Bukowski en català-valencià. Vida i mort en el pavelló de caritat. Life and death in the charity ward. (II)

fuck machineLa màquina de follar. Charles Bukowski.

Bukowski died of leukemia on March 9, 1994, in San Pedro, aged 73, shortly after completing his last novel, Pulp. The funeral rites, orchestrated by his widow, were conducted by Buddhist monks. His gravestone reads: “Don’t Try”, a phrase which Bukowski uses in one of his poems, advising aspiring writers and poets about inspiration and creativity. (See the tombstone in the previous page.)

Bukowski va morir de leucèmia el 9 de març de 1994, a San Pedro, als 73 anys d’edat, poc després d’acabar la seua última novel·la, Pulp. Els ritus funeraris, organitzats per la seua vídua, es van dur a terme per monjos budistes. En la seua làpida es llegeix: “No ho intentes”, una frase que utilitza Bukowski en un dels seus poemes aconsellant els aspirants a escriptors i poetes sobre inspiració i  creativitat. (Veure la làpida a la pàgina anterior.)

L’assegurança de Bukowski no inclou el que ell necessita: sang. Així que el deixaran morir. Sense que ell l’haja demanat, apareix un sacerdot de qui el moribund no vol saber res. De procedència catòlica ara és un descregut total.

En l’entrega anterior havíem deixat Bukowski en la sala dels moribunds on acabava de tenir una discussió amb una infermera dura. Com és habitual en ell, va fer-li al·lusions sexuals que no li van agradar i ella va respondre pegant-li unes gatades mentre agarrava el cap del malalt pels cabells…

Després va aparèixer la infermera cap.

–Senyor Bukowski -va dir-, no podem donar-li sang. No té vostè crèdit de sang. – Va somriure. Venia a comunicar-me que anaven a deixar que em morira.

–D’acord -vaig dir.

–Vol veure el sacerdot?

–Per a què?

–En la seua fitxa d’ingrés diu que és vostè catòlic.

–Ho vaig posar per posar alguna cosa.

–Per què?

–Ho vaig ser. Si pose «cap religió» sempre fan un munt de preguntes.

–Està vostè ingressat com a catòlic, senyor Bukowski.

–Senta, em resulta difícil parlar. M’estic morint. D’acord, d’acord. Sóc catòlic, si aquest és el seu gust.

–No podem administrar-li gens de sang, senyor Bukowski.

–Escolte, mon pare treballa per al comtat. Crec que tenen un programa de sang. Museu del Comtat de Los Angeles. Es diu Henry Bukowski. M’odia.

–Comprovarem açò…

Alguna cosa va passar amb els meus papers mentre jo estava a dalt. No vaig veure un metge fins al quart dia, i en aquells dies van descobrir que el meu pare, que m’odiava, era un bon tipus que tenia un treball i que tenia un fill borratxo agonitzant sense treball i el bon tipus havia donat sang per al programa de sang, així que van agafar una botella i me la van servir. Tretze pintes de sang i tretze de glucosa sense parar. La infermera es va quedar sense lloc on clavar l’agulla…

Sacerdote-Camilo-AdultoQuan vaig despertar estava al meu costat el sacerdot.

–Pare -vaig dir-, vaja’s, per favor. Puc morir-me sense açò.

– Vols que me’n vaja, fill meu?

–Sí, pare.

– Has perdut la fe?

–Sí, he perdut la fe.

–El que va ser catòlic sempre és catòlic, fill meu.

–Contes, pare.

Un vell del llit del costat va dir:

–Pare, jo parlaré amb vostè. Parle vostè amb mi, pare.

El sacerdot es va acostar a ell. Jo esperava la mort, saps perfectament que no vaig morir
llavors, perquè si no no estaria contant-te açò…

Em van traslladar a una habitació amb un negre i un blanc. El blanc tenia roses fresques tots els dies. Conreava roses que venia a les floristeries. No conreava roses llavors, evidentment. El negre havia rebentat com jo. El blanc estava mal del cor, molt mal. Allí estàvem, i el blanc parlava de criar i conrear roses i que tant de bo poguera fumar un cigarret, Déu meu, com necessitava un cigarret. Jo havia deixat de vomitar sang. Ja només la cagava. Tenia la sensació d’haver aconseguit eixir del forat. Acabava de buidar una pinta de sang i havien retirat l’agulla.

–T’aconseguiré uns cigarrets, Harry.

–Oh Déu meu, gràcies, Hank.

Em vaig alçar del llit.

–Dóna’m diners.

Em va donar unes monedes.

–Si fuma morirà -va dir Charley. Charley era el negre.

–Contes, Charley, un parell de cigarrets no fa mal a ningú.

Vaig eixir de l’habitació i vaig creuar el vestíbul. Hi havia una màquina de cigarrets en el vestíbul de recepció. Vaig traure un paquet i vaig tornar.

doctorDesprés, Charley, Harry i jo ens vam posar a fumar. Era al matí. Cap al migdia va passar el metge i li va col·locar una màquina a Harry. La màquina escopia i grunyia.

– Ha estat vostè fumant, veritat? – va dir el doctor a Harry.

–No, doctor, de bo de bo, no he fumat.

– Qui de vostès va comprar aqueixos cigarrets?

Charley va mirar al sostre. Jo vaig mirar al sostre.

–Si fuma vostè un altre cigarret, morirà -va dir el metge.

Després, va agafar la seua màquina i marxà. Quan se’n va anar, vaig traure el paquet de sota el coixí.

–Dóna-me’n un -va dir Harry.

–Ja vas sentir el que va dir el metge -va dir Charley.

–Sí -vaig dir jo, exhalant una bocanada de meravellós fum blau-. Ja vas sentir el que va dir el metge: «Si fuma un altre cigarret, morirà».

–Preferisc morir feliç a morir amargat -va dir Harry.

–No puc fer-me responsable de la teua mort, Harry -vaig dir-. Li passaré els cigarrets a Charley, i si ell vol donar-te un, és assumpte seu.

Li’ls  vaig passar a Charley, que tenia el llit del centre.

–Bé, Charley -va dir Harry-, passa-me’ls.

–No puc fer-ho, Harry. No puc matar-te, Harry.

Charley em va retornar els cigarrets.

–Anem, Hank, deixa’m fumar un.

–No, Harry.

– Per favor, t’ho suplique, només un!

– Maleïda siga!

Li vaig tirar el paquet. Li tremolava la mà en traure’l.

–No tinc mistos. Qui en té?

–Maleïda siga -vaig dir.

Li vaig tirar els mistos…

borrachaDona borratxa.

Van venir i em van endollar una altra botella. Als deu minuts va arribar mon pare. Venia amb ell Vicky, tan borratxa que amb prou faenes si podia sostenir-se en peus.

–Volgut! – va dir-. Benvolgut meu!

Va entropessar contra la vora del llit.

Vaig mirar al vell.

–Fill de puta -vaig dir-. No havies d’haver-la portat borratxa.

–Volgut, no volies veure’m, eh? Dis-me, volgut…

–Et vaig advertir que no et comprometeres amb una dona com aquesta.

–Està enfonsada. Tu, cabró, li vas comprar whisky, la vas emborratxar i després la vas portar ací.

–Ja et vaig dir que no era bona, Henry. Et vaig dir que era una mala dona.

– Però és que ja no m’estimes, volgut meu?

–Trau-la d’ací… IMMEDIATAMENT! – li vaig dir al vell.

–No, no, vull que veges què classe de dona tens.

–Sé què classe de dona tinc. Ara trau-la d’ací immediatament, o si no et jure que m’arranque aquesta agulla del braç i te la clave en el cul.

El vell se la va portar. Em vaig deixar caure en el coixí.

–És bonica -va dir Harry.

–Ho sé -vaig dir-, ho sé…

Vaig deixar de cagar sang i em van donar una llista del que havia de menjar i em van dir que si bevia un només glop moriria. Em van dir també que moriria si no m’operava. Vaig tenir una terrible discussió amb una doctora japonesa sobre operació i mort. Jo havia dit «res d’operacions» i ella va eixir d’allí bellugant el cul furiosa. Harry encara seguia viu quan em vaig anar, tenia amagats els cigarrets.

Vaig eixir a la claredat del sol per a veure com era. Estava molt bé, perfectament. Passaven cotxes. La vorera era tan vorera com l’havia sigut sempre. Vaig dubtar entre agafar un autobús i provar a trucar a algú perquè vinguera a arreplegar-me. Vaig entrar a telefonar en aquell bar. Primer em vaig asseure i vaig fumar un cigarret.

L’encarregat s’hi va acostar i li vaig demanar una botella de cervesa.

–Com va aqueixa vida? – em va preguntar.

–Com sempre -vaig dir.

beventTornant a beure.

Se’n va anar. Vaig tirar cervesa en el got i després vaig mirar el got una estona i després em vaig beure la meitat d’un glop. Algú va posar una moneda en el tocadiscos i va haver-hi una mica de música. La vida semblava una mica més agradable, millor. Vaig acabar per fi aquell got, em vaig servir un altre i em vaig preguntar si encara se m’alçaria la cua. Vaig fer una ullada al bar: cap dona. Vaig fer el millor que podia fer: vaig alçar el got i el vaig buidar d’un glop.

Font: Fuck Machine. Stories. Bukowski.

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Relat per adults, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s