J. C. Moreno Cabrera: Seria un error que el castellà fos oficial en una Catalunya independent. / Cas de l’anglès.

moreno cabrera 8

(Madrid, 1956) és catedràtic de lingüística general a la Universitat Autònoma de Madrid. En els seus llibres desmunta els mites del nacionalisme espanyol sobre el castellà, per exemple la idea que és una “llengua comuna”. És dels pocs espanyols favorables a la independència de Catalunya sempre que es prioritzin els interessos de la població per sobre del gran poder financer i de la UE.

Ningú millor per conèixer el nacionalisme lingüístic espanyol que un madrileny com Moreno Cabrera, un lingüista que, conjuntament amb Montserrat Alberte i Silvia Senz, ha elaborat un document de treball sobre quina hauria de ser la gestió del castellà en el marc d’una Catalunya independent. Ell, que és especialista en nacionalisme lingüístic espanyol, considera que la clau és mirar cap a Hispanoamèrica.

Què passaria amb el castellà a Catalunya en cas d’independència?

Precisament en el document advertim que seria un gran error que el castellà fos llengua oficial perquè això seria utilitzat en contra del català, seria una amenaça contínua. Tot i així, s’hauria de mantenir el castellà dins la planificació lingüística amb l’objectiu de projectar una visió de l’idioma més americà i menys espanyol. No es pot deixar el castellà només en mans d’Espanya.

¿Està proposant un catalanisme hispanista?

Sí, exacte. Catalunya s’hauria d’abocar a Hispanoamèrica i competir amb Espanya amb una visió diferent de l’idioma. El nou estat català no pot deixar el castellà en mans dels espanyolistes, l’ha d’utilitzar en benefici propi. El castellà no desapareixerà de Catalunya, per tant crec que això és el més intel·ligent. Això seria un desafiament brutal a la visió centralista de Madrid, a aquest nou panhispanisme que impulsen amb voluntat de colonització econòmica.

¿Hauríem de defensar un castellà menys monolític que el de la RAE?

Sí, s’hauria de fer una gestió del castellà des d’una perspectiva internacionalista i no centralista. Perquè si no es fa això, apareixeran grupuscles que presentaran el castellà com una llengua oprimida amb l’ajuda del govern espanyol.

Com es viu a Madrid el procés que s’ha obert a Catalunya?

El que no s’entén és que aquesta demanda no ve d’ara, que Catalunya és una nació i reivindica el seu dret a l’autodeterminació, que per cert era un principi que l’esquerra defensava fins a la Transició. No és una explosió purament emocional relacionada amb la crisi.

Espanya sí que és una nació i té 3.000 anys, segons Esperanza Aguirre…

Aquesta afirmació demostra la manipulació de la història que fa el nacionalisme espanyol. Per a ells hi ha una història verdadera, la d’una Espanya imaginària que es remunta als celtibers. Tota nació crea els seus mites per justificar el present, això també passa a Catalunya i el País Basc. El que no val és dir que els meus mites són els de veritat i els dels altres són falsos.

Però aquests mites interfereixen en la ciència històrica…

Sí, i trobes que molts historiadors espanyolistes justifiquen els mites espanyols, igual que molts economistes justifiquen el sistema capitalista com l’únic possible. La ciència social està al servei del poder. Si un científic social et diu que no té ideologia ja és sospitós.

Això en el cas de la llengua és molt acusat.

Sí perquè s’intenten vendre afirmacions aparentment objectives que en el fons són pura ideologia. Per exemple, en el cas del castellà el concepte de llengua comuna, o que el castellà és una de les llengües més homogènies del món. I la gent no és capaç de veure la manipulació que hi ha al darrere.

El ministre José Ignacio Wert creu que s’ha d’espanyolitzar els nens catalans…

Quan es parla d’espanyolitzar el que s’està dient és que no s’accepta que el Parlament català pugui decidir com s’eduquen els nens catalans. El model educatiu català ha estat adoptat de manera democràtica, però el govern central no l’admet perquè considera que el poble català no té aquesta potestat. És més, considera que el poble català no existeix. El nacionalisme espanyol no admet que existeixi un poble català sobirà, sinó que forma part del poble espanyol. Jo sóc espanyol, però una nació que es defineix negant altres grups… aquesta condició jo no la vull.

I quina sortida hi ha?

La que s’està portant a terme, o sigui, dir-li a Espanya que encara que ella no reconegui aquest dret, Catalunya sí que el té. I els catalans han de decidir quin estatus volen tenir i quina relació amb Espanya.

A vostè el deuen mirar malament a Madrid perquè diu aquestes coses…

És que jo a Madrid em dedico a escriure i llegir, no tinc gaires altaveus. Però fan una lectura errònia. No entenen que això ve de lluny i que la gent no es fa independentista d’un dia per l’altre. Encara es pensen que és una obcecació puntual perquè no es vol pagar a Espanya. Ignoren el que és fonamental: que a Catalunya sempre ha persistit la idea que són una nació.

La diferència és que abans es pensava que amb Espanya hi podia haver certa entesa…

Sí però la sentència de l’Estatut va deixar clar que Catalunya no és una nació, i això sumat a les actituds dels governs del PP i del PSOE ha fet que el poble català s’hagi adonat d’una cosa que és una obvietat per mi: que la idea que Catalunya és una nació és incompatible amb el concepte d’Espanya que té el nacionalisme espanyol.

¿I existeix un concepte d’Espanya alternatiu?

És clar. Jo estic a favor d’una Espanya que respecti el dret a l’autodeterminació, i com que la meva ideologia és marxista-revolucionària estic a favor d’una unió de repúbliques socialistes de la península Ibèrica.

Inclòs Portugal?

I tant. A més, ara estem veient que el poble portuguès, el poble castellà, el poble basc i el poble català s’estan mobilitzant contra la dictadura del capital financer.

¿Resulta simptomàtic que per trobar una veu a Madrid a favor de la independència de Catalunya calgui anar fins a l’extrema esquerra minoritària?

Jo no em sento tan minoritari ara. Què diu la gent? Que el deute no l’hem de pagar nosaltres i que cal acabar amb la dictadura financera.

Però la independència de Catalunya seria un cataclisme per al nacionalisme espanyol…

Seria una tragèdia.

¿Hi hauria una campanya anti- catalana?

Ara ja s’està intentant presentar la demanda del dret a l’autodeterminació com una mostra d’insolidaritat dels catalans respecte a la resta d’espanyols.

Què en pensa d’Artur Mas?

Que no és independentista de veritat, perquè, si no, hauria actuat així des d’un primer moment. El que sí que és independentista és el poble català. En la meva opinió, Mas pot portar Catalunya al desastre, és a dir, a no aconseguir la independència i a enfonsar-se més en la crisi si no s’enfronta al poder financer. Què està per sobre? ¿Pagar el deute o la independència de Catalunya? ¿O voleu la independència per continuar sota la dictadura de la Unió Europea?

Cal sortir de la UE llavors?

No, el que cal és lluitar-hi des de dins. Jo estic en contra de la política que està aplicant la UE i que és contrària als interessos dels seus ciutadans, no de la UE. No hem de caure en aquesta trampa. Es pot canviar Europa des de dins, amb una revolució que ja està en marxa.

Font: Ara.

Juan Carlos Moreno Cabrera: “Equiparar l’anglès amb una llengua autòctona és un suïcidi cultural”

El lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera (Madrid, 1956) va recollir divendres passat el 24è Premi Internacional Ramon Llullper les seves contribucions acadèmiques a la defensa de la igualtat i dignitat de totes les llengües, i la seva actitud crítica davant les ideologies lingüís­tiques assimilacionistes”. Moreno és doctor en filosofia i lletres i catedràtic de lingüística general a la Universitat Autònoma de Madrid.

Vostè veu Andorra com un exemple de multilingüisme. ¿En podrien aprendre d’altres països?
Sí, m’interessa molt perquè a Andorra només hi ha una llengua oficial, però això no és incompatible amb l’existència i l’ús d’altres llengües. Per desgràcia, en altres estats en què només hi ha una llengua oficial això és poc conciliable amb el multilingüisme, tot al contrari.

De totes maneres, els estudis sociolingüístics demostren que l’ús del català no està tan estès a Andorra.
Abans de venir a Andorra vaig llegir una estadística que diu que en alguns llocs del país domina el castellà. Això s’explica perquè darrere del castellà hi ha un poder molt més fort –cultural, econòmic i polític– que del català, que, en aquest sentit, és una llengua més dèbil. I això em porta a pensar que és bastant rellevant que a Andorra només hi hagi una llengua oficial, el català, perquè li aporta un afegit que li és molt necessari, i les dades ho demostren.

És una mesura de protecció.
Exactament, per això el monolingüisme oficial no sempre és dolent. Ho és si s’adopta en un Estat o en una comunitat totpoderosa, com ho va ser a Rússia o a França. Però cada cosa s’ha de situar en el seu context i en el cas d’Andorra, que només té una llengua oficial, ho veig molt positiu. Quan és oficial una llengua que està en posició d’inferioritat no només no s’elimina el plurilingüisme sinó que el manté.

Cal fer pedagogia perquè la gent entengui que no hi ha llengües millors ni pitjors.
Se’ns ha posat al cap que, en lloc d’aprendre a parlar amb el nostre veïnat o familiars que s’expressen en una altra llengua, és millor aprendre un idioma presumptament universal que no usarem gairebé mai, per exemple l’anglès. Molta gent ho accepta i abans d’aprendre català aprèn anglès perquè diu que li serveix per a més coses.
Però s’obliden que el català és més útil a Andorra, a Catalunya i, fins i tot, a Espanya que l’anglès, llengua que no utilitzes per a la vida diària. Amb això no vull dir que no s’hagi d’estudiar anglès, francès, alemany, italià!…, sinó que l’anglès, com a llengua estrangera, ha d’estar a la par que les altres llengües estrangeres però no amb les autòctones. Ningú discuteix que l’anglès és útil però el que no es pot fer és tractar una llengua estrangera com si fos autòctona, pròpia, perquè és un disbarat i un suïcidi cultural.

L’Estat espanyol tindria fàcil ser un exemple de multilingüisme, si volgués…
El problema és que les institucions de l’Estat (judicials, executives i legislatives) són estrictament monolingües, tothom usa el castellà perquè no deixen usar una altra llengua. Per exemple, al Congrés dels Diputats només es pot parlar castellà. Al Senat ja s’han sentit altres llengües, però ha provocat protestes. La situació a Espanya, heretada del franquisme o, fins i tot, d’abans, és que sempre s’ha considerat un Estat monolingüe. Només s’han acceptat algunes regions –ara autonomies– bilingües perquè tenen una llengua pròpia.

A Andorra he comprovat que els representants i les persones que ocupen càrrecs al Govern són multilingües. És inconcebible que un ministre andorrà només parli una llengua! Per això és un exemple. Si ho exigíssim  a Espanya la meitat dels polítics haurien de dimitir perquè són monolingües, i és terrible.

¿Caldria estudiar a les escoles totes les llengües que es parlen a l’Estat espanyol?
En efecte, però l’ensenyament que depèn de l’Estat central ha estat totalment tancat a l’educació en el multilingüisme dins de les llengües de la Península, on incloc el portuguès. Si el sistema educatiu s’obrís al portuguès, el català, l’aragonès, l’asturià, l’eusquera i el gallec crearíem una ciutadania oberta al plurilingüisme immediat i també al no immediat, és a dir, de llengües com l’anglès.

Però aquí hi ha molt de política… A Catalunya se li critica l’ensenyament del català però no el de l’anglès.
Sí, és el que comentava abans. L’anglès no es pot posar en el mateix nivell que el castellà o el català perquè és una llengua estrangera. Jo no educo els meus fills perquè marxin del país sinó dins del nostre àmbit cultural però amb la ment oberta a altres llengües i cultures. Per això has de començar a obrir-te a les llengües i cultures del teu entorn i a veure la necessitat del multilingüisme.
Però si tu eduques algú en el monolingüisme i després li dius que ha d’aprendre anglès, doncs, evidentment, no té actitud multilingüe i, per això, li costarà tant. El que falla és l’esperit obert a les llengües i si ja no estàs obert a les que s’usen en el teu entorn és molt difícil obrir-se a d’altres.

¿A la comunitat de parlants de llengües minoritàries –i minoritzades– els manca autoestima? Ara penso en les  llengües d’Amèrica del Sud.
Sí, perquè se’ls ha convençut amb els prejudicis que hi ha llengües millors i pitjors. Les llengües grans no existeixen perquè es realitzen en individus, en comunitats petites. No existeix una comunitat d’hispanoparlants de 400 milions de persones. El concepte de llengua gran és polític, ideològic, però no lingüístic. “Jo prefereixo estudiar anglès perquè el parla més gent que el català”, però cal pensar: “¿On sóc? ¿Qui sóc? ¿En quina cultura vull créixer?” Els catalans són bilingües per obligació perquè moltes coses només les tenen en espanyol.

¿La tendència de les llengües grans que es mengen les petites s’està revertint?
En realitat és una ideologia imperalista que consisteix a dir “la meva llengua és la bona i l’has d’aprendre encara que perdis la teva perquè no és útil”. Passa amb l’anglès, molta gent està convençuda que n’ha d’aprendre encara que no l’hagi d’utilitzar mai i, en canvi, és incapaç d’entendre’s amb el seu cosí català. Aquestes ideologies expandeixen algunes llengües perquè d’altres parlants renuncien a les seves. Aquest colonialisme mental, perquè som nosaltres mateixos que ens l’imposem, és molt negatiu.

¿Vostè és una rara avis dins del món acadèmic?
El problema dels discursos filològics és que quan els llegeix algú que, per molt culte que sigui, no és ni filòleg ni lingüista pensa que qui l’escriu té raó. Als meus col·legues que defensen que l’espanyol és una llengua superior, més útil, que assegura el progrés econòmic, que és l’única que garanteix l’entesa… no els intento convèncer però sí desmuntar amb arguments el que diuen. Em dirigeixo a persones normals o especialistes en altres matèries.

El català podria haver des­aparegut fa temps si els catalanoparlants no l’haguessin defensat sempre.
Una llengua tarda molt a assentar-se i molt poc a desaparèixer, en un parell de generacions pot desaparèixer. Tot i que el català està en una bona posició, si no se segueix lluitant podria desaparèixer. De fet, hi ha zones en què no és la llengua dominant.

Font: Bon dia.

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Entrevista, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s