Raimon canta per fi al País Valencià (I). Impressions personals.

raimon-raimonRaimon al Teatre Principal de València, on estava censurat pel PP.

Diumenge 17 d’abril va ser un dia memorable per al públic valencià que omplia de gom a gom aquest teatre que feia 15 anys que no trepitjava. En el meu cas feia més de 30 anys que no el veia actuar al meu país en un lloc que reunira condicions. Van ser tres dies seguits de recital. Venudes totes les entrades. Estem fent-li un desgreuge al nostre paisà de Xàtiva per les prohibicions que ha patit per un grup de miserables que es diu, PP, o siga, Partit Podrit, perquè no li ha permès actuar on ha tingut poder, ni al seu poble, on un lladre que era alcalde, Rus el bufó, actuava de manera dictatorial i gansteril. Ara està en la presó per corrupció. Que es podrisca allí. Costa treball de creure, però Raimon ha actuat les darreres tres dècades més a Madrid que a València. Sense Barcelona, Raimon no s’haguera pogut dedicar a cantar. A Canal 9 pràcticament no va eixir mai per culpa primer d’uns socialistes covards que temien que la dreta els titlara de “catalanistes” i, després, del PP que actuava en connivència amb partits i grups feixistes que practicaven la violència amb impunitat en els dos casos.

raimon14

Si dic això és perquè aquesta gentola feixista m’ha furtat una part important de mi. Jo he crescut sentint a Raimon i trenta anys en són massa. Però es van a fotre. Raimon, acabat de nomenar Fill adoptiu de Xàtiva va a recórrer tot el País Valencià donant recitals d’una punta a l’altra en llocs on li ho tenia prohibit aquesta gent hereva del franquista, traïdora a la terra i a la llengua, espanyol d’una Espanya a la castellana que se la van a empassar a soles, potser en presó perquè un a bona part està imputada, investigada, empresonada, etc. Una cova de lladres. Afortunadament les esquerres van guanyar les eleccions local en tot el País i ja es veuen com estan canviant les coses a favor – entre altres coses – de la llengua. S’han estrenat els ultra-espanyolistes de Ciudadanos. Tracten de fotre’ns, però no són ningú per ací.

raimon10

75 envejables anys té el nostre cantant i canta tan bé com si en tinguera 40. Més d’una hora i mitja sense descans i sense mostrar signes de fatiga vocal. Tot un portent. I si algú creu que va a tancar la paraeta, s’enganya. Va anunciar que està composat noves cançons per a un nou disc. Fins i tot ens en va cantar una. Una preciositat.

Per altra banda, el seu repertori no s’ha quedat obsolet en absolut, ni en les cançons d’amor ni en les de lluita. Potser ara estiguem encara pitjor que fa trenta anys. De totes maneres, les seues cançons són ja clàssics que perduraran en el temps com els poemes musicats d’Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi, Anselm Turmeda, Espriu… Molts han accedit a estos poetes gràcies a Raimon que té l’habilitat de fer comprensibles poemes complicats com els d’Espriu o d’Ausiàs March.

raimon9

Posant-me sentimental, he de dir que Raimon és molt més que un cantant per a mi. Jo sóc qui sóc perquè Raimon va entrar en la meua vida quan era un jovenet que tenia tota la vida per davant. D’això deu fer més de 40 any. A ma mare li agradava. No teníem toca-discos però si un humil radiocasset mono quasi prehistòric. Jo no puc sentir a Raimon sense pensar en ma mare. Ella plorava quan sentia les seues cançons perquè jo no hi era. L’Estat espanyol m’havia segrestat per fer la maleïda mili. També Raimon és el meu amic Paco, ambdós nascuts a l’any 60. El meu amic tenia una germà molt aficionat a la nova cançò i es podia permetre el luxe de comprar vinils que ens passava a casset. D’aquesta manera vaig fer-me la meua primera discoteca raimoniana.

Quan ens feren més grans anaven a tots els recitals de Raimon i altres cantant i grups que no han segut tan coneguts perquè a València la pluja no sap ploure que diria Raimon. Noms com ara Al Tall, Paco Muñoz Lluís Miquel potser no els diguen res a la resta del Països Catalans, però sí – espere – al valencians com nosaltres que no hem emigrat a Barcelona com va fer l’inoblidable Ovidi Montllor, el cantant d’Alcoi. En fi, som com som i a mi no m’agrada. Envege amb admiració als catalans de Catalunya.

raimon3

Raimon va fer una selecció perfecta del seu repertori: cançons d’ara i d’abans, d’amor, de lluita, els clàssics del Segle d’Or, Espriu… Va ser emocionant. En la seua boca va estar l’escultor Andreu Alfaro, el seu amic, (Andreu, amic) també vilipendiat pels fatxes dels blavers i del PP, del pintor Joan Miró. Recorde que va dir en un altre recital que la caçó dedicada al pintor balear va ser prohibida per la censura per culpa d’un color: el roig (D’un roig encès). No va faltar sa mare, que ho guardava tot, i son pare, que de la maneta el portà per primera volta al mar. Ni Xàtiva ni València, malgrat que alguns fills de puta al costat de ma casa van pintar “Traidor” en el cartell que anunciava el recital. I clar, tot acabà en un AL VENT!!!! esplendorós acompanyat pel públic, cosa que va ser molt generalitzada durant tot el recital perquè nosaltres, el públic, ens saben les lletres de memòria.

raimon 2

En dies anteriors hi va anar el President de la Generalitat, consellers i polítics, tots nacionalistes i d’esquerres. El public era variat per edat: algun xiquet, més joves i gent madura i una cosa que em copsà: gent gran que com jo feia quasi mitja vida que havien segut privats de Raimon. També hi havia gent molt major. Va ser molt tendre per a mi sentir una velleta cantar les cançons. Anava amb el seu nét d’uns deu anys. És el futur. Present, passat futur. També va ser molt agradable veure la cara d’alegria que feia la meua dona i els seus germans. Wagner i Raimon. Resulta curiós que el primer disc de Wagner que vaig sentir era del pare del meu amic Paco i que a la meua dona i cunyats també els agrada. Raimon seguirà cantat per tot el País i quan acabe ens té preparada una sorpresa: recital simfònic amb l’Orquestra de València.

Raimon ‘agraeix’ també al PP i C’s el seu nomenament com a fill predilecte de Xàtiva.

Raimon a Xàtiva (TV3, 2015)

Raimon al Liceu (TV3, 2012)

pàgina següent →


 

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cançó, Uncategorized, Vivències i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Raimon canta per fi al País Valencià (I). Impressions personals.

  1. Retroenllaç: Raimon canta per fi al País Valencià (II). Crítica. | EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*//

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s