Els col.loquis de Tortosa: ‘Los Valencians de asi de Cathaluña son eixits y la llengua de Cathaluña la tenim.’

Casi tots los historiògrafos castellans estan en lo mateix, de voler nomenar Castella per tota Espanya.
despuig_cristoforEls col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557). Cristòfol Despuig.

Cristòfor o Cristòfol Despuig (Tortosa, 1510 possiblement en 1574) va ser un escriptor en llengua catalana i humanista català. Pertanyia a una de les principals famílies de la noblesa tortosina. En la seua obra destaca Els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557). Datats en 1557, l’obra en català en prosa més interessant del segle XVI. Consta de sis col·loquis que mantenen, d’una banda, el ciutadà Fabio i el cavaller Libi (que representa l’autor), i per l’altra, el cavaller valencià Pere, a qui mostren els problemes i les belleses de Tortosa.

El tortosí és la variant del català occidental parlada al sud de Catalunya i nord del País Valencià sense que la Sénia o l’Ebre siguen fronteres entre els parlars d’un o altre lloc. Es tracta d’una zona de transició d’allò que popularment en diem català i valencià més per motius polític i històrics que fonològics. L’obra està formada per diversos col·loquis. Ja en el primer es fa referència a la unitat de la llengua. Estem en plena etapa de Decadència i de castellanització a partir de la cort i això es nota en l’escrit. Anem a una selecció del text:

Los Col-loquis de la Insigne Ciutad de Tortosa fets per Mn Cristófol Despuig Cavaller en los quals se tracta del asento, de la antiquitat, del nom, de la conquista, de la llibertad y privilegis que la dita Ciutat te, de les excelencies y coses estrañes y maravelloses que dins los termens de aquella se troben, y de la varietat de fruits que si cullen: Dónense avisos y consells saludables pera al bon estament y reigiment de la Ciutat, casos particulars. Toqúense també varies Histories y moltes de elles en llaor de la corona de Aragó y singularment de la nació Cathalana dignes de memoria y agradables de ohir: Son derigides al Exm. Sr. D. Fransesch de Moncada Compte de Aytona any 1557.—

[Ací tenim el motiu del escrit: les ofenses contra Catalunya que es fan sense que s’evite. Recordeu: mitjan segle XVI.]

(…) pero puix no han dubtat melévolos de escriure, con tants descomedimens, han escrit en ofença de la Nació Catalana, y tan públicament se consent, y va per totes parts lo que han escrit, no es mal, ans es molt be y cosa necesaria que escrigan la defensa també; puix pot ser bona, y seria falta molt gran al parer meu que de escriure se deixás. No he volgut escríurela en llengua Castellana, per no mostrar tenir en poc la Catalana, y també per no valerme de llengua estranya pera defensar y llustrar la naturaleça propia, que es la principal intenció de mon treball (…).

Tortosa_i_catedralCatedral de Tortosa.

Col·loqui primer. [Parlen Fabio i Libio de Tortosa i el valencià, D. Pedro mentre van a missa. El cavaller valencià fa referència a Catalunya com a Patria antiga de la qual agafarem la llenguai  els cognoms els valencians.]

F. ¿Cóm de la vostra Patria antigua?

D. P. Sí, que los Valencians de asi de Cathaluña son eixits, y los llinatges que de asi no tenen lo principi, nols tenim per tan bons, y la llengua de Cathaluña la tenim, encara que per lo vehinat de Castella ses molt trastornada.

F. Y com, ¿no diheu que fonch conquistada per lo Rey en Jaume de Arago, y noi entrevingueren los aragonesos en la Conquista?

D. P. Sí, pero les forces y potencia principal tota ó quasi era de Cathaluña y per so se reserva allí la llengua cathalana y no la aragonesa; ab tot no deixaren de restari també alguns llinatges de Aragó, altres parts importans que per avuy encara se troben allí.

F. Altra rahó done Pere Antoni Bereter per lo ser restada en Valencia la llengua Cathalana, que diu que per cert número de doncelles que allá foren portades de Lleida pera poblar la Ciutat se comensá la llengua Cathalana, per so que les criatures mes aprenen de les mares que no dels pares.

D. P. Ya se que aso escriu Pere Antoni, pero te forsa la opinió sua perque aquelles doncelles no poblaren sino sola Valencia y la llengua Catalana se restá y estengué per tot lo Regne, com per avuy se parla desde Oriola fins á Traiguera y aixi no pot quadrar lo que ell diu sino que es verdaderament lo que yo dich, que es cosa certa que en aquell temps no sols lo Rey mas tots los escrits del Rey parlaven Cathalá y aixi pogué restar la llengua Cathalana y no la Aragonesa.

L. Que no hi ya que dubtar en aixó, y lo mateix fonch en la conquista de Mallorca que feu lo mateix Rey y en Menorca y Ivisa, que apres se conquistaren fonch lo mateix, que en totes estes Illes restá la llengua Cathalana, com encara per avuy la tenen y tal com la prengueren en los principis, perque no han tingut ocasió de alterarla com los valencians, y en Sardeña, la qual conquistá lo Infant D. Alfonso que apres fonch Rey de Aragó, tenen també la Llengua Cathalana, be que allí tots no parlen cathalá, que en moltes parts de la Illa retenen encara la llengua antigua del Regne, pero los Cavallers y les persones de primor y finalment tots los que negocien parlen cathalá perqué la cathalana es allí Cortesana.

D. P. No se yo perque á la veritat no es tant codiciada com asó la cathalana y la aragonesa es tinguda per millor per semblar mes á la castellana.

L. En nostres dies sí, mas en lo temps atrás no la tenien sino per molt grosera com á la veritat hu era, y per so tenguda en menos que la de así, provas ab que los Reis encara que prenien lo apellido de Aragó no per só parlaven aragonés sino cathalá, y fins lo Rey D. Martin últim Rey de la línea masculina dels Comptes de Barcelona parlava cathalá y son Pare de aquell Rey qui fonch en Pere tercer la crónica que compongué dels gest de son avi, de son Pare y seus, en llengua cathalana la compongué, y de la propia má sua se troba per avuy escrita dins lo Real Archiu de Barcelona copia de la qual te posada ya Miquel Carbonell en la crónica que de Cathaluña se festa.

Mes avan vos diré una cosa pera abonar ma rahó que cert es de ponderar y es que en Aragó tant com afronta Regne ab Cathaluña y Valencia no parlen aragonés sino cathalá, tots los de la frontera dos y tres llegües lo Regne; que dins de Cathaluña y Valencia en aquella frontera no hi ya memoria de la llengua aragonesa, y asó pasa en veritat aixi com hu dich, y de aquí sé lo escándol que yo prench en veurer que pera vuy tan absolutament se abrasa la llengua castellana fins á dins Barcelona per los principals Señors y altres Cavallers de Cathaluña recordantme que en altre temps no donaven lloch á da aquest abus los magnanims Reis de Aragó; y no dich que la castellana no sia gentil llengua y per tal tinguda, y també confese que es necesari saberla les persones principals perque es la Española que en tota la Europa se coneix, pero condemne y reprove lo ordinariament parlarla entre nosaltros perque de asó se pot seguir que poch á poch se lleve de rael la de la Patria y aixi pareixeria ser per los castellans conquistada.

corona-DE-ARAGONCorona de Aragó y singularment de la nació Cathalana.

Col·loqui segon. En lo qual se tracta de la conquista de Tortosa feta per lo compte de Barcelona, també se toquen moltes altres histories dignes de memoria y molt agradables de ohir faent al honor de la corona de Aragó y singularment de la nació Cathalana.— Van introduits los mateixos del primer col-loqui.

[Es queixen dels castellans i la seua prepotència volent monopolitzant el terme España per a ells, menystenint Portugal i Aragó.  Podem veure que tracten als castellans com a una nació més d’Espanya, no l’única. Es fan servir els termes cathalans i Cathaluña referits al segle XII, quan s’uniren catalans i aragonesos.]

L. Tras aixó [els castellans] tenen altre cosa pijor, y es que volen ser tan absoluts, y tenen les coses propies en tant, y les estrañes en tan poch que par que son ells á soles vinguts del Cel y que lo resto dels homens es lo que es eixit de la terra y es lo bó que si á les Istories verdaderes donen fé, trobam que no hi ha nació en España que tant animada y enfosquida sia estada en tot temps, la castellana que casi may ha sabut eixir de sos termens ni dich pera dominar mas pera gozar guerreixar reynes estrañs com se mostra que ha fet la corona de Aragó y la de Portugal: Testimonis pera la primera les Illes de aquesta mar, que son Sicilia, Cerdeña, Mallorca, Menorca, Ibiza, Córcega y lo regne de Nápols que lo Rey D. Alfonso de Aragó conquistá y també la jornada que Ramon Montaner escriu que feren los cathalans en Constantinopla aont tant si detingueren y tantes azañes hi obraren, no sols á honra y gloria sua mas encara de tota España: Y per la segona que es la de Portugal tot lo que poseís en la mar Occéano donés dins de España la major part de les vegades que han travat pendencies ab los vehins christians son restats escalabrats, y les mes notables que han tingut ab los moros, si superades son estades per ells ab la forza de la nació nostra les han superades.

[I segueixen conversant sobre la historia de Tortosa, Catalunya, etc. fins el col·loqui sisè. L’escrit acaba amb un poema religiós en castellà.]

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Filologia, Història, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s