La catalanitat de Colom i del descobriment d’Amèrica.

  colom 999 Cristóbal ColónCristoforo Colombo o Cristòfor Colom ?

Ens ha repetir ad nauseam que Colón, un marí genovès, partint del port de Palos de la Frontera, va descobrir Amèrica el 12 d’octubre de 1492 i que es va tractar d’una empresa totalment castellana. Aquesta és la versió oficial de la historiografia espanyola. La història, però, pot ser falsificada segons els interessos de l’Estat. Aquest sembla ser el cas, ja que no sols estudiosos catalans – que podrien estar moguts pel nacionalisme – sinó de diferents països demostren que la versió oficial és falsa, i ho demostren. Per començar no és el castellanitzat Cristóbal Colón, ni el genovès Cristoforo Colombo sinó el català Cristòfor Colom.

ulloa_luisL’any 1927 l’historiador Luis Ulloa, va revolucionar el món sencer quan a París va demostrar la falsedat de la tesi genovesa i va demostrar la catalanitat de Colom i la seva vinculació familiar amb Barcelona. [(Lima, 1869 Barcelona, 1936) Historiador peruà. Investigador especialitzat en els grans temes del Descobriment d’Amèrica i en la figura de Cristòfor Colom, va desplegar bona part de la seva activitat intel·lectual a Europa i va defensar la teoria de l’origen català del descobridor.]

Després de la Guerra Civil espanyola, tot va tornar a l’oblit. Des de llavors, la polèmica ha continuat embolicant la seva figura. Avui en dia, amb el coneixement recuperat de tot l’investigat abans de la Guerra Civil, tenim al nostre abast estudis d’una banda, des de fa més d’un segle, i per un altre de nous que segueixen avançant.

Així va ocórrer per exemple amb l’última aportació del Cercle Català d’Història el passat mes de juliol durant el Congrés Internacional d’Americanistes de Viena (Àustria), on es va demostrar com van ser les institucions catalanes i la corona catalanoaragonesa van ser les que jurídicament es van ocupar de la preparació i consecució del viatge més important de la humanitat: el descobriment d’Amèrica.

La catalanitat de Colom.

Les aclaparadores proves no només mostren la catalanitat del descobridor d’Amèrica, vinculat a la família Colom, noble de Barcelona, ​​sinó també de l’empresa de descobriment. La ciència històrica hauria de fer un esforç per reemprendre de nou la investigació del vincle que uneix Barcelona i Catalunya amb el descobriment d’Amèrica.

Una investigadora del Cercle Català d’Història, Eva Sans, ha aconseguit la prova que demostra que la vila reial de Pals, al segle XV ja disposava d’un important port comercial. Un avanç que abona en la controvèrsia amb els defensors de les teories sobre la catalanitat de Cristòfor Colom i que mantenen que en el primer dels seus viatges, el descobridor va partir de la vila empordanesa en lloc de Palos de la Frontera, a Andalusia, com així insisteix en citar la història oficial. Un document obtingut a l’arxiu de la Corona d’Aragó certifica que en 1406 a Pals es realitzaven transaccions navilieres.

fernando ii el catolicoFerran el Catòlic i la seua relació amb l’aventura americana.

La troballa de la documentació dóna més consistència a la feina d’altres historiadors que, com Jordi Bilbeny, Català i Roca o Teresa Baquer, ja van publicar en el seu moment textos reveladors sobre el qual en realitat es va anomenar Joan-Cristòfor Colom i Bertran, un noble català que va dur a terme l’aventura en nom del rei Ferran el Catòlic i de la Corona d’Aragó, amb la nau i les dues caravel·les que van salpar des del port de Pals. En el cas de Bilbeny, va llançar la seva teoria sobre el port empordanès per primera vegada el 1990.

L’últim descobriment d’Eva Sans, un segell sigil·logràfic de la Cort del Castell de Pals trobat en els arxius de la Corona d’Aragó a Barcelona, ​​mostra un escut amb tres barres i aporta valuoses informacions. Es tracta, segons el Cercle Català d’Història d’un escut rodó de 40 mm imprès en paper i cera vermella que acompanya un albarà en lletra manuscrita on es llegeix “atorgat a Joan Abril, alcalde de Pals, a N’Antoni Vinyals, patró de llagut, de Palamós, per haver carregat al port de Pals una saca de farina per descarregar a Barcelona” un document datat al castell de Pals, a 29 juliol 1406 sigillo curie nostre munitum.

Per Sans, “que feia molt temps que seguia la pista d’aquesta prova”, a localitzar-la va pensar que “si Pals disposava d’una cort Reial amb tota la capacitat jurídica de la naturalesa de les viles reials” amb notaris, procuradors, representants a corts , batlle de SACH (el principal ordre senyorial de l’època) on era tota la documentació? En el passat, explica la investigadora “tot es registrava i documentava”, com avui en dia, de manera que la desaparició massiva de la documentació relativa al port de Pals “com la duana, la taula d’enrolament, la taula de canvi, els contractes d’assegurances de vaixells i mercaderies” es va convertir en el principal interrogant de la investigació: Per què està desapareguda el 85% de la informació relativa a l’àmbit marítim català, comerç, ports de la costa i tot el que té relació amb això des abans del segle XVIII i XIX?”.

colonCristòfor Colom, el descobridor tal volta català segons alguns investigadors.

Tot i que ja es coneixia l’existència del port de Pals durant els segles XVII i XVIII i existien notícies de la seva existència al segle XIII, no va ser fins a la troballa d’Eva Sans que es va poder garantir que aquest port estava actiu i operatiu el mateix segle que el descobridor Cristòfor Colom va salpar cap al Nou Món, el que avalaria que la vila empordanesa hauria estat port de partida de les tres caravel·les.

Eva Sans ja va documentar en el seu moment que el segon viatge de Colom, amb tots els catalans dels que parla la història oficial (Bernat Boïl, primer vicari de les Índies, el capità militar Pere Margarit del Castell d’Empordà, entre d’altres) es va dur a terme des del port de Barcelona. En realitat, manté que “hi ha un gran desconeixement sobre la marina catalana” i demostra que al segle XIV els catalans arribaven regularment al canal de la Mànega i al Mar del Nord d’una banda i al Senegal per un altre, un segle abans que els portuguesos.

“Colom no s’amagava, l’han amagat” sosté Sans en línia amb la teoria sobre la manipulació de la història que ha imposat durant anys un determinat sector d’historiadors adeptes a altres règims polítics, com ve a demostrar l’investigador d’Arenys de Mar, Jordi Bilbeny, que aporta més dades com la presència dels germans Pinzón a la vila marinera de l’Empordà. Sobre la insistent activitat censora i falsificadora que, segons ell “encara està vigent” li sorprèn que, vint anys després d’haver iniciat les seves investigacions encara “hi hagi gent que confongui la ignorància amb tot allò que es pot conèixer”.

Diversos investigadors estrangers mantenen la catalanitat de Colom.

LluisUlloa1927L’historiador peruà Luis Ulloa Cisneros va ser el primer a defensar la catalanitat de Colom. El 1927, en una conferència a la Société d’Americanistes de París, Ulloa va sostenir que l’almirall va néixer i es va criar a Catalunya; les seves investigacions queden reflectides en Christophe Colomb catalan: la vraie Genèse de la descouverte de l’Amérique. Des d’aleshores ençà, qui ha reivindicat l’origen català de Colom ha despertat en molts hilaritat i crítiques.

En les últimes setmanes han aparegut dos nous llibres d’autors dels EUA que aprofundeixen en aquesta tesi: The DNA of the Writings of Columbus (Ed. Port), d’Estelle Irizarry, professora emèrita de Literatura Hispànica de la Universitat de Georgetown, i Colom. 500 anys enganyats. Per què s’amaga l’origen català del descobridor d’Amèrica (Cossetània Edicions), de l’historiador Charles J. Merrill.

“L’obra de Merrill és un bàlsam per a la teoria catalana de Colom ja que algunes obres que han aparegut en els últims anys ens han perjudicat pel seu poc rigor i frivolitat”, va destacar ahir Francesc Albadarner, president del Centre d’Estudis Colombins, en la presentació de l’edició catalana del llibre, un any després de la publicació de la seva versió anglesa als Estats Units. Merrill, expert en literatura medieval catalana, ha recopilat durant els últims 20 anys informació per presentar ordenadament totes les teories sobre l’origen del descobridor d’Amèrica i arribar a la conclusió que era català. Desgrana arguments per demostrar per què l’almirall va ocultar el seu origen.

colomCom Ulloa considera que el navegant pertanyia a la família Colom de Barcelona que havia lluitat contra Joan II, pare de Ferran el Catòlic, en la guerra de 1462-72, per Merrill aquest és motiu més que suficient perquè “deixés poquíssimes proves sobre els seus orígens familiars” si volia emprendre la seva conquesta del Nou Món. I més arguments relatats en el llibre: els Reis Catòlics van excloure als habitants no castellans dels beneficis que generava el comerç amb les Índies. “Fernando havia viscut la rebel·lió dels catalans contra el poder de la seva família i els considerava obstinats i maliciosos”. Merrill apunta que Fernando donava per fet que “si els catalans sabien que el descobridor d’aquests territoris era un català tindrien grans temptacions de rebel·lar una vegada més”.

L’almirall es referia als Reis Catòlics com “els meus senyors naturals” i Merrill entén que si hagués estat genovès, com sosté la història oficial, es limitaria a parlar de “els meus senyors”. També és sabut que va posar el nom de Montserrat a una illa caribenya i que un dels seus fills, Diego, sentia una profunda devoció per Montserrat.

També des dels Estats Units, la lingüista Estelle Irizarry, després d’analitzar diaris i cartes manuscrites del navegant, conclou que Colom era catalanoparlant i que va aprendre abans el català que el castellà. Per Irizarry una de les claus és la puntuació i l’ús de la vírgula que no es feia servir a Castella però sí en els territoris de parla catalana de la Corona d’Aragó.

Entrevista al filòleg, historiador i investigador Jordi Bilbeny:

bilbeny oi9Jordi Bilbeny: Cristòfor Colom va ser ambaixador de la Generalitat, residia a Barcelona i va participar en la guerra civil catalana.

L’escriptor i investigador Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) presenta a Sant Pol de Mar el seu últim llibre: El dit d’en Colom: Catalunya, l’Imperi i la primera colonització americana (1492-1520), abonant més si cap en la teoria sobre la catalanitat de Cristòfor Colom. Una teoria que darrerament se sosté amb l’aparició d’altres tesis paral·leles a càrrec de prestigiosos investigadors nord-americans.

Blanc de nombroses crítiques, Bilbeny no deixa ningú indiferent i no desisteix en la seva obstinació, després de dues dècades d’investigació, a demostrar l’acció censora espanyola i la manipulació històrica sobre la figura del descobridor. En el nou volum compila diversos estudis dels quals destaca les indagacions sobre la casa barcelonina del príncep Joan-Cristòfol Colom, la seva relació amb el “rei dels catalans, Carles I” i sobre l’Amèrica de parla catalana.

Quin és l’objectiu amb El dit d’en Colom?

Donar a conèixer una compilació d’articles ja publicats sobre la figura de Colom i els primers temps de la colonització d’Amèrica. No està pensat, com per exemple en “Colom, príncep de Catalunya” donar més profunditat a la figura del descobridor.

El llibre obre amb la casa barcelonina de Colom. Com arriba a aquesta conclusió?

A través d’uns arxius dels fons notarials de l’època demostro que els Colom era una de les grans famílies de la Barcelona del segle XV. Entre els seus membres es compten banquers, polítics, militars, humanistes, bisbes … Una saga molt desenvolupada que lidera la guerra civil de Catalunya (1462-1472) al costat dels reis i que obté honors exclusius com ara ser portadors dels fèretres reals. Eren personatges d’una gran rellevància social.

Un pas més per garantir que Cristòfor Colom era català?

Ja gairebé ningú dubta que Colom fos català. Han sortit més investigacions, com el llibre de Charles Merrill, el documental de Discovery Channel i més recentment la tesi de la investigadora nord-americana, Estelle Irizari, que defensa que Colom parlava en català. Com més aprofundim en aquesta teoria més es consolida. Fins i tot vam provar que Amèrica es va organitzar políticament amb la filosofia catalana a través de la figura del virrei, un càrrec militar que a Castella mai no va existir. El virregnat era habitual a Navarra, Aragó, Sicília, Nàpols, València, Mallorca, Amèrica i Catalunya.

Per què a Cristòfor Colom li diu Joan Colom?

He localitzat molta documentació, set o vuit referències que es refereixen a Cristòfor Colom com a Joan Colom Bertran i fins i tot com Juan Pedro Colom. A Portugal en diuen Joao Colomo i ell mateix signa amb una jota entrellaçada amb una essa, el que es tradueix com Joannes. En els seus diaris detalla que va viatjar a Groenlàndia i la documentació d’aquell viatge el cita com a  Joannes. També és simptomàtic que l’illa de Cuba la bategés illa Joana i igual que la seva néta. En el llibre desgrano les meves primeres indagacions sobre qui podria ser Cristòfor Colom.

També parla de Colom com a ambaixador de la Generalitat.

De Joan Colom de Barcelona va destacar que posseeix títols molt similars als de virrei i almirall que posseeix Cristòfor Colom. És vicealmirall i almirall a les ordres de Bernat d’Anjou durant la guerra i ambaixador de la Generalitat. Els personatges amb els quals es mou durant la guerra civil també estan citats a Portugal. Parlo dels Yáñez, Silva, Azambuja o els Díaz, que van participar activament en la guerra civil catalana.

On situa la residència de Cristòfor Colom?

En un cens de 1398 ja està documentada una casa palatina a nom de Guillem Colom, a l’actual carrer Mirallers, cantonada amb Banys Vells, al barri de la Ribera, just darrere l’església de Santa Maria del Mar, on en aquella època es s’ubicava la Seca, la Llotja o la Duana, a la zona de mercantil mariner. En 1460, en època de revolucions, el palau consta a nom de Joan Colom i quan aquest mor passa al seu fill Jaume (Diego en castellà). És curiós que malgrat el gran nombre de documents que demostren que els fills del descobridor pledegen judicialment per la casa, el testament que s’ha difós no fa cap referència. Fins i tot està documentat que el rei Carles, en una de les seves visites a la ciutat sobre el 1519 i 1520 exerceix de mediador en el conflicte. En l’actualitat, de la casa només es conserven les cavallerisses.

¿El naixement del descobridor va tenir lloc a …?

Molts cronistes coincideixen que el naixement de Colom es va produir en una Ribera: a la ribera del Po, la de Gènova, la de Cucurio i fins i tot a la riba del Guadalquivir. En paral·lel, altres cronistes situen la seva casa natal al barri de Santa Maria de Sevilla, on al llarg de la història ha quedat demostrat que Colom mai nova tenir una casa. En el llibre explico que l’únic lloc coincident entre un barri de Santa Maria i la Ribera és Barcelona, ​​on també hi ha una casa Colom molt documentada. Era una gran família, amb mitja dotzena de germans, com Lluís Colom, un capità que participa en la guerra catalana del s.XV i un germà gran eclesiàstic que es deia Jaume (Diego) com l’hereu del descobridor.

¿També versa sobre la data del seu naixement?

Segons les dades que tenim del Cristoforo Colombo italià es tracta d’un senyor que neix al 1451. Una dada que no coincideix amb la vida del Cristòfol Colom que tenim documentat a Barcelona, ​​que va néixer el 1414 i que totes les cròniques, després del descobriment d’Amèrica descriuen com una persona venerable i anciana, un senador romà com va definir Fra Bartolomé de les Cases. També hi ha cròniques que el situen en 1477 a Portugal i el descriuen com un home gran, el que no coincideix amb la versió genovesa i jove del personatge. És molt improbable que als 50 anys, edat en què diuen que va morir, patís artrosi i gota molt desenvolupades, unes malalties molt cronificades. L’últim viatge, Colom ja ho pas en llitera i quan arriba a Barcelona queda postrat al llit durant dos anys abans de morir. Ens trobem llavors davant d’un ancià barceloní, de la família Colom, anomenat Joan, que va néixer abans de 1416.

Era Colom un esclavista genocida que va sotmetre els indígenes americans?

És una imatge que no té res a veure amb la realitat, al contrari. Colom penjava i castigava als seus soldats si tocaven una sola ploma d’un indi. Hi consten cartes cap a la corona en la qual alguns personatges es queixen de l’actitud de Colom, que els impedeix fer-se rics a costa dels indígenes. Se sap que els impedia tenir esclaus, els obligava a construir les seves pròpies cases i a laborar seves pròpies terres. Era tan estricte que fins i tot emet una sèrie d’ordres que el rei li demana pacificar. En el llibre explico la cara humanista de Colom, molt diferent de la imatge que s’ha volgut donar. És curiós que aquesta imatge cruel s’hagi difós a mesura que demostràvem que era de procedència catalana.

Què insinua?

Que la historiografia espanyola ha fet un gran canvi. Ha passat del Colom, aquell encantador genovès que va arribar amb el seu fillet al convent de Pals de Moguer, a parlar d’ell com un tirà, dèspota i assassí que maltractava als seus i matava als indis. És curiós com canvia la realitat mental hispànica després que a Catalunya avancem en la figura del descobridor.

¿Fins i tot en la navegació era català?

És un altre detall que demostra la tesi catalana de Colom. La correspondència de llegües amb milles era diferent segons la procedència del navegant. Colom utilitza la correspondència catalana d’una llegua a quatre milles. Ja en el segle XIX van assegurar que la llegua usada per Colom no existia i que una hora lluny de Castella era de tres milles. Si aprofundim en els estudis nàutics dels segles XV veiem que s’unifica la mesura i desapareix la de quatre milles, la qual fins llavors utilitzaven a Catalunya. Per tant ni ell ni els seus marins podien ser castellans ja que el mesurament nàutic usat era el català de l’època.

¿Arriba a tenir relació amb Arenys de Munt, al Maresme?

Uns nois d’Arenys de Munt un bon dia van editar la Llegenda de la Mare de Déu del Bon Retorn  i expliquen que els marins abans de marxar a Amèrica s’encomanaven a la verge per tenir un bon viatge, la imatge estava a la masia de Can Sala de Dalt. Joan Amades ja parla de la verge de Can Sala de Dalt que Cristòfor Colom portava a la nau Santa Maria.

També desmitifica l’imperi espanyol.

En els últims capítols del llibre “Carles I rei dels catalans, senyor de les Índies” desmentisc que el rei estigués a Catalunya d’una forma circumstancial com s’ha volgut transmetre. En realitat l’imperi espanyol de Carles I era l’imperi català més Castella, però els llibres han adulterat la història. Carles I cada vegada que arriba a la península concentra el seu poder a Saragossa i Barcelona, ​​ciutats des d’on es planifica la nova estructura imperial americana. A Barcelona arriben les naus, a Molins de Rei els tresors d’Hernán Cortés i la volta al món de Magallanes es gesta a Barcelona. A partir d’aquí relaciono a Carles I amb Catalunya i les Índies.

Inclou anècdotes lingüístiques?

És cert. Parlo del “seseo” de tots els americans. ¿Com entendre que a Castella i a Andalusia no se “seseaba” al segle XV? ¿I com pot ser que tots els americans “sesean” encara en l’actualitat? Alguns dels més prestigiosos lingüistes admeten que en aquella època, a Espanya només es “seseaba” a València i a Catalunya. Per això els primers fonaments lingüístics a Amèrica eren catalans. Una anècdota més.

¿I el seu pròxim treball?

Estic investigant sobre els fets al segle XVI, desentranyar tot el que s’ha esborrat premeditadament del Renaixement català i que a Castella va ser tangencial. Pel que fa a Colom tinc previstos quatre o cinc llibres més, alguns amb més de 500 pàgines, amb una visió definitiva. De la seva família vaig deduir que el seu nét va deixar de tenir descendència directa però hi ha més ramificacions. A finals del s.XVI van ser almiralls d’Aragó i de les Índies, governadors generals de València.

¿I el seu desig?

El meu deure no és fer un treball genealògic sinó demostrar que la família Colom catalana era important com per vincular-se amb la reialesa de Catalunya, Portugal i Castella. És impossible que un plebeu, pastor i analfabet genovès acabi vinculat amb les grans famílies de l’època. ¿I si va succeir així, per què ningú dóna detalls ?

Font: La Vanguardia i Institut de Nova Història.

EMILI CASADEMONT I COMAS.

EMILI CASADEMONT I COMAS.Fou la matinada del 3 d’agost del 1492, quan Cristòfor Colom salpà de l’antic port empordanès de Pals, després que, el dia abans, els mariners que l’almirall havia reclutat embarquessin a la Pinta, la Niña i la Santa María. Per aquest motiu, i per segon any consecutiu, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Pals, el Cercle Català d’Història i l’empresa Xecna, aquest cap de setmana, que coincideix amb la Festa Major de la vila palsenca, homenatgen Colom i la Marina Catalana, alhora que recreen, al carrer i a la platja, la històrica sortida del famós navegant cap al Nou Món.

I és que ja es pot donar com a segur que Cristòfor Colom no inicià pas l’aventura del descobriment d’Amèrica des del port andalús de Palos de Moguer (Huelva), malgrat el que diu la versió oficial espanyola. Així, per exemple, un insigne investigador veneçolà, Rafael Marrón González, a l’important diari Correo del Caroní, de Ciudad Guayana, fa un parell d’anys afirmava el següent: “En el año 1492, Palos de Moguer no existía. Existía Palos y existía Moguer. Palos jamás ha sido un pueblo amurallado. Si traducimos el nombre de Palos al catalán, nos encontramos con Pals, que, en 1492, no sólo tenía puerto, sinó también astilleros y, en aquel entonces, era la mayor potencia marítima de Occidente, que imponía sus leyes en todo el Mediterráneo a través de sus consulados.” I són moltíssims els investigadors de prestigi que opinen igual que Marrón. A més, hi ha una obra pictòrica molt clara de Dalí sobre el tema.

Per la seva banda, el francès Jacme A. Cornet assenyala, en el seu llibre Cristòfor Colom, el corsari (Pagès editors), que dues de les tres caravel·les duien altres noms: la Niña, el de Santa Clara, i la Santa Maria, que més que una caravel·la era una nau (la nau on viatjava Colom), el de Marigalante. En un document antic, per cert, la Niña, caravel·la propietat dels germans Eanes Pinson, uns portuguesos establerts des de feia temps a l’Empordà, hi apareix això: “(É) a bordo de la Niña, que ha por nombre Santa ClaraÉ”, cosa que evidencia que, aquest últim, era el seu nom autèntic. I pel que respecta a la Marigalante, Luis Higuera Soldevilla, indica, en un article publicat el 28 d’octubre del 2004 a la Revista Naval, editada al Ferrol, que “La nao Santa María, llamada antes Marigalante o María Galante, era propiedad de Juan de la Cosa, natural de Santoña (Santander), que se dedicaba con ella al comercio marítimo. La Marigalante fue construída en algún puerto del Cantábrico. O, según determinadas versiones, en alguno de Galicia, razón por la que muchos la llamaban la Gallega. De la Cosa, tras ceder esta embarcación a Colón, junto con la Pinta, la denominó simplemente la Nao”. En canvi, segons consta en diversos documents de l’època, els mariners que participaren en la primera anada al Nou Món sempre donaren a l’embarcació el nom de Marigalant (cosa d’allò més lògica, atès que, en la seva majoria, eren catalans), malgrat que Cristòfor Colom, abans d’emprendre aquella aventura, la volgué rebatejar, sense èxit, anomenant-la Santa María.

La Marigalant, el 25 de desembre del 1492, es perdé. La nau capitana embarrancà en els sorrals de la costa d’Haití -i d’això, encara en parlen molts haitians-, on naufragà i s’abandonà. Les seves fustes, però, s’utilitzaren per construir un fortí que s’anomenà Natividad, lloc on Colom, que hagué de retornar a Espanya a bord de la Pinta, deixà una quarantena d’homes, els quals foren vilment assassinats. I, en record i homenatge a la difunta embarcació, l’almirall, en el segon viatge que realitzà a Amèrica, donà el nom de Marigalante (i no pas el de Santa María) a una de les petites illes de les Antilles, nom que, posteriorment, seria substituït per un altre, cosa que també passaria amb els noms i cognoms –catalans i portuguesos– que figuraven a les llistes dels mariners de les tres caravel·les.

Aquesta és la història real de la nau Marigalante / Marigalant, que la història oficial anomena Santa María. Una història oficial que converteix una gesta catalana en una gesta castellana, tot afirmant, a més, que l’almirall es deia Cristóbal Colón i que era originari de Gènova (Itàlia), quan el citat Cornet i d’altres investigadors han arribat a establir que Colom nasqué a Girona, el 24 de juny del 1438, i que era fill il·legítim del canonge Francesc Colom i Bertran-futur president de la Generalitat de Catalunya– i de la seva serventa Caterina de la Cavalleria. D’altra banda, també asseguren que el referit canonge el donà en adopció als esposos Dídac Colom, cosí seu, i Maria de la Concepció Sacosta (hi ha un document a l’Arxiu Diocesà de Girona que ho prova), els quals s’emportaren el nen a l’illa de Gènova, on vivien, illa situada a aleshores cabalós riu Ebre, davant de Tortosa, avui unida a aquesta ciutat, formant el barri de Ferreries. Així mateix, els investigadors diuen que, durant un temps, el petit Colom residí a casa dels seus parents de Tarroja de Sagarra, circumstància que ha motivat que alguns el facin fill d’allà.

descobriment daliEl somni de Cristòfor Colom. Dalí.

Sobre la descoberta del Nou Món protagonitzada pel gironí Cristòfor Colom (en realitat, es deia Joan Baptista, però, per motius de tipus polític i de pirateria, es canvià aquest nom pel de Cristòfor), Salvador Dalí pintà, com he dit, un quadre bellíssim -un oli realment espectacular-, entre el 1958 i el 1959, que es troba actualment al Museu Dalí de St. Petersburg (Florida, USA). En aquesta obra, titulada El somni de Cristòfor Colom, hi ha tot de banderes catalanes (senyeres) i de pals (pals que volen indicar que la pobra Marigalant, la Pinta i la Santa Clara salparen del port de Pals), així com la figura d’un eclesiàstic d’alta categoria, inspirada en el bisbe sant Narcís, patró de Girona (eclesiàstic que vol significar que el pare biològic del navegant era un clergue molt important), i el campanar punxegut i escapçat de l’església gironina de Sant Feliu, un dels gran símbols de la ciutat natal de Joan Baptista Colom. Tot això és el que el mateix pintor, atenent la meva petició, un dia tingué la gentilesa d’explicar-me a Portlligat, tot fent-se’n ressò, en diverses ocasions, La Vanguardia. D’altra banda, convé recordar que una de les empleades del citat Museu Dalí de St. Petersbug declarà al Diari de Girona, deu fer cosa d’un parell d’anys, que “nosaltres tenim diverses proves de la identitat gironina d’en Colom”. I cal creure-ho. Com també cal creure que les denominades Caravel·les del Descobriment salparen el 3 d’agost del 1492 de l’important, i des de fa temps desaparegut, port de Pals d’Empordà.

Font: Diari de Girona.

L’eliminació del port de Pals.

pals mapaDes de la Fundació donem suport totalment i defensem el fet que el primer viatge d’en Colom, el de la descoberta, va sortir de Pals d’Empordà. I que això de Palos de Moguer és, senzillament, una mentida.

  El port de Pals ja està documentat al segle IX i, en una tesi doctoral inèdita, són molt nombroses les cites i referències d’aquest port durant l’edat mitjana. (…)

Queda així perfectament contrastat que l’apreciació de Nicolas de Fer va ser correcta i objectiva i que el que ara és terra , va ser, no fa gaire, mar.

Font: HistoCat.

Mar_de_PalsPals quan encara conservava el seu port.

Segons Jordi Bilbeny i altres investigadors del Institut Nova Història, hi ha múltiples documents que parlen explícitament del “port de Pals” al segle XV, com ha recollit l’arxiver H. P., a la seva tesi doctoral sobre els ports catalans de la Catalunya septentrional a la segona meitat del segle XV. I, fins i tot, conservem gravats de principis del segle XVIII on es pot observar el port de Pals, amb naus de gran arboradura ancorades. Avui dia encara és viu a la Platja de Pals el topònim d’“el Grau”, que vol dir port. (…)

Font: Viquipèdia. Port de Pals.

Pals tenia port marítim en el segle XV

Feia molt temps que s’intentava provar l’existència d’un antic port a la vila de Pals. La investigadora Eva Sans, del Cercle Català d’Història, va provar fa dos anys i mig que Pals tenia port al segle XVII i XVIII. Però aquesta aportació, malgrat ser aplaudida, no va assedegar els defensors de la hipòtesi que Cristòfor Colom era català i va partir de la vila empordanesa de Pals en el viatge de la descoberta d’Amèrica, al segle XV, per comptes de Palos de la Frontera, a Andalusia, tal com estableix la història oficial. Però ara sí. Eva Sans va continuar investigant i assegura que ara ha trobat el document definitiu. Es tracta d’un “albarà” amb un “segell sigil·logràfic de la Cort de la Batllia del Castell de Pals” trobat a l’arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona. Aquest document, datat al castell de Pals, a 29 de juliol de 1406, és un manuscrit del batlle de la vila, Joan Abril, i hi figura el nom de N’Antoni Vinyals, patró de llagut, de Palamós, el qual hauria carregat “al port de Pals” una saca de farina que havia de descarregar a Barcelona. (…)

Més informació a l’enllaç.

Font: Institut Nova Història.

 

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Biografia, Entrevista, Història, Pintura, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s