Hänsel i Gretel vivien amb el seu pare un pobre llenyataire i la cruel madrastra. Eren tan pobres que gairebé ja no tenien ni menjar per a tots quatre.
Una nit la madrastra va dir al pare, d’amagat:
El conte de Hansel i Gretel representat en teatre d’ombres pels alumnes de 5è del CEIP Torre d’en Reig.
– Ja no ens queda res per menjar!. Demà portarem els nens al bosc i els hi deixarem… No sabran trobar el camí de casa.
Al principi el pare no volia de cap manera però la dona hi va insistir tant que al final el va saber convèncer. Hänsel ho va sentir tot i va començar a pensar en la forma de sortir-se’n.
A mitja nit Hänsel va tenir una idea. Va sortir de casa i va agafar tot un seguit de pedretes lluents que hi havia pels voltants de casa seu i se’n va omplir les butxaques. I silenciosament se’n va anar a dormir.
Hänsel anava tirant pedretes lluents per marcar el camí.
L’endemà la madrastra els va portar ben endins del bosc. De tant en tant reganyava en Hänsel, que es quedava enrere, ja que dissimuladament anava deixant les pedretes que havia recollit la nit anterior.
Quan van arribar en un lloc prou llunyà, la madrastra els va dir:
– Espereu-vos aquí fins que tornem. No trigarem. Mentrestant, aneu recollint llenya.
Van estar esperant i esperant fins que es va fer de nit.
Llavors Hänsel va començar a seguir el camí de pedretes lluents que havia deixat. I així fou com abans de que els seus pares anessin a dormir, varen poder tornar a casa.
La madrastra no estava gens contenta, i va insistir per tornar-los a dur al bosc, encara més endins. El pare, al principi no volia, però al final encara es va deixar convèncer un altre cop.
L’endemà els van despertar tant d’hora que a en Hänsel no li va donar temps d’agafar les pedres lluents. El seu pare els va donar una mica de pa, que Hänsel va pensar a fer servir com les pedres, els va portar molt endins del bosc i els van dir:
– Espereu-vos aquí fins que us vinguem a buscar.
Ells s’hi van esperar però quan ja es feia de nit i no tornaven van buscar el camí de tornada però no el van saber trobar: Els pardalets s’havien menjat les molletes de pa.
Tot d’una van veure un ocell negre que volava a prop d’ells i que de tant en tant s’aturava, semblava que els volgués indicar el camí, el van anar seguint i van arribar a una caseta construïda de dolços, bombons i altres llaminadures.
Hänsel, Gretel i la bruixa.
Aquella casa era d’una bruixa i era per atraure els nens i després menjar-se’ls així que quan els nens s’hi van apropar, la bruixa els va fer presoners.
Com que en Hänsel era molt primet, la bruixa el va tancar en una gàbia i l’alimentava bé per anar-lo engreixant abans de menjar-se’l . Mentrestant la Gretel havia de fer les feines més pesades de la casa.
Un dia, la bruixa va decidir que Hänsel estava ja prou gras com per a ser menjat i va ordenar a Gretel que mirés si el forn ja estava ben encès
-No sé com s’obre – va dir la Gretel.
La bruixa va anar cap al forn i va dir:
– Mira, i fixa’t-hi bé i aprèn-ne.
Però quan la bruixa va obrir el forn, ràpidament la Gretel li va donar una bona empenta i va tancar la porta amb la bruixa dins.
Aleshores va alliberar Hänsel i se’n van anar, però abans es van omplir les butxaques de les pedres precioses del tresor de la bruixa.
Els nens van fugir pel bosc, van córrer fins arribar la vora d’un llac i un cigne blanc molt bonic es va oferir per portar-los a l´altra banda on van trobar el seu pare que els estava buscant.
Es van abraçar i amb el tresor del bruixa van viure rics i feliços i per sempre.
Contesta:
1- Quins són els personatges dolents?
2- I el bons?
3-Qui diu açò: “Demà portarem els nens al bosc.”
4-De què treballava el pare?
5-Per què el noi tirava pedretes o molles de pa?
6-Què van fer els pardalets?
7-De què estava feta la casa de la bruixa?
8-Què volia fer ella amb el xiquet?
9- Com va enganyar la xiqueta a la bruixa?
10-Com acaba el conte?
Escriu la lletra en el dibuix i acoloreix-lo:
A-Els germans es deien Hänsel i Gretel.
B-La xiqueta fica la bruixa en el forn.
C-Els pardalets es van menjar les molletes que tirava el xic.
D-La caseta estava feta de dolços, bombons i altres llaminadures.
La bruixa volant en la granera.
Ara ens n’anem a l’òpera
Hänsel i Gretel és una òpera en tres actes d’Engelbert Humperdinck, amb llibret basat en el conte Hänsel i Gretel dels Germans Grimm. És una òpera wagneriana per a nens, de fet el compositor tenia una estreta relació amb Richard Wagner del qual era assistent al Festival de Bayreuth i fins i tot va participar en Parsifal.
Va unir la influència wagneriana amb la seua personalitat amant d’allò popular i infantil. La seua obra més coneguda i per la que més reconeixement va rebre va ser l’òpera Hänsel i Gretel que aplica la teoria musical wagneriana a un conte infantil amb llibret de la seua germana Adelaida Wette a partir del conegut comte alemany.
Tràiler
Se’l va fer de nit i als nois i van trobar una casa feta de dolços.
Duet de l’Acte I.
Escena de la bruixa.
LA BRUIXA
¡Hi, hi, hi, hi, hi!
(Els nens es miren confosos)
HANSEL
Deixa’m! Qui ets tu? Solta’m!
LA BRUIXA
(Atraient-los cap a ella)
Angelet meu!
I tu,… vaja homenet!
Heu vingut a visitar-me?
Que amables!
M’agraden els nens grassonets!
HANSEL
Qui ets tu, vella horrible?
Solta’m!
LA BRUIXA
Anem, preciosos,
a què ve aquesta resistència!
No hi ha raó per tenir por!
Sóc Rosina-Dent-Dolç,
inofensiva com un nen,
per això els estime tant,
que me’ls podria menjar…!
(Acaricia als nens)
HANSEL
(Apartant-se)
Fora, aparta’t de mi!
No has sentit? No m’agrades!
(Li dóna una puntada de peu)
LA BRUIXA
Ha, ha, ha, ha!
Que apetitosos i entremaliats sou!…
sobretot tu, nena.
Anem, ratolins,
entreu a la meua caseta.
Estareu bé amb mi,
Us donaré coses delicioses per menjar!
Xocolata, coques, massapà,
pastes de crema,
figures de gelatina i regalèssia,
i arròs amb llet
encara calentet del fogó.
figues i panses i ametlles i dàtils:
tot el que hi ha a la casa és vostre.
Sí, tot vostre!
HANSEL
No entraré amb tu, vella horrible!
GRETEL
És vostè massa amable!
LA BRUIXA
Vaja, vaja … quanta prudència.
Nens meus, seré boníssima.
Estar amb mi serà com
gaudir d’un trosset del paradís.
Anem, ratolins, entreu en la meua caseta.
Estareu bé amb mi,
us donaré coses delicioses per menjar…
(Tracta d’atraure Hansel cap a ella)
GRETEL
Què vas a fer-li al meu germà?
LA BRUIXA
Fer-li?… Només vull alimentar-lo,
amb tota mena de coses delicioses,
fins que estiga tendre i saborós.
I quan siga bo, mans,
dòcil i tan pacient com una ovella,
llavors (…)
I ara escolta, caramelet meu!
Mou les teues redonetes cametes!
Anem, nineta, de pressa i diligent.
Vés dins i para la taula.
Els platets, les tassetes,
els ganivets, les forquetes,
i els tovallons per a la meua boqueta;
fes-ho tot de pressa però amb cura.
O en cas contrari et posaré a la gàbia!
(Riu de manera estrident. Gretel,
espantada, a l’instant va a la casa.)
LA BRUIXA
(A Hansel, que simula estar dormit)
I el petit brivall dormint…
Que tranquils dormen els joves!
Dorm tranquil, cabritet bonic,
que aviat dormiràs el somni etern!
Però primer m’ocuparé de Gretel,
amb tu començaré, nena;
estàs tan rica, tendra i pleneta…
Caviar per al paladar d’una bruixa!
(Obri el forn i l’olora.)
La taula està a punt, podem seguir…
Ah, com crepiten els troncs!
(Fica més llenya al forn i es frega les
mans amb obert i burleta somriure.)
Sí, petita Gretel,
Aviat seràs només carn rostida!
Que astuta sóc!
Quan sigues a la porta del forn
on t’enviaré a vigilar
el massapà …
i tan aviat com t’aboquis, zas!
de cop i volta la porta es tancarà, plas!
I llavors, petita Gretel,
et convertiràs en el meu rostit!
I el rostit es transformarà,
dins del meu forn màgic,
en saboroses galetes ametllades…
Et convertiràs en massapà!
Que astuta sóc! Hi, hi, hi, hi, hi! …
(Amb salvatge goig munta sobre una
escombra i dóna voltes per l’aire)
(fragment de l’Acte III).
EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*// 