Ensenyament català-valencià (I).

josep francoJosep Franco, autor de l’article.

Josep Franco i Martínez naix a Sueca el 3 de març del 1955. Estudia batxillerat a l’institut actualment anomenat Joan Fuster i, posteriorment, va a la Universitat de València a fer magisteri. Els seus estudis denoten clarament la seua passió per l’educació, la llengua i la literatura; treballa de professor i formador d’adults i comença les llicenciatures de Pedagogia i Filologia anglesa. Però més endavant decideix abandonar-ho i s’aboca a l’ofici d’escriure.

Josep i jo tenim dues coses, almenys, en comú hem fet magisteri i hem estat formadors d’adults. La diferència hi és en el fet que ell no em coneix i jo l’admire des que vaig llegir el seu best-seller L’últim roder, una novel·la històrica valenciana que recomane a tothom.

A continuació transcric un article extens seu sobre la llengua i l’escola aparegut al periòdic digital La Veu del País Valencià. Bona lectura.

Què és fer ensenyament en català (I)

Senyera_valenciana_preautonòmica Senyera_del_nacionalisme_valencià

Senyera Pre-Autonòmica. (Transició, 78- 80) / Senyera Nacionalista Valenciana. (II República, anys 30, actualitat)

1.- Exposició de motius de base sociolingüístics

Sembla demostrat que les persones que vivim en una situació de contacte de llengües, on una de les dues no arriba a ser utilitzada plenament, això és,  que viu minoritzada respecte d’una altra que sí que s’usa de pertot, estem sotmesos a compartir una realitat de bilingüisme irreal, on els únics vertaderament bilingües som, precisament, els parlants de la llengua minoritzada; aquí els ‘catalanoparlants’. Vista la realitat, hom creu que la seva llengua, el valencià, no serveix ni val igual que l’altra i sovint deixa de fer-ne ús, donant així la raó a l’altre, que sempre utilitza la seva; aquí, la castellana.

Aconseguim, d’aquesta manera, els ‘catalanoparlants’, cada cop ser més dependents del què farà el nostre interlocutor ‘castellanoparlant’. Mentre aquest pot manifestar-se públicament onsevulla, nosaltres sembla que només ho podem fer en privat i en segons quines condicions. El què farà, tret de parlar sempre en la seua llengua, és una incògnita.

És veritat que l’escola copia els usos i els costums de la societat real; però també és veritat que hi ha el compromís per, des de l’escola, modificar-la en la mesura de les nostres possibilitats. Atesa l’allau d’immigració, cada cop es farà més difícil si no posem fil a l’agulla i deixem d’inhibir-nos, demostrant-li al nouvingut la necessitat d’usar la llengua pròpia, si més no a l’escola. Si deixem que l’escola siga un reflex de la societat en què vivim sense intentar fer que siga un reflex de la societat que volem, haurem fracassat com a docents. Cal invertir els usos i els costums que, en matèria de llengües entre d’altres, hi coven a la societat.

L’escola és un sistema organitzat al voltant d’unes normes que regeixen la vida al centre. Sense aquestes normes sembla difícil poder corregir hàbits. Entre d’altres, el de l’ocultació lingüística o el de la substitució lingüística: ocultar la llengua o canviar-la davant d’un interlocutor per amagar-li l’adscripció a un determinat codi que es viu com menys útil i minoritzat. Però, sobretot, per fer-li ben evident al parlant de la ‘gran’ que s’està ben a la seua disposició, educadament, dins del seu grup, al qual també s’adscriu, ni que siga en qualitat de submís, si no d’esclau. Les normes serveixen precisament per compensar aquestes actituds, i s’han de fer complir mitjançant el convenciment i l’exemple, en primera instància, però sempre assegurant les condicions de possibilitat de l’ús de la llengua minoritzada.

Alumnos-en-claseAlumnes en classe.

2.- Graella d’ensenyament en català i orientacions d’aula

1.- Dins de l’aula tot el material escrit i/o audiovisual que fem servir és en valencià. Òbviament ens referim als documents i senyals permanents de llarga exposició.

2.- Dins de l’aula tot el temps es fa servir el codi oral en valencià per part de tothom. [I en tot cas].

3.- Dins de l’aula es corregeix sistemàticament a qui no fa servir el valencià, escrit i oral.

4.- Dins de l’aula es reflexiona alguna vegada sobre la importància de fer servir la nostra llengua. Vivim en un lloc i compartim una llengua que presenta una vigència i possibilitats que cal visibilitat.

5.- Dins de l’aula tothom entén que al marge de la llengua de cadascú la 1ª, la de l’escola, és la catalana. I si cal se n’ofereixen motius i arguments.

6.- Fora de l’aula es fa servir, escrita i oral, sempre la llengua valenciana. Als passadissos, al pati, a les zones administratives.

7.- Fora de l’aula es corregeix la inèrcia de canviar de llengua davant d’un al·lòcton, lògicament, fent veure la poca coherència del fet.

8.- Fora de l’aula es reflexiona sobre la resistència a fer servir la llengua del país, si no és, efectivament, en contextos conduïts, dirigits.

9.- Fora de l’aula s’acull els pares perquè entenguen la bondat del sistema en la llengua pròpia, com ara quan els citem, o convoquem, a l’àmbit docent.

10.- Fora de l’aula es preveuen actuacions que vagen més enllà dels límits del centre. La revernacularització en seria un dels objectius.

Convindria, per tal de desenvolupar les competències lingüístiques de l’alumnat, tenir en compte alguns procediments a totes les matèries impartides en català:

– Fer servir uns materials que els siguen, als alumnes, reals i poc didactitzats.

– Utilitzar una terminologia adequada al procés d’ensenyament aprenentatge, de manera que en la presentació de les tasques s’utilitzen termes que convoquen a sistematitzar aquell procés (com ara classificar, analitzar, predir, crear, explorar, etcètera).

Convidar els alumnes a participar del procés d’ensenyament aprenentatge i permetre que les seves intervencions puguen modificar-lo substancialment a partir de les seves respostes i del seu coneixement previ dels conceptes que es tractaran.

– Se’ls encoratja a fer de la seva participació una activitat raonada i reflexiva, el més elaborada possible, invitant-los a refer les seves intervencions sempre que calga.

– Es possibilita un ambient de discussió organitzat perquè els alumnes puguen aportar idees noves per als altres alumnes i/o per al professorat i generar així noves expectatives.

– Es creen les condicions de possibilitat perquè els alumnes es relacionen en grups i treballen plegats conformant una unitat d’acció.

– Promoure l’autoestima en fer-los protagonistes dels seus esforços i permetre’ls d’explicitar-los públicament davant del grup.

– Deixem que els alumnes siguen també partícips de l’avaluació final.

Escolten i deixen fer en el marc de les normes assumides i raonades davant de tothom.

(Si) Els alumnes que reben l’ensenyament en castellà no solen esdevenir bilingües competents (i) l’ensenyament en valencià no resta competència lingüística en castellà (aleshores) és necessari aconseguir que la nostra llengua esdevinga (…) la llengua de comunicació i cohesió.

Argumentari per a un ensenyament plurilingüe a l’escola valenciana. Unitats d’Educació Multilingüe de les Universitats Valencianes.

 

 

 

 

 

 

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Educacó, Filologia, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Ensenyament català-valencià (I).

  1. Retroenllaç: Ensenyament català-valencià (II). | EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*//

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s