Lenin i la Revolució Russa en català (I)

lenin88Vladímir llich Uliànov, conegut com a Lenin.

Durant els primers anys del segle XX, Rússia va viure una sèrie de dificultats econòmiques que van empènyer l’Estat a una lluita pel control del Pacífic, possible solució per col·locar els productes i pagar crèdits que havien estat sol·licitats a francesos i belgues, per exemple, per el foment de la industrialització. Japó va tractar d’evitar l’expansió dels russos en la seva zona d’influència, i va esclatar la Guerra rus-japonesa que va demostrar, una vegada més, la incapacitat russa; el país va caure en una crisi profunda, ja que no va poder suportar les enormes despeses sense la recompensa del triomf. La població va sofrir, a més de desil·lusió, penúria i sobretot fam. En aquestes circumstàncies, els partits opositors al tsar van organitzar una revolució, que no va triomfar però que va assajar models d’actuació per al futur.

1905L’esclat revolucionari de 1905 va servir de precedent i referent al de 1917. Va ser fruit del malestar general que va provocar la crisi econòmica que castigava Rússia (crisi de subsistències, atur), i del descontentament causat per la derrota militar enfront de Japó.

Les tropes del tsar van poder sotmetre els revolucionaris que s’havien organitzat en comitès d’obrers i soldats a les grans ciutats, que es van denominar soviets, i que serien un sistema d’organització de gran transcendència anys més tard. D’altra banda, el tsar no va tenir més remei que demostrar la seva voluntat reformadora creant una Assemblea consultiva, la Duma, en què els polítics van posar les seves esperances que s’acabés establint una Constitució.

El 1914 va esclatar la guerra mundial i Rússia des del principi va participar al costat de britànics i francesos. El seu paper, des del començament, va ser desgraciat, pel que es van començar a abocar crítiques a la tasca russa, que es van sumar a les manifestacions per la carestia de productes de primera necessitat i les contínues lleves.

kerenskyAlexander Kerensky, líder dels socialistes moderats i president del Govern Provisional.

La Revolució de Febrer

Prèviament a l’esclat revolucionari, el tsar havia dissolt la Duma, però al febrer de 1917, els soviets i la premsa van empènyer el poble a la presa del Palau d’Hivern, residència del tsar, amb el suport de part de l’exèrcit. El tsar Nicolau II va prendre la decisió d’abdicar en el príncep Lvov, que va començar a governar amb representants de la Duma. S’obria una fase moderada de la revolució. En aquesta etapa, va governar Lvov, però poc després va ser substituït per Kerenski, que va formar un govern provisional en què van prendre part moderats i menxevics, i van quedar exclosos els radicals i els bolxevics. Les decisions més importants d’aquest moment van ser la de seguir els pactes establerts amb França i Anglaterra, pel que Rússia continuava amb els seus compromisos en la Guerra Mundial; així mateix, van començar les reunions per a la formació d’una assemblea constituent, és a dir, es plantejava la redacció d’una Constitució, però aquesta tasca va quedar condicionada per la guerra.

Els problemes es van anar succeint, sobretot perquè existia un govern paral·lel, els soviets, controlats pels comitès d’obrers i soldats, que no reconeixia les lleis del govern provisional com a legítimes. Els soviets van demanar la solució dels problemes dels camperols i van fomentar l’ocupació de les terres, alhora que van exigir als empresaris millores laborals.

És en aquest moment quan Lenin va escriure les Tesis d’abril en què dóna suport a una fase nova per a la revolució, que es resumeix en “Pau, terra i tot el poder per als soviets”.

Les condicions del govern de Kerenski cada vegada eren més delicades, ja que els militars tsaristes van tractar de recuperar el poder. En aquest context es va produir el cop d’estat del general Kornilov, avortat pel govern, però que va tenir una conseqüència gravíssima, ja que els bolxevics a partir de llavors van controlar totalment els soviets.

leninleon-trotsky1stalin 89

Lenin, Trotski i Stalin.

La Revolució d’Octubre

A l’octubre es van reunir els bolxevics en un congrés, en el qual es va preparar la definitiva revolució. Els bolxevics, dirigits per Lenin, Trotski i Stalin, van prendre el Palau d’Hivern i van destituir el govern provisional. Es va establir un Govern de Comissaris del Poble, dirigit per Lenin, que va governar sobre els diferents soviets. Trotski, cap del soviet de Petrograd (Sant Petersburg), va ocupar el lloc de Ministre d’Afers Exteriors. Des d’aquest lloc va establir les negociacions amb Alemanya per aconseguir la pau.

Les primeres mesures del nou govern es resumien en la necessitat d’aconseguir la pau, que va ser negociada i signada a Brest-Litovs. Rússia, segons aquest document, abandonava la guerra i cedia part del seu territori, ja que considerava prioritari salvar la revolució abans que preservar la integritat territorial. Altres mesures del nou govern van ser la signatura de decrets sobre la terra que van posar fi a la gran propietat; les fàbriques van ser controlades pels obrers; es van nacionalitzar els bancs, i es van organitzar eleccions per elegir una assemblea constituent.

Les eleccions que es van celebrar van ser un fracàs per als bolxevics, de manera que aquests van decidir anul·lar-les i redactar el propi govern una constitució: La Constitució de 1918. Per ella s’establia la separació del poder executiu i el legislatiu, a través dels següents òrgans : Congrés dels Soviets, Comitè Central o Soviet Suprem i Presídium o comissaris del poble. Després de l’aprovació de la Constitució s’iniciava una etapa coneguda com Comunisme de Guerra, ja que es vivia una guerra civil que no va acabar fins a 1921, ja que els opositors van comptar amb el suport de les tropes dels països occidentals. Va ser en aquesta època quan es va crear l’Exèrcit Roig, institució defensora de la Revolució organitzada per Trotski.

Font: Biografías y vidas.

Documental – 10 Días que Conmovieron al Mundo (Revolución Rusa de 1917)

 

pàgina següent →

 

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s