L’home solitari que espera però tem la mort.

enfermo-en-cama

L’home solitari postrat sense valor per llevar-se la vida i deixar de patir. Em fas fàstic, covard!

L’home solitari

Ell vivia a soles
no tenia ningú
ni família ni amics.
Li pagava a dona dona
perquè li fes
les coses de casa.

L’home estava pitjor que un invàlid,
postrat en el llit passava la vida,
si és que això era vida.
Tenia una tauleta de nit
on l’assistenta li deixava
un got d’aigua i les píndoles.
Patia del cor i podia morir,
la tauleta era sempre a prop del llit.
Si li entrava el dolor
tot era qüestió de prendre una píndola.

Una vegada va haver-hi
un petit moviment sísmic
quasi imperceptible.
De sobte va mirar la puta tauleta,
caguen l’hòstia, era lluny.
Va cridar els veïns,
cap resposta, cada qual fa la seua.
Estava espantat pensat que li vingués un atac.
Tranquil, que no passa res,
però sí que passà.
Una molèstia en el pit i braç esquerre
anunciaven un infart.

Tractà d’alçar-se però no pogué.
Estirà un braç en direcció a la tauleta,
massa lluny, imbècil, que vas a morir
vas a morir sol com un gos.
I així va ser.

El seu cadàver era un braç estirat
cap a la tauleta que es reia del seu gest.
Per fi has mort, malparit,
ja no hauré de suportar el tacte
de la teua mà de moribund.

Al dia següent, l’assistenta
va obrir la porta per endreçar-ho tot.
Una sentor nauseabunda
inundava la petita habitació.
Mira que morir-te ara,
cabronàs, he perdut el treball
i tu no has tengut la decència
de deixar-me alguns diners.
Tan sols m’autoritzares
a traure 10 marcs al dia per a la compra.
Fill de puta, és que no gastaves res.
Què serà de mi ara?
Bé, almenys em quede amb la llibreta.
A tu ja vindrà a enterrar-te
la puta que et va parir, maleït.
Jo ací ja no torne,
podrix-te en el llit
i després en l’infern.

La mala puta se n’anà.
Tragué 10 marcs del banc
i s’ho gastà tot en la licoreria.
A la teua salut, malaltís dels collons!

 


borracha 9

mort

Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Poema, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s