Jorge Fernández Díaz: el fill d’un repressor franquista.

fernandez diazEl ministre de l’Interior ha estat qüestionat per la mateixa policia per desprestigiar-la amb les seues irregularitats.

Si a l’Estat espanyol hi haguera una democràcia de veritat, aquest individu estaria en alguna germandat franquista meditant en les tombes dels seus antecessor ideològics: Franco i José Antonio via son pare, militar franquista i més coses que escric a continuació a partir del que diu la premsa i el blog El comunista. Hem de començar pel seu estat de salut i comportament que l’inhabilita no ja per a ser ministre sinó per a tenir qualsevol responsabilitat pública. El bon senyor, que pertany a una suposada Prelatura que molts han definits com a secta d’extrema dreta, l’Opus Dei. Aquesta gent arriba al poder amb Franco i han seguit durant tota aquesta merda de democràcia que tenim. Els mateixos gossos amb diferents collars sinó els mateixos. Son pare se sublevà militarment contra la Democràcia amb Sanjurjo i Franco, militars feixistes.

angel_de_la_guardaUn psiquiatre podria tractar a aquest senyor que assegura que veu i parla al seu àngel de la guarda, que té nom i tot i li ajuda en petites coses coma ara aparcar el cotxe. Això no sé si ho curaran els metges, però és anormal. També és anormal que condecore dos Verges por los servicios prestados. A que fa pixar-se de riure? La pena és que Rajoy el posà de ministre de l’Interior, treball de fa de manera il·legal com sabem tots gràcies a les gravacions fetes en el seu propi despatx (sic) ja que amb un amiguet es dedica a fabricar proves falses per a fotre els independentistes o Podemos per exemple donant el seu fem a pseudo-periodistes de caràcter feixista o ben de dretes. Demostrat. No solament és repugnant, sinó ridícul. Les falsificacions no enganyen ningú. Sense anar més lluny, tenim dos periodistes a sou, el tal Marhuenda i el tal Inda, especialitzats en traure fem i merda. Tant és així, el bo de Jorge va condecorar al insofrible pepero de Marhuenda. Sembla un militar aquest paio condecorant sense parar. Esperem que el pròxim que condecore siga el seu carceller perquè – presumptament – ha comés delictes fent mal ús del seu càrrec fabricant merda contra qui no és del seu partit, el més corrupte de la història, el PP. Tornant al ministre, aquest senyor afirma que va al Valle de los Caídos a meditar, precisament a un lloc on freqüentat per l’extrema dreta, neonazis, franquistes i fins i tot feixistes italians. Això és incomptable amb la democràcia, però el que tenim així és la continuació genètica del franquisme.

valle-caidosValle de los Caídos, lloc on sol anar l’extrema-dreta i el ministre.

Com he dit abans, està demostrat que aquest tio s’ha dedicat a fabricar proves falses contra els seus rivals polítics i a això es un delicte. El senyor Fiscal n0 farà res, ja que segons hem sentit en les gravacions que ens han escandalitzat és de la seua confiança, o siga que ens quedem com en el cas de la Infanta. El Govern mana i el Fiscal obeeix i amenaça als jutges honestos com ara Castro, que quasi se’l mengen sense poder-ho fer perquè aquest home els té ben posats. Tant de bo no el votaren aquest diumenge, però el votaran. Qui vota PP pateix i comparteix la corrupció moral del partit que vota i que votaria encara que la totalitat dels candidats estigueren imputats o investigats.

valle-de-los-de-caidos-los-presosPresos republicans construint el maleït nínxol funerari de Franco i Rivera.

Son pare va endollar-lo amb el seu germà i uns quants familiars i amics més. Ara veurem què feia el pare: res que entre en cap democràcia sinó en la puta dictadura militar que va contribuir a imposar i mantindre. En un país democràtic els germans Fernández Díaz no tindrien cabuda. No els votaria ningú, però Spain is different i el partit governant és hereu del franquisme començant per Fraga i les seues mans tacades de sang.

Ja fa temps que  Jorge Fernández Díaz tracta d’inventant-se una suposada fractura social a Catalunya entre partidaris i adversaris de la independència, són un intent del PP de convertir els seus desitjos en realitats.

Després d’aquestes paraules vindran suposats testimonis que explicaran haver viscut aquesta fractura. Tots pagats o manipulats des del mateix Partit Popular. De casos així, i documentats, uns pocs.

Anem als orígens.

Fill d’Eduardo Fernández Ortega, tinent coronel de cavalleria i subinspector en cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona quan era governador civil Felipe Acedo Colunga, militar feixista que va participar en la Sanjurjada i ex-combatent franquista. Té un germà també del PP.

El que més xoca, però, de les declaracions de Fernández Díaz, és que s’auto-atorga la condició de “català mestís”, com si fos un dels centenars de milers de ciutadans d’altres parts de l’Estat que entre 1950 i 1970 venir a viure als països catalans. Fernández Díaz no és un immigrant, o un nen de qualsevol immigrant. No va venir de la misèria imposada pel règim franquista a buscar una vida millor a casa nostra. Ell no formava part de les classes populars. Era tot el contrari: el fill d’una dictadura repressiva que, va tenir entre altres objectius, reprimir la immigració d’aquella època.

Servei per a la repressió de l’infrahabitatge  (barraques).

Va ser establert per l’Ajuntament feixista de Barcelona en 1949. Des de 1957 va ser prohibida la construcció de més barraques i es van enderrocar moltes d’elles, a través de l’acció de grups de la Guàrdia Urbana. Així mateix, el franquista Acedo Colunga, governador civil, va ordenar deportar aquells que van venir d’altres parts de l’Estat sense contracte de treball.

Palau de les Missions de Montjuïc.

Va ser un camp d’internament autèntic, pel qual van passar més de 15.000 persones, en virtut de les ordres d’Acedo Colunga i l’Ajuntament de Barcelona. Molts altres, fins i tot ni van arribar a ser-hi, perquè van ser immediatament retornats als seus pobles d’origen en el mateix tren en què havien vingut. Fet que els llançava a la més absoluta misèria després d’haver invertit tots els seus estalvis en poder arribar a Barcelona .

Rivera López, “el Grabao”.

Guàrdia urbana d’infausta memòria per als habitants de barraques de la ciutat. Aquests barris, eren el territori on tenia barra lliure per enderrocar cases, deportar barraquistes, robar, fer xantatge i, segons diuen alguns, fins i tot fer avortar dones d’una pallissa.

Jorge Fernández Díaz neix a Valladolid el 1950, però des de molt poc arriba a Barcelona. Arriba després de tres dies de gira amb “El Sevillano”, carregant maletes i caixes de cartró amb un tros de paper amb la direcció d’un membre de la família on instal·lar-se al principi. Però per descomptat, no fa l’últim tram del viatge amb la por a ser detingut per la policia i retornat al seu poble d’origen, o ser internat al Palau de les Missions.

Jorge Fernández Díaz va arribar a Barcelona amb 3 anys com el que era: el fill del nou i flamant sotsinspector de la Guàrdia Urbana, Eduard Fernández Ortega.Teniente Coronel de cavalleria de l’exèrcit franquista. El mateix cos que va desfilar el 21 de febrer de 1939 per la Diagonal de Barcelona per celebrar la conquesta de la ciutat.

Després de la vaga de tramvies del 1951 és el moment de renovar l’aparell repressiu de la ciutat, per fer-lo més efectiu, raó per la qual, el govern civil, nomena Acedo Colunga.

bandera franquistaBandera per la qual va lluitar el pare del ministre, la franquista.

Eduardo Fernández Ortega.

És el pare de l’actual ministre de l’interior que dóna cobertura a les pràctiques dels agents de policia com “el Grabao” i qui va ordenar les batudes i l’internament en el Palau de les Missions. És la mateixa època en què un tal Francisco García-Valdecasas reprimia i expulsava als estudiants des del seu càrrec com a rector de la Universitat de Barcelona. Temps més tard, els seus respectius fills, Jorge i Julia, serien companys polítics i també destacarien en la repressió contra el poble català. I una altra vegada indiscriminadament: contra els que estaven ja allà i contra els que acabaven d’arribar.

Jorge Fernández Díaz va fer carrera política gràcies als serveis prestats pel seu pare a Franco. Dos anys a la delegació del Ministeri de treball a Barcelona li van servir per endollar la seva dona, tres germans, tres cunyats i un cosí polític. Després arribaria al seu càrrec com a governador civil, des d’on empresonar a diverses persones per portar una pancarta en què deia “Independència”.

Fernández Díaz no és cap fill de la immigració. Fernández Díaz no és dels nostres. I no ho és, no perquè sigui favorable a la unitat d’Espanya, no. No ho és perquè ell és de la casta, de la xusma, que van enfonsar el sud de l’estat en la misèria i instauren un règim de terror en els països catalans. Contra tots: contra els que ja hi eren, contra els que van anar passant i contra aquells que van venir fugint de la misèria franquista.

Font: El comunista.

ministro condecora virgenEl ministre de l’Interior condecorant la Verge. Fa riure, com es veu en la foto.

 

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Política, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s