La valquíria, el sexe, l’amor i la mort.

ultimo-tango-a-parigi-604482l

Desesperació.

Ya no la quiero, es cierto, pero cuánto la quise.
Es tan corto el amor, y es tan largo el olvido.
Neruda

La valquíria, el sexe, l’amor i la mort.

La seua dona s’havia llevat la vida.
Ell se sentia culpable perquè ja no l’estimava;
potser algun dia la va voler, tal volta la va amar,
però ja no sabia res més que passar dels cinquanta
marca i talla la vida en dos
i la segona no és millor que la primera.

Va pensar imitar la seu dona.
Va anar al riu, símbol de la vida i la mort.
Va veure-hi un grup de noies amb faldilla escocesa,
però el seu organisme no va fixar-s’hi ni reaccionar.
El seu penis estava tan pansit com sempre.
Per fi va enfosquir i ja no creuava ningú el pont.
Quan es disposava a llançar-se a les aigües
una veu femenina de jove immaculada
li va preguntar:

«Perdone, senyor. Sap vostè on és el carrer de l’Esperança?»

ella 19736_ultimo-tango-paris

Ella, la joventut, potser l’amor.

Ell se la va mirar de dalt abaix amb la creença que ja la coneixia.
Sí, collons, que sí. Era la joveneta dels seus somnis.
Pareixia la seua dona morta però amb 30 anys menys.
Potser tot fora un deliri de suïcida que ja s’havia suïcidat.
Tal vegada era al cel, un cel sense més déus i àngels
que noies com aquesta, noies plenes de vida i d’encant.

«Perdone, senyor, que no m’ha sentit? Que no parla la meua llengua?»

«Sí, xicona, perdona, és que estic més dormit que despert,
fa molt que no puc dormir, però avui per fi ho podré fer.
Si vols, t’hi acompanye. No és lluny; jo visc allí.»

I la noia va acompanyar-lo. Ella tractava de conversar,
però ell semblava que fos en un somni, un somni estrany.
Estava fent el mateix camí que féu dècades abans.
Aleshores, la joveneta era la seua dona, que estava radiant.
Feia uns dies la va trobar en la banyera vermella de sang.
S’havia obert les venes de les monyiques i les del coll.
Mai no havia vista tanta sang, litres de sang, i va pensar…

«Senyor, li féu la xica, que no se n’adona? Està plovent a bots i barrals.»

Ni se n’havia adonat de tan capbussat en els seus pensaments com estava.

«Vaja, senyor, no trobe les claus, podria quedar-me amb vostè
fins que escampe i puga tornar amb mos pares?»

A l’home tot li tenia igual i era agradable veure-la. Li sonava la cara.
Li recordava la seua dona amb trenta anys més. Semblava un somni.

«Si, xiqueta, sí, clar que sí i també pots dutxar-te i canviar-te.
Tinc per ací roba d’ella com nova. La pobra no fa gaire que morí.»

I així va ser. Entrà en el bany i deixà la porta mig oberta.
Ell la podia veure perfectament. Ara la falda, després la brusa.
Feia goig de veure-la. Tota la roba interior…
Ell començava a excitar-se mentre l’aigua acaronava el seu sexe rosat
i els pits jovenívols van endurir-se, sobretot, els mugrons…
Tancà l’aigua i s’assecà cada tros de la seua pell.
Ella sabia que la mirava, però volia donar-li eixe plaer i encara més.
Va eixir i es dirigí a ell nua.

El-último-tango-en-París follant

Fent l’amor.

«Anem al llit, Robert? Sí Robert, sé qui ets. Sóc ací perquè m’has cridat.
Qui em veu ja no torna a respirar l’aire la terra. Sóc la teua valquíria.
Vine, que l’aigua del riu està molt freda, gelada, i el teu camí seria dolorós.
Farem l’amor fins que et quedes adormit i ja mai més no et despertaràs.»

Robert no sabia si somniava o delirava.
Tenia trenta anys menys i estava fent l’amor
amb la seua estimada dona; sí que l’havia estimada,
ara se’n recordava.

«Joana, amor meu, pensava que no et tornaria a veure,
per això m’acomiadí de tu en el lúgubre cementiri.»

«Ja veus, Robert, l’amor pot ser més fort que la vida i la mort.»

Van besar-se com la primera vegada fins que l’home va adormir-se.
Solament hi havia la valquíria, alegre perquè l’havia ajudat,
al costat de Robert que va deixar aquest món amb cara de felicitat.

ultimo tango enParis14 mort

Contemplant la mort cara a cara.

[Una valquíria és un ser mitològic femení que arreplega els homes morts en combat amb honor per portar-los al Valhalla, el paradís nòrdic o mansió dels morts. Sol aparèixer-se al guerrer que va a morir per anunciar-li la seua mort.]

Regí

Last Tango in Paris. Zaz. Gato Barbieri.

El darrer tango a París.

Escena de la MANTEGA I SEXE ANAL.

Vés a agafar la mantega. Ja et parle jo dels secrets familiars. Et vaig a parlar de la família. Aquesta santa institució ideada per a inculcar la virtut entre els salvatges. Santa Família. Els nens són torturats fins que menteixen per primera vegada. On es dobleguen amb la repressió. On la llibertat és assassinada. La llibertat és assassinada mitjançant l’egoisme. Tu, puta Tu, puta família! Oh, Déu Jesús! Oh, tu!”  (El protagonista té un ORGASME).

Escena final: LA MORT.

Ell: I ara que t’he trobat i t’estime, vull saber com et dius.
Ella: Jeanne. (li dispara a boca de canó amb la pistola de son pare, que és militar).
Ell: (agonitzant) Els nostres fills… Els nostres fillsEls nostres fills se’n recordaran... (cau mort en terra).
Ella: (fora de si). No sé qui és. Em va seguir pel carrer. Va intentar violar-me. És un boig. No sé com es diu. No sé el seu nom. No sé qui és. Va intentar violar-me. No ho sé. No el conec. No sé qui és. És un boig. No sé com es diu

[Com en el cas de Lohengrin de Wagner, ell i fa la pregunta prohibida perquè vol saber el seu nom, els seus orígens, i es trenca la relació que ni que siga havia estat consumada. Ella, Elsa, mor, mentre ell, Lohengrin, marxa per sempre més.]

 

Las cosas que mueren jamás resucitan,
las cosas que mueren no tornan jamás.
¡Se quiebran los vasos y el vidrio que queda
es polvo por siempre y por siempre será!

Alfonsina Storni


20 poemas de amor y una canción desesperada

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.

Escribir, por ejemplo: «La noche está estrellada,
y tiritan, azules, los astros, a lo lejos.»

El viento de la noche gira en el cielo y canta.

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Yo la quise, y a veces ella también me quiso.

En las noches como ésta la tuve entre mis brazos.
La besé tantas veces bajo el cielo infinito.

Ella me quiso, a veces yo también la quería.
Cómo no haber amado sus grandes ojos fijos.

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Pensar que no la tengo. Sentir que la he perdido.

Oír la noche inmensa, más inmensa sin ella.
Y el verso cae al alma como al pasto el rocío.

Qué importa que mi amor no pudiera guardarla.
La noche está estrellada y ella no está conmigo.

Eso es todo. A lo lejos alguien canta. A lo lejos.
Mi alma no se contenta con haberla perdido.

Como para acercarla mi mirada la busca.
Mi corazón la busca, y ella no está conmigo.

La misma noche que hace blanquear los mismos árboles.
Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos.

Ya no la quiero, es cierto, pero cuánto la quise.
Mi voz buscaba el viento para tocar su oído.

De otro. Será de otro. Como antes de mis besos.
Su voz, su cuerpo claro. Sus ojos infinitos.

Ya no la quiero, es cierto, pero tal vez la quiero.
Es tan corto el amor, y es tan largo el olvido.

Porque en noches como ésta la tuve entre mis brazos,
Mi alma no se contenta con haberla perdido.

Aunque éste sea el último dolor que ella me causa,
y éstos sean los últimos versos que yo le escribo.

Pablo Neruda.

cielo estrellado

 Amor per mort és anul.lats.

Quan jo d’aquest món seré eixit

tot lo meu mal serà vós no veer.

A. March

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cinema, Poema, Relat per adults, Uncategorized, Vivències i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s