Partit Obrer d’Unificació Marxista. (POUM). 2.

poum01Cartell de propaganda en català del POUM.

[Ve de la pàgina anterior] Hi ha qui es pensa que els comunistes de PCE o del PSUC eren revolucionaris, és a dir, que volien canviar la vella societat de manera radical per a construir-ne una de nova on el proletari i el camperol no hi foren explotats. Això és fals. Aquesta gent, seguint ordres d’Stalin, eren el braç armat de la burgesia i defensaven el seus interessos. El dictador volia estar a bé amb França i Regne Unit pensant en una guerra futura contra Alemanya, la qua cosa significava que a Espanya no hi hagés revolució i que els burgesos seguiren com sempre. La meta era la república burgesa.

Els que feren la revolució una vegada el colp feixista va enderrocar l’aparell de l’Estat va ser els anarquistes de la CNT i la FAI, els comunistes anti-estalinistes del POUM i els socialistes d’esquerra bàsicament. A ells es deuen les col·lectivitzacions, socialitzacions, els comitès revolucionaris, etc  per a fer una societat més igualitària i equitativa. Lluitaven per la revolució sosial. En 1937, els comunistes i els seus aliats burgesos derroten militarment els revolucionaris gràcies al recolzament  soviètic en armes i en assessors sense escrúpols. Torturen i assassinen a Nin i desfan tot el que els revolucionaris havien fet. Els membres del POUM són perseguits amb acarnissament fins i tot en el fronts on es trobaven. Els estalinistes es fan els amos de la situació i fan caure el socialista esquerrà Largo Caballero.

mayo 37

La Contrarevolució: els “Fets de Maig” de Barcelona (1937)

Ja des de finals del 1936 s’originen dos debats públics, potenciats principalment pels comunistes oficials: de la demanda d’un Comandament Únic de les forces milicianes i militars que combaten al Front es passa a reivindicar la creació d’un Exèrcit Popular de la República on s’integrin les milícies; de l’intent de camuflar la Revolució Social produïda a Catalunya, Aragó i altres zones en menor mesura es passa a qüestionar la necessitat d’impulsar-la sota la idea que cal “primer guanyar la guerra, després fer la revolució”, en contra de la indisociabilitat de revolució i guerra que propugnen les forces revolucionàries com el POUM.

A partir de la nova correlació de forces que es va imposant des de l’octubre-desembre, es va passant als fets: militarització de les milícies des de gener (la Divisió Lenin es transforma en 29a Divisió de l’Exèrcit Popular); dissolució forçada de múltiples Comitès locals que es resisteixen a la seva desaparició; ofegament d’algunes col·lectivitzacions, encara que moltes aguantaran l’onada contrarevolucionària.

El 3 de maig de 1937, l’escalada de tensió entre el Govern de la Generalitat i els anarcosindicalistes arriba al seu punt culminant a Barcelona. La policia, sota control comunista, amb 200 hòmens, tracta d’apoderar-se per la força amb l’edifici de la central telefònica, situada en la plaça de Catalunya, que des de l’inici de la guerra i en virtut del Decret de Col·lectivitzacions estava en mans de la CNT. Després de mesos d’humiliacions i subsegüents claudicacions del sindicat, alguns sectors de la CNT decidixen resistir l’assalt, tement que eixe fóra només el principi d’accions en contra seu encara més expeditives per part del govern. Es van témer assalts a altres edificis de la CNT i ràpidament es van distribuir armes per a defendre’ls. La notícia va córrer com la pólvora i es van alçar barricades per tota la ciutat. És el que es coneix com les Jornades de Maig.

poum 888La seu del POUM a Barcerlona.

El POUM s’unirà als anarquistes en les barricades que defensen la Revolució. Mantindrà contactes amb l’Agrupació dels Amics de Durruti i crearà el Front de la Joventut Revolucionària entre les seves joventuts i les Joventuts Llibertàries. El 6 de maig, després de la crida a abandonar les barricades per part dels líders confederals, s’acaben les hostilitats. El control de l’ordre públic, però, passa a mans de l’Exercit republicà arribat de València i la Generalitat catalana perdrà el poder que de fet fins ara tenia. En aquesta situació i fruit de la propaganda comunista que l’acusa de quintacolumnista i de ser espies de Franco i el feixisme, el POUM és perseguit i il·legalitzat, la 29 Divisió és dissolta, essent detinguda la seva direcció: Andreu Nin serà, a més, segrestat pels serveis secrets soviètics que, després de torturar-lo, l’assassinaran a Alcalá de Henares.

La repressió del govern de Negrín contra el POUM (1937-1938)

Després dels Fets de maig del 1937, en què s’enfrontaren violentament membres de la CNT-FAI i el POUM per una banda i dels partits del govern de la Generalitat (UGT, PSUC i ERC) per l’altra, s’inicià una persecució del POUM que portà a la detenció de gran nombre de membres del partit i a la seva il·legalització. Dins d’aquest context, Andreu Nin va ser detingut el dia 16 de juny de 1937 davant de la seu del partit a la Rambla de Barcelona. La seva detenció, no obstant, no fou pública fins al 22 de juny. Nin va desaparèixer durant el seu trasllat a València i fou conduït a la presó d’Alcalà d’Henares. Allí, sense registrar-ne la seva entrada, va ser torturat i assassinat per agents de la policia soviètica, a les ordres del Cònsol General de la Unió Soviètica a Barcelona i enllaç de l’NKVD amb el Ministeri de l’Interior, el General Aleksandr Orlov, en l’operació Nikolai. Les circumstàncies exactes de la seva mort no han estat mai aclarides.

El govern de Largo Caballero va tractar de resistir les pressions soviètiques per a eradicar als partits dissidents, i en especial va tractar d’oposar-se a la il·legalització i a la repressió contra el POUM. No obstant això, la caiguda de Largo Caballero, en bona part deguda als Fets de maig, va vindre a encimbellar a un Juan Negrín menys poc favorable a tals maniobres, la qual cosa va sentenciar el destí del POUM.

L’any següent, 1938, es va enjudiciar els dirigents del partit i se’ls va condemnar a presó per rebel·lió mentre es reconeixia el seu caràcter d’organització antifeixista. La intervenció de Largo Caballero, Josep Tarradellas i Federica Montseny van evitar la condemna de la pena capital. Per a aquella època, la repressió prèvia i nombrosos assassinats havien afectat el POUM, que va sobreviure en la clandestinitat fins al final de la guerra, passant directament a la lluita clandestina contra el franquisme.

Les acusacions contra el POUM

Segons els partidaris de Trotsky, una de les tàctiques utilitzades per l’estalinisme a la Unió Soviètica, com a part de la política d’eradicació dels opositors com Nikolai Bukharin, Lev Kàmenev o Trotski, va ser associar-los amb una conjura feixista internacional de la qual serien mers agents per a la desestabilització de la revolució.

La mateixa política a Espanya hauria estat promoguda per Moscou contra els anarquistes i contra el POUM. George Orwell escriu que, la vesprada dels Fets de Maig de 1937 a Barcelona, les publicacions en mans del govern havien assumit i difós la idea amb tanta naturalitat que era difícil que inclús en periòdics esquerrans estrangers no es pensara que el POUM no era manejat des de Berlín. Això semblava encara més evident si es té en compte que el partit acusava la República, i a la prioritat de guanyar la guerra, de contrarevolucionaris. El funcionari del Komintern, Stoyán Mínev, va dirigir l’elaboració i edició d’un calumniós llibre contra el POUM, firmat sota el pseudònim col·lectiu de “Max Rieger”: Espionatge a Espanya en 1938.

El POUM després del fi de la Guerra Civil (1939-1980)

Acabada la Guerra Civil, els dirigents i militants del POUM, com la resta dels altres partits i sindicats del ban republicà van haver d’exiliar-se. Els que no van poder van ser detinguts, jutjats i empresonats (i, en alguns casos, afusellats), o van seguir en la clandestinitat, intentant continuar amb la reorganització del partit.

Així mateix, molts dels exiliats en el sud de França, van ser enviats als camps de concentració nazis de Dachau, Mauthausen o Buchenwald pels ocupants alemanys només per ser “espanyols rojos”, quan no per fer propaganda de la Resistència o per participar en esta. L’any 1947, Wilebaldo Solano va passar a ser el nou secretari general del POUM. La Batalla va tornar a editar-se, a París, nova seu del Comitè Executiu del partit.

Després de la mort de Franco, i amb la base d’alguns d’eixos jóvens militants antifranquistes, el POUM va intentar reconstituir-se a Espanya com un partit marxista revolucionari. Les activitats més destacades d’eixos anys van ser els intents d’establir aliances polítiques amb partits d’extrema esquerra en tota Espanya, concorrent a les eleccions generals espanyoles de 1977 en la coalició Front per la Unitat dels Treballadors que no va obtenir cap parlamentari i va abandonar la seua activitat al començament de la dècada dels vuitanta, sense arribar a dissoldre’s.

Tràiler de Tierra y Libertad. Ken Loach.

Herència

Als anys 90, a la revisió dels tòpics creats en la transició sobre la Revolució i la Guerra Civil s’hi sumà l’obertura dels arxius secrets soviètics que aclarien el muntatge fabricat contra el POUM els anys 30. La caiguda del mur i del socialisme real coincidiren amb una revalorització del paper del POUM des de, entre d’altres, la difusió de la pel·lícula de l’anglès Ken Loach: Terra i Llibertat.

Aquests fets han ajudat a la redescoberta i reivindicació del POUM no tan sols pels qui es consideren hereus polítics en la societat catalana i espanyola (des d’un bon grapat de col·lectius d’esquerra radical fins als de tendència socialdemòcrata), sinó també a nivell internacional, com un exemple del que va ser: alternativa socialista, democràtica i revolucionària, de no claudicació i de dignitat.

Font: Viquipèdia i elaboració personal.

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Història, Política, Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s