i la supèrbia creença en la innata superioritat de la raça ària van ser els pilars de la filosofia política, extremadament basta, d’Adolf Hitler.

El principal deure de la raça era sobreviure i propagar-se. Això només podia aconseguir-se gràcies a l’expansió territorial i a costa d’altres pobles.

La raça de millor qualitat tenia un dret sagrat a assegurar la seva supervivència, i així la història es convertia en la suma dels esforços darrere d’aquesta supervivència a través de la conquesta de nou espai vital. La política era, simplement, l’art de dirigir aquest esforç, i la fi de la política exterior consistia a establir una relació sana i viable entre la població d’una nació i el seu creixement, d’una banda, i la quantitat i qualitat de sòl de que disposa, per un altre.

The-HolocaustJueus en l’Holocaust.

En el seu Segon llibre, continuació lògica de Mein Kampf i que no va arribar a publicar-se (data de 1928), Hitler va conjuntar els elements essencials del seu pensament: la seva missió històrica consistia en aniquilar a una raça d’escàs valor, els jueus, que obstaculitzaven la conquesta de l’espai a les superiors i que no tenien un de propi que protegir o ampliar.

El poble jueu no pot procedir, per falta de capacitat productiva, a construir un Estat d’ancoratge territorial. Necessita, com a fonament per a existir, del treball i de la capacitat creadora d’altres nacions. L’existència del jueu es converteix, així, en parasitària dins de la vida d’altres pobles.

Si el sòl (espai) constituïa la base general de l’economia que satisfà les necessitats d’un poble gràcies als esforços que aquest desenvolupa, atès que els jueus no tenien terra propia, s’entenia que vivien a costa del dels seus amfitrions i gràcies a les energies productives d’aquests últims. Eren paràsits i, en conseqüència, nocius.

Hitler reconeixia el dret d’altres pobles a buscar el seu propi espai vital, sempre que tinguessin un alt valor racial i no es veiessin corromputs pel parasitisme jueu. Aquests pobles eren rivals naturals de l’alemany, però aquest podia aliar-se amb ells si aspiraven a conquerir espais en què Alemanya no volia penetrar.

Tal era el cas d’Itàlia, amb la seva política expansiva al Mediterrani i cap a l’Àfrica; o d’Anglaterra, amb la seva projecció ultramarina. Però el paper històric d’Alemanya, del poble alemany, era vèncer a França i després estendre a l’Est a costa de Rússia, infestada completament pel judaisme.

morts holoPiechart showing distribution of Holocaust deaths during World War II, 1939–1945

Com podem veure no és cert que l’Holocaust afectara solament els jueus sinó que els nazis van matar més no-jueus que jueus, sobretot eslaus. La major part dels jueus eren de països així mateix eslaus com ara Polònia i la URSS. Els jueus alemanys eren numèricament insignificants.


The Holocaust

From Wikipedia, the free encyclopedia.

The Holocaust, sometimes called The Shoah (Hebrew: השואה), was when Nazi Germany killed people in a planned and forced way during World War II. About six million Jews were killed as well as millions of others that the Nazis said were bad (e.g., Romani/Roma people, homosexuals, communists, people who were not white, people with disabilities, Slavs, transgender people, and Jehovah’s Witnesses). These people were rounded up, put in ghettos, forced to work in concentration camps and then killed in big gas chambers.

Font: Arte e Historia i elaboració personal.

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Història, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Holocaust i Lebensraum (I). A little English.

  1. Retroenllaç: Holocaust i Lebensraum (II). A little English. | EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*//

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s