Schubert, la música i el dolor.

Franz_Schubert_c1827Franz Schubert, 1827.

“Les meues creacions són fruit del coneixement de la música i del dolor.”

Fa temps que volia escriure’t, però mai no sabia des d’on, on. Ara se m’ofereix l’oportunitat i per fi puc obrir el meu cor a algú. Tu eres bo, i segur que em vas a perdonar el que uns altres s’haurien pres a mal. En una paraula, em sent l’home més infeliç, més miserable del món. Imagina’t un home la salut del qual ja no millorarà mai i que en la seua desesperació només empitjora tot en lloc de millorar-ho, imagina’t un home a qui les seues més brillants esperances han quedat reduïdes a res, al que la felicitat de l’amor i l’amistat no ofereixen una altra cosa que summe dolor, al que l’entusiasme (almenys estimulant) per la bellesa amenaça amb desaparèixer, i pregunta’t si no és aquest un home miserablement infeliç. La meua tranquil·litat ha desaparegut, el meu cor està oprimit, no el trobe mai; així ara puc cantar tots els dies, doncs totes les nits, quan em vaig a dormir, confie en no despertar ja mai, i cada matí m’anuncia només la mateixa pena del dia anterior. D’aquesta manera, sense alegria ni amics, passe els dies, a excepció de quan em va visitar Schwind i em va portar un raig d’aquells dolços dies passats.

Franz Schubert, 1824. Al seu amic Leopold Kupelwieser.

L’austríac esmenta el dolor com a origen de la seua música. En una altra carta dels darrers anys quan es rebolcava de dolor, de sobte es trobava un poc millor i es posava ràpidament a composar fins que una altra vegada el dolor li ho impedia. D’alguna manera recorda la composició del Rèquiem de Mozart. Sempre m’ha resultat impressionant aquesta situació des que vaig llegir-lo en la desapareguda malauradament revista Amadeus. Quina pena!

Schubert va morir als 31 anys de sífilis complicada per gonorrea i tifus. També patia un trastorn mental anomenat síndrome bipolar. No va morir, però, tot d’una, sinó que van passar cinc anys des que li diagnosticaren la terrible – i vergonyant aleshores – malaltia. Ell, amic dels seus amics per als qui organitzava unes festes anomenades schubertíades, va quedar-se sense amics com poder deduir de la carta anterior. Possiblement, la por al contagi en seria la causa. El cas és que els dos dies anteriors a la mort solament va acompanyar-lo un germà. Les seues darreres paraules va dedicar-les a un Beethoven a qui admirava molt però que mai no va tindre valor d’acostar-se-li. Va complir-se el seu desig de ser soterrat al costat del geni de Bonn.

A l’igual que Mozart, que també morí en la trentena, el darrer període de la seua vida va ser molt fructífer. El seu públic es reduïa als seus amics. Hui en dia és conegut pels lieder, música de cambra, de piano i les simfonies, però el cert és que volgué dedicar-se, sense èxit, a l’òpera. L’Òpera de Viena li tancà les portes. També va composar música religiosa, així mateix poc coneguda pel melòman actual encara que va estrenar alguna missa, amb la presencia del seu professor Salieri. Podem dir que, si bé, va destacar en el lied, la seua obra orquestral i operística no arribà a estrenar-se. Afortunadament, les partitures es van conservar i podem gaudir-ne ara. Excepte per un cercle d’admiradors que estaven entre els artistes més notables del període, Schubert va guanyar escàs reconeixement abans de la seua mort, i en general va viure amb penúries econòmiques.

F Schubert. Quintet de cordes en do major Die Forelle, D. 956: II. Adagio. Alban Berg Quartett, H. Schiff, violoncello 2

Schubert va composar diverses obres sobre el tema de la mort; així, el seu quartet més famós La Mort i la donzella, que ja van analitzar en una altra entrega en relació de la pel·lícula homònima de Polanski. L’adagio del Quintet de cordes en do major D 956 forma part d’una de les darreres obres de Schubert. Michael Nyman l’inclou en la banda sonora de Carrington i sona quan mor el protagonista aconseguint un dramatisme semblant al del quartet citat encara que menys intens. La Mort actua a poc a poc com si no volguera molestar, cosa típica en els poemes que el compositor fa servir per a inspirar-se.

Die Forelle (La truita) D. 550 és un lied de Franz Schubert compost el 1817, per a solista i piano, sobre un poema de Christian Friedrich Daniel Schubart, publicat el 1783.

El text del poema seleccionat pel compositor conta la història d’una truita de riu capturada per un pescador. Recorda el lied citat ja que ambdós es refereixen al tema de la mort, una mort que no és cruel sinó protectora amb la donzella, però traïdora i tramposa amb la truita.

Die Forelle (Fischer-Dieskau, Moore)

La truita

En un clar rierol,
Es precipita alegrement
La truita juganera,
Que passa com una fletxa.
Jo era a la riba
I en un dolç assossec
Vaig veure el bany de l’alegre peixet
En el clar rierol.

Un pescador amb la seua canya
Es va col·locar a la riba,
I va mirar a sang freda,
Les ondulacions del peixet.
Mentre l’aigua seguesca clara,
I no s’enterbolesca, vaig pensar,
No podrà agafar la truita
Amb el seu ham.

Finalment el lladre es va cansar
d’esperar. El pèrfid, va enterbolir
Les aigües del rierol
I abans que me n’adonés,
La canya va donar tal sacsada
Que va enganxar el peixet.
I jo, amb la sang alterada,
Vaig mirar la presa enganyada.


Carrington. Música composta per Nyman.

Si açò és morir, deixa molt a desitjar.

Carrington, dirigida per Christopher Hampton- narra la història de la pintora anglesa Dora Carrington (Emma Thompson) que s’enamora d’un home homosexual (Jonathan Pryce) major que ella. Quan mor el seu amant ella se suïcida amb una escopeta de caça perquè no concep la vida sense ell. La BSO és de Nyman excepte el track final que és l’adagio del Quintet de cordes de Shubert Die Forelle.

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Cançó, Música de cambra, Uncategorized i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s