Bukowski en català. Quants conys vulguem.

ProstitutaPuta barata al costat del fem.

Aquesta és una fantasia de borratxera i fornicació. Dos paios beguts que parlen de buscar or i una meuca que s’hi suma passant-se’ls per entre les cames. Una història trista d’atur i llençols bruts on el suposat or aprofitaria per aconseguir les millors putes de Los Angeles. Per a Bukowski el més important és el sexe i l’alcohol. També hi és la literatura, clar, però en certa ocasió va dir que si no fora un borratxo ja s’hauria suïcidat. Ací el tenim en un dels seus típics relats breus:


bukowski 9Harry i Duke. La botella al mig, un hotel barat del centre de Los Angeles. Nit de dissabte en una de les ciutats més cruels del món. La cara de Harry era completament redona i estúpida amb només una punteta de nas eixint i uns ulls odiosos; en realitat, Harry resultava odiós quan el miraves, així que millor no el miraves. Duke era una mica més jove, bon oïdor, només un lleu somriure quan escoltava. Li agradava escoltar; la gent era el seu major espectacle i no calia pagar entrada. Harry estava parat i Duke era conserge. Els dos havien estat en presó i tornarien una altra vegada. Ho sabien. Era igual.

De la botella faltaven dos terços i hi havia llandes de cervesa buides pel sòl. Embolicaven cigarrets amb la tranquil·la calma dels qui han viscut vides dures i impossibles abans dels trenta-cinc i segueixen vius. Sabien que tot era un poal de merda, però es negaven a renunciar.

—Mira —va dir Harry, donant una calada al cigar—, et vaig escollir, amic. Sé que puc confiar en tu. Tu no t’espantaràs. Crec que el teu cotxe serveix. Anirem a mitges.

—Explica’m l’assumpte —va dir Duke.

—No vas a creure-ho.

—Explica-m’ho.

—Mira, hi ha or allí, tirat en el sòl. Or autèntic. Només cal anar i agafar-lo. Sé que sembla una bogeria, però està allí. Jo l’he vist.

—I quin és el problema?

—Bé, és un terreny de l’Exèrcit, d’artilleria. Bombardegen tot el dia i a voltes de nit, aquest és el problema. Cal tenir collons. Però l’or està allí. Pot ser que les bombes i els projectils l’hagen desenterrat, no sé. El que sí sé és que de nit no solen bombardejar.

—Anirem de nit.

—D’acord. I agafarem l’or i el traurem d’allí. Serem rics. Tindrem quants conys vulguem. Pensa-ho… quants conys vulguem.

—Sembla bona idea.

—Si tiren, ens fiquem en el primer forat de bomba. No van a apuntar allí una altra vegada. Si donen en el blanc, es donen per satisfets; si no, no van a dirigir el tir següent al mateix lloc.

—Sí, clar, natural.

Harry va servir més whisky.

—Però hi ha una altra pega.

—Sí?

—Allí hi ha serps. Per açò fan falta dos homes. Sé que eres bo amb el revòlver. Mentre jo arreplegue l’or, tu t’ocupes de les serps. Si apareixen, els voles el cap. Hi ha serps de cascavell. Crec que per açò eres l’indicat.

—Per què no? Clar!

Van seguir fumant i bevent, asseguts allí, pensant-se l’assumpte.

—Tindrem or —va dir Harry—. Tindrem dones.

—Saps —va dir Duke— potser les canonades desenterraren un cofre d’un tresor antic.

—Siga el que siga, la veritat és que allí hi ha or.

Van cavil·lar una estona més.

—I sí —va preguntar Duke— després de recollit l’or dispare contra tu?

—Bé, he de córrer aqueix risc.

—Et fies de mi?

—Jo no em fie de ningú.

Duke va obrir una altra cervesa, va beure un altre glop.

—Merda, ja no tens per què anar a treballar dilluns, veritat?

—Ja no.

—Jo ja em sent ric.

—Jo quasi també.

—Tot el que un necessita és una oportunitat —va dir Duke—, després et tracten com a un senyor.

—Sí.

—I on està aqueix lloc? —va preguntar Duke.

—Ja ho sabràs quan hi arribem.

—Anem a mitges?

—A mitges.

—No tens por que et liquide?

—Per què tornes amb açò, Duke? Podria matar-te jo a tu.

—Vaja, no se’m va ocórrer. Series capaç de matar un camarada?

—Som amics?

—Bé, sí, jo diria que sí, Harry.

—Hi haurà or i dones suficients per als dos. Serem rics tota la vida. S’acabarà la merda de llibertat vigilada. Es va acabar el llavar plats. Les putes de Beverly Hills caminaran darrere de nosaltres. No tindrem més preocupacions.

—Creus de bo de bo que podrem traure’l?

—Clar.

—De debò hi ha or allí?

—Fes-me cas, et dic que sí.

—D’acord.

Van beure i van fumar una estona més. Sense parlar. Pensaven els dos en el futur. Era una nit calorosa. Alguns dels inquilins tenien la porta oberta. Quasi tots tenien la seua botella de vi. Els homes estaven asseguts en samarreta, còmodes, pensatius, tristos. Alguns tenien fins i tot dones, no precisament dames, però sí capaces d’aguantar-los el vi.

—Serà millor que agafem una altra botella —va dir Duke— abans que tanquen.

—Jo no tinc un cèntim.

—Pague jo.

—Val.

Es van alçar, van eixir a la porta. Van girar a la dreta al fons del passadís, camí de la part de darrere. El celler estava al fons del carreró, a l’esquerra. A la part alta de les escales posteriors hi havia un tipus esparracat tombat a l’entrada.

—Vaja, si és el meu vell camarada Franky Cannon. L’ha agafada bona aquesta nit. El llevaré de l’entrada.

Harry el va agarrar pels peus i, arrossegant-lo, el va retirar d’allí. Després es va inclinar sobre ell.

—Creus que ja li hauran regirat les butxaques?

—No sé —va dir Duke—. Comprova-ho.

Duke va ficar revisar totes les butxaques de Franky. Va passar les mans per la camisa. Li va obrir els pantalons, va palpar-lo per la cintura. Només hi va trobar una caixa de llumins que deia:

APRENGA
A DIBUIXAR
A CASA
Milers de treballs
ben pagats l’esperen.

—Em sembla que algú va passar abans —va dir Harry.

Van baixar les escales posteriors fins al carreró.

—Estàs segur que hi ha or allí? —va preguntar Duke.

—Sent —va dir Harry—, és que vols prendre’m el pèl! Crees que estic boig?

—No.

—Doncs llavors no tornes a preguntar-m’ho!

Van entrar en el celler. Duke va demanar una botella de whisky i una caixa de cervesa de malta. Harry va robar una borsa de fruita seca. Duke va pagar el que havia demanat i van eixir. Quan van arribar al carreró va aparèixer una dona jove; bé, jove per a aquell barri, havia de tenir uns trenta, bona figura, però despentinada i farfallosa.

—Què porteu en aqueixa borsa?

—Mamelles de gat —va dir Duke.

Ella es va acostar a Duke i es va fregar contra la borsa.

—No vull beure vi. Teniu whisky ací?

—Clar, xiqueta, vine.

—Deixa’m veure la botella.

A Duke li va semblar bé. Era esvelta i portava el vestit cenyit, molt cenyit, i estava molt bona.

Va traure la botella.

—Val —va dir ella—, anem.

Van pujar pel carreró, ella al mig. Li donava amb el maluc a Harry en caminar. Harry la va agarrar i la va besar. Ella el va apartar bruscament.

—Deixa’m, fill de puta! —va cridar.

—Vas a desbaratar-ho tot, Harry! —va dir Duke—. Si tornes a fer açò, et done una hòstia.

—Tu què vas a donar!

—Torna a fer-ho i ho veuràs!

Van pujar el carreró i després l’escala i van obrir la porta. Ella va mirar Franky Cannon que seguia allí tirat, però no va dir res. Van seguir fins a l’habitació. La dona s’hi va asseure, creuant les cames. Unes cames molt boniques.

—Em dic Ginny —va dir.

Duke va servir els glops.

—Jo Duke. I ell Harry.

Ginny va somriure i va agafar el seu got.

—El fill de puta amb qui estava em tenia nua, em tancava la roba amb clau en l’armari. Vaig estar allí una setmana. Vaig esperar que es dormira, li vaig llevar la clau, vaig agafar aquest vestit i em vaig poder anar.

—Està bé el vestit.

—Molt bé.

—T’afavoreix molt.

—Gràcies. Digueu-me, xics, vosaltres què feu?

—Fer? —va preguntar Duke.

—Sí, vull dir, com us ho munteu?

—Som buscadors d’or —va dir Harry.

—Va, no em vingueu amb romanços.

—De debò —va dir Duke—, som buscadors d’or.

—I a més ja l’hem trobat. En una setmana serem rics —va dir Harry.

Després, Harry va haver d’anar a pixar. L’excusat quedava al final del passadís.  Quan se’n va anar Ginny va dir:

—Vull fotre primer amb tu, xato. Ell no m’agrada gran cosa.

—Val —va fer Duke.

Va servir tres glops més. Quan Harry va tornar, Duke li va dir:

—Fotrà primer amb mi.

—Qui ho va dir?

—Nosaltres —va dir Duke.

—Així és —va dir Ginny.

—Crec que hauríem d’incloure-la també a ella —va dir Duke.

—Primer anem a veure com fot —va dir Harry.

—Torne bojos els homes —va dir Ginny—. Els faig udolar. No hi ha un millor cony en tota Califòrnia!

—D’acord —va dir Duke— ara ho veurem.

—Primer un altre glop —va dir ella, buidant el got.

Duke li’l va servir.

—T’advertisc que jo també tinc un bon aparell, xiqueta, el més probable és que et partisca en dos.

—Com no li fiques els peus per la figa—va dir Harry.

Ginny es va limitar a somriure sense deixar de beure. Va acabar el got.

—Vinga —va dir a Duke—. Anem.

Ginny es va apropar al llit i es va llevar el vestit. Tenia bragues blaves i uns sostenidors d’un rosa clar subjecte arrere amb un imperdible. Duke va haver de llevar-li-lo.

—Va a quedar-se mirant? —li va preguntar.

—Si vol —va dir Duke—, què collons importa?

—Bé —va dir Ginny.

Es van ficar els dos en el llit. Va haver-hi uns minuts d’escalfament i prolegòmens mentre Harry observava. La manta estava en el sòl. Harry només podia veure moviment sota un llençol bastant brut. Després, Duke la va muntar, Harry veia el cul de Duke pujar i baixar sota el llençol.

Després Duke va dir:

—Oh, merda!

—Què passa? —va preguntar Ginny.

—Me n’he eixit! No deies que era el millor cony de Califòrnia?

—Jo la ficaré! Ni tan sols em vaig adonar que estaves dins!

—Doncs en algun lloc estava! —va dir Duke.

Després, el cul de Duke va tornar a pujar i baixar. Mai no vaig haver de contar-li a aqueix fill de puta el de l’or, va pensar Harry. Ara està per mig aquesta meuca. Poden aliar-se contra mi. Clar que si ell morira, ella es quedava amb mi, segur.

Llavors Ginny va llançar un gemec i va començar a parlar:

—Oh, estimat, estimat! Oh Déu, estimat, oh Déu meu!

Pur conte, va pensar Harry. Es va alçar i es va acostar a la finestra de darrere. L’hotel quedava molt prop del desviament de Vermont de l’autopista de Hollywood. Va mirar els fars i llums dels cotxes. Sempre el sorprenia que uns tingueren tanta pressa per anar en una direcció i uns altres per anar en una altra. Algú havia d’estar equivocat. O si no, no era tot més que un joc brut. Llavors va sentir la veu de Ginny:

—Ai que em córrec ja! Ai, Déu meu, que em córrec! Ai, Déu meu…!

Conte, va pensar, i després es va tornar per a mirar-la. Duke estava treballant fermament. Ginny tenia els ulls vidriosos mirava fixament al sostre, tenia la vista clavada en una bombeta sense pantalla que en penjava; aquells ulls vidriosos miraven fixament per sobre de l’orella esquerra de Duke…

Potser haja de pegar-li un tir en aqueix camp d’artilleria, va pensar Harry. Sobretot, si ella té un cony tan atapeït.

Or, tot aqueix or…

 

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Conte, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s