Mor Nikolaus Harnoncourt, un dels pioners en la creació de l’historicisme musical.

HarnoncourtHa mort Nikolaus Harnoncourt.

Ha mort un dels directors que més han influït en la interpretació de la música del segle XX: Nikolaus Harnoncourt. En 1953 va formar, amb la seua dona Alice, el conjunt que l’acompanyaria durant tota sa vida, el Concentus Musicus Wien, especialitzat en la interpretació de música antiga -sobretot barroca-  amb instruments originals i criteris historicistes. Volia que la música sonara conforma els compositors havien ideat, sense les deformacions que amb el temps havien produït. Per això, va eliminar el piano modern que havia substituït el clavecí i va introduir xiquets solistes i cors infantil perquè això era el que va fer Bach.

Bach Cantata BWV 147 10 – Chorale – Jesu bleibet meine Freude / Jesús segueix sent la meua alegria.

Seguint amb Bach i amb la col·laboració del seu amic i company. Gustav Leonhardt, va gravar la primera integral de les cantates religioses de Bach, quasi 200 obres, un ingent treball iniciat el 1971 i acabat el 1990, és a dir, vora 20 anys, per a la casa Teldec. La integral va ser premiada i va marcar el camí als enregistraments posteriors com ara Gardiner o Suzuki, sense deixar de ser referencials. Però no tot és Bach. A destacar Purcell, Telemann, Vivaldi o Haendel entre altres compositors.

Mozart – REQUIEM – Introitus

Però Harnoncourt no va limitar-se al barroc o al renaixement, sinó que va abordar altres repertoris, com ara el classicisme i el romanticisme destacant en Haydn, Mozart i Beethoven. La seua integral de música religiosa del de Salzburg és una meravella; també ho és la integral simfònica del de Bonn, que va abordar amb  Chamber Orchestra of Europe amb instruments moderns. L’austríac nascut a Berlín no era cap fanàtic dels instruments d’època, sinó que el seu eclecticisme el duia a triar els instruments que considerava més adients en cada cas. Menys conegut és el seu treball amb els simfonistes post-beethovenians del XIX. Potser pel meu gust wagnerià, em quede amb Bruckner que, en Harnoncourt sona més autèntic.

 L’Orfeo Monteverdi Jean Pierre Ponnelle, director artístic.

Dirigia sense batuta i feia l’efecte que ho fera amb els seus enormes i expressius ulls. Ens ha legat molts DVD. Si jo haguera de quedar-me solament amb un treball, sense dubte escolliria la integral de les òperes de Monteverdi amb Jean Pierre Ponnelle de director artístic. Contenen algun tall, per això els CDs corresponents tenen més durada, però són realment bells. Música i teatre en estat pur que són tota una referència. Un altre treball impressionant és que que va fer amb Cecilia Bartoli i música de Haydn i Mozart, ella com a soprano solista. Harnoncout va destacat en tots els gèneres que va conreat, tant en la sala de concerts com en els teatres d’òpera, també en les esglésies per a música religiosa.

No sols va dirigir en concert o per a disc les orquestres citades sinó algunes de les millors d’Europa: Royal Concertgebouw Orchestra, Berliner Philaharmoniker o Wiener Philharmoniker.

 Mozart-Symphony No. 39 in E flat Major (K. 543) I. Adagio – Allegro. Wiener Philharmoniquer.

El responsable de la revolució historicista va morir dissabte 5 als 86 anys d’edat. La família va emetre el següent comunicat: “Nikolaus Harnoncourt va donar el seu últim sospir, en pau, envoltat de la seua família”. El director d’orquestra austríac havia anunciat al desembre el seu retir per problemes de salut: “El meu cos m’obliga a cancel·lar els meus futurs plans”, havia escrit el músic en una carta de comiat manuscrita per als espectadors de la sala de concerts de la Musikverein de Viena. També hi va escriure: “S’ha creat una relació increïble i profunda entre nosaltres a l’escenari i vosaltres a la sala. Ens hem convertit en una feliç comunitat de pioners!”, en la seua carta, impresa en el programa de concerts de la sala.

Beethoven: Symphony No. 5 – 1st / Berliner Philharmoniker

El comte Nikolaus de la Fontaine i d’Harnoncourt-Unverzagt va nàixer a Berlín el 1929, de la unió entre un comte austríac i una néta d’un arxiduc de la casa dels Habsburg. Va créixer a Graz, al sud d’Àustria.

Format com a violoncel·lista, la seua intensiva investigació sobre els instruments i la música antiga el van portar a crear el Concentus Musicus Wien, que va donar els seus primers concerts a 1957. El conjunt, organitzat pels propis músics  es va especialitzar en la música del renaixement, barroc i classicisme. També va abordar el romanticisme però amb unes altres orquestres, com hem vist adés.

Cecilia Bartoli & Nikolaus Harnoncourt Live in Concert – W.A.Mozart- Concentus Musicus Wien.

 Harnoncourt va revolucionar la interpretació musical, especialment en música antiga. Encara que no va ser l’únic, podem dir que hi ha un abans i un després de la seua tasca. Va ser, allà pels 50, un dels pioners en aventurar-se en un camí inexplorat, el de la interpretació musical “historicista”. Dit més senzill: un dels primers a preocupar-se en interpretar una obra com va ser escrita perquè siga interpretada. El joc de paraules és molt lògic, a primera lectura, però la qüestió és que abans d’aquesta dècada abordar les obres preclàssiques (és a dir, anteriors al classicisme) amb instruments originals, afinació i estil adequat no era una cosa que importara massa ala músics.

En aquesta època la música barroca, renaixentista i fins i tot el classicisme, les obres s’interpretaven amb una sèrie de contaminacions acumulades al llarg de molts anys i, per tant, tant músics com públic estaven acostumats a aquestes interpretacions. Això va fer que la revolució historicista partira amb dificultats avui totalment superades. Ara ens trobem en l’extrem oposat ja que per a música antiga s’ha fet habitual  – i quasi obligat- els instruments d’època i els criteris historicistes.

Couperin Suite en ré, Gustav Leonhardt, clavecinista, organista i director company i amic de Harnoncourdt.

Ara bé, sabent tot això no és molt difícil adonar-se que Harnoncourt es va a l’establishment vienès en contra, però la iconoclàstia li va valer molt: Des de 1953 va treballar al costat del conjunt que va formar, Concentus Musicus Wien, i va assenyalar un nou camí per a generacions de intèrprets posteriors. A destacar la integral de les cantates religioses de Bach amb Gustav Leonhardt. En xifres: 19 anys i 193 cantates. És a dir, un treball de minuciós estudi i un dels monuments discogràfics del segle XX. Ells van ser els primers i obriren el camí als següents. Van editar-se CD de seleccions de les cantantes – The Best Of – que van convertir-se en el hit parade de les vendes en música clássica.

la música es más q palabrasFruit del seu estudi d’investigació i practica musical, tenim un parell de llibres molt recomanables: El diálogo musical. Reflexiones sobre Monteverdi, Bach i Mozart. (Paidós, castellà) on ens desvela les claus per a la interpretació de músics irrepetibles com ara els genis del barroc i del classicisme esmentats. En la mateixa editorial tenim en castellà (veure el capítol 1) La música es más que palabras, on aborda el romanticisme i el postromanticisme; repertori que no tots saben que va treballar també. Harnoncourt és molt més que música antiga.

Harnoncourt passarà a la història de la interpretació musical. En 1953 crea, junt amb la seua dona Alice, el Concentus Musicus Wien i van estar quatre anys preparant-se, descobrint els secrets de la música antiga, assajant, etc. fins que en 1957 donen amb gran èxit el primer concert. Avui en dia el moviment historicista el trobem molt més enllà de la música antiga també en músics com ara Wagner. Ser el més fidel possible a l’esperit de les èpoques en què van ser creades les músiques, forma ja part del intèrprets actuals.

 

 

 

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Hª Música, Llibres, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s