Toni Mestre: Cagarrutes polítiques.

toni mestre 9Toni Mestre, tot un referent en la popularització de la nostra llengua i cultura.

Toni Mestre va promocionar el valencià des de diversos mitjans, encara que el més conegut és la ràdio amb l’enyorat i irrepetible programa De Dalt a Baix, de molt grata memòria per a mi dècades després de silenci. Toni també va ser poeta – indispensable Fletxes de vent – i articulista per a la premsa – Levante -. El seu nebot té un blog dedicat al seu oncle que us recomane encaridament.

Ací teniu l’enllaç a l’article que he pegat a continuació: Cagarrutes polítiques. És de juny de 2.000 i toca temes tan actuals ara mateix que sembla publicat ahir o avui. Toni fa esment a l’espantada de la suposada Generalitat Valenciana a l’acte d’homenatge al Pare Batllori, pel seu treball sobre els Borja que li van fer a Barcelona. Anys més tard una altra pepera d’ingrat record explicava a València perquè el seu partit sucursalista, espanyolista i antivalencià es negava a donar reconeixement al nostre estimat Ovidi Montllor i, per no remoure més la merda, el PP de Xàtiva, població on va nàixer Raimon i va ser alcalde l’impresentable Rus, s’oposava al nomenament del cantant com a Fill Adoptiu de la ciutat secundat per Ciudadanos que es van abstenir.

Llàstima que Toni no ho sàpiga, el PP valencià s’ha afonat per lladre, els seus estan imputats o investigats – com volen que en diguem ara – o en la presó. Les coses comencen a canviar i ja s’està fent justícia . Estant caient tots uns darrere d’uns altres. No obstant això, ací s’ha votat i tornat a votar els lladres i mentiders, fins i tot se’ls segueix aplaudint. Un partit podrit de corrupció, ara el PP, ahir el PSOE, segueix guanyant les eleccions encara que sense majoria absoluta, i continua sent el més votat per uns votants que m’estime més no qualificar. A continuació l’article de Toni Mestre:

L’ofici de polític, que no el de les putes com és costum de dir, és el més vell de món. I, en general, molt menys decent i honorable. Sempre hem sabut que mentien a doll, Lerma [socialista] mirant al sostre i Zaplana [PP] directament als ulls, però últimament, gràcies a micròfons traïdorencs, hem conegut l’expressió més sincera de l’opinió que els mereix el seu ofici i el respecte que tenen pels seus representats. Tret d’excepcions molt comptades són un col.lectiu d’allò més desacreditat que, ves a saber perquè, cada quatre anys segueix demanant, i obtenint!, la confiança dels badocs dels electors. És, per entendre’ns, tan gros com si la violada votara el violador, l’estafat els estafadors o els jueus i negres els racistes. La veritat és que la gent vota amb qualsevol òrgan del cos excepte el cervell. Uns fan servir el fetge, d’altres els collons o els ovaris, aquells els peus, els de més enllà el cul, etc…

Això passa a tot arreu, no hi penseu, però el cas valencià, el nostre, és especialment sangonós. Seguim sent un país, un poble, sense política pròpia. Seguim amarrats al ramal del sucursalisme castellà. Dipositem la nostra confiança, majoritàriament, en els nostres millors, i històrics, enemics… I així ens va la fira! No pintem fava en el conjunt de l’Estat i des de Madrid ens porten com cagalló per séquia (o “como puta por rastrojo” que diuen en la seua llengua de secà). I tothom, o gairebé tothom, tan content. Algú ha dit, i escrit,  que el País Valencià és tan potent econòmicament, i en altres aspectes, que no necessita ni president ni institucions pròpies. Que tot rutla per si mateix. No n’estic d’acord. Si som potents, i ho som gràcies al nostre esforç secular, encara ho seríem més si ens decidírem a tenir una política nacional, al servei dels interessos generals valencians, no dels de la classe dominant local, la que es conforma amb les engrunes mentre ens lleva de la boca el pa sencer.

Així, de pas, ens estalviaríem papers tan tristos, per ridículs, com els que “nuestras dignísimas autoridades” ens fan fer seguit seguit. Com ara en la magna presentació del “Diplomatari Borja”i el gran homenatge al Pare Batllori de fa uns dies a Barcelona. Com diu Pere  Gimferrer en l’últim número d”El Temps” comentant la jugada “la coent absència de la Generalitat Valenciana, a més de ser blasmable, és el típic error que no té solució, sobretot perquè, en canvi, el Govern central li ha de lliurar, aquest any, (a Batllori) el Premi de les Lletres Espanyoles, cosa que encara posarà més en evidència l’actitud de l’executiu valencià, incongruent amb la del Ministeri de Cultura de Madrid”. Sempre tan devots i cegament fidels a “la voz de su amo” que no arriben ni al paper de gos. Es queden només en cagarruta.

  • Toni Mestre. Juny 2000

 

 

Anuncis

Quant a rexval

M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom.
Aquesta entrada s'ha publicat en Article, Política, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Toni Mestre: Cagarrutes polítiques.

  1. Toni Mestre ha dit:

    Gràcies per les teues paraules. Gent com vosté son eixemple per a molts.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s