L’escola llibertària (1) Pedagogia.

chiste_colegio_curasEscola religiosa on s’adoctrina els xiquets i s’evita que convisquen amb infants pobres, estrangers o xiquetes.

Durant segles, i ara també, s’ha produït una aliança entre els anomenats estaments privilegiats de la societat, és a dir, entre la noblesa i el clero. El noble màxim – el rei o emperador –  ho era perquè l’església afirmava que el seu poder venia de la gràcia de déu. A canvi, l’estat conferia tota classe de privilegis i dons als suposats representants de déu sobre la terra. L’educació era competència exclusiva dels ensotanats. D’ací que solament anaren a escola els fills dels poderosos i que la immensa majoria fora analfabeta durant segles.

Tots els moviments progressistes s’han preocupat per eradicar l’analfabetisme com ara els anarquistes a través de les seues escoles i ateneus. Abans de Chávez l’analfabetisme era molt important a Veneçuela; ara ja no existeix. També a Nicaragua el sandinisme va eliminar-lo i el castrisme a Cuba. L’església sempre s’hi ha oposat perquè diuen que els capellans són pastors i el pobres,  els seus borrecs. En aquest tema els que ixen perden són els pobres, els de raça diferent i els xiquets amb problemes d’aprenentatge són rebutjats per les escoles de l’església i fan això amb dissimul, excuses i de forma il·legal perquè estan subvencionades, o siga, que les paguem tots amb els nostres impostos.

Colegio-curas-Cospe-y-MarínEscola confessional que no hauria d’existir en un estat aconfessional o, almenys, no rebre ni un euro de les finances públiques.

El meu ideal és l’escola pública, laica, democràtica, valenciana, inclusiva, racional i científica més o menys l’ideal del mestre i pedagog anarquista català Ferrer i Guàrdia, afusellat injustament per l’estat repressor. Bé, anem a veure quin és el model àcrata de mà dels mateixos companys llibertaris. Jo vaig conèixer un senyor que de petit va estudiar en l’Ateneu Llibertari de València, un ferroviari que era una persona molt culta i parlava francès. Va estudiar allí durant la República.

Què és la Pedagogia Llibertària?

(Text realitzat per l’Escuela Libre Paideia. CNT.)

La pedagogia llibertària és una manera diferent a la que estem acostumats de concebre l’educació. Per educació entenem l’assimilació per part de les persones d’una societat, dels valors i comportaments que regeixen el seu funcionament. Per tant les societats i els seus models de funcionament depenen de l’educació per perpetuar-se en el temps.

Però la societat predominant pretén mantenir certes estructures i formes de poder que nosaltres creiem injustes ja que no permeten el desenvolupament igualitari de les persones, creant classes dominants tant política com econòmicament. Aquest autoritarisme el manifesta la societat des de l’educació per a crear persones dependents, autoritàries i competitives que assumeixen les injustícies del sistema com una cosa natural a la humanitat, integrant-los en un sistema insolidari i que manté desigualtats, violència, enfrontaments i explotació. Busquem una transformació global de la societat. Per a això hem de canviar molts de les valors de la societat actual, a través de l’educació buscant suport mutu, solidaritat, llibertat, igualtat ètica i col·lectiva, dignitat i responsabilitat, és a dir el gaudi i el benestar de l’ésser humà.

ateneo_libertario_vista_alegreAteneu Llibertari.

Tota la societat influeix en l’educació per això no hem de quedar-nos sols en la transformació de l’escola ja que la vida és la principal escola. No hem de centrar-nos només una determinada edat infantil per introduir aquestes idees i comportaments, tot i que és l’edat més important per a introduir valors quan encara la societat, la família, el poder, i les mitjans de comunicació no han influït negativament en nosaltres. Sinó que aquesta educació ha de ser una forma de funcionament continu en les nostres vides.

L’anarquisme pretén crear una societat justa, solidària i participativa i és per això que les seves idees pedagògiques intenten ser acords amb aquestes màximes. La pedagogia llibertària cal entendre-la unida a tot un moviment social. L’educació dominant es proposa  reproduir les relacions socials i culturals generades pel sistema capitalista. Basant-se en els principis de disciplina i autoritat, fent que les persones des de petites s’habituïn a pensar i actuar com li convé al sistema establert.

Els principis, que en major o menor mesura, segueix l’educació llibertària són:

Llibertat de l’individu.

Llibertat de l’individu però col·lectiva és a dir tenint en compte els altres i des de la responsabilitat a viure en grup.

En contra de l’autoritat.

Ningú mana a ningú tot es fa per compromisos assumits i des de la decisió col·lectiva, oberta i sincera.

Autonomia de l’individu.

En contra de les dependències jerarquitzades i assumides, cada individu té drets i obligacions assumides voluntàriament, responsabilitat col·lectiva i respecte. Les persones afronten els seus propis problemes, creen les seves pròpies conviccions i raonaments.

El joc com accés al saber.

Des del joc és més fàcil desenvolupar la solidaritat i el treball col·lectiu, la socialització i l’ambient positiu, alegre i sincer.

Educacion-publica-SOS_large

Escola pública, l’escoles de tots i totes sense privilegis.

Coeducació de sexes i social.

L’educació és igual i conjunta, sense discriminació de cap tipus per raons de gènere o econòmic socials. Però concretant encara més explicarem algunes de les formes de funcionament concret per aconseguir que aquestes idees es vagin desenvolupant dia a dia en alguna cosa estable i assumit per totes les persones.

Per crear persones lliures i autogestionades cal que cada individu decideixi, esculli i tracti d’allò que li interessa sense necessitat de les ordres de ningú, sent conscient de les seves limitacions, que la persona triï què, com, quan i on vol treballar els conceptes, activitats i actituds necessaris per a la seva educació.

L’auto-didactisme és important en aquest punt, permetent l’accés a la informació que permeti aprendre per un mateix allò que es vol aprendre, fomentant a més la cooperació didàctica demanant ajuda a altres persones.

Creant dinàmiques de treball col·lectiu i igualitari, permetent l’accés a quaderns de treball, llibres, i altres materials impresos o audiovisuals, que són elegits per cada un. A més es compta amb el suport d’altres companys / es o dels educadors que són un més només que amb més coneixements i experiències educatives, però actuant com a mers informadors i consellers sense cap poder sobre ningú. Cada persona decideix quins són els seus compromisos didàctics personals i de grup que intentarà complir en un determinat trimestre. Aquests compromisos inclouen no només elements intel·lectuals sinó també afectius i de relació amb els altres.

L’Auto-avaluació amb registres d’observació i proves de maduresa comprova les actituds internes i amb el grup, a més d’interessos, necessitats i relacions tant intel·lectuals com afectives i socials. Trencant amb els exàmens com a formes repressives i competitius de saber com està sent el procés educatiu. A més es reparteixen entre totes les persones les tasques quotidianes com ara netejar, recollir, o administrar materials i diners del col·lectiu, mantenint responsabilitats d’acord amb la seva capacitat i possibilitats d’edat.

L’Assemblea esdevé el marc per prendre les decisions de grup sense autoritarisme buscant la millor solució per als problemes, i on s’assumeixen compromisos i s’auto-comprova el compliment, on ens comuniquem sincerament amb les altres persones del col·lectiu i on generem mostra participació, la nostra relació amb la resta, la nostra crítica la nostra auto avaluació.

Parlant amb llibertat de les nostres dubtes, sentiments i proposats. L’assemblea es converteix doncs en el referent de presa de decisions pel que necessita un registre escrit de parers i decisions, a més d’un sistema clar de presa de decisions col·lectiva, per consens si pot ser i si no per votació.

Les assemblees poden ser de grups més petits per temes puntuals que afectin un nombre menor de persones o generals en què participa tot la col·lectivitat.

L’assemblea és la pedra angular de l’educació llibertària ja que en ella sorgeix l’espontaneïtat, la llibertat i la comunicació lliure entre les persones.

Sí bé aquestes són algunes idees per posar en pràctica formes llibertàries en l’educació, el camí és llarg i continu, sent molts els problemes a què haurem d’enfrontar si volem crear pràctiques pedagògiques llibertàries. Cada assemblea, cada decisió, cada discussió, i cada intent són un pas més a valorar positivament. Si no ho intentem no ho aconseguirem.

Font: Escuela Libre Paideia. CNT.

pàgina següent →

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Bandes sonores, Educacó, Política, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a L’escola llibertària (1) Pedagogia.

  1. Retroenllaç: L’escola llibertària (2). L’Escola Moderna. Ferrer i Guàrdia. | EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*//

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s