Sir John Eliot Gardiner
Ahir vaig assistir al que probablement siga el millor concert de la present temporada del Palau de la Música de València: Gardiner amb La Passió segons sant Mateu:
Mark Padmore, tenor/Evangelista
Stefan Loges, baix/Crist
Hannah Morrison, soprano
Monteverdi Choir
English Baroque Soloists
Sir John Eliot Gardiner, director
11-03-2016. Sala Iturbi.
Palau de la Música de València.
La Passió – com ara El Messies – s’ha convertit en un clàssic que acudeix a València tots els anys, i ho fa de la mà de veritables especialistes; sense dubte, Sir John Eliot Gardiner és una de les màximes autoritats en la matèria. Així com el recentment desaparegut (6-03-2016) Nikolaus Harnoncourt, que va escriure sobre Bach i altres compositors – El diálogo musical (Paidós) i La música como discurso sonoro (Acantilado)-, però és Gardiner qui més ha aprofundit sobre el compositor que ens ocupa en quasi mil pàgines de què consta el seu llibre de referència: La música en el castillo del cielo. Un retrato de Johann Sebastian Bach, publicat en castellà per Acantilado. Nou-centes pàgines i escaig donen molt de sí. Dubte que hi haja un llibre sobre Bach comparable a aquest. I és que Gardiner ama la música i el músic. Afirma que de la seua època no hi ha cap òpera seriosa comparable a les dues passions que ens han arribat. A més assegura que Bach era una persona molt agradable i alegre. Amb aquest concert comença una gira europea que recalarà en diverses poblacions: València, Pamplona, Barcelona, Lucerna, Amsterdam, Brussel·les, Paris i Londres amb La Passió.
Jo pense que aquestes obres tenen moments tan emocionants que és pràcticament impossible d’igualar. Per citar-ne solament un, Erbarme dich, mein Gott és un miracle del que pot fer la música en mans d’un geni.
Bach: Erbarme dich, mein Gott (Matthäuspassion) – Galou (Roth)
Tingues pietat, Déu meu,
per contenir el meu plor!
Mira davant de tu, cor i ull
ploren amargament.
Tingues pietat, Déu meu.
Erbarme dich, mein Gott, Tingues pietat, Déu meu,
um meiner Zähren willen!. per contenir el meu plor.
Schaue hier, Herz und Auge Mira davant de tu, cor i ull
weint vor dir bitterlich. ploren amargament.
Erbarme dich, mein Gott. Tingues pietat, Déu meu.
Aquesta ària va ser interpretada anit per una cantant de manera excel·lent. No obstant això, a mi m’agrada més que la cante un contratenor. Dels actuals, la meua elecció és Andreas Scholl. Cal dir que el mateix Bach afirmava que la veu de l’Esperit Sant era d’aquesta corda.
Mark Padmore, Evangelista.
Si haguera de quedar-me amb una part a soles de la Passió, em quedaria sense dubtar-ho amb les àries, tan belles i poètiques, normalment precedides per un recitatiu i l’acompanyament d’un instrument solista més el baix continu de fons, com és habitual en la música barroca. En l’ària anterior és un violí. Em sembla meravellós. Podríem dir que és la part emotiva o lírica de l’obra mentre que la part narrativa recau quasi en exclusiva en l’Evangelista. És un paper difícil, ja que l’obra dura dues hores i mitja i sempre hi és present. A més, no és un narrador aliè a l’acció sinó que és un narrador dramàtic que expressa el que li fa sentir el que conta i arriba a contagiar el públic. Molt bo el tenor Mark Padmore en aquest rol en el concert d’ahir així com la resta dels solistes, l’immillorable cor – un dels millors del món – i una orquestra en estat de gràcia amb un Gardiner que va demostrar que és un director difícil d’igualar en el seu repertori, que va del barroc al romanticisme passant pel classicisme.
Stephan Loge, Crist.
Si aquesta peça té com a tema central la mort, cal dir que no solament Harnoncourt ha faltat, sinó també un altre especialista en Bach va morir fa uns anys, el seu company i excel·lent clavecinista Gustav Leonhardt (16-01-2012). Durant anys la seua integral conjunta de les cantates sacres de J. S. Bach en Teldec -amb Harnoncourt- va ser l’única del mercat i tota una referència per a integrals totals o parcials amb instrument d’època. Personalment, em decante pel treball de Masaaki Suzuki, encara que també valore mole el de Gardiner. Si parlem de La passió segons sant Mateu, he de dir que no m’afecta la disputa sobre l’historicisme amb instruments d’època perquè pense que el que interessa és el resultat artístic, per això, els meus gustos són eclèctics i m’estime més les dues de Harnoncourt -historicistes- i la d’Otto Klemperer -amb instruments moderns-. Pense que són complementàries, la primera, més seca i continguda, mentre que la segona és un romanticisme desbordant. També són dignes de tenir-se en compte els treballs de Karl Richter y Philippe Herreweghe. Del primer tenim en DG uns DVD amb les Passions i la Missa amb molt bon sorol i una excel·lent filmació. La veritat és que totes aquestes versions són excel·lent i consta inclinar-se per una. El millor és sentir-les totes. És -mai no millor dit- apassionat.
Blute nur, du liebes Herz! Helen Donath, Münchener Bach-Chor, Münchener Bach-Orchester, Karl Richter 1971
Sagna, cor estimat!
Un xiquet que has criat,
que has alletat en el teu pit,
amenaça amb assassinar-te,
ja que s’ha convertit en serp.
Blute nur, du liebes Herz. Sagna, cor estimat!
Ach, ein Kind, das du erzogen, Un xiquet que has criat,
das an deiner Brust gesogen, que has alletat en el teu pit,
droht den Pfleger zu ermorden; amenaça amb assassinar-te,
denn es ist zur Schlange worden. ja que s’ha convertit en serp.
Tornant a la Passió segons sant Mateu, el tema central – com vam dir abans – és el de la mort. Tant és així que en el text no apareix la resurrecció sinó el descans que proporciona la mort. Personalment aquesta obra sempre l’he relacionada amb la mort. Això em fa pensar en quina música voldríem sentir per acomiadar-nos del món. Pau Casals, el rei del violoncel bachià i les seues suites, va triar música del nostre compositor. El mateix va fer Gustav Leonhardt. En la que probablement fora la seua darrera entrevista amb motiu del aniversari ja octogenari va dir que la música que triaria seria una melodia de L’art de la fuga que ell cotava en versió per a clavecí sol com els àngels. Quan li arribà el moment, va dir que fer començaria a viure realment. Aquestes foren les seues darreres paraules.
Ich will dir mein Herze. Roy Goodman, Brandenburg Consort – Soprano: Emma Kirkby
Vull lliurar-te el meu cor,
submergeix-te en ell, Salvador meu.
Vull abandonar-me en els teus braços.
Si el món és petit per a Tu,
sigues Tu només per a mi
més que el cel i el món.
Ich will dir mein Herze schenken, Vull lliurar-te el meu cor,
Senke dich, mein Heil, hinein. submergeix-te en ell, Salvador meu.
Ich will mich dir versenken; Vull abandonar-me en els teus braços.
Ist dir gleich die Welt zu klein, Si el món és petit per a Tu,
Ei, so sollst du mir allein sigues Tu només per a mi
Mehr als Welt und Himmel sein. més que el cel i el món.
Finale. Nº 67 i 68. Recitatiu i Cor. Karl Richter, Münchener Bach Orchester, Chor & Chorbuben.
NUM. 77 RECITATIU (Solistes, Cor)
Solista (Baix):
Ara el Senyor descansa.
Cor:
Jesús meu, descansa en pau.
Solista (Tenor):
S’han acabat els patiments
infligits pels nostres pecats.
Cor:
Jesús meu, descansa en pau.
Solista (Contralt):
Oh, cos benvolgut,
davant vós plore
penedit i penedit,
doncs els meus pecats han estat
causa dels vostres sofriments.
Cor:
Jesús meu, descansa en pau.
Solista (Soprano):
Beneït sigueu mil vegades
pels vostres sofriments,
per haver-vos encomanat
a la salvació de la meua ànima.
Cor:
Jesús meu, descansa en pau.
NUM. 78 COR FINAL
Plorant ens postrem
davant del teu sepulcre per dir-te:
descansa, descansa dolçament.
Descanseu, membres abatuts,
descanseu, descanseu dolçament.
La vostra tomba i la seua làpida
seran còmode llit
per a les angoixades consciències
i lloc de repòs per a les ànimes.
Feliços, són els teus ulls
que es tanquen a la fi.
67. Recitative (B-T-A-S & Chorus II)
Zion:
Nun ist der Herr zur Ruh gebracht.
The Faithful:
Mein Jesu, gute Nacht!
Zion:
Die Müh ist aus, die unsre Sünden ihm gemacht.
The Faithful:
Mein Jesu, gute Nacht!
Zion:
O selige Gebeine,
Seht, wie ich euch mit Buß und Reu beweine,
Daß euch mein Fall in solche Not gebracht!
The Faithful:
Mein Jesu, gute Nacht!
Zion:
Habt lebenslang
Vor euer Leiden tausend Dank,
Daß ihr mein Seelenheil so wert geacht’.
The Faithful:
Mein Jesu, gute Nacht!
68. Chorus I & II
Wir setzen uns mit Tränen nieder
Und rufen dir im Grabe zu:
Ruhe sanfte, sanfte ruh!
Ruht, ihr ausgesognen Glieder!
Euer Grab und Leichenstein
Soll dem ängstlichen Gewissen
Ein bequemes Ruhekissen
Und der Seelen Ruhstatt sein.
Höchst vergnügt schlummern da die Augen ein.
Com podem veure en aquesta Passió no hi ha resurrecció. La mort de Crist és molt humana i la trobem acompanyada per expressions que fan referència al descans o al deixar de patir tan típiques en els funerals. Això em fa pensar en Feuerbach: la divinitat és la projecció ideal de la humanitat. El que és humà és diví i el que és diví és humà. Potser per això ens arribe tant aquesta obra on Jesús és més un ser humà que diví.
Per acabar direm que Gardiner no considera a les passions oratoris convencionals sinó drames musicals propers a l’òpera però sense escenografia. Pensa que són obres plenes de teatralitat i de passió contagiosa que fa que els espectadors s’imaginen l’escena sense necessitat que hi siga.
Perquè us en féu una idea, ací us deixe la Passió completa amb Gardiner i els seus conjunts habituals:contagiosa que fa que els espectadors s’imaginen l’escena sense necessitat que hi siga.
Anthony Rolfe Johnson, Evangelist (tenor)
Andreas Schmidt, Jesus (baritone)
Barbara Bonney, soprano (Pilate’s wife)
Ann Monoyios, soprano
Anne Sofie von Otter, alto (contralto)
Michael Chance, countertenor (Altus, First witness)
Howard Crook, tenor (Second witness)
Olaf Bär, baritone (Pilate, Peter, High priest I)
Cornelius Hauptmann, bass (Judas, Pontifex)
THE MONTEVERDI CHOIR
THE LONDON ORATORY JUNIOR CHOIR
Direction: Patrick Russill
THE ENGLISH BAROQUE SOLOISTS
John Eliot Gardiner.
EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*// 