Dos joves palestins lluitant contra Goliat.

xiques palestines Joves palestines llançant pedres contra l’enemic sionista.

Mai no oblidaré aquells temps d’alegria. Jo vivia en ma casa amb els pares i els germans petits. Al costat tenia la seua en Jusuf, el meu millor amic. Una mica més lluny eren les cases dels nostres amics. Quasi sempre jugàvem a futbol i jo era el capità perquè la pilota era meua. Totes les vesprades quan tornàvem d’escola berenàvem i a jugar fins que els nostres pares ens cridaven en fer-se fosc. No teníem llum elèctrica i fèiem sevir ciris amb oli. Per això, ens gitàvem aviat per poder alçar-nos amb el cant del gall.

Teníem una horta comunal i alguns animals. Érem grans menjadors de verdura ja que la carn la venien als rics. Solament en menjaven en algunes festes. No obstant això, estàvem ben alimentats. Teníem una gran sort: l’aigua. Un rierol passava al costat de l’aldea. La majoria de la gent havia de caminar molt per omplir les garrafes i traginar-les cap on vivia cadascú.

Però eixe rierol va portar-nos molt de dolor. Palestina estava invadida pels jueus, gent que es dedicava a furtar el que era nostre. Ells tenien armes i nosaltres, no. La nostra aldea era molt apetible per a aquests lladres precisament per la proximitat del rierol. Al meu país és més important l’aigua que la terra, el desert. Qui em diria que hi acabaria vivint.

Una vesprada vingueren uns quants vehicles jueus disparant per espantar-nos. Nosaltres estàvem jugant a futbol i correguérem a les faldes de les mares. Jo en tenia 10 i en Josuf també. Ens feren fora a tots i ens digueren que ens n’anaren que eixes cases eren un regal que formava part de la Terra Promesa que el seu déu els havia donat als jueus, el Seu Poble Elegit. El homes no es conformaren. Els assassins dispararen contra ells. Mon pare va caure mort. Jo no vaig plorar. El meus ulls de xiquet van quedar-se fixos en la cara del jueu i se’m va gravar en la ment. La majoria plorava caminant cap el desert. Totes les aldees de la zona del rierol havien estat preses pel lladres.

Els palestins foragitats de la seua terra acabaren vivint en camps de refugiats al desert en tendes que no protegia ni del fred ni del calor i menys encara de la pluja encara que era un plaer que plogués. Podies arreplegar un poc d’aigua o donar-te un agradable bany de pluja. On no hi ha aigua no pots ni capbussar-te ni nadar com feien els amics quan vivien el la seua aldea en el rierol.

Passaren set anys i tot anava cada volta pitjor. Alí, que així es deia el protagonista de la història, s’havia convertit en un líder insurgent. Tenia un somni que compartia amb Jusuf i altres companys més: venjar sos pares assassinats pels jueus que els furtaren les cases, les terres i el rierol. Ja havien rebut el bateig de foc quan van atacar una colònia jueva situada en terra furtada als seus compatriotes. De fet, tant Alí com Jusuf eren buscats pels soldats hebreus per abatre’ls sense pietat. Els palestins no havien oblidat la mort de pares, mares, germans, amics, veïns… Sabien que no tenien futur. Els jueus, els grans usurpadors, els ho havien furtat. Morien, sí, però matant. Alí encara tenia la cara de l’assassí de son pare en les retines.

Havia arribat el dia. Els dos amics no van dir res a la família. Ja no la tornarien a veure mai més. Sabien on vivien exactament els assassins. Ells portaven documentació falsa i tenien un contacte en una famosa pizzeria, la que solien fer servir el assassins. Cadascú tenia un pistola de fabricació casolana. Per fi va sonar el telèfon. Una margarida i una quatre formatges. Anaven vestits amb l’uniforme de la pizzeria. Alí i Jusuf estaven sincronitzats. Trucaren. «Sí?» «Pizzeria Rei David» Els van obrir. Entraren pistola en mà entre crits histèrics buscant els assassins de sos pares.

– Jo vivia ací, assassí. Tu matares mon pare i ens furtares la casa i la vida – va dir-li Alí -. Ara et toca morir a tu.

Mentre el jueu tractava d’agafar el seu arma, Alí li va disparar un tret al clatell, el posà panxa per amunt i se li quedà mirant a la cara fins que va sentir un estrèpit en la porta i va ser travessat per més de 50 bales per una patrulla militar jueva. El mateix va passar amb Jusuf. Volien agafar-lo viu per torturar-lo i obligar-lo a delatar els seus companys. Disparà i va ser abatut. Dos jueus menys que havien pagat el que havien fet.

L’endemà, el camp de refugiats on vivien va ser bombardejar sense pietat. Més de mil morts. Era la Llei del Talió solament que les vides d’uns valien molt més que les dels altres.

bandera palestinaBandera palestina

PD. Els jueus han patit molt i injustament a Europa. Culpable el cristianisme, feroçment antisemita. Aquest procés va culminar amb Hitler i el seus aliats. Com que a Europa no eren acceptats, els jueus van decidir anar a Palestina i invadir-la amb el recolzament britànic i francès. Aquest imperialisme feixista es diu sionisme i té per finalitat acabar amb la presència dels palestins en la seua terra. Partien de dues mentides fonamentals:

1- Palestina és una terra sense poble i Israel un poble sense terra. No és així, el palestins fa molts segles que viuen a Palestina.

2- Déu va triar els jueus com a poble elegit i els va donar la Terra Promesa. Faula religiosa amb el mateix valor que qualsevol altra: Odín era el rei dels déus nòrdics i Venus, la deessa grega de l’amor.

L’estat terrorista d’Israel està fent una neteja ètnica de palestins semblants a les de l’antiga Iugoslàvia i els oprimits estan en un estat molt semblant al de l’apartheid sud-africà.

Els palestins no són responsables del que els passà als jueus a Europa entre 1933 i 1945, sinó el nazisme i aliats.

Els israelians no compleixen les resolucions de l’ONU i els EEUU i altres països impedeixen, mitjançant el dret a veto, que s’aplique cap mida contra l’estat terrorista d’Israel.

 

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s