‘Llibre de meravelles’: La guia de València per Vicent Andrés Estellés. Wagner.

vicent-andres-estelles 9
A Toni Mestre que em va fer descobrir la poesia d’Estellés.

M’agradaria escriure la guia de València.
Jo no assenyalaria, com ho fan, llocs il·lustres,
monuments impassibles, les pedres en cos i ànima,
els llibres que tragueren de Sant Miquel dels Reis,
l’amable biblioteca llatina del Magnànim,
sinó els recomanables llocs on tant ens volguérem.

Llibre de meravelles. Ed. 3i4, València, 1976, p. 31.

1977 va ser un anys molt important per a mi ja que em marcà per a futur. Jo sentia a diari radiofònic el programa de Toni Mestre De dalt a baix. Vingué la Fira del Llibre de València i Toni va recomanar aquest llibre de poemes que considere el millor de l’autor. Encara el tinc. Va ser el meu primer poemari en valencià. Mai cap poeta no va cantar tant als carreres de la meua ciutat. Jo era un jovenet de 17 anys que s’estimava el País Valencià. De les versions sonores em quede amb les d’Ovidi acompanyat a la guitarra per Toti Soler sense fer de menys altres versions com ara les de Paco Muñoz.

Un incís, el poeta, como jo, s’estimava la música de Wagner com podem llegir en els seus escrits en prosa:

La meua capacitat d’atracció, no ja per Beethoven o Brahms, sinó per Wagner, és una cosa que mai no m’he atrevit a confessar públicament, però és així. (Quadern de Bonaire)

A continuació una selecció de poemes del Llibre de meravelles; alguns els he prosificat.

Els amants. Estellés. Ovidi Montllor.

Els amants

La carn vol carn (Ausiàs March)

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en son parits ben pocs.

Llibre de meravelles, València: Eliseu Climent; Tres i Quatre, 1976, 30.

No escric èglogues.

No hi havia a València dos cames com les teues. Dolçament les recorde, amb els ulls plens de llàgrimes, amb una teranyina de llàgrimes als ulls. On ets? On són les teues cames tan adorables? Recórrec l’Albereda, aquells llocs familiars. Creue les nits. Evoque les baranes del riu. Un cadàver verdós. Un cadàver fosfòric. L’espectre de Francisco de la Torre, potser.

No hi havia a València dos cames com les teues. Llargament escriuria sobre les teues cames. Com si anasses per l’aigua, entre una aigua invisible, entre una aigua claríssima, venies pel carrer. La carn graciosa i fresca com un cànter de Serra. I jo t’evoque dreta sobre les teues cames. Carregaven els hòmens els ventruts camions. Venien autobusos de Gandia i Paterna. Eixien veus dels bars, l’olor d’oli fregit.

Tu venies solemne sobre les teues cames. Oh la solemnitat de la teua carn tendra, del teu cos adorable sobre les llargues cames!

Carrer avall, venies entre els solars, els crits, els infants que jugaven en eixir de l’escola, la dona arreplegava la roba del terrat, l’home recomponia lentament un rellotge mentre un amic parlava dels seus anys de presó per coses de la guerra, tu venies solemne, amb més solemnitat que el crepuscle, o amb una dignitat que el crepuscle rebia de tu sola. Tota la majestat amada del crepuscle.

No hi havia a València dos cames com les teues, amb la viva alegria de la virginitat. Sempre venies, mai no arribaves del tot, i jo et volia així, i jo ho volia així: nasquí per aguardar-te, per veure com venies. Inútilment recórrec els crepuscles, les nits. Hi ha els hòmens que carreguen lentament camions. Hi ha els bars, l’oli fregit, les parelles d’amants.

Jo recorde unes cames, les teues cames nues, les teues llargues cames plenes de dignitat. No hi havia a València dos cames com les teues. Un cadàver verdós, un cadàver fosfòric va tocant les anelles, va preguntant per tu. Es desperta Ausiàs March en el vas del carner. Jo no sé res de tu. Han passat segles, dies. Inútilment recórrec València. No escric èglogues.

Llibre de meravelles. Ed. 3i4, València, 1976, p. 23.

catedral-de-valencia

Catedral de València

Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.
Ací em pariren, ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric.
Ací defense unes collites.
Deu veritats i quatre mites.
Ací em pariren i ací estic,
pobre de béns i ric de dies,
pobre de versos, d’afanys ric.
Cante l’amor i les parelles
que viuen, beuen i se’n van.
Cante un amor de contraban.
Cante l’amor, cante els amants.
No sé tampoc si açò són cants.
Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, altre se’n van.

Llibre de meravelles. Ed. 3i4, València, 1976.

Vicent Andrés Estellés entrevistat per Montserrat Roig (1978)

Ací

«Deixant amics e fills plorant entorn.» Ausiàs March

Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March. D’ací el tragueren, mort, amb els peus per davant, envers la catedral. Carrer de Cabillers, la Plaça de l’Almoina. Penses els darrers anys d’Ausiàs March, perplexe amb la vivacitat dels poetes locals, de l’Horta de València.

Jo sóc aquest que em dic…

Es colpejava el pit, el puny com una pedra, insistint foscament. I se’n tornava a casa, irritat, en silenci, barallant l’epigrama ple de dificultats, unes banalitats del tot insuportables. Un dia es va morir com es mor tot el món.

Jo sóc aquest que em dic…

Agafats de les mans, vàrem llegir la làpida. I seguírem, després, pel carrer de la Mar. Ens atreia la casa. I altre dia tornàrem. I hem tornat molts de dies. Carrer de Cabillers, la Plaça de l’Almoina.

Hem entrat a la Seu; hem vist la sepultura d’Ausiàs; hem mirat aquell Sant Vicent, vell, que pintà Jacomart. Tornem algunes voltes. El carrer de la Mar, el de les Avellanes.

Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March.
Ací, de cos present, estigué Ausiàs March. De cos present.

Jo sóc aquest…

Un sagristà de la Seu em contava com referen el cos d’Ausiàs, amb fils-ferro, enllaçant trossos d’ossos. Un migdia de llum exasperada, anàrem a Beniarjó; collires unes flors en un marge: les volies deixar en aquelles ruïnes. Creuàrem en silenci les ruïnes, pensàrem Ausiàs March allí, l’esclava de cinc mesos, amb el fill bord creixent-li; retornàrem després a Gandia; tu duies les flors en una mà. En eixir de Gandia les llançares a l’aire, a l’aire de Gandia i de Tirant lo Blanc.

Jo sóc aquest que em dic…

Carrer de Cabillers, la Plaça de l’Almoina. La teua mà en la meua com un grapat de terra, arrelats l’un en l’altre.

Llibre de meravelles. Ed. 3i4, València, 1976, pp. 73-74.

Demà serà una cançó

«Ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat.» Pere March

Animal de records, lent i trist animal, ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes haver viscut alguna volta en alguna banda. Felicitat suprema, l’hora d’escriure els versos. No els versos estellats, apressats, que escrivies, sinó els versos solemnes –¿solemnes?– del record. Et permets recordar amb un paisatge i tot: les butaques del cine, el film que es projectava, del que no vàreu fer gens de cas, està clar; i evoques l’Albereda, les granotes del riu, les carcasses obrint-se en el cel de la fira, tota València en flames la nit de Sant Josep mentre féieu l’amor en aquella terrassa.

Animal de records, lent i trist animal, ara evoques i penses la carn fresca i suau per on les teues mans o els teus besos anaven, la glòria d’unes teles alegres i lleugeres, els cavallons de teules rovellades, la brossa que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules. Animal de records, lent i trist animal.

Llibre de meravelles. Ed. 3i4, València, 1976, p. 26.

El poeta recitant.

Propietats de la pena.

ASSUMIRÀS la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.

Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.

I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

(Vicent Andrés Estellés, de Llibre de meravelles, 1993)

 

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cançó, Entrevista, Poesia, Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s