L’escola llibertària (3). L’Escola Moderna com a universitat popular.

escuela modernaEscola Moderna de l’època.

En l’article anterior hem parlat de Ferrer i Guàrdia. En aquest aprofundirem un poc en els principis que defineixen el seu model d’Escola Moderna. Els principis que defineixen l’Escola Moderna els trobem en bona mida en la pedagògicament prestigiosa ILE (Institución Libre de Enseñanza) de Giner de los Ríos, les escoles de la II República i en les escoles actuals. L’Església va ser la principal enemiga i molts mestres van ser assassinats  per Franco en acabar la guerra. El mateix Ferrer i Guàrdia va ser afusellat perquè els poders fàctics li tenien ganes fent servir els successos de la Setmana Tràgica de Barcelona – on van cremar esglésies i convents – donant-se la circumstància que no es trobava en la ciutat durant eixos dies. Això sí, els seus principis pedagògics i didàctics van triomfar fins i tot en les escoles catòliques, no sols en les públiques.

Odón de Buen

Odón de Buen

El problema de la instrucció popular sempre havia preocupat als anarquistes i, precisament per això, era un tema recurrent en la Internacional. Ferrer creu que la ciència ha d’arribar a tots, per aquest motiu no limiti la seva acció cultural a la infància sinó que tracti d’expandir-la a totes les edats. Per aconseguir-ho, es va envoltar de col·laboradors universitaris de prestigi com Odón de Buen o Martínez de Vargas, que van tractar diversos temes relacionats amb la divulgació de la ciència en forma de conferències dominicals. Aquestes conferències van arribar a preocupar a les autoritats eclesiàstiques, que van veure com el públic congregat en tals activitats augmentava. Aquestes misses de la ciència tractaven temes com la higiene o els descobriments. El tema de la higiene va preocupar especialment a Ferrer, ja que, com demostren molts testimonis, era problema social en general, i escolar en particular. Segons el propi Ferrer, aquest tenia tal gravetat que la brutícia a l’escola la convertia en un focus de contagis. Explica que la mentalitat cristiana havia generat tal desinterès pel físic en benefici de l’ànima i el més enllà, que resultava complicat fer entendre com la brutícia en què es desenvolupava la classe obrera era un problema de salut enorme.

Coeducació de sexes

coeducacio

Coeducació de sexes o ensenyament mixt front al sexisme que preconitzava l’església catòlica.

Els models d’ensenyament que predominaven a l’Espanya d’inicis del segle XX es caracteritzaven pel fort caràcter sexista. D’aquesta manera, eren tant el reflex de la societat del moment com un mecanisme per a la perpetuació del patriarcat, recloent la dona a esferes socials privades (llar, família, maternitat, etc.). A les escoles es separava als nens de les nenes, ja que, segons l’Església Catòlica, l’ensenyament mixt fomentava una moralment perillosa promiscuïtat. Si bé és cert que als pobles i viles, per falta de mitjans, la coeducació de sexes era habitual, no passava el mateix a les ciutats com Barcelona, on va néixer l’Escola Moderna.

El Butlletí assenyala «que la dona i l’home completen l’ésser humà, i que el treball humà, proposant-se la felicitat de l’espècie, ha estat deficient fins ara: ha de ser mixt en endavant; ha d’estar encomanat a l’home i la dona, cadascú des del seu punt de vista.»

L’aposta per l’educació mixta portava implícit el principi revolucionari antipatriarcal, que pretén eliminar qualsevol desigualtat social entre dones i homes lluitant contra qualsevol submissió, sigui entre individus o entre grups. Així, al començament de la seva activitat l’Escola Moderna va comptar amb 12 nenes i 18 nens, percentatge important que es va mantenir tot i els fortíssims prejudicis socials que dificultaven el projecte coeducatiu.

Un concepte polèmic: la coeducació de classes

Assenyala Ferrer sobre aquest aspecte el següent: La coeducació de rics i pobres, que posa en contacte uns amb altres en la innocent igualtat de la infància, per mitjà de la sistemàtica igualtat de l’escola racional, aquesta és l’escola bona, necessària i reparadora. Sent l’Escola Moderna un projecte educatiu que va servir per inspirar a molts altres, no va tenir igual seguiment pel que fa a l’esmentada coeducació de classes. Sembla que Ferrer creia que per crear una societat d’iguals havia de posar en pràctica un radical igualitarisme en tots els aspectes, procurant una total coherència entre els mitjans i els fins. Una escola que fomenti l’odi entre classes no pot ser un pas coherent cap a la construcció d’una societat sense classes. No van opinar el mateix els molts seguidors de l’Escola Moderna que van fomentar projectes d’ensenyament ferreriana on es va rebutjar del tot semblant raonament. Aquests seguidors van apostar clarament per una escola de caràcter obrer. A més, les crítiques a Ferrer han plogut des de diversos fronts, assenyalant que la idea de la coeducació de classes va convertir a l’Escola Moderna en un projecte educatiu en certa manera elitista, participat principalment per la classe mitjana barcelonina.

Jugar i aprendre

jugar i aprendreEl nen petit aprèn jugant.

Un aspecte comú a totes les pedagogies llibertàries és l’important interès que, pel seu valor formatiu, desperta el joc. D’aquesta manera, també l’Escola Moderna va intentar donar-li un lloc important dins el procés d’aprenentatge: S’ha de deixar al nen que en allà on estigui manifesti sincerament els seus desitjos.

Aquest és el factor principal del joc, que, […] és el desig complagut per la lliure activitat. Pel mateix no ens impedeix dir que és d’absoluta necessitat que es vagi introduint substància del joc per l’interior de les classes. Així ho entenen en països més cultes […]. Allà no s’ha fet altra cosa […] que arrencar de soca-rel, de les sales de les classes, el mutisme i la quietud insuportables, característiques de la mort, i portar al seu lloc el benestar, la intensa alegria. La intensa alegria del nen a la classe, quan comparteix amb els seus col·legues, s’assessora amb els seus llibres, o està en companyia i intimitat amb els seus professors, és el senyal infal·lible de la seva interna salut: de vida física i de vida de intel·ligència.

Per a Ferrer, el joc no té una funció utilitarista, ja que no és única ni principalment un instrument per al desenvolupament físic del nen. A més, hi ha un explícit rebuig de la concepció cristiana de l’ensenyament i l’aprenentatge (i la vida) com enutjosa càrrega. Per contra, a través del joc es pot orientar cap a la cooperació i la solidaritat, demostrant així que aquestes són més beneficioses per a qui les practiquen.

escuela_moderna_alumnos Alumnes i mestres  de l’Escola Moderna.

Un ensenyament integral

L’ensenyament tradicional sol assenyalar com a principal meta el desenvolupament dels aspectes intel·lectuals dels alumnes. Per a això, normalment s’ha valgut de mètodes d’ensenyament de caràcter memorístic, usant com a únic material el llibre, intermediari obligat entre l’aula i el món. No obstant això, els socialistes (llibertaris o marxistes) havien rebutjat des del seu naixement qualsevol forma d’ensenyament que separés el físic de l’intel·lectual. En concret, els anarquistes, amb Paul Robin al capdavant, s’havien proposat la creació de projectes educatius on es buscava el desenvolupament integral dels homes i les dones.

Ferrer, coneixedor i admirador de Paul Robin i Cempuis (el seu “escola”), també es va proposar dotar d’un caràcter integral a l’Escola Moderna. Per a això, calia treballar tant el físic com l’intel·lectual, i tant l’intel·lectual com l’emocional. Tinguem en compte que aquesta idea té un caràcter revolucionari, perquè no és una reivindicació de millora educativa, com l’entenien determinats projectes educatius de caràcter burgès, sinó un atac directe a un dels fonaments de la societat capitalista: la separació entre el treball manual i l’intel·lectual. «En interès del treball i de la ciència, no hi ha d’haver ni obrers ni intel·lectuals, sinó només homes.» Mikhail Bakunin.

mestreEl centre de l’educació ha de ser l’alumne segons els seus interessos.

El paidocentrisme

Si algú analitza quin és el centre d’un projecte educatiu, pot trobar una diferència essencial entre una escola “convencional” i, per exemple, una escola llibertària com ho era l’Escola Moderna o, en l’actualitat, La Escuela Libre Paideia. Aquesta resideix en què el protagonista d’una escola pública o privada convencional és el “coneixement”, de tal manera que els alumnes són els que han de adaptar-se als continguts imposats des de fora (la cultura escolar). Res varia d’un any a un altre tot i els canvis en els alumnes amb els seus enormes diferències. Per contra, les pedagogies llibertàries sempre han posat l’alumne en el centre de tots els seus projectes. Un principi fonamental és, per tant, l’ensenyament individualitzat, l’objectiu no és canalitzar a un nen segons un determinat model, sinó ajudar al desenvolupament de qualsevol tipus d’individualitat segons els seus interessos i capacitats. Així, el procés d’aprenentatge, no és, senzillament, un procés passiu en el qual un grup d’alumnes rep una monòtona pluja de classes teòriques, sinó que l’experiència de llibertat i felicitat en el nen és fonamental, en la mesura que el procés educatiu ha de fomentar éssers lliures i crítics. En el Butlletí de l’Escola Moderna es pot llegir a Paul Robin: Recordeu bé: el primer no fer nosa. Després, ajudeu al nen a desenvolupar harmònicament totes les seves facultats.

Escuela_Moderna

Butlletí de l’Escola Moderna.

Aprenentatge crític

Diuen molts estudiosos de l’Escola Moderna que resulta difícil saber quin tipus d’alumnat “produïa” l’ensenyament racionalista, bé perquè es conserven pocs testimonis directes, bé perquè el projecte va durar poc a causa de la repressió patida per Ferrer. Si ens refiàrem dels diaris conservadors de l’època, alarmats per la nefasta influència de l’Escola Moderna en els xavals, sens dubte, hauríem de felicitar-nos. Però no sembla que aquests diaris fonts fiables. Tot i que s’ha dit es conserven alguns escrits dels alumnes que els mestres van plasmar en el Butlletí:

Una nena de dotze anys diu: El treballador és esclau del burgès […]. Mentre els rics es recreen per jardins i passejos, hi ha treballadors a qui els seus fills els demanen pa i no tenen per donar. Per què passa això? Perquè els rics ho acaparen tot.

Una nena de nou anys: Un diari diu que els rics donin joguines perquè es reparteixin entre els pobres, i afegeix que així s’aniran unint, el que no és cert, ja que cada un hauria de tenir la seva casa, el seu aliment, el seu vestit, no per almoina, sinó per dret.

Un altre nen, aquest de deu anys diu que «no s’ha de donar res a ningú, sinó modificar la societat de manera que tot sigui de tots». Un altre adverteix: Més valgués que no explotessin als pobres tot l’any i que aquest dia no els portessin joguines.

Ensenyament i aprenentatge actiu

Enfront de la rigidesa de l’ensenyament tradicional, l’Escola Moderna va procurar trencar les barreres imposades pels mètodes basats en un accés al saber exclusivament llibresc. Per això, les sortides fora dels límits físics de l’edifici escolar eren molt freqüents. Si bé, això és bastant comú en l’actualitat, en aquella època era una veritable innovació. D’aquesta manera, l’escola mantenia un diàleg obert amb la natura, a través de visites campestres; i també amb el seu entorn urbà, amb les seves visites, per exemple, a les fàbriques barcelonines.

Com no volien els mestres de l’Escola Moderna tractar el coneixement com quelcom mort, van procurar dotar les classes del més modern material didàctic. Mapes, mostres geològiques, material científic, etc. donen mostra de la importància concedida a una metodologia oberta a l’observació i l’experiència. No hi ha testimonis que constaten l’existència a Espanya de cap escola de similars característiques en aquest aspecte. Més aviat trobem testimonis en la direcció oposada: pobresa de materials o, si no inexistència dels mateixos. En coherència amb aquests principis, l’Escola Moderna va obrir el seu butlletí als alumnes. Tot i que no es va deixar aquesta publicació a les mans, en la línia de Freinet (gairebé 50 anys després), sí que es van incloure els seus escrits i opinions. No trobarem escoles que prenguin una iniciativa com aquesta, ni en aquells anys, ni en els següents.

freinetClasse fora de l’aula.

Ni exàmens, ni premis, ni càstigs

L’Escola Moderna, volent construir una educació igualitària a imatge de la societat que pretén edificar no podia introduir entre els seus principis les qualificacions i condecoracions tan freqüents en l’ensenyament tradicional, ja que amb això, crearia una nova forma de jerarquia. Per això, una alumna se sent segura en afirmar:

La millor recompensa és el saber […]; no necessito premi, perquè sóc bastant per aplicar-me. Per a mi, no haurien de donar-se els premis, perquè els nens estudien només per ells, i després perquè uns tenen i altres no, com passa en la societat, que uns tenen molt i altres poc o gens.

Assenyala Ferrer: Mentre estudiàvem gramàtica, càlcul, ciència i llatí, els mestres i els nostres pares no descansaven, com impulsats per acord tàcit, procurant persuadir-nos que estàvem envoltats de rivals que combatre, de superiors que admirar o d’inferiors que menysprear.

Amb el rebuig dels premis, dels càstigs i dels exàmens pretenien canviar els estímuls externs per altres interns on predominaran valors com la responsabilitat individual i col·lectiva, l’ètica o l’interès. El càstig era especialment condemnat precisament per tractar-se d’un mal endèmic en una escola brutal, on els càstigs físics eren una cosa quotidiana. Davant d’això, l’Escola Moderna fomentava un ambient d’àmplia llibertat on la fraternitat fos un valor essencial.

hermanos maristasHermanos Maristas. Adoctrinaven els fills de les famílies adinerades que podien pagar-ho i la seva influència social era molt forta i retrograda.

Religió fora de l’escola

L’Espanya de començaments del segle XX mantenia una estructura social molt diferent a la dels països més industrialitzats d’Europa. La seva estructura de classes socials era encara molt similar a la d’aquests països segles enrere, amb una importància molt destacada de l’Església Catòlica que mantenia una forta influència no només en la vida política del país, sinó que en major o menor mesura dirigia tots els àmbits de la vida quotidiana. No podia ser menys en l’àmbit educatiu: les escoles religioses eren nombrosíssimes i, a més, a les escoles estatals la influència de la doctrina catòlica era enorme. Gràcies a aquesta influència l’Església va poder seguir estenent la seva visió del món: submissió de la dona a l’home, resignació en aquest món a l’espera de “l’altre”, la superstició, etc.

L’Escola Moderna es proposa eliminar qualsevol doctrina religiosa de les seves aules: Tot el bagatge instructiu de l’antiga pedagogia era una barreja incoherent de ciència i fe, de raó i absurd, de bé i mal, d’experiència humana i revelació divina, de veritat i error; en una paraula, inadaptable en absolut a la nova necessitat creada per l’intent de la institució de la nova escola. Dins el context de la lluita de classes, la classe obrera conscient va veure clarament en l’Església, un enemic del qual formaven part les classes socials que pretenien la perpetuació de l’ordre social injust.

Superstició i racionalisme

Diu Ferrer que: “L’ensenyament racionalista pot i ha de discutir-ho tot”. Des d’aquest punt de vista, racional és sinònim de científic i no dogmàtic. En aquest sentit la raó ha de contraposar d’una banda a “il·luminació”, i per un altre a dogma. El rebuig de qualsevol explicació il·luminativa pretén fonamentar-se en l’abandó de les creences en realitats sobrenaturals, desconfiant de qualsevol interpretació màgica de la vida. L’abandonament de qualsevol dogma ve donat per la importància concedida a la lliure construcció de la personalitat. Tenint en compte que la ciència i la superstició són necessàriament contràries perquè totes dues són excloents, l’Escola Moderna no només deixa de banda la superstició en general i la religiosa en particular sinó que es dedica a combatre-les obertament. Com hem dit, per a l’Escola Moderna la superstició religiosa no és l’únic mal, sinó que considera igualment negatius els dogmes polítics (com el patriotisme amb el seu desgraciat militarisme), ja que:

“No ha de semblar-se nostre ensenyament a la política, perquè havent de formar individus en perfecta possessió de totes les seves facultats, aquesta li supedita a altres homes, i així com les religions, enaltint un poder diví, han creat un poder […] positivament abusiu i han dificultat l’emancipació humana, els sistemes polítics la retarden acostumant els homes a esperar-ho tot de les voluntats alienes”.

Encara que en 1909 va ser afusellat en el que va ser un crim d’estat, les seues idees educatives segueixen vigents i s’apliquen encara en l’actualitat. Ferrer és el modernitzador de l’ensenyament a l’estat espanyol superant la vella educació religiosa medieval acompanyada per milions d’analfabets.

440px-Francesc_ferrer_guardia_detingutFrancesc Ferrer detingut i conduït per la Guàrdia Civil a Montjuïc.

manifestcion_ferrerProtesta a París per l’execució de Ferrer i Guàrdia (17 d’octubre de 1909).

Ferrer i guàrdia Manifestacioferrerparis1 manifestcion_ferrer Manifestacio_Paris_1909_2Manifestació a Paris, 1909, per l’assassinat d’estat de Ferrer i Guàrdia.
ferrer06- diariLa notícia en la premsa.

Font: Pedagogía libertaria. CNT-AIT.

 

 

 

 

Advertisements

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Educacó, Política, Religió, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s