Plató (II). De la teoria de les idees a ‘La República’.

 PlatonPlató i l’idealisme filosòfic.

En el mite de la caverna uns presoners tenen una imatge distorsionada de les coses ja que el que veuen amb els ulls són ombres imperfectes, reflexos deformats, còpies o imitacions de la vertadera realitat d’unes entitats perfectes, absolutes e immaterials: les idees.

Políticament no és partidari de la democràcia ja que propugna un estat ideal governat per una minoria selecta, els millors, l’estat perfecte o aristocràtic tal i com explica en el seu llibre La República. La polis estaria formada per tres classes socials que serien segles més tard model per a la societat estamental. En la cimera es trobarien els governants, seguits dels militars i els productors, aproximadament el clero, la noblesa i els camperols. Entén per aristocràcia el govern dels millors per al bé de tots.

platoTeoria de les idees

És el nucli del pensament platònic; tot gira i tot s’articula al seu voltant. És la solució conciliadora de les anteriors i conflictives oposicions entre canvi i permanència (Heràclit-Parmènides), entre relativisme i absolutisme (Sofistes-Sòcrates), entre materialisme i espiritualisme (Escola de Milet-pitagòrics).

La teoria de les idees afirma l’existència d’unes entitats immaterials, absolutes, immutables, perfectes, universals i independents del món físic. Aquestes realitats són les idees del món intel·ligible. Els objectes individuals de l’experiència només són entitats relatives, canviants i contingents: només còpies o imitacions de la vertadera i única realitat. Conseqüentment, la teoria postula l’existència de dos mons: per una banda, el món excels i perenne de les idees, per altra banda, l’incomplet i fugisser món de les coses.

Si mire el món amb els meus ulls físics, veig temporalitat, és a dir, veig coses que s’escapen i flueixen constantment, coses que no perduren; i d’allò que constantment canvia, en puc tenir coneixement?

Però que passa si mire amb els ulls de la ment? Veure amb els ulls de la ment vol dir veure els models, les formes, els perfils eterns de les coses; veure en la matèria temporal i concreta que s’escapa el seu model estable i etern, la seva idea. D’aquesta manera, la idea és l’espectacle intel·lectual o mental d’una cosa.

El mot idea, junt amb ‘visió amb els ulls de la ment‘, té altres significats emparentats amb: concepte universal, essència, ideal, arquetip.

A la teoria de les idees de Plató se li ha aplicat el nom d’idealisme: explica el món sensible o de les coses mitjançant el món ideal.

platonnnnnnnnnnnnnnnPlató i la seua República ideal.

La  política

De jove, Plató volia dedicar-se a la política; però aviat es desencantà: massa corrupció i mal govern. La seua joventut va estar marcada per les Guerres del Peloponès, que van començar tres anys abans del seu naixement i van acabar quan ja tenia 24 anys. A més, quan en tenia uns 29 presencià el judici del seu mestre Sòcrates i fou testimoni de la condemna a mort del més savi de tots els homes: el poder polític democràtic condemnava a mort al poder intel·lectual.

Aquestes vivències conduïren a Plató vers la recerca d’una polis o estat perfecte i just; recerca que portà a terme després de construir una base filosòfica; per tant, endinsar-se en la política platònica pressuposa conèixer la seua teoria de les idees, la seua teoria del coneixement i, també, la seua antropologia.

En el diàleg de maduresa La República, amb el sobrenom de Sobre la Justícia, és on Plató exposa bona part de les seues idees polítiques, idees que configuren el que s’ha anomenat Estat utòpic o ideal, amb organització sociopolítica considerada perfecta, modèlica i, per damunt, de tot justa. Aquest diàleg es divideix en deu llibres o parts i hi apareixen aspectes de tot el pensament de Plató; el diàleg s’inicia preguntant quina mena de cosa és la justícia.

polis grega polis

Polis o estat

Els humans no són éssers autosuficients; l’origen de la polis radica en la impotència individual per satisfer les pròpies necessitats. Cal una organització en la que les persones realitzen tasques en funció de les seues capacitats o naturalesa. A partir d’ací, Plató defensa la conveniència de tres classes socials: la dels governants (formada pels homes més prudents i savis), la dels militars (els dotats de valentia) i la dels productors. En resum, només dues classes, la dels guardians de l’estat (governants i militars) i la dels treballadors.

En aquesta organització, per damunt dels interessos de qualsevol de les classes, preval el comú, el de la totalitat de l’estat. I en un estat hi haurà justícia si cadascú fa el que li pertoca en funció de la seua naturalesa o classe social. La qüestió que centrarà sovint la recerca de Plató és sobre com s’ha d’educar els guardians de l’estat, especialment els que arribaran a ser-ne els governants.

L’educació requereix un procés constant de selecció: són els més excel·lents, homes o dones, els que han d’esdevenir governants. El camí educatiu passa per control de lectures i cants; es fonamenta en la gimnàstica i la música; exigeix domini de l’aritmètica, la geometria, l’astronomia; ciències aquestes que preparen per l’ascensió dialèctica. Qui ha de governar doncs? Els més excel·lents, és a dir, aquells que amb el domini de la dialèctica s’hagin elevat i captat la idea d’estat perfecte. Per tant, cal que o bé els filòsofs governin, perquè és suposa que han ascendit pel camí del coneixement, o bé els que ara governen filosofin.

Plató estableix un paral·lelisme o analogia entre l’ànima justa i l’estat just; i de la mateixa manera que una ànima pot esdevenir malalta o injusta, un estat o polis també pot sofrir malalties. Així, en ordre creixent de patologia, la timocràcia, l’oligarquia, la democràcia i la tirania; tots són desviacions de l’estat perfecte o aristocràtic, l’estat governat pels millors.

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Filosofia, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Plató (II). De la teoria de les idees a ‘La República’.

  1. Retroenllaç: Plató (I). El mite de la caverna. | EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*//

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s