El tango i la mort.

Bandoneon_tango_player_-_7435

Bandoneó rioplatense que es fa servir per tocar tangos.

El vals va ser prohibit a Bohèmia perquè es va considerar pecaminós. Hui en dia es pensa altrament i se’l considera una dansa quasi aristocràtica. En les bodes, quan els pobres, es disfressen de rics, mai no pot faltar. El pare o el sogre el ballen amb la núvia. És pensa que és el súmmum de l’elegància, l’aristocràcia del ball.

En el segle XX tenim dos músiques que van eixir dels bordells i que acabaren en els salons dels adinerats. Em referisc al jazz i New Orleans i el tango i Buenos Aires. Com he volgut expressar en el poema, el tango té per a mi alguna cosa especial. No em sent capacitat per a explicar-lo. El cas és que em fa vindre al cap una sèrie d’idees i emocions molts especials.

El meu padrí n’era un ballarí consumat i molt apreciat. No sé si acabaria al cel o a l’infern, l’infern dels bons. Allí me l’imagine ballant amb dones bellíssimes que hauran separat del àngels angelicals per no fer-los pecar. Segur que se n’ix com se n’isqué de la guerra contra Franco, feixista de missa diària com els sanguinaris generals de la Junta Argentina. Els milicos solen ser gent dolenta capaç de furtar un bebé o de llançar una persona des d’un avió.

Tango sensual




El tango i la mort.

El tango em subjuga
com la a víctima
sota la síndrome d’Estocolm
atreta pel seu botxí.

El tango és sexe
manifestament explícit.
Sexe i mort,
mort i sexe.
El tango és una metàfora
de la vida i de la mort,
que realment són el mateix
perquè viure és morir.

Jo sóc el mort
que camina pels carrers
a la recerca del seu taüt
i es troba amb la gent
que riu mentre pren alguna cosa,
però jo no hi sóc.
Sóc el fantasma del tango
i desaparec
quan calla
el so del bandoneó.

Regí



La relació del tango amb la mort en un lloc comú en les lletres. Es tracta d’un joc poètic que m’evoca el Liebestod (Mort d’amor) del Tristany de Wagner especialment perquè és la culminació del que podríem dir un orgasme musical que apareix en l’acte II del drama musical; així mateix el sexe és present (omnipresent) en el tango pel seu caràcter sincopat i entretallat que li dóna la seua melodia. També trobe paral·lelisme amb La Mort i la donzella de Schubert. La mortcom a recurs poètic. Malauradament, va ser literal en els camps de concentració nazis.

Acabe amb una informació que molts desconeixen. Quan els jueus eren portats a les cambres de gas la música que sonava no era de Wagner, com diferents testimonis van corroborar; les músiques eren variades sense que hi faltaren tangos com podem comprovar en aquest documental. Un d’eixos tangos, composat per un argentí nazi, va dir-se “El tango de la mort”; senzillament, macabre i inhumà.

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s