L’escola llibertària (2). L’Escola Moderna. Ferrer i Guàrdia.

curasEl nombre de religiosos i de militars era exagerat i tots rebien diners de l’estat mentre el poble vivia en l’analfabetisme i la misèria.

Amb el segle XX apareix l’Escola Moderna, un moviment de pedagogia llibertària que va adoptar la filosofia d’ensenyament del mestre i pedagog l’anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia. Per a donar impuls a aquest moviment reformador, va ser creada en 1906 la Lliga Internacional per a la Instrucció Racional de la Infància. Afirmaven que cal començar en la primera infància amb mètodes que respecten la psicologia de l’infant.

Les Escoles Modernes comunament comprenien també cursos nocturns per a l’educació d’adults. Per ser anticlerical, i per fomentar la solidaritat i l’educació lliure d’autoritat coercitiva, els anarquistes van ser grans adeptes a aquest moviment. Els sindicats i associacions obreres en els quals tenien influència van contribuir activament a fundar moltes Escoles Modernes i cursos per a adults basats en aquesta filosofia.

Mentrestant, l’església seguia com en segles anteriors amb una pedagogia centrada en la religió, de caràcter supersticiós, místic o sobrenatural i justificadora del poder i els principis en què es basava la societat. Com era d’esperar, no van veure amb bons ulls el treball de Ferrer i Guàrdia.

Espanya en el nou segle XX

L’inici del segle XX va estar profundament marcat per constants crisis polítiques i econòmiques, herència de dècades anteriors, que van deixar profunda petjada en tots els àmbits de la vida social i cultural. El sistema polític vigent era el constitucionalisme liberal i monàrquic (la Restauració borbònica), que es concretava en una democràcia censitària d’alternança de partits, que es va mantenir fins a la tercera dècada del nou segle. Mentre a gairebé tot Europa occidental es produïen profunds canvis, l’estructura social espanyola va mantenir el seu caràcter rural. La industrialització va seguir un ritme lent i, per tant, la base de l’economia va continuar sent agrària. Davant d’altres països on els canvis socials havien modificat les estructures de les classes dominants, a l’Espanya de començaments del segle XX, Església i aristocràcia ocupaven encara un espai privilegiat. L’Església i, també l’exèrcit participaven quotidianament en la vida política. El caciquisme i la corrupció d’aquestes classes socials van impregnar la vida durant aquest període històric. A les zones industrialitzades com Catalunya, el moviment obrer va anar adquirint una força que es va deixar notar en nombrosos aixecaments. Les diferents expressions artístiques de l’època semblen mostrar-nos que la crisi de fi de segle, no va ser només social sinó que també va afectar a l’individu.

barricada_barcelonaBarricades a Barcelona.

Espanya: nou segle, vella escola.

No va produir el canvi de segle modificacions substancials respecte al que venia sent el sistema escolar al segle XIX. L’Espanya del moment seguia dominada per un analfabetisme la taxa ascendia al 52’04%. Aquest índex era encara més gran en dones i en la població rural. Concretament, a Barcelona el 42% dels habitants no sabia llegir ni escriure. És fàcil imaginar la baixa taxa d’escolarització i les molt freqüents condicions d’explotació laboral infantil. Dins del sistema escolar existien escoles de règim privat i estatals. Entre les primeres hi havia un petit nombre d’escoles laiques i una majoria regentada per l’Església. Les escoles laiques van sorgir en la segona meitat del segle XIX com a alternativa escolar privada. En elles es podien observar diferències entre aquelles associades a organitzacions obreres i les escoles burgeses de tendència liberal. A la Barcelona de 1903, l’escola estatal comptava amb més de 14.000 alumnes enfront dels gairebé 35.000 de l’escola privada. Si era pobre l’extensió de l’escola primària, és fàcil comprendre l’encara més trista situació dels nivells superiors, de tal manera que els fills de la classe obrera només podien assolir un títol com el batxillerat en molt comptades ocasions.

Ferrer i Guàrdia. apunts biogràfics

Francesc Ferrer i Guàrdia neix el 10 de gener de 1859 a Alella (Barcelona) dins d’una família de petits propietaris. Les seves primeres experiències escolars marcaran, en certa manera, la seva posterior tasca: solia assenyalar que en l’Escola Moderna només hauria de fer tot el contrari del que va viure. Bastant jove va començar Ferrer a aproximar-se al republicanisme radical. El seu intens activisme en els cercles republicans li va acabar costant l’exili a França. Allà, ensenya espanyol, s’endinsa en els ambients maçònics i estreta la seva relació amb destacats militants anarquistes com Grave, Kropotkin, Malato o Robin. Cal destacar la influència d’aquest últim, ja que Ferrer va tenir l’oportunitat de conèixer Cempuis, l’orfenat on Robin posa en pràctica les seves idees educatives llibertàries. A mitjan dècada de 1890 es trenca la seva relació amb la Teresa Sanmartí, cobrant posteriorment protagonisme dues dones importants per a l’Escola Moderna: Jean Ernestine Meunié, que va llegar una quantitat important de diners gràcies a la qual es va poder posar en funcionament el projecte; i, Leopoldine Bonnard, que va exercir-hi com a mestra. La tornada a Barcelona i la posada en marxa de l’Escola Moderna són els esdeveniments més importants abans del primer empresonament, motivat per presumpta col·laboració en un atemptat contra Alfons XIII, i el segon, per l’aixecament de juliol de 1909, que desembocaria en una condemna a mort executada el 13 d’octubre d’aquest any.

ferrer_i_guardia_2Ferrer i Guàrdia

Ferrer i Guàrdia i l’anarquisme

Durant l’exili a França va freqüentar Ferrer els cercles anarquistes, coneixent notables militants la influència va ser fonamental perquè Ferrer modifiqués algunes de les seves conviccions polítiques. Aquest canvi va encaminar el seu activisme cap al camp de l’educació. D’aquests militants, hem de destacar les figures de Paul Robin i la de Piotr Kropotkin, ja que moltes de les posicions que va adoptar Ferrer es poden explicar millor coneixent a aquests dos anarquistes.

Els elements essencials que van establir la base del que seria posteriorment l’Escola Moderna es deuen en bona part al projecte de Cempuis de Paul Robin, basat en els principis de l’educació integral. Un model d’ensenyament antiautoritàri que va servir per crear un espai que va escandalitzar molts per l’avançat de les seves pràctiques: coeducació de sexes, integració de treball manual i intel·lectual, importància dels aspectes emocionals, metodologies antirepressives, etc. També va ser fonamental la concepció educativa de Kropotkin. Davant d’Bakunin, que pensava que una veritable educació anarquista només podia donar-se en una societat anarquista i abans era necessària una revolució “material” que possibilités l’emancipació econòmica de la classe obrera, Kropotkin pensava que l’educació podia possibilitar en cada persona una revolució interior necessària per a aquesta revolució social.

Una crítica radical a l’ensenyament tradicional

L’Escola Moderna com a projecte educatiu, sorgeix d’una anàlisi radical de les institucions dedicades a la instrucció de la joventut i la infància. Aquesta anàlisi parteix d’una visió del paper social de l’escola: Els governs s’han cuidat sempre de dirigir l’educació del poble […]. Va passar el temps en què els governs s’oposaven a la difusió de la instrucció i procuraven restringir l’educació de les masses. Aquesta tàctica els era més aviat possible perquè la vida econòmica de les nacions permetia la ignorància popular, aquesta ignorància que facilitava la dominació. Però les circumstàncies han canviat: els progressos de la ciència i els multiplicats descobriments han revolucionat les condicions del treball i de la producció; ja no és possible que el poble romangui ignorant […]. Així reconegut, els governs han volgut una organització cada vegada més completa de l’escola […] perquè necessiten individus, obrers, instruments de treball més perfeccionats perquè fructifiquin les empreses industrials. Però també es realitza una anàlisi radical de l’escola des de dins: S’han introduït nombroses modificacions als antics mètodes, però res importen els mètodes, si el principi essencial roman invariable: aniquilació dels desitjos, de les necessitats i de les voluntats del nen sota el despotisme del mestre.

Pink Floyd: The Wall. We don’t need no education. We don’t need thought control. (No necessitem cap educació. No necessitem que controlen els nostres pensaments).

L’Escola Moderna: alguna cosa més que una escola

L’anarquisme sempre ha concedit una importància fonamental a la cultura i, des dels seus orígens, ha confrontat dues postures sobre la mateixa: la rellevància del desenvolupament cultural de la classe obrera com a mitjà cap a la revolució social, o la necessitat d’aquesta revolució per aconseguir un ple i real desenvolupament cultural de la classe obrera. Més enllà de les discussions sobre les relacions entre l’emancipació revolucionària i la cultura, l’experiència històrica ens mostra que els militants llibertaris van ser infatigables divulgadors de cultura. En aquesta línia, Ferrer creu en la cultura i l’educació com a instrument per acabar amb els mals de la societat estatal capitalista. Així, s’embarca en un projecte que no és només escolar, sinó més aviat un projecte cultural com a escola, editorial i, també, universitat popular. Nombroses van ser les publicacions editades per l’Escola Moderna: llibres, molt superiors als usats en l’època, tant de text (creats per personalitats com Elisée Reclus) com de lectura escolar (Les aventures de Nono); el butlletí periòdic de l’escola… La pretesa educació universitària popular va prendre diverses formes. D’aquestes cal destacar les conferències de ciència divulgativa que realitzaven els experts col·laboradors de Ferrer, que van arribar a ser denominades les “misses de la ciència”, ja que es van convertir en alternativa dominical a la missa religiosa.

L’Escola Moderna i la seva tasca editorial

escola racional colorEl material utilitzat per les escoles a l’ús solia caracteritzar-se per la seva pobresa en tots els sentits, i usualment la seva qualitat era nul·la. Els textos emprats solien, a més, estar contaminats per una forta influència religiosa. L’Escola Moderna intenta, i aconsegueix amb gran èxit, crear tot un seguit de llibres per a ús escolar que responguin a la seva visió de la ciència i les humanitats. El seu major assoliment no és només dotar-se de tal material sinó que aquest serveixi a moltes altres escoles, siguin racionalistes o simplement laiques. Per a aquesta tasca compta amb els ja esmentats Martínez de Vargas, Odón de Buen, a més de amb textos i traduccions de Charles Malato, d’Anselmo Lorenzo, d’Elisée Reclus o de Jean Grave. A més cal considerar la rellevància i interès del Butlletí de l’Escola Moderna, publicació no tant de caràcter informatiu com de caràcter divulgatiu. Bàsicament, en ell es comenten les idees fonamentals de l’ensenyament racionalista, bé a través d’articles encarregats per l’editor, bé recollint textos d’altres publicacions, normalment estrangeres. No van escapar aquestes obres a la persecució governativa. Com es pot comprovar, la Junta Provincial (1912) s’insereix en el Butlletí Oficial una circular declarant perniciós que es facin servir com a llibres de text a les escoles d’ensenyament primari: Cartilla filológica moderna, Correspondència escolar, Recull de textos antimilitaristes, Origen del cristianisme, etc.

← pàgina anterior

pàgina següent →

 

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Educacó, Política, Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a L’escola llibertària (2). L’Escola Moderna. Ferrer i Guàrdia.

  1. Retroenllaç: L’escola llibertària (1) Pedagogia. | EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*//

  2. Retroenllaç: L’escola llibertària (3). L’Escola Moderna com a universitat popular. | EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*//

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s