‘Tirant lo Blanc’ en valencià modern (II). Mal d’amor.

carmesina-DonzellesLa princesa Carmesina.

En memòria de les víctimes de l'11-M11-M, atemptat jihadista d’Atocha.

Vaig fer tots els meus estudis en castellà forçós, sense que ningú em preguntara la meua opinió. No vaig tenir cap mestre que em parlara d’Ausiàs March o del Tirant lo Blanch. Donava Lengua y Literatura Españolas. Va ser a través del programa radiofònic de Toni Mestre De dalt a baix que vaig sentir parlar per primera vegada d’aquest cavaller bretó, els seus fets d’armes i el seu amor per la princesa Carmesina. Va ser una experiència inoblidable. Toni i una locutora feien la lectura dramatitzada de la novel·la acompanyada d’efectes especials. Tant de bo es recuperen els arxius radiofònics perquè el producte tenia molta qualitat. Seguim amb Tirant que es disposava a menjar…

El menjar ja el tenien preparat, i era molt esplèndid, car l’emperador l’havia fet portar. Tanmateix, Tirant menjà ben poca vianda, en canvi, begué moltes llàgrimes, perquè era conscient, amb raó evident, que havia pujat en més alt grau que no devia. Però digué:

—Puix que aquesta qüestió ha començat aquest dia, quan plaurà a Déu que en podré obtenir sentència victoriosa?

Tirant no va poder menjar. I els altres creien que estava destrempat per la fatiga de la mar. I per la forta passió que tenia, Tirant es llevà de taula i entrà en una cambra acompanyat de molts sospirs, car la vergonya, per temor de confusió, li feia passar aquesta pena. I Diafebus i els altres li anaren a fer companyia fins que ell volgué reposar una mica.

Diafebus es féu acompanyar per un cavaller i tots dos van fer el camí del palau, no pas amb la intenció de veure l’emperador, sinó per veure les dames. L’emperador estava assegut al costat d’una finestra. Quan els va veure passar, els féu dir que pujaren allà on ell era. Diafebus i el cavaller van pujar a les cambres on era l’emperador amb totes les dames. L’emperador li demanà què se n’havia fet, del seu capità, i Diafebus li digué que es trobava una mica indisposat. I quan ho sabé, li desplagué molt i manà que els seus metges l’anaren a visitar de seguida.

Quan els metges hagueren tornat, van explicar a l’emperador que Tirant es trobava molt bé, que el seu mal no era sinó pel canvi d’aires. El magnànim emperador pregà a Diafebus que li relatara totes les festes que havien tingut lloc a Anglaterra durant les bodes del rei amb la filla del rei de França, així com tots els fets d’armes que hi havien fet els cavallers i quins havien estat els vencedors del camp.

diafebusDiafebus, cosí i escuder de Tirant enamorat d’Estefania, donzella i amiga de la princesa Carmesina.

—Senyor –digué Diafebus–, la vostra majestat em concediria una gràcia i mercè extraordinàries si jo no haguera d’explicar aquestes coses, per tal com no voldria que vostra altesa tinguera motiu per pensar que, per ser jo un parent de Tirant, l’estic lloant en lloc de relatar els fets tal com van passar. I per major certesa, perquè la vostra majestat no haja de creure el contrari, tinc ací totes les actes signades de la pròpia mà del rei i dels jutges del camp, i de molts ducs, comtes i marquesos, de reis d’armes, d’heralds d’armes i d’oficials d’armes.

L’emperador li pregà que li les fes portar a l’instant, que ell recitaria els fets. Diafebus féu anar a buscar les actes, i després relatà llargament a l’emperador totes les festes per l’ordre en què s’havien celebrat, i semblantment per als fets d’armes. Tot seguit van llegir totes les actes i van comprovar que Tirant havia estat el millor cavaller de tots. L’emperador n’estigué molt satisfet, i encara més la seua filla Carmesina i totes les dames, les quals escoltaven amb gran atenció les cavalleries singulars de Tirant.

Quan tots els esdeveniments van ser explicats, l’emperador se n’anà per tenir consell, que acostumava a tenir mitja hora cada matí i una hora després de la posta de sol. I Diafebus el volgué acompanyar, però el valerós senyor no ho volgué, sinó que digué:

—És sabut que els cavallers joves s’adeliten més entre dames. Ell se n’anà i Diafebus es quedà, i van parlar de moltes coses. La infanta Carmesina suplicà a l’emperadriu, sa mare, que passaren a una altra sala perquè es pogueren esplaiar una mica, ja que feia molt de temps que havien estat tancades pel dol del germà. L’emperadriu digué:

—Filla meua, vés on vulgues, que jo estic contenta.

Van passar tots a una gran sala molt meravellosa, tota obrada de maçoneria 1 segons una tècnica artificial molt subtil: a totes les parets, treballades amb jaspis 2 de diversos colors, hi havia imatges que causaven admiració a tots aquells qui les miraven. Les finestres i les columnes eren de cristall pur.  El sostre era tot d’or i d’atzur; al voltant hi havia les imatges, totes d’or, de tots els reis de cristians, cadascun d’ells amb la seua bella corona al cap i el ceptre a la mà; i el seu nom s’exposava en lletres llatines.

tirant i emperadorTirant i l’emperador.

Quan la infanta va ser a la sala, ella i Diafebus s’apartaren una mica de les donzelles i començaren a parlar de Tirant. Diafebus, en veure la bona disposició de la infanta i com ella parlava de Tirant amb tant d’afecte, començà a dir:

—Oh, quanta glòria és per a nosaltres haver travessat tanta mar i haver arribat sans i estalvis al port desitjat de la nostra felicitat suprema! I hem obtingut, com a recompensa especial, que els nostres ulls hagen vist la imatge més bella, en carn humana, que de la nostra mare Eva ençà hi ha hagut, i crec que no hi serà mai més, plena de totes les altes gràcies i virtuts, benvolença, bellesa, honestedat, i dotada de saber infinit! I no em dolen les penes que hem sofert, ni les que vindran, perquè hem trobat vostra majestat, que és mereixedora de senyorejar tot el món; i aquesta no és altra sinó la vostra altesa. I tot el que he dit o diré, preneu-vos-ho com a paraules de servidor fervent, i guardeu-ho en els llocs més secrets de la vostra ànima: aquell famós cavaller Tirant lo Blanc ha vingut només per la fama de vostra excel·lència, en sentir contar tots els béns i virtuts de què la natura podia dotar un cos mortal. I pot ben creure la vostra excel·lència que el motiu de la nostra vinguda no ha estat altre sinó veure la vostra majestat i servir-la. I si es fan guerres i batalles, tot ho farem per amor i contemplació vostra.

—Oh, trista de mi! –digué la infanta–, i què és el que em dieu? Em podré vantar que hàgeu vingut tots pel meu amor i no per l’amor del meu pare?

—Sobre això, us ho podria jurar per la fe –digué Diafebus–, perquè Tirant, que és germà nostre i senyor de tots, ens pregà que volguérem venir amb ell a aquesta terra, i que li volguérem fer tanta honor de poder veure la filla de l’emperador, la qual ell desitjava veure més que tota la resta del món. I és tan gran el plaer que ha tingut des de la primera vegada que us ha vist, que ha anat de cap al llit.

Mentre Diafebus exposava aquestes coses a la infanta, ella estava alienada i sumida en un intens pensament, no parlava i havia mig perdut la consciència, i la seua cara angèlica anava canviant de color, car la fragilitat femenina se n’havia ensenyorit, de tal manera que no podia parlar. Per una part, l’amor li la empenyia, però, per l’altra, la vergonya la’n retreia. L’amor l’encenia a desitjar allò que no devia, però la vergonya li ho vedava per temor de confusió.

En aquest instant va venir l’emperador i cridà Diafebus, perquè li agradava molt la seua manera de comportar-se. I van parlar de moltes coses fins que l’emperador va voler sopar. Diafebus prengué llicència de l’emperador, s’acostà a la infanta i li digué si la seua majestat li manava que fes alguna cosa.

—Sí –va dir ella–: preneu abraçades meues, guardeu-ne per a vós, i doneu-ne una part a Tirant.

I Diafebus s’hi acostà i féu el que ella li havia manat.

Com que Tirant va saber que Diafebus havia anat al palau i havia parlat amb la infanta, tenia el més gran desig del món que ell arribara per poder tenir notícies de la seua senyora. Quan Diafebus entrà a la cambra, Tirant es llevà del llit i digué:

—Bon germà meu, quines notícies em porteu de la que és plena de virtuts i té la meua ànima captiva?

Diafebus, veient l’amor extrema de Tirant, l’abraçà de part de la seua senyora i li referí tota la conversa que havien mantingut. Tirant es quedà més content que si li hagueren donat un regne, i es recuperà tant que menjà bé i recobrà l’alegria desitjant que arribara el matí per poder-la anar a veure.

Vocabulari

[1] maçoneria: procediment de construcció.

[2] jaspi: pedra silícia de gra fi, opaca, que generalment forma vetes de diversos colors; és apreciada en joieria i com a material ornamental.

← pagina anterior

pàgina següent →

 

 

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a ‘Tirant lo Blanc’ en valencià modern (II). Mal d’amor.

  1. Retroenllaç: ‘Tirant lo Blanc’ en valencià modern (III). Guerra amb els turcs. | EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*//

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s