Dmitri Xostakóvitx: L’excecució d’Stepan (Stenka) Razin.

stepan-razin-1918

Stepan Razin i els cosacs navegant pel Volga.

A continuació tenim una mostra de perfecta unió de la música amb la poesia èpica que, malauradament no és tan coneguda pel públic com mereix. Es tracta d’una cantata (poema simfònic-vocal) per a baix i cor composada per Xostakóvitx a partir del poema de Yevgueni  Yevtushenko. De les obres conjuntes és més habitual sentir en les sales de concerts la simfonia nº 13 Babi Iar que narra la massacre nazi allí produïda. Stepan (Stenka) Razin (1630 – 1671) fou un líder cosac que liderà la revolta més important contra el tsar de Rússia en el segle XVII. Razin proclamava que el seu objectiu era expulsar els boiars (nobles) i tots els oficials tsaristes, igualar les classes socials i establir un govern cosac, amb el seu corol·lari d’igualtat absoluta, per a tota Moscòvia. La insurrecció va fracassar, fou capturat i traslladat a Moscou, on, després de ser torturat, fou esquarterat viu a la Plaça Roja.

Shostakovich: Vocal-Symphonic Poem – The Execution of Stepan Razin, Op. 119 Anatoly Lochak, Bass – Russian State Symphonic Capella – Valery Polyansky, Russian State Symphony Orchestra

Stiepan_Riazin


 L’execució d’Stepan Razin

Entre les blanques parets dels carrers de Moscou,
un lladre va fugir amb un pa de llavors de rosella.
No tenia por de la multitud
que l’anava a linxar. El pa no li importava.
‘S’estan duent a Stepan Razin!
El tsar està prenent una ampolla de malvasia,
s’esprem una canyella davant d’un mirall suec,
es prova un nou anell de maragdes…
‘S’estan duent a Stepan Razin!
Com un barrilet rodant després d’un barril gros,
el petit boiar, es posa darrere de sa mare,
rosegant alegre un dolç amb les seues dentetes.
Avui és un dia de festa!
‘S’estan duent a Stepan Razin!
Un comerciant escup després de dinar pèsols,
dos bufons són a tota marxa,
un borratxo es mou lentament…
‘S’estan duent a Stepan Razin!
Tots estan amb prou feines vius.
Ancians amb cordes en els seus colls,
s’arrosseguen i murmuren alguna cosa.
‘S’estan duent a Stepan Razin!
I també les xicones desvergonyides salten
mig borratxes de les seues estores,
amb les seues cares tacades de cogombre,
trotant i fregant les seues cuixes acceleradament.
‘S’estan duent a Stepan Razin!
Les esposes dels guàrdies li cridaven
i tots escopien sobre ell.
Anava en un carro vell, vestit amb camisa blanca.
Va mirar a la multitud i es va fer el silenci.
Estava cobert de la saliva de la multitud,
no es va netejar, somreia amb amargor per a si mateix.
“Stefan, Stefan, ets com una branca sense fulles,
volies venir a Moscou, i ho has aconseguit “.
Endavant, escupiu, escupiu, escupiu!
L’entreteniment no costa res.
Escupiu, poble, als que només volen el bé!
L’empleat em va colpejar en les dents
i, ansiós, va dictar el seu veredicte:
“Creu que està en contra de la gent?
‘S’ha d’adonar  del que significa estar en contra! “
Vaig mantenir la meua posició. No vaig apartar la mirada.
Vaig escopir sang en la meua resposta:
“Contra els boiars, sí!
Contra el poble… No, no! “
No em vaig retractar de les meues paraules.
He triat el meu propi destí.
Em penedesc davant vosaltres, poble,
però no pel que l’empleat ha dit.
La culpa és del meu cap.
Ja veig, vaig ser condemnat a mort.
Jo només estava en contra d’unes poques coses però,
haguí d’haver fet tot el que em faltava per fer.
No, no he pecat, poble,
per penjar als boiars a les torres.
He pecat, crec, per enviar a la forca
només a uns quants d’ells.
He pecat per tenir un cor bondadós
en un món ple de maldat.
He pecat quan, sent enemic de l’esclavitud,
vaig ser un esclau de mi mateix.
He pecat perquè vaig pensar lluitar
per un tsar bondadós.
No hi ha tsars bondadosos!
¡Idiota! ¡Stepan, moriràs per res!
Les campanes sonaven a tot Moscou.
Estan portant a Stepan al cadafal!
El vent feia onejar el davantal de cuir del botxí
i donava cops al rostre de Stepan.
I sobre la multitud,
el botxí sostenia a les seues mans
una destral tan blava com el riu Volga.

stepan-razin.-triptikh-1.-pravaya-chast.-1979-g.-dvp_-akvarel.-76kh106-sm.-vmmzsh-of-876

Stepan Razin en la Plaça Roja on serà executat i els seus membres separats.

I sobre la destral, es dibuixava un reflex platejat,
eren vaixells, vaixells com gavines en el matí.
I Stepan va veure les cares,
els morros en les horribles boques,
els lletjos nassos dels recaptadors d’impostos,
com llums en un vel de boira.
En els rostres hi havia llunyania i distanciament,
i en els seus ulls ombrívols i famolencs de llibertat,
havia vaixells que navegaven
com per Volgues en miniatura.
Val la pena suportar sense llàgrimes
la roda i el poltre si, tard o d’hora,
els rostres dels que no tenen rostre
emergeixen amenaçadors.
I amb calma, ell sabia que no havia viscut en va,
Stepan va recolzar el cap amb la barbeta a la vora i,
amb un gest de coll, va ordenar: Deixa caure la destral!
Quan el cap va rodar, banyat en sang, va exclamar:
“Va ser per a res”.
Ara ja no hi havia vaixells sobre la destral,
sinó petits rierols, petits rierols…
Per què no ho esteu celebrant, poble?
Que volen els barrets i comence el ball!
Però la Plaça Roja encara seguia congelada,
les destrals amb prou feines podien moure.
Fins i tot els bufons estaven en silenci.
En el silenci de mort, les puces saltaven
dels abrics dels camperols
a les jaquetes de les dones.
La plaça havia començat a entendre,
tots es van descobrir i per tres vegades
van tocar les campanes bullint de ràbia.
Tot i el pes de la sang
i del pèl dels cosacs,
el cap es va sacsejar, encara amb vida.
Des del cadafal amarat de sang,
el cap mirava les cares anònimes dels pobres.
Un sacerdot es va acostar de pressa,
volia tancar les parpelles de Stepan,
però les seues pupil·les estaven tan tenses
que van rebutjar la mà del sacerdot.
I el tsar, amb la corona de Monomakh,
es va estremir de por davant els seus diabòlics ulls.
I de forma brutal, sense ocultar el seu triomf,
el cap va començar a riure a riallades davant el tsar.

Traducció: Regí a partit del castellà.

Schostakovich – The Execution of Stepan Razin. Part 1.
Schostakovich – The Execution of Stepan Razin. Part 2.

Director – Victor Minasian
Nikolai Loskutkin (baix)
Novosibirsk Conservatory Symphony Orchestra
Novosibirsk Chamber Choir

October 27, 2010

Simfonia i poema Babi Iar.

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cantata, Poema, Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s