Otegi en llibertat. Expectatives en l’esquerra abertzale basca.

otegiArnaldo Otegi, ix hui de la presó de Logronyo.

El President del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va dir fa uns anys que “Otegi es un hombre de paz”. És clar per què va dir-ho. Tots els governs espanyols han tingut contacte amb ETA i el seu entorn; així José María Aznar parlava del “Movimiento Vasco de Liberación”. Tots això respon a l’intent de solucionar el conflicte, la dissolució d’ETA i la seua participació en política com va passar amb ETA-pm (político militar) amb Bandrés, que va incorporarse al PSE-PSOE. Pablo Iglesias (Podemos) ha dit que aquest excarcelamemt es “una buena noticia para la democracia” i considera que Otegi ha estat “un preso político”, de fet mai no ha comès delictes de sang però sí un segrest pel que ja va pagar fa anys. Fa anys va renunciar a la violència i ha estat un element imprescindible per a la pau enfrontant-se als enemics, d’una i altra banda,  dels seus objectius pacifistes.

Esperem que aviat, la banda terrorista entregue les armes i es dissolga com va passar am el GAL, i que siga la paraula la que resolga discrepàncies i no la violència d’un i altre costat. Que regne la pau i que el líder arbertzale – qui sap si futur Lehendakari –  siga un dels seus impulsors. A Navarra governa l’esquerra nacionalista basca. Per què no també al País Basc? L’alto el foc unilateral d’ETA és motiu per a l’esperança. Sols falta que demanen perdó i – com he dit abans – entreguen les armes i s’autodissolguen. Políticament serà l’ètic i guanyarien en recolzament popular. No més morts ni torturats. Otegi ja ha demanat perdó.

Acontinuació, un article que m’ha paregut interessant de Joan Tardà i David Fernàndez que fa uns dies visitaren Otegi a la presó de Logronyo on ha passar sis anys i mig per motius polítics al parer dels autors i d’altres.

Zapatero sobre Otegi i la pau.

La pau mai no es fa sola: hi ha els que la cerquen i l’habiliten. I n’hi ha que la torpedinen i sabotegen. I si Otegi, com a precursor, és indiscutiblement dels primers, l’immobilisme del búnquer de l’Estat ocupa el pòdium dels segons.

Murs enfora, quan l’1 de març el pres polític basc Arnaldo Otegi trepitgi novament el carrer, després de 2.370 dies i nits injustament empresonat, el País Basc ja no serà el mateix que la matinada del 13 d’octubre del 2009, quan va ser arbitràriament detingut. Perversa paradoxa espanyolista! Per comprometre’s amb la pau, l’Estat li va declarar la guerra, condemnant-lo per haver-se-la jugada —per la pau— quan més calia; és a dir, quan gairebé ningú no hi creia.

Aznar i el Movimiento Vasco de Liberación.

Murs endins, cal dir-ho avui encara i deu dies abans de la seva llibertat, el seu no va ser pas un judici sense proves, sinó un judici senzillament sense delictes. Pretendre fer les paus mai no hauria d’estar proscrit, però així és l’excepcionalitat jurídica, política i penal de la sentència del cas Bateragune —Estrasburg aviat s’hi haurà de pronunciar—. Un escàndol majúscul (un altre!) a redós de la matussera doctrina expansiva -sovint embogida- del “tot és ETA”, precuinada per Baltasar Garzón i corejada aleshores per tants.

Otegi demana perdó a les víctimes d’ETA en un llibre que va escriure a la presó de Logronyo.

Malgrat tot, però, contra tots els esculls, aquella aposta unilateral i irreversible per la pau —coratge polític, determinació ètica i constància perseverant— és la que ha permès d’obrir un nou temps polític i social -encara inacabat, encara irresolt, encara pendent- després de dècades de dolors irreparables i sofriments acumulats, com a conseqüència de totes les violències -totes- patides al País Basc. Contra el túnel del temps, contra els retroinquisidors, contra els que s’ancoren en un passat que ja no tornarà, el present i el futur de la societat basca ja ve marcat —avui, ara, aquí— per aquella inequívoca voluntat esbossada el 2009: la de construir una solució democràtica i pacífica, una sortida dialogada i duradora i una resolució justa i digna, basada en la memòria, la reconciliació i un futur diferent, lliure de violències, per a les noves generacions.

joan_tardadavid-fernandez 9

Joan Tardà (ERC) i David Fernàndez (CUP) s’entrevistaren amb Arnaldo Otegui dies abans de la seua sortida.

Tornant de la visita a Logronyo que durant anys ens han prohibit, érem renovadament conscients que el canvi profund no ha caigut del cel ni l’ha fet possible cap dels successius governs espanyols. La pau mai no es fa sola: hi ha els que la cerquen i l’habiliten. I n’hi ha que la torpedinen i sabotegen. I si Otegi, com a precursor, és indiscutiblement dels primers, l’immobilisme del búnquer de l’Estat ocupa el pòdium dels segons. Obsedits com estan, ara, per inhabilitar-lo fins al 2021, caldria parafrasejar Benedetti: qui pacifiqui alguns pacificadors bon pacificador serà.

A la presó, de sempre, només hi ha pobres i dissidents. I potser per això, a casa nostra i arreu -de Pepe Mujica a Noam Chomsky, de Pérez Esquivel a Angela Davis– tants se senten tan propers i solidaris amb Arnaldo Otegi i han pres part en la iniciativa internacional Free Otegi, free them all.

Iñaki Gabilondo sobre Otegi.

L’1 de març, amb sis anys i mig de retard, recuperarà finalment la llibertat que l’Estat va decidir prendre-li. Però com dèiem aquest diumenge, quan la dignitat s’escolava enmig del gruix del vidre i una comunicació intervinguda, ens veiem de seguida al carrer que t’espera. On tens doble cita amb la llibertat: la teva pròpia, tan merescuda. I la dels nostres respectius pobles, per poder decidir en pau i lliurement el nostre futur. Gràcies, Arnaldo, mila esker. Fins de seguida.

Font: Ara. I demà, la llibertat. Joan Tardà (ERC) i David Fernàndez (CUP).

El ministre de l’Interior reconeix que a Espanya es tortura d’acord amb les sentencies judicials i les quantifica.

 

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Política, Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s