Carta de déu a l’Home. Isaac Asimov.

Isaac_Asimov_on_ThroneIsaac Asimov, un dels escriptors més fecunds del segle XX, molt conegut per les seues histories de ciència-ficció, va ser un ateu humanista defensor de la raó com a font de coneixement.

Isaac Asimov va ser un prolífic escriptor de tot tipus de temes com ara crítica literària i matemàtiques encara que la seua fama mundial es deu a la ciència-ficció i la divulgació científica. Era una jueu-rus que va emigrar amb la família als EEUU de petit i va adquirir la nacionalitat als huit anys. Era ateu i va formar part d’alguna associació humanista i racionalista que defensava les seues idees i combatia la superstició. A l’igual que Feuerbach i Schopenhauer – els filòsofs favorits de Wagner – afirmava que no era cert que Déu haguera creat el ser humà a la seua imatge i semblança sinó al contrari i que en el seu nom s’havien comès moltes morts. A continuació una suposada carta de la divinitat a l’home que crida l’atenció perquè la criatura superior és l’home.

Benvolgut i temut Home Totpoderós:

Em dirigisc a vostè per a fer-li arribar un prec que espere puga ser atès per la seua banda. Segurament hi haurà vostè sentit parlar de mi, sóc déu, aqueix ser que els seus van crear fa molts, moltíssims anys, quan encara la seua espècie amb prou faenes si es distingia de la resta dels animals. Quan el desconeixement, el temor, el desig de protecció i la ignorància els feia tan vulnerables com qualsevol altre animal.

Em van crear vostès a imatge i semblança seua, adornat amb tots els seus defectes i virtuts, en aquells temps primitius era fins a divertit ser déu, millor dit ser déus, perquè eren massa les seues necessitats com per a crear un sol déu.

Em van crear, però em van crear esclau de les seues creences i les seues necessitats. Em van imaginar sota diferents formes i atributs. Cada nou creient em lligava, i em segueix lligant, amb les seues cadenes exigint de mi que li ajude a pal·liar el seu dolor i la seua ignorància.

creacion_adanLa creació d’Adam, Miquel Àngel.

Em van crear, ens van crear quan encara no comprenien el món que els envolta i les lleis que el regeixen. Quan ignoraven que podien existir lleis que regeixen el món i l’univers. Per açò em van crear, ens van crear tan absurds, ens van crear conformement a les seues pròpies fantasies i temors. Tan absurd com només la ment d’un xiquet pot crear un ser inventat perquè li ajude. La meua història Senyor és molt trista, és la història d’un ser creat per a pal·liar els seus temors, les seues ambicions, la seua ignorància i les seues malalties. Des del primer moment se’m va utilitzar com a justificació de tots els excessos i egoismes propis de la seua espècie. Se’m va utilitzar per a justificar els seus enfrontaments, per a justificar el poder que alguns homes s’atribuïen, perquè uns homes dominaren a uns altres, per a imposar les seues normes i les seues creences dient que procedien de mi. Perquè uns homes es proclamaren portaveus de la meua voluntat desqualificant, en el meu nom, a tots aquells que no creien en les seues paraules.

Des del primer moment vostès van crear guerres entre nosaltres per a justificar els seus interessos. Ens van utilitzar per a justificar els seus desitjos de conquesta, per a vèncer al contrari, per a sotmetre-ho. Ens van utilitzar per a justificar la immensitat de morts, ferits, torturats que aqueixes guerres van generar i generen.

Ens van utilitzar per a justificar els seus odis, la seua voracitat, els seus desitjos de venjança. No crec que hi haja maldat en què vostès no hagen invocat el meu nom. Crec Home, que no hi ha hagut ocasió en la seua història personal i col·lectiva on no s’hagen invocat el meu nom, o els nostres noms, per a defensar els seus interessos manifests i ocults.

En el meu nom, en el nostre nom s’han comès i se segueixen cometent infinitat de matances, crims i presses que no tenen més justificació que els seus propis interessos.

Sota l’aparença d’éssers infinitament poderosos no som més que esclaus de les seues creences, esclaus ens van crear i esclaus seguim, i així seguirem mentre no ens alliberen d’aqueixes cadenes que a vostès els semblen tan justes, creient que ens lloen i que ens agraden.

Són les mateixes cadenes amb que els poderosos de la seua espècie els lliguen a vostès quan diuen que interpreten la nostra voluntat, les nostres paraules i els nostres desitjos.

La seua espècie, Home, ha avançat molt, no tant com haguera de perquè en el nostre nom també s’ha procurat detenir l’avanç de la seua espècie, s’han forjat mentides immenses, espantoses falsedats destinades a detenir el seu avanç, s’han matat i destruït a aquells homes i obres que obrien bretxes en les muralles de la ignorància.

Malgrat tot ha avançat prou perquè ja no necessite creure en éssers màgics creats per la seua imaginació fa molt, moltíssim temps. Malgrat tot avui sap que el món, l’univers es regeix per lleis, no per la meua voluntat, no per la nostra voluntat.

Encara els falta per descobrir les moltes lleis que romanen ocultes, però sí saben que aqueixes lleis existeixen, encara que encara no les coneguen. Ja no tenen necessitat de nosaltres, ja no tenen necessitat d’éssers màgics que guien els seus passos en la foscor i en la ignorància.

Prenguen en les seues mans les regnes del seu destí, esbrinen les lleis que regeixen tot i deixen-me, deixen-nos descansar en pau. No m’usen per a justificar les seues ambicions, els seus desitjos, els seus interessos, els seus excessos o les seues atrocitats.

Per açò Home Totpoderós et dirigisc aquesta carta pregant-te que m’alliberes de les teues cadenes, de les teues creences, de la teua ignorància i de les teues pors. Cada vegada que sentes la temptació de creure en mi pregunta’t qui ha creat a qui, si déu a l’home, o l’home a déu.

Per això Senyor, Home Totpoderós, t’ho pregue, allibera’m de l’esclavitud a què em tens sotmès, deixa que em dissolga en el no-res del qual un dia em vas crear, ens vas crear, a la teua imatge i semblança.

Isaac Asimov. Traducció: Regí.

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Carta, Religió, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s