Wagner: Materialisme i Idealisme (I).

wagner--1803Wagner, el filòsof.

Un tema recurrent és el de les influències filosòfiques en Wagner. És sabut que si bé Schopenhauer va ser la principal influència en la segona etapa de la seua vida, la primera es deu a Feuerbach. En el cas de Nietzsche, pense que el compositor va influir en la seua obra molt més que al contrari.

És bastant freqüent distingir dues etapes en Wagner. La primera, netament revolucionària, en la qual va escriure Art i Revolució; va ser amic de Feuerbach, de Bakunin, de Röckel y i dels hegelians d’esquerra (no oblidem que pertanyia a la generació revolucionària dels anys quaranta) i llegia a Proudhon i los socialistes utòpics.

En la segona va ser evolucionant cap a postures conservadores i fins i tot – segons alguns –  reaccionàries, abandonant els seus somnis utòpics anteriors, abraçant el cristianisme i combregant amb el Kàiser i l’hegemonia prussiana a Alemanya (el que li va valdre el rebuig de Nietzsche).

Sovint, hi ha qui usa els termes idealisme en sentit positiu i materialisme, negativament. Afirmant que l’idealisme wagnerià està molt per sobre del materialisme propi ‘d’ideologies tranuitades’ (en llegiu marxisme). Aquesta postura la troben en la dreta més externa, nazis i neonazis com ara H. S. Chamberlain i en gent de la dreta cristiana més o menys fonamentalista.

També hi ha qui ha afirmat que Feuerbach era un cristià d’esquerres, i que en aquest sentit va influir a Wagner per exemple en la seua idea de Jesús com a revolucionari que s’ha conservat en l’esbós en prosa Jesus von Natareth.

Discrepe amb ambdues postures.

hegel-255x300Hegel, màxim representants de l’idealisme oficial.

IDEALISME I MATERIALISME

En primer lloc cal dir que filosòficament parlant, els termes idealisme o materialisme responen a determinades concepcions filosòfiques que no tenen a priori cap connotació positiva o negativa. Aquests termes tenen un significat en filosofia que no es correspon amb el de la vida quotidiana.

Així, Idealisme (segons el diccionari) és la concepció filosòfica que redueix la realitat a l’ésser, i l’ésser, al pensament (ací s’enquadra l’idealisme hegelià), mentre que en el llenguatge col·loquial, ideal és sinònim de bell, perfecte, magnífic, excel·lent. L’idealista és el que creu en alguna cosa i es lliura a allò desinteressadament, fins i tot encara en contra del seu propi profit.

Mentre que Materialisme és la posició filosòfica que considera la matèria com l’única realitat i que fa del pensament un fenomen material, com de qualsevol altre fenomen (ací s’enquadra el materialisme marxista). Col·loquialment es fa un ús pejoratiu del terme com manera de viure d’aquells que només expliquen els béns materials i el plaer immediat. (És clar que el llenguatge no és neutral i que respon a la ideologia dominant de la societat i la cultura que el va crear que és la ideologia de la classe dominant).

Per tant, el fet que una persona siga partidària d’una doctrina idealista o materialista, no té gens de positiu o de negatiu. Es tracta d’una elecció personal. Tan nefast va ser l’idealista Torquemada amb tota la seua escolàstica i metafísica (i les seues tortures en la Inquisició), com el materialista Stalin amb tota la seua falsa retòrica revolucionària i alliberadora (i la seua dictadura sanguinària, negadora de la més mínima crítica). Els dos botxins crearen un sistema de terror en la seua època.

HEGEL

Abans de parlar de Feuerbach ho haurem de fer de Hegel, ja que tant el primer com Marx i Engels no es poden entendre sense aquest.

Hegel és el màxim representant de l’idealisme alemany. Encara que va tenir els seus antecedents històrics, va ser ell qui va popularitzar el terme dialèctica i la concepció dialèctica de la realitat, en la qual subjau corrents de pensament racionalista i místic heterodox, netament idealista (idealisme dialèctic). De la crítica marxista sorgeix l’anomenat materialisme dialèctic.

La dualitat Esperit-Naturalesa la resol afirmant que l’absolut és l’esperit i que només l’espiritual és el real.

Es posa al servei de la monarquia prussiana (a la qual el revolucionari Wagner es va enfrontar amb les armes) i del cristianisme (que el jove Wagner considerava fals i buit, almenys tal com es practicava en aqueix moment) afirmant que la filosofia ha de portar-nos al coneixement que el món real és tal com ha de ser. (…) Déu governa el món; el contingut del seu govern, la realització del seu pla, és la Història Universal que es basa en el cas que l’Ideal es realitza i que només el que és conforme a la idea té realitat.

Naturalment, el seu sistema es va convertir en la filosofia oficial de l’Estat prussià. Prompte es va produir una fractura en el hegelianisme. D’una banda estaven els joves hegelians o hegelians d’esquerra que van combatre la versió ortodoxa dels vells hegelians i les seues posicions conservadores respecte a la religió i a la política de l’Estat prussià.

feuerbach color Feuerbach, fundador de l’ateisme modern.

FEUERBACH

En el primer grup – hegelians joves o d’esquerra-  en tenim  Feuerbach, Wagner i Marx, entre d’altres.

Feuerbach es va afirmar en una posició materialista i en un humanisme ateu (abandonant definitivament el hegelianisme), considerant la religió com una projecció alienant de l’home i cercant la seua substitució per un nou humanisme.

Per a Feuerbach, el principi de la filosofia no és l’Esperit o la Idea Absoluta hegelians (Déu), sinó l’ésser humà i la naturalesa.

La religió i els déus són una creació humana. Els homes han creat a Déu, d’acord amb les seues necessitats i angoixes, i no a l’inrevés. Ho han creat a imatge i semblança seua, projectant en la idea de Déu les qualitats de la Humanitat.

La subordinació i adoració a la seua pròpia criatura (Déu) produeix l’alineació (concepte que Marx usa molt sovint) de l’home. A través de l’educació i la il·lustració ha d’alliberar-se d’aquest mecanisme alienant i ocupar el lloc que Déu li ha usurpat en el marc d’una nova religió de la Humanitat, d’un Humanisme sense Déu.

Marx comparteix aquesta postura, encara que posteriorment afig dues formes d’alineació que el seu amic Feuerbach no havia contemplat: l’alineació política i l’econòmica en les seues Tesi sobre Feuerbach, en la qual es distancia d’ell.

Així, doncs, si admetem la influència de Feuerbach sobre Wagner (fins que el pessimisme de Schopenhauer arriba al nostre geni i canvia el final de la Tetralogía), no és de rebut excloure explicacions anarquistes, socialistes o marxistes de l’Anell, a l’estil de les de Bernard Shaw (La Tetralogía és el manifest comunista de la música).

Marx no s’entén sense el precedent de Hegel i de la seua posterior crítica per part de Feuerbach, amb qui va compartir idees i amistat, encara que posteriorment es produïra un distanciament, ja que Marx, participant de les seues idees inicialment, les va superar i va arribar més lluny.

Richard Wagner va començar a interessar-se en les obres de Ludwig Feuerbach durant el seu temps a Dresden (1842-49), encara que no va ser fins al seu exili (1849-61) que el compositor no s’hi submergeix totalment.

Wagner posseïa una poderosa intuïció artística que el feia actuar com a un filòsof independent. No es limita a aplicar els ensenyaments del seu filòsof de capçalera, sinó que més bé el procés és al contrari. Escriu la seua obra dramàtica i després busca una filosofia que li siga escaient. Això succeeix especialment en Der Ring. Sabem que va canviar diverses vegades de final, fins i tot – i entre d’altres – es parla del final feuerbachià, bakunià i shopenhauerià que, sense dubte, li influiran, però és curiós que el final optimista sembla ser anterior a les lectures de Feruerbach mentre que el final pessimista és anterior a Shopenhauer. En el cas de Schopenhauer és literalment així. Comença a llegir-lo una vegada conclòs el poema – com li agradava dir – però en el cas de Feuerbach hem de senyalar que a Dresden el va llegir i allí és on va continuar el que seria el llibret del Ring entre les seues lectures i escriptura del llibres teòrics del 49 al 51; per això hi trobarem no sols Feuebach sinó també Bakunin i Prouhom. Tal era la simpatia que Wagner sentia pel filòsof alemany que un des seu llibres teòrics, L’obra d’art de futur, li la va dedicar.

El final “optimista” de l’Anell (1848-1852, llibret) és posterior a la lectura a fons de Feuerbach i Proudhon. Al primer el coneix en 1841/42 – L’essència del cristianisme -. El final “pessimista” ja el té previst en 1851, abans de llegir a Schopenhauer en 1854. Ací ja ha llegit a tots dos. En 1856, a causa de la influència de Schopenhauer, redacta un final d’acord amb el filòsof, però finalment l’elimina. El llibret de Der Ring va acabar-lo en 1852, abans de llegir a Schopenhauer. Sol oblidar-se que Feuerbach és el filòsof més llegit per Wagner i que sota la seua influència més la de Proudhon o Bakunin va redactar la seua obra cimera. No hi ha cap influència de Schopenhauer en el llibret. Com hem dit, va escriure un final de tal tenor però no va fer-lo servir.

Diaris de Cosima (29.III.1878):

[“No conec una altra obra en la qual la fallida d’una voluntat (i quina voluntat, que es complau en la creació d’un món!) es produeix per mitjà de la fortalesa individual d’una naturalesa orgullosa sense la intervenció d’una gràcia superior, com en Wotan… Estic convençut que a Schopenhauer li hauria molestat que jo descobrira açò abans de conèixer la seua filosofia.]

Què va ser abans, l’ou o la gallina? Wagner es deixava dur per la seua intuïció artística i després buscava una justificació filosòfica al seu pensament, o al revés, el seu pensament artístic estava influït per les seues lectures filosòfiques? Sobre això, els seus escrits biogràfics no són sempre fiable ja que escrivia moltes vegades més pera quedar en bon lloc que per a transmetre la veritat del seu periple vital.

D’altra banda, el nostre admirat compositor era una tant megalòman i tendia a escriure a posteriori per a justificar-se a si mateix i presentar-se com que tenia una “missió” en el món i, de pas, tirar-se flors sobre si mateix. Açò ja ho va fer constar Ángel Mayo, advertint-nos que no ens creguérem tot el que diu en la seua autobiografia. I cura també amb Cósima i les seues manipulacions.

MASEDA LLIBREPer a Maseda sí que hi ha influència dels filòsofs esmentats en els finals; per això tenen els seus noms.  Potser el feuerbachià i el shopenhauerià siguen els més coneguts i els que millor reflecteixen les filosofies en qüestió, però finalment Wagner va suprimir tots els finals i deixà que la música sola fora la portadora del drama.

No obstant açò, autors com Eduardo Pérez Maseda qualifiquen a Feuebach com de humanista cristià, modern, precedent d’un cristianisme d’esquerres (El Wagner de les ideologies), encara que altres autors, com Juan Carlos García-Esborrall l’enquadren dins del materialisme humanista (La filosofia occidental en la seua història). També hi ha qui li posa aquesta etiqueta a Feuerbach: materialista humanista i ateu, que crec personalment és la més encertada, de fet és considerat el pare de l’ateisme modern. Com podem veure, les opinions són variades.

Pàgina següent →

 

 

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Filosofia, Uncategorized i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s