Dmitri Xostakóvitx (I).

     Shostakovich joveDmitri Xostakóvitx, un dels millors compositors del segle XX destacant per les seues simfonies i quartets.

Dmitri Xostakóvitx; (Sant Petersburg, 1906 – Moscou, 1975). Compositor soviètic. La seva producció abasta tots els gèneres: l’òpera, la comèdia musical, la simfonia, la miniatura per a piano, la música concertant, la cantata, el quartet de corda i la música per al cinema. Autor prolífic, va escriure un total de 147 números d’opus, corresponents molts d’ells a obres que avui es compten entre les pàgines més interpretades i gravades del repertori.

Shostakovich: Symphony 13 Op. 113, “BABI YAR” / Bernard Haitink & Royal Concertgebouw Orchestra.

És autor de quinze simfonies, des de la Primera, de 1925 i que fos una composició de graduació, fins a la tempestuosa Tretzena (Babi Iar), basada en la poesia de Ievgueni Ievtuixenko que commemora una massacre de jueus durant la Segona Guerra Mundial.

Però Xostakóvitx també és una figura la història del qual versa sobre temes desafiants i apassionants que van molt més enllà de la música: qüestions de consciència, del paper moral de l’artista i de les dificultats que afronta la humanitat de cara a la guerra i l’opressió durant el segle més sagnant de la història.

En general, Xostakóvitx era increïblement modest i no li agradava parlar de la seva música. També era una persona molt nerviosa, però això podria ser conseqüència del terror pel qual va passar al llarg de la seva vida: primer el 1936, després el 1948 i més tard el 1962.

No obstant això, tot i ser considerat, al costat de Prokofiev, el compositor més representatiu de la desapareguda Unió Soviètica, la seva carrera no va ser fàcil: premis i condecoracions -entre els quals hi ha els Premis de l’Estat i Lenin i la distinció d’Artista del poble-, s’alternaven amb contínues persecucions i condemnes per part del mateix règim que el llorejava, sota l’acusació de realitzar una música antipopular i en excés moderna. Tot això va deixar la seva empremta en l’estil de les seves últimes composicions, caracteritzades per un to amarg i ombrívol, així com també per una cruesa que contrasta amb l’esperit jovial i desenfadat de les primeres.

stalin stalin stalinEl dictador Stalin, responsable de la mort de milions de persones.

Música contra el Terror Roig

La revolució bolxevic va tenir lloc quan Dmitri Xostakóvitx només tenia 11 anys. Des de llavors, la seva vida i carrera reflectirien l’ascens i el fracàs del règim comunista soviètic. La major part de la seva carrera la va viure sota l’estalinisme.

Durant les purgues va veure com es portaven als seus amics i mai no tornaven a casa. També va ser testimoni de com van desaparèixer els habitants de tot un edifici a la vegada o tota una família. Solia dir que un podia un dia gaudir d’un sopar amb la família i l’endemà la porta del domicili estava oberta i tots havien desaparegut.

Simfonia 14

Va al·ludir a situacions com aquesta en la seva catorzena simfonia com a protesta contra la mort, la violència i l’empresonament. La gent vivia una vida tan horrible i colpejada per la realitat que l’envoltava, que a molts simplement no els quedava energia per a la música de Xostakóvitx. No obstant això, aquella música -al llarg de tota la seva existència va ser una crida a lluitar contra l’opressió, trobar forces internes i sobrepassar la por i, alhora, buscar activament la justícia sense esperar que les envestides del poder baixessin de les altures.

String Quartet No 8, in C Minor, Op. 110 Dimtri Shostakovich -Kronos String Quartet

Xostakóvitx coneixia personalment a Stalin, qui li distingia entre la resta per la seva posició crítica. El dictador jugava un estrany joc atacant al compositor al diari Pravda i, al mateix temps, cobrint-lo amb premis. El fet va portar a una comprensió errònia de la visió política del músic. No només va ser el compositor més important de quartets i simfonies per a corda entre els 1920 i els 1970, sinó que també va ser testimoni de tot el que passava al seu poble.

Família

Dmitri Shostakovich in 1935 - SostakovicEl compositor en 1925 amb 19 anys aprox.

Tot i que la família dels Xostakóvitx era polonesa-lituana, els ascendents immediats del compositor provenien de Sibèria. Dmitri Boleslávovitx Xostakóvitx, el pare del compositor, va néixer a l’exili a Narim el 1875 i va estudiar a la Facultat de Físiques i Matemàtiques de la Universitat de Sant Petersburg, en la qual es va graduar en 1899.

Després d’acabar els estudis, va començar a treballar com a enginyer per a Dmitri Mendeléiev a l’Oficina de Pesos i Mesures de Sant Petersburg. En 1903, es va casar amb Sofia Kokoúlina.

El compositor Dmitri Xostakóvitx va néixer el 1906 a Sant Petersburg. Després de la mort del seu pare en 1922, va obtenir una beca de la fundació de Borodin. A la recerca de treball va signar un contracte com a pianista d’un teatre ambulant.

Educació

Aleksandr Glazunov

A. Glazunov,  professor de Xostakóvitx.

Nascut en el si d’una família liberal i tolerant (un dels seus oncles era bolxevic) en la qual la cultura ocupava un lloc important, Xostakóvitx va rebre les seves primeres lliçons musicals de la seva mare, pianista professional, a una edat que es pot considerar relativament tardana, els nou anys. Davant els seus grans progressos, el 1919 va ingressar al Conservatori de Leningrad, on va tenir com a principal mestre a Aleksandr Glazunov. Orfe de pare des de 1922, Xostakóvitx prosseguia els seus estudis al mateix temps que, per mantenir la seva família, tocava en diverses sales de cinema com a pianista acompanyant. Xostakóvitx va estudiar piano i composició al Conservatori en el qual es va graduar en 1925. Ací va patir les conseqüències de la seua falta d’interès per la política, i el 1926 va ser suspès en el seu examen de metodologia marxista.

Durant l’immediat període post-revolucionari, el Conservatori de Petrograd poc va canviar en comparació amb l’època anterior. La institució estava encapçalava pel mateix Glazunov, qui va seguir les venerables tradicions de Rimski-Korsakov i l’Edat d’Or de la música russa. Xostakóvitx necessitava ajuda i, alhora, la protecció de Glazunov. Durant el període dels disturbis civils i quan la fam regnava per tot arreu, Glazunov va usar la seva considerable reputació per promoure el jove músic prometedor i controlar el seu progrés amb molta atenció.

El primer any en el Conservatori, és a dir de 1919 a 1920, va ser especialment difícil per Dmitri. Durant l’hivern, la manca de calefacció al Conservatori forçava als estudiants a assistir a les classes i als concerts embolicats en abrics i amb gorres, llevant-se els guants només per escriure els seus exercicis. Com el transport públic era insegur i molt inaccessible, Dmitri havia de cobrir diàriament un camí llarg des de casa ubicada al carrer Marat. La seva composició de graduació del Conservatori va ser l’extraordinària Primera simfonia. Interpretada per l’Orquestra Filharmònica de Leningrad el 1926, aquesta obra es va popularitzar i va llançar amb brillant efecte la carrera del jove músic com a compositor

SINFONÍA Nº 1 – VALERY GERGIEV & LONDON SYMPHONY ORCHESTRA – 2006

L’estrena el 1926 de la seva sorprenent Simfonia núm. 1, escrita en ocasió de la seva graduació al conservatori, va atreure immediatament sobre ell l’atenció del món musical. Les obres immediatament posteriors, com l’òpera El nas o el ballet L’edat d’or, no van fer sinó confirmar el talent d’un jove compositor especialment dotat per a la sàtira.

La cursa ascendent de Xostakóvitx va patir un inesperat revés amb l’estrena el 1934 de la seva segona òpera, Lady Macbeth de Mtsensk: entusiàsticament rebuda pel públic, tant a Leningrad com en la seva posterior escenificació a Moscou, va ser retirada de cartell després en de l’aparició d’una crítica al diari oficial Pravda, titulada Caos en lloc de música (1936), en la qual s’acusava al compositor d’haver escrit un «concert d’udols», aliè als pressupostos de la música socialista, que havia de ser clara i fàcilment assequible. La crítica s’atribueix a Stalin; el cas és que va estar prohibida durant 26 anys. «La capacitat de la música d’encantar a les masses s’ha sacrificat per un formalisme petit-burgès», condemnava l’article, publicat dos dies després que el líder soviètic assistís a l’actuació. «Jocs com aquest sempre acaben malament», acusava el text.

Aquest any Dmitri va escriure a un amic: «Sento dolor. No sé què puc o he de fer. Només em concentro en finalitzar la simfonia que he començat».

El 1936 i 1938 van néixer dos fills de l’autor i la seva dona: Galina i Maxim, respectivament.

SHOSTAKOVICH Lady Macbeth of Mtsensk-FILM- Engl. subs part 1

S’iniciava així una llarga i contradictòria relació amb el règim estalinista: mentre a Occident era considerat el compositor oficial soviètic, al seu propi país Xostakóvitx va haver de patir les ingerències de les seves autoritats culturals, malgrat la qual cosa, i malgrat la seva aparent acceptació tàcita dels preceptes del realisme socialista, va aconseguir mantenir sempre la seva independència creativa.

 Symphony 7 “Leningrad” 1:”War” – Chicago SO / Bernstein

Les estrenes de la clàssica Simfonia núm. 5 i, sobretot, de la patriòtica Simfonia núm. 7 «Leningrad», símbol de la lluita del poble rus contra l’invasor nazi, van rehabilitar a un compositor que el 1948 va tornar a veure de nou prohibida l’execució de les seves obres sota l’estigma del formalisme.

Després de la mort de Stalin el 1953, la música de Xostakóvitx es va fer més personal, i es va traduir en una llarga sèrie de partitures presidides per la idea de la mort. És el cas de les tres últimes simfonies i dels seus quartets de corda, un gènere que el compositor va convertir en el mitjà idoni en el qual expressar les seves preocupacions i pors d’una manera privada, sense necessitat de recórrer a màscares o disfresses. La seva música, sobretot la d’aquests anys darrers, ha influït considerablement sobre la dels seus compatriotes més joves, com Alfred Schnittke o Edison Denisov, entre altres.

Fonts: Rusopedia.

           Biografías y vidas.

pàgina següent →

 

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Biografia, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s